Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró rosat, marró vermellós i bru vermellós violaci, i l'albeca de color blanc rosaci.
Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'arbre del mateix nom, lleugera, tova, amb el duramen d'un color entre groc, blanc i gris, i l'albeca poc diferenciada.
Fusta procedent de l'Àfrica i l'Àsia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Antiaris, de la famÃlia de les morà cies, lleugera, tova, amb el duramen de color blanc grogós, l'albeca no diferenciada, vetes de color coure i una olor caracterÃstica que desapareix un cop seca.
Nota: S'obté principalment de les espècies africanes Antiaris africana i Antiaris weltwitschii, i de l'espècie asià tica Antiaris toxicaria. Segons algunes fonts, les variants africana i weltwitschii són subespècies de l'espècie Antiaris toxicaria.
Fusta procedent del sud-est asià tic que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, semidura, amb el duramen de color vermell fosc, l'albeca d'un color entre vermell grogós i gris clar o marró, i vetes brillants i molt marcades.
Nota: Segons algunes fonts, en à mbits comercials es distingeix entre les formes à lan batu, que es refereix a la fusta d'à lan més pesant, i à lan bunga, que fa referència a la fusta més lleugera.
Fusta procedent de l'Amèrica tropical que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, tova o semidura, amb el duramen de color vermellós o marró, i l'albeca poc diferenciada.
Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Aningeria, de la famÃlia de les sapotà cies, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre blanc groguenc i marró pà l·lid rosat, l'albeca poc diferenciada i una olor caracterÃstica de cedre.
Nota: Segons algunes fonts, aquesta fusta també s'obté de l'arbre Gambeyobotrys gigantea, igualment de la famÃlia de les sapotà cies.