El biocarbó, una solució viable?

biocarbó

Amb més o menys consciència mediambiental, tots tenim present que la combustió de productes com el carbó produeix l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera, un dels gasos que contribueixen a l’efecte d’hivernacle. El que potser desconeixem, en canvi, és que podria ser que un tipus concret de carbó, el biocarbó, ajudés a reduir el diòxid de carboni atmosfèric. El cert és que no tots els experts hi estan d’acord, però, en tot cas, és una qüestió que cada vegada suscita més debat.

El biocarbó no és més que un tipus de carbó, generalment d’origen vegetal, que s’obté per piròlisi de la matèria orgànica, és a dir, per descomposició de la matèria orgànica a temperatures relativament baixes (inferiors a 700 ºC) i en absència d’oxigen. Aquest carbó, com que s’obté molt ràpidament, reté el carboni que normalment s’allibera en la descomposició de la matèria orgànica, i és en aquest sentit que es creu que pot contribuir a la reducció del diòxid de carboni atmosfèric. A més a més, alguns especialistes consideren que el biocarbó també pot utilitzar-se en agricultura com a esmena del sòl.

Els detractors del biocarbó, d’altra banda, creuen que s’ha d’actuar amb prudència abans de conèixer exactament els beneficis d’aquest tipus de carbó, ja que el seu ús podria tenir com a conseqüència la conversió d’amplis territoris en noves plantacions d’arbres, tal com ha passat amb els biocarburants.

Tenint en compte la difusió que comença a tenir aquest nou concepte, recentment el Consell Supervisor ha fixat la denominació catalana biocarbó com a alternativa a l’anglicisme biochar. Es tracta d’una denominació adequada des d’un punt de vista lingüístic i motivada semànticament, formada a partir del prefix bio- (‘vida’), en referència a l’ús de matèria orgànica no fòssil (com en la denominació biocarburant o en la designació dels diferents tipus de biocarburants: biogàs, biodièsel, biooli, etc.) i la base substantiva carbó. En altres llengües romàniques, de fet, s’utilitzen formes paral·leles a la denominació aprovada en català: biocarbón en castellà, biocharbon en francès i bio-carbonella en italià.

Ben aviat podreu consultar la fitxa completa d'aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.