Acrobàcies amb nom propi

imatge d'una acrobàcia

Entre el nombrós grup de termes propis del circ que el Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat recentment, es pot destacar un conjunt d’acrobàcies que prenen la seva denominació a partir d’un nom propi. Es tracta de les formes barani, cody, rudy, randy i ady.

En general, en aquesta mena de casos amb un origen antroponímic, en terminologia es tendeix a mantenir les formes originàries, sense cap mena d’adaptació. Aquest criteri és aplicat en totes les llengües.

Barani prové del cognom de l’acròbata italià Alfonso Barani, i cody ve del cognom del nord-americà Dale Cody. Els casos específics de rudy, randy i ady són una mica diferents, perquè, de fet, la denominació no prové directament d’un nom propi, sinó d’un hipocorístic —és a dir, d’una denominació més o menys basada en un nom concret, però amb alguna deformació de caràcter afectuós o eufemístic. Concretament, rudy prové del cognom de Dave Rudolph, un altre acròbata nord-americà; i randy i ady, de fet, no tenen un referent concret, sinó que són denominacions creades per analogia amb totes les anteriors.

Com que en tots aquests casos el nom propi ha passat a denominar una nova realitat genèrica i s’ha convertit, per tant, en un nom comú, la majúscula del nom propi de què provenen ha passat a minúscula. En canvi, en la denominació del mateix àmbit trapezi Washington es manté la majúscula, perquè el nom propi no denomina la nova realitat, sinó que tan sols forma part de la designació d'aquest tipus de trapezi (com passa, per exemple, en malaltia d'Alzheimer o, encara de manera més paral·lela, en alfabet Braille, alfabet Morse, duresa Vickers o sortida Comaneci, en què el nom propi apareix en aposició). Es considera que en aquest cas el nom propi manté la seva funció distintiva i, per tant, conserva la majúscula.