Flexiseguretat: la clau és l’equilibri

flexiseguretat

En els temps que corren, marcats per una crisi que amenaça incessantment el mercat laboral, la flexiseguretat ens dóna un bri d’esperança. Es tracta d’una política socioeconòmica, sorgida cap a l’any 2000, que té per objectiu el creixement econòmic basat en la combinació de la flexibilitat empresarial per a gestionar la mà d’obra amb polítiques socials i ocupacionals que ofereixin seguretat als treballadors.

Dinamarca va ser pionera a aplicar la flexiseguretat, que a la pràctica es tradueix en més facilitats per a les empreses a l’hora de dur a terme una regulació d’ocupació. Com a contrapartida, els treballadors reben formació ocupacional i un subsidi, en cas d’atur, acompanyat de la participació en programes de recol·locació laboral.

Recentment, el Consell Supervisor ha fixat la forma flexiseguretat, creada a partir dels mots flexibilitat i seguretat, com a denominació catalana equivalent al substantiu anglès flexicurity, acrònim format pel truncament dels mots flexibility i security. Es tracta d’una forma més transparent que el calc flexiguretat, ja que incorpora el substantiu seguretat complet, que ja té ús i es documenta paral·lelament en castellà, francès i portuguès.

Als grans mals, grans remeis, i com podeu comprovar, la flexiseguretat en pot ser un, de remei. Ara, doncs, caldrà veure si amb aquesta balança flexisegura us podeu treure un pes de sobre i respirar una mica més tranquils.
 

Podeu consultar la informació completa sobre aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.