La finestra neològica

Migrants i refugiats

26/10/2016

El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat recentment el substantiu migrant per a designar la persona que es desplaça d'un territori a un altre per establir-s'hi d'una manera temporal o permanent. És un substantiu àmpliament conegut i utilitzat, creat a partir del verb normatiu migrar, que permet englobar i anomenar de manera genèrica i neutra tant els emigrants (migrants des del punt de vista del país d'on han marxat) com els immigrants (migrants des del punt de vista del país on han arribat). Les formes emigrant i immigrant, així com els verbs relacionats emigrar i immigrar, es recullen ja al diccionari normatiu; també s’hi troba el verb migrar, però encara no s’hi recull, en canvi, migrant.

 

Els refugiats, ben presents a les notícies aquests darrers temps, són un tipus específic de migrants. Són persones que es troben fora del seu país de residència habitual i que no poden o no volen tornar-hi perquè temen per la seva integritat física, ja sigui perquè tenen temors fundats de ser objecte de persecució per motius d'ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a determinat grup social, ja sigui perquè volen evitar les conseqüències d'un conflicte armat o d'una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d'un desastre natural o humà.

 

De vegades, aquestes circumstàncies que fan témer per la vida o la integritat de la persona (un conflicte armat, un cop d’estat, etc.) s’esdevenen després que el migrant hagi marxat del seu país, és a dir, no són la causa per la qual se n’ha anat, però un cop és fora li impedeixen de tornar. El migrant adquireix aleshores la condició de refugiat i s’anomena, concretament, refugiat in situ, d’acord amb la nova denominació aprovada també pel Consell Supervisor. L’expressió d’origen llatí in situ significa ‘en el lloc mateix’, en aquest cas ‘en el país mateix en què es troba’.

 

En francès i en anglès s’utilitzen les denominacions réfugié sur place i refugee sur place, respectivament, per a designar aquest darrer concepte. En castellà, hi ha una certa vacil·lació però té força ús la forma refugiado sobrevenido (a banda de refugiado a posteriori, refugiado en el sitio i refugiado in situ). En català la forma refugiat sobrevingut s’ha descartat, malgrat que també té ús entre els especialistes, perquè es considera inadequada des del punt de vista lingüístic. Cal tenir en compte que el que sobrevé en aquest cas no és el refugiat (sobrevenir és “Esdevenir-se d’improvís”, segons el diccionari normatiu), sinó la condició de refugiat. El matís no és banal perquè, de fet, es documenten contextos en què la forma refugiat sobrevingut té, justament, el sentit estricte que es dedueix del verb sobrevenir, és a dir, el sentit de ‘refugiat que arriba d’improvís a un país’, que no és el sentit que té refugiat in situ.

 

Podeu consultar aquests termes, juntament amb molts d’altres, a la Terminologia de les migracions. Els termes normalitzats els trobareu també aviat a la Neoloteca.

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter