Informàtica en núvol

informàtica en núvol

Que el món de les telecomunicacions avança a passes de gegant no és cap novetat. Primer vam deixar el llapis i la ploma per les tecles de la màquina d’escriure, que van passar el relleu a l’ordinador. Després, gràcies a les xarxes de treball internes i a la xarxa pública Internet, van desaparèixer les piles de documents impresos del nostre escriptori, que van passar a ocupar un lloc a l’escriptori virtual. I ara ni tan sols cal que els tinguem desats a la nostra màquina, sinó que hi podem accedir virtualment gràcies a un sistema d’ús i emmagatzematge de recursos informàtics basat únicament en el servei en xarxa.

Aquesta és una de les aplicacions que ofereix la informàtica en núvol, terme que el Consell Supervisor ha aprovat recentment. Gràcies a aquest sistema, l’usuari pot disposar de les versions més actualitzades de programari i maquinari i treballar-hi en un espai virtual.

La denominació informàtica en núvol, avalada pels especialistes, és un calc de la forma anglesa cloud computing, que ja té un cert ús en textos d’especialitat per a fer referència a aquest concepte. Paral·lelament, el castellà, el francès i el portuguès també han adoptat denominacions calcades de l’anglès. La designació informàtica en núvol està construïda sobre la base informàtica, formant d’altres denominacions catalanes de l’àmbit de la informàtica i les telecomunicacions el nucli de les quals en anglès és computing (per exemple, informàtica de sistemes per a system computing o informàtica d’empresa per a enterprise computing). El substantiu núvol, que s’utilitza de manera metafòrica, fa referència al fet que aquest sistema informàtic és intangible i està per sobre dels equips informàtics locals, la qual cosa el fa accessible des de qualsevol lloc.

Podeu consultar la informació completa sobre aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.