La finestra neològica

Enrocar-se i enrocament: la tossuderia davant del conflicte també té els seus termes

25/10/2018

En l’àmbit de la resolució de conflictes i també, de fet, en la llengua general (segurament perquè els conflictes són presents, amb més o menys intensitat, en la nostra vida quotidiana) circulen des de fa temps el verb enrocar-se i el substantiu derivat enrocament. En el cas del verb, amb el significat de ‘mantenir-se, algú, obstinadament immòbil en les seves posicions o idees’ i, en el substantiu, per a referir-se a l’immobilisme ferm que adopta algú respecte a les seves posicions o idees. Així, es diu, per exemple, que "les parts s’han enrocat i han provocat un estancament del conflicte", o que "l’enrocament de les parts complica la sortida negociada de la crisi".

 

A més, en un desplaçament de la funció sintàctica, hi ha usos en què el subjecte de enrocar-se deixa de ser la persona (o les persones, o les parts) implicada en el conflicte per passar a ser el conflicte mateix. Es diu, aleshores, que "el conflicte s’enroca" volent dir que es bloqueja perquè les parts no es mouen de les seves posicions.

 

Aquests usos, més o menys neològics, han estat aprovats recentment pel Consell Supervisor. Tot i que el diccionari normatiu recull el verb encastellar-se i el substantiu corresponent encastellament amb un significat molt similar (a partir del sentit recte que té encastellar-se: “Tancar-se en un castell o en un lloc tancat i fer-s’hi fort”), les formes enrocar-se i enrocament estan molt esteses i, en realitat, no hi ha arguments de pes per a desestimar-les.

 

És possible que l’ús de enrocar-se i enrocament en l’àmbit de la resolució de conflictes derivi dels escacs, en què enrocar és moure el rei dues cases cap a una torre (també anomenada roc) i, en la mateixa jugada, posar la torre a la primera casa de l’altre costat del rei. És un moviment que, en part com l’enrocament d’una persona, pot considerar-se de vegades defensiu. En escacs el substantiu que designa el moviment no és enrocament, però, sinó enroc.

 

Si l’etimologia dels escacs no us acaba de convèncer, sempre podeu recórrer a un altre sentit de enrocar, que és el de ‘petrificar’, perquè enrocar-se és, en certa manera, petrificar-se, és a dir, mantenir-se ferm com una roca. Pot ser que l’enroc us funcioni de vegades quan jugueu a escacs; en canvi, si el que voleu és resoldre un conflicte, segurament és millor que busqueu altres estratègies. Més guanyadores, que en diuen; i si pot ser de guanyar-guanyar (aquí teniu un altre terme), molt millor.

 

Aviat podreu consultar aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.

 


Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter