La forma anglesa clutter (reducció de clutter echos o radar clutter) és molt coneguda en l’àmbit de la teledetecció per radar i fins i tot pot haver arribat als no-especialistes en contextos de divulgació meteorològica.
Com a alternativa catalana al manlleu de l’anglès, el Consell Supervisor ha fixat la denominació ecos indesitjats, acordada prèviament per diversos experts en una sessió de normalització de termes de teledetecció; els experts consideren que, si bé el manlleu està molt implantat, la denominació proposada pot arribar a substituir l’anglicisme.
L’eco d’un radar és la porció d’energia que capta l’antena del mateix radar que l’ha emesa després d’haver estat reflectida per un obstacle, com ara el terra, la pluja, el mar o un avió. Entre tots els ecos captats per un radar, doncs, els ecos indesitjats són els ecos originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.
Segons l’objecte que es vol detectar, per tant, aquests ecos corresponen a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d’avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.
Cal no confondre els ecos indesitjats amb el soroll, que és una pertorbació de caràcter aleatori originada en el mateix sistema del radar.
Podeu consultar la fitxa completa del terme ecos indesitjats al Cercaterm i a la Neoloteca.
