En l’adaptació dels manlleus del francès que inclouen el sufix diminutiu femení -ette, lexicalitzat en substantius com baguette, disquette, facette, majorette o raquette, es poden seguir dos camins diferents: es pot fer l’adaptació respectant la morfologia del francès (com a faceta i raqueta) o es pot fer a partir de la pronúncia de la llengua d’origen (com a baguet, disquet i majoret).
Amb algunes excepcions (amulet, aniset, bitllet), tradicionalment aquests gal·licismes s’han introduït al català d’acord amb la morfologia del francès, i així ja es recullen al Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra, els manlleus adaptats baieta, cigarreta, faceta, galeta, glorieta, maqueta, moqueta, raqueta i vinyeta.
Més recentment, però, la majoria dels neologismes del francès acabats amb el sufix -ette, s’han adaptat al català d’acord amb la pronúncia del mot en francès. D’aquesta manera, el Consell Supervisor del Termcat ha normalitzat formes com ara baguet, casset, cibulet, disquet, majoret, marquiset, raclet i ventilet, que en alguns casos han comportat un canvi de gènere, de femení a masculí, respecte a la llengua d’origen. I en l’última edició del diccionari normatiu, per exemple, s’ha afegit el sinònim palet a la forma ja normativa paleta. Tanmateix, el Consell Supervisor també ha aprovat en els darrers anys manlleus del francès adaptats respectant la morfologia d’origen: billeta, broqueta, corbeta o lluneta.
El motiu d'aquesta variació a l’hora d’introduir gal·licismes acabats en -ette és la valoració de cada cas concret. El TERMCAT, doncs, recomana tenir en compte que les solucions adoptades tradicionalment a l’hora d’adaptar aquesta mena de manlleus del francès han respectat la morfologia de la llengua d’origen, però sense deixar de valorar també aspectes com ara l’ús més habitual entre els especialistes o la documentació de formes adaptades a partir de la pronúncia.
