La finestra neològica

Creativitat al poder: maneres de crear termes (II)

25/05/2016

Aquí teniu el segon lliurament dels sistemes de creació de mots amb recursos propis del català. Si voleu un recordatori del primer lliurament, el trobareu aquí. I també podeu consultar-ne el vídeo corresponent.

 

L’ús de formes pròpies estimula la creativitat i el coneixement del sistema de la llengua, reforça la concepció de la llengua com a recurs apte per a qualsevol ús i, a més, contribueix a la transparència semàntica i, per tant, a la identificació dels conceptes. No deixeu mai de ser creatius, doncs, i llarga vida a les formes (i a la llengua) pròpies.

 

 

1)    Derivació: Consisteix a afegir un morfema derivatiu, ja sigui un prefix (prefixació) o un sufix (sufixació), a un nucli ja existent (un radical o un lexema), de manera que es crea un nou mot que té un sentit diferent del nucli o bé senzillament una categoria diferent. En la prefixació el nou mot manté la categoria lèxica del nucli; en la sufixació, pot ser que la mantingui o no.

 

Exemples:

 

Prefixació

  • hipertext (del prefix hiper- + text), en informàtica
  • postpunk (del prefix post- + punk), en música
  • transgènesi (del prefix trans- + genesi), en biologia

 

Sufixació

  • barranquisme (barranc + -isme) i piragüisme (piragua + -isme), en esports
  • cervesificació (cervesa +-ific(ar) -ció) i assecatge (assecar + -atge), en alimentació
  • bloguer | bloguera (blog -er, -era), en informàtica

 

 

2)    Composició pròpia: Consisteix a ajuntar diferents mots de la llengua ja existents per a formar-ne de nous combinant-ne els significats.

 

Exemples:

 

  • saltabardisses (saltar+bardissa), becplaner (bec+planer), capgròs (cap+gros), en zoologia
  • passavins (passar+vi), en restauració
  • aplegapilotes (aplegar+pilota), migtub (de mig+tub), en esports
  • passallibres (passar+llibre), en lleure

 

 

3)    Composició culta: Consisteix a ajuntar un mot patrimonial (és a dir, un mot de la llengua) amb un mot procedent del llatí o del grec, o bé diferents radicals grecs o llatins.

 

Exemples:

 

  • psicomotricitatvermicompostatge i telecomanda, en educació, medi ambient i comerç, respectivament
  • cladogramaeleoplastfagosoma i limfòcit, en biologia

 

 

4)    Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat, amb un sentit específic.

 

Exemples:

 

  • coixí de seguretat, avió cisterna i bicicleta multiusuari, en transports
  • anell de col·lisió i cristall líquid, en física
  • erosió nival i estratificació graduadavent moderat, en geologia

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter