El terme anglès whistleblower s’ha popularitzat fa poc arran dels fets vinculats al portal Wikileaks. Whistleblower, de fet, és una paraula anglesa que els diccionaris generals recullen amb el sentit genèric de ‘persona que informa sobre algú que està implicat en alguna activitat il·lícita o sobre alguna activitat irregular’.
En el context que s’ha posat d’actualitat, s’utilitza de manera específica per a referir-se a una persona que treballa en una empresa o organisme i que dóna a conèixer o fa pública una informació sobre alguna irregularitat d’aquesta mateixa empresa o organisme amb la intenció de captar l’atenció de la societat en general o de la justícia.
Per a referir-se a aquesta figura, en català disposem de diverses alternatives possibles: es podrien utilitzar formes com ara acusador, delator, esbombador o filtrador, per exemple. De tota manera, amb la voluntat d’evitar la càrrega semàntica que algunes d’aquestes alternatives podrien tenir, es consideren preferibles les propostes denunciant o revelador. Totes dues formes són adequades semànticament perquè denunciar té el sentit general de ‘declarar, notificar’ i revelar el de ‘fer conèixer allò que es tenia amagat’, definició que afegeix el matís ‘amagat’ que és especialment pertinent en aquest cas. Totes dues tenen, a més, l’avantatge de formar derivats fàcilment, especialment les formes substantives que tenen força ús: denúncia i revelació.
