Es coneix amb la forma presentisme laboral la presència d’un treballador en el seu lloc de treball, en hores de feina o fora de l’horari laboral, sense repercussió positiva en la productivitat.
Aquest terme, normalitzat recentment pel Consell Supervisor, ha adquirit darrerament una certa popularitat, ja que, segons els experts, la situació actual de crisi econòmica i l’enduriment de les condicions laborals fomenten aquest fenomen entre els treballadors. Quan la possibilitat de perdre la feina és una amenaça real, la por del treballador de trobar-se al carrer el pot empènyer a allargar la jornada laboral més enllà del que li correspon i, en general, a ser a la feina quan tindria dret a no ser-hi (per exemple, en situació de malaltia).
El terme presentisme laboral, però, porta també implícit un matís important: la idea negativa d’improductivitat. No significa només, doncs, ser a la feina més temps del que toca, sinó també ser-hi estrictament el temps que toca, o més del que toca, però sense produir.
Des del punt de vista lingüístic, presentisme laboral és una denominació neològica creada sobre el model del substantiu absentisme laboral, ja recollit al diccionari normatiu. El nucli presentisme és un derivat de l’adjectiu present (“Que es troba en el lloc on és algú, on s’esdevé alguna cosa”, segons el diccionari normatiu), antònim immediat de absent. És, doncs, una denominació lingüísticament adequada.
La forma *presencialisme laboral, que de vegades s’utilitza amb aquest sentit, ha estat descartada pel Consell Supervisor, perquè s’allunya del model del terme ja consolidat absentisme laboral i perquè no remet directament a la tendència a ser present, atès que es forma sobre l’adjectiu presencial, que remet a ‘presència’.
Aviat podreu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm.
