Aquí teniu el segon lliurament dels sistemes de creació de mots amb recursos propis del català. Si voleu un recordatori del primer lliurament, el trobareu aquí. I també podeu consultar-ne el vídeo corresponent.
L’ús de formes pròpies estimula la creativitat i el coneixement del sistema de la llengua, reforça la concepció de la llengua com a recurs apte per a qualsevol ús i, a més, contribueix a la transparència semàntica i, per tant, a la identificació dels conceptes. No deixeu mai de ser creatius, doncs, i llarga vida a les formes (i a la llengua) pròpies.
1) Derivació: Consisteix a afegir un morfema derivatiu, ja sigui un prefix (prefixació) o un sufix (sufixació), a un nucli ja existent (un radical o un lexema), de manera que es crea un nou mot que té un sentit diferent del nucli o bé senzillament una categoria diferent. En la prefixació el nou mot manté la categoria lèxica del nucli; en la sufixació, pot ser que la mantingui o no.
Exemples:
Prefixació
- hipertext (del prefix hiper- + text), en informàtica
- postpunk (del prefix post- + punk), en música
- transgènesi (del prefix trans- + genesi), en biologia
Sufixació
- barranquisme (barranc + -isme) i piragüisme (piragua + -isme), en esports
- cervesificació (cervesa +-ific(ar) + -ció) i assecatge (assecar + -atge), en alimentació
- bloguer | bloguera (blog + -er, -era), en informàtica
2) Composició pròpia: Consisteix a ajuntar diferents mots de la llengua ja existents per a formar-ne de nous combinant-ne els significats.
Exemples:
- saltabardisses (saltar+bardissa), becplaner (bec+planer), capgròs (cap+gros), en zoologia
- passavins (passar+vi), en restauració
- aplegapilotes (aplegar+pilota), migtub (de mig+tub), en esports
- passallibres (passar+llibre), en lleure
3) Composició culta: Consisteix a ajuntar un mot patrimonial (és a dir, un mot de la llengua) amb un mot procedent del llatí o del grec, o bé diferents radicals grecs o llatins.
Exemples:
- psicomotricitat, vermicompostatge i telecomanda, en educació, medi ambient i comerç, respectivament
- cladograma, eleoplast, fagosoma i limfòcit, en biologia
4) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat, amb un sentit específic.
Exemples:
- coixí de seguretat, avió cisterna i bicicleta multiusuari, en transports
- anell de col·lisió i cristall líquid, en física
- erosió nival i estratificació graduada, vent moderat, en geologia
