La finestra neològica

Neologismes també per a infants: l’alimentació complementària a demanda

18/07/2018

© Imatge original: Gail (CC BY-2.0)

© Imatge original: Gail (CC BY-2.0)

Durant els darrers anys s’ha fet popular un mètode d’introducció de l’alimentació complementària dels lactants conegut amb la forma anglesa baby-led weaning (o també, abreujadament, amb la sigla BLW). La forma corresponent en català és alimentació complementària a demanda (o, depèn de la zona, a requesta), segons acaba d’aprovar el Consell Supervisor, amb el vistiplau d’especialistes de l’àmbit de la nutrició, la pediatria i la puericultura. Aquesta forma ja té ús i permet evitar el manlleu, que resulta molt poc entenedor per al públic general.

 

La denominació anglesa prové, segons diverses fonts, del llibre Baby-led Weaning: Helping Your Baby to Love Good Food, de Gill Rapley i Tracey Murkett. En anglès, el verb to wean (d’on deriva weaning) té el significat específic d’acostumar un infant o un animal a prendre altres aliments a més de la llet materna.

 

La forma alimentació complementària a demanda està construïda sobre el genèric alimentació complementària, que és una forma ja molt usada per a fer referència a l’alimentació que es proporciona al lactant addicionalment a la llet materna (o a la llet adaptada, en cas que s’hagi fet alletament artificial). L’alimentació complementària s’inicia, generalment, després dels sis primers mesos d’alletament exclusiu i els primers aliments que s’ofereixen solen ser en forma de farinetes o triturats. En l’alimentació complementària a demanda es proposa, en canvi, que s’ofereixin a l’infant aliments sense triturar (és a dir, sencers o tallats a trossets, segons el cas), adequats a la seva edat i preparats d’acord amb les seves habilitats motores i de deglució, i que sigui ell mateix que triï els que vol menjar i si se’ls menja amb els dits o amb coberts. L’objectiu és que l’infant pugui menjar de manera autònoma i d’acord amb la gana que té, i que gaudeixi, al seu ritme, dels diferents gustos, textures, olors i colors dels aliments.

 

En català, a banda de la forma finalment aprovada, s’han valorat altres alternatives que, per diferents motius, s’han descartat: alimentació complementària a demanda i autoregulada (innecessàriament llarga), alimentació complementària regulada pel nadó (també molt llarga i amb menys ús que la forma aprovada), alimentació a demanda (no prou precisa, perquè baby-led weaning es refereix, específicament, a l’alimentació complementària), alimentació complementària lliure (s’ha preferit la locució a demanda, molt utilitzada amb un sentit afí, per exemple en alletament a demanda, i probablement més explicativa), etc.

 

Aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter