Sovint hi ha termes que designen realitats pròpies d’un altre país o vinculades a cultures remotes. En aquests casos, l’adopció o l’adaptació del manlleu de la llengua original solen ser les opcions més recomanables, per la seva precisió denominativa i per la dificultat de trobar designacions descriptives que identifiquin de manera inequívoca els conceptes. Quan la llengua original es representa amb un alfabet diferent del nostre, l’adaptació esdevé indispensable.
En el cas de les llengües indoiràniques, com ara el sànscrit —que utilitza l’alfabet devanagari—, el Consell Supervisor del Termcat ha optat per adaptar, en la mesura que és possible, la forma original al sistema fònic i gràfic del català, tenint en compte la transliteració segons el sistema internacional, la pronúncia en la llengua d’origen i l’opinió dels experts.
Així, per exemple, el Consell Supervisor ha aprovat recentment el terme xíkhara, que correspon a la forma transliterada śikhara (segons el sistema internacional); també ha proposat el terme vèdika, que correspon a la forma transliterada amb la grafia vedikā; i la transliteració chattri s’ha traslladat al català amb la forma txatri.
Així, doncs, s’ha traslladat de manera aproximada la pronúncia original d’aquests mots al català, mirant que les formes adaptades no difereixin excessivament de les formes transliterades, però evitant les grafies que podien ser més difícils de representar en determinats contextos.
Si teniu curiositat per conèixer aquests i altres termes d’arquitectura de l’Índia, els podeu consultar a la Neoloteca i al Cercaterm.
