El Consell Supervisor ha aprovat recentment el terme agilitat canina (dog agility, en anglès, o simplement agility) per a designar la disciplina esportiva en què un gos, conduït pel seu guia, ha de superar un circuit d'obstacles segons l'ordre marcat pel jutge de la competició, en el menor temps possible i amb el mínim de penalitzacions.
Es tracta d’una activitat cada cop més popular entre els amants dels gossos i ja hi ha nombrosos clubs a casa nostra que ofereixen cursos d’obediència per a gossos i de pràctica de l’esport. Els obstacles que el gos ha de salvar (un màxim de 20) són sempre els mateixos, però cada cop se’n canvia l’ordre i la disposició per evitar que l’animal acabi memoritzant el circuit.
Malgrat que la forma més estesa actualment per a designar aquesta activitat és el manlleu anglès agility, el Consell Supervisor ha cregut convenient optar per l’alternativa catalana agilitat canina, que també té un cert ús, és molt propera a la forma anglesa (n’és el calc, de fet), s’identifica sense dificultat amb el concepte i és semànticament motivada (l’agilitat de l’animal és essencial per a poder recórrer el circuit de manera favorable i obtenir una bona puntuació). En altres llengües, encara que el manlleu és igualment usual, també s’utilitza sovint al calc (agilidad canina, en castellà; agilité canine, en francès; agilità canina, en italià, etc.).
Podeu consultar la informació completa sobre aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.
