La finestra neològica

Empowerment, empoderament o apoderament?

20/11/2012

© iStockphoto / kycstudio

© iStockphoto / kycstudio

La forma catalana normalitzada, i difosa ja des de l’any 2002, per a designar el concepte de l’àmbit de la sociologia i l’empresa conegut en anglès com a empowerment és apoderament.

 

L’apoderament fa referència al “Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials”. I, específicament en l’àmbit laboral, a l’”Estratègia de motivació i promoció que consisteix en la delegació o transmissió de poder de decisió als col·laboradors perquè se sentin més implicats en l’activitat de l’empresa o l’organització”.

 

El verb anglès to empower, del qual deriva empowerment, significa en primer lloc, segons el diccionari Collins, ‘donar a algú, o delegar en algú, poder o autoritat’ (“to give or delegate power or authorithy to; authorize”); també pot significar, simplement, ‘habilitar algú per a alguna cosa’ (“to give ability to”), ‘possibilitar’ (“enable”) o ‘permetre’ (“permit”). És a partir del primer significat, però, vinculat sovint amb l’àmbit del dret, que probablement s’ha creat el substantiu empowerment amb els significats esmentats més amunt.

 

En català el verb *empoderar no existeix (i tampoc el derivat *empoderament), però sí que existeix, en canvi, el verb apoderar, que té un significat clarament paral·lel a to empower i que permet fer sense problemes la mateixa ampliació o especialització de sentit que ha fet l’anglès. Així, segons el diccionari normatiu, apoderar és “Atorgar poders (a algú)”, és a dir, atorgar “dret o capacitat jurídica d’obrar per altri”, i segons el Diccionari català-valencià-balear, “Fer poderós; donar poder”.

 

No sembla necessari, doncs, incorporar en la llengua una designació neològica (*empoderament), encara que presenti un patró de formació adequat, quan ja n’existeix una altra (apoderament) que pot cobrir perfectament i sense ambigüitats aparents el concepte que es vol denominar (igual que passa en la llengua d’origen). Aquest va ser l’argument fonamental que va tenir en compte el Consell Supervisor per a desestimar el calc *empoderament. El castellà, en canvi, ha optat posteriorment per la incorporació de empoderamiento —que és, de tota manera, una forma ja documentada en textos antics en aquesta llengua amb el mateix sentit de apoderamiento.