La Lluna i els lunisticis

imatge de la Lluna

Després del protagonisme que ha tingut la Lluna arran de l’eclipsi solar del 20 de març, ens sabria greu que el nostre satèl·lit caigués en l’oblit fins que es repetís un fenomen de característiques similars —per al qual haurem d’esperar fins al 2026!—, i per això volem donar-vos a conèixer el terme lunistici, aprovat recentment pel Consell Supervisor.

Un lunistici és cadascuna de les dues posicions de la Lluna en l’esfera celeste en què la seva declinació —això és, l’angle entre la Lluna i l’equador celeste— assoleix un valor màxim o mínim.

Així, si per al Sol tenim solsticis, per a la Lluna tenim lunisticis, és a dir, posicions extremes cap al nord o cap al sud de l’esfera celeste, i per això el mot lunistici s’ha creat per analogia amb solstici, del llatí solstitium, a partir del mot llatí que fa referència a la Lluna, lun(a).

Com sabeu, hi ha dos solsticis cada any: el solstici d’estiu, que correspon a la declinació màxima del Sol, i el solstici d’hivern, que correspon a la declinació mínima del Sol. De lunisticis, en canvi, n’hi ha dos cada 27,2 dies, que és el que dura cada cicle lunar.

La diferència més important entre un fenomen i l’altre, però, es deu al fet que, des de la nostra perspectiva, la Lluna té un moviment molt més erràtic que el Sol: mentre que el cicle complet del Sol dura un any i d’un any a l’altre es repeteix sense variacions, el cicle complet de la Lluna dura 18,6 anys. Per aquest motiu, si bé cada 27,2 dies podem observar un lunistici màxim relatiu, han de passar 18,6 anys per observar un lunistici màxim absolut, en què la Lluna ocupa la posició més al nord possible en l’esfera celeste.

Malauradament, ens caldrà esperar uns quants anys abans de veure el pròxim lunistici màxim absolut. La bona notícia, però, és que tindrà lloc abans que l’eclipsi del 2026, ni més ni menys que... un any abans.

Ben aviat podreu consultar la fitxa completa d’aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.