La finestra neològica

Mediar, mediació, mediador, mediat... Neologia per a resoldre conflictes

25/11/2015

© Henar Velàzquez
 

© Henar Velàzquez

 

El Consell Supervisor ha aprovat recentment el verb mediar (amb el sinònim complementari mitjançar), al costat dels substantius relacionats mediació, mediador mediadora (amb el sinònim complementari mitjancer mitjancera) i mediat mediada, en l’àmbit del dret.

 

La mediació és un procediment no jurisdiccional, de caràcter voluntari i confidencial, que procura facilitar la comunicació entre dues o més parts en conflicte, amb l’objectiu que aquestes parts gestionin per elles mateixes una solució a les seves diferències. Mediar en un conflicte, doncs, o mediar entre dues o més parts significa buscar un acord entre les parts en discòrdia, les quals, segons el cas, poden ser persones, empreses, estats, etc. La mediació es fa sempre amb l’ajuda d’un mediador, que és el professional que, de manera imparcial i neutral, intenta facilitar el diàleg i l’entesa entre les parts en conflicte (és a dir, entre els mediats) perquè elles mateixes trobin un acord.

 

La mediació, si bé sovint es vincula amb l’àrea del dret, és un concepte que va molt més enllà d’un únic àmbit d’especialitat, ja que la resolució de conflictes, que és l’objecte d’aquesta disciplina, pot abastar qualsevol esfera de la vida, des de la vida privada a la política, l’educació, la salut, etc.

 

El diccionari normatiu ja recull, per a la llengua general, els substantius mediació (amb el sinònim mitjanceria) i mediador mediadora (amb el sinònim mitjancer mitjancera), dels quals deriven, per especialització, els homònims anteriors. No inclou, en canvi, el verb mediar, sinó únicament mitjançar. El motiu d’aquesta aparent incongruència és el fet que en el cas dels substantius ens han arribat dues formes: una de popular, creada amb els mecanismes del català (mitjancer mitjancera, per a la persona, a partir de l’adjectiu mitjà -ana, i mitjanceria, derivada de mitjancer, per a l’acció), i una altra de culta, procedent directament del llatí (mediador mediadora i mediació). Per al verb, en canvi, només ens ha arribat la forma popular, mitjançar.

 

S’ha pres la decisió d’admetre, però, el verb mediar, per diversos motius: 1) per l’extensió d’ús que té en l’àmbit especialitzat (en mediació l’ús és pràcticament exclusiu i també s’utilitza en altres sectors, com ara en biologia) i, fins i tot, en la llengua general; 2) perquè lingüísticament pot explicar-se com a creació analògica sobre el model de mediació i mediador; 3) perquè les formes normatives mediació i mediador pressuposen, des del punt de vista sincrònic, un verb mediar anterior; 4) perquè els diccionaris generals de referència en altres llengües (castellà, italià, portuguès, etc.) recullen el verb anàleg.

 

Convé tenir en compte que l’estructura de complements que pot presentar aquest verb és força complexa. Es pot dir, per exemple, mediar un acord en un litigi entre l'empresa i els treballadors o també mediar un litigi entre l'empresa i els treballadors, si bé cap dels complements és obligatori. No es diu, en canvi, *mediar persones en un conflicte, sinó mediar entre persones en un conflicte.

 

A la Neoloteca i al Cercaterm trobareu les fitxes terminològiques de mediar i de la resta de termes relacionats.

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter