Una grip nova? La grip A(H1N1)

Kaupang / iStock

L’extensió de la malaltia causada per un virus del gènere Influenzavirus A pertanyent a l’espècie virus de la grip A, concretament una soca mutada del subtipus H1N1, ocupa l’actualitat informativa i ha originat un cert debat al voltant de la fixació des del punt de vista terminològic de la denominació més adequada per a designar-la.

A l’inici, tant en català com en la resta de llengües, es va començar a difondre amb la forma grip porcina (castellà, gripe porcina; anglès, swine flu; francès, grippe porcine). Aquesta denominació (en podeu consultar la fitxa en el Cercaterm) designa una malaltia causada per qualsevol dels virus del gènere Influenzavirus A que afecti els porcs. Estrictament, doncs, és un hiperònim del cas que ens ocupa.

La Comissió Europea va proposar al cap de poc temps de la difusió de la notícia la denominació grip nova, amb la variant nova grip utilitzada en alguns mitjans de comunicació, i l’Organització Mundial per a la Salut Animal va proposar grip nord-americana, d’acord amb la tradició de denominar aquest tipus de pandèmies segons el seu origen geogràfic.

Un comunicat conjunt més recent de diferents organitzacions internacionals, amb el vistiplau de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja ha utilitzat la denominació recomanada grip A(H1N1), que té com a avantatge respecte de les altres denominacions la precisió semàntica i la brevetat.

Aquesta denominació, però, també presenta alguns problemes formals (ús de parèntesi, de barra inclinada o de guionet, espai o no abans del parèntesi, etc.). Segons els especialistes de l’àmbit de la virologia, la forma que s’ha de prioritzar és la grafia grip A(H1N1). Com que l’element clau és sovint la referència concreta al virus que causa la malaltia, segons les necessitats contextuals de vegades es presenta en diverses variants: grip del virus A(H1N1), virus de la grip A(H1N1), grip per A(H1N1).

De fet, aquestes vacil·lacions denominatives són prou freqüents en la neologia terminològica, i el cas actual il·lustra amb claredat molts dels criteris que convé tenir-hi en compte: la voluntat i la necessitat de precisió, la dificultat d’ajustar-se a les necessitats divulgatives dels mitjans de comunicació, la recomanació de l’ús de formes paral·leles en la major part de llengües, la voluntat d’evitar connotacions considerades negatives, etc. Són vacil·lacions que sovint passen més desapercebudes però que en aquest cas l’actualitat informativa ha posat en primer pla.