Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030895   Abachi  Abachi
     
       
    • aiús, n m
    • samba, n f sin. compl.
    • es ayus
    • es obeche
    • es samba
    • fr ayous
    • fr obeche
    • fr obéché
    • fr samba
    • en obeche
    • en samba
    • en wawa
    • de Abachi

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'aiús (Triplochiton scleroxylon, família de les esterculiàcies), lleugera, tova, de fibra generalment recta i de vegades entrellaçada, amb el duramen d'un color entre groc, blanc i gris i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en la fabricació de talles i mobiliari.

       
  • 4030904   afrikanisches Ebenholz  afrikanisches Ebenholz
     
       
    • banús africà, n m
    • ebren africà, n m sin. compl.
    • es ébano, n m
    • es ébano africano, n m
    • es ébano de África, n m
    • fr ébèn d'Afrique, n m
    • fr ébène, n f
    • fr ébénier d'Afrique, n m
    • pt ébano, n m
    • en African ebony, n
    • en black ebony, n
    • de afrikanisches Ebenholz, n n
    • de schwarzes Ebenholz, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

    S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

    ·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

    Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030896   Ako  Ako
     
       
    • ako, n m
    • es ako
    • fr ako
    • en antiaris
    • de Ako

    Fusta procedent de l'Àfrica i l'Àsia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Antiaris (família de les moràcies), lleugera, tova, de fibra entrellaçada i amb una olor característica que desapareix un cop seca, amb el duramen de color blanc grogós, l'albeca no diferenciada i vetes de color coure, emprada en fusteria interior i en la fabricació de mobles, envasos, embalatges i caixes.

    Nota: 1. L'ako s'obté principalment de les espècies africanes Antiaris africana i Antiaris weltwitschii, i de l'espècie asiàtica Antiaris toxicaria. Segons algunes fonts, les variants africana i weltwitschii són subespècies de l'espècie Antiaris toxicaria.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ako:

    S'aprova la denominació ako, d'origen incert, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es descarta la forma antiaris, vulgarització del nom del gènere a què pertanyen els arbres dels quals prové aquesta fusta, perquè és una denominació menys estesa internacionalment. No és clar, d'altra banda, que la fusta d'ako s'obtingui de qualsevol espècie del gènere Antiaris, motiu pel qual antiaris podria considerar-se també una forma científicament inexacta.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030897   Alan-Batu  Alan-Batu
     
       
    • àlan, n m
    • es alan-batu
    • fr alan-batu
    • en alan
    • de Alan-Batu

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'àlan (Shorea albida, família de les dipterocarpàcies), pesant, semidura, de fibra molt entrellaçada, amb el duramen de color vermell fosc, l'albeca d'un color entre vermell grogós i gris clar o marró, i vetes brillants i molt marcades, emprada en construcció naval i en la realització de paviments i obres hidràuliques.

    Nota: 1. Segons algunes fonts, en àmbits comercials es distingeix entre les formes àlan batu, que es refereix a la fusta d'àlan més pesant, i àlan bunga, que fa referència a la fusta més lleugera.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme àlan:

    S'aprova la denominació àlan, adaptació de alan, d'origen incert, pels motius següents:

    ·és una denominació coneguda internacionalment;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    S'opta per àlan, en comptes de alan, d'acord amb la pronúncia habitual del terme en català.

    Malgrat que la denominació més internacional de la fusta és, seguint la norma UNE EN 13556, alan-batu (vegeu els equivalents en castellà, francès i alemany), s'ha preferit la denominació sintètica àlan (com en anglès: alan) perquè, segons els especialistes consultats i altres fonts fiables, àlan batu i àlan bunga són tan sols distincions comercials per a fer referència a la fusta d'àlan més pesant i més lleugera, respectivament, però no denominen fustes obtingudes de diferents espècies botàniques. El Consell Supervisor considera important d'aclarir en nota l'ús habitual d'aquestes dues denominacions, però creu innecessari, en canvi, de crear una entrada terminològica per a cada forma.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030898   Amarant  Amarant
     
       
    • amarant, n m
    • es amaranto, n m
    • es nazareno, n m
    • fr acajou de Cayenne, n m
    • fr amarante, n m
    • fr bois porpre, n m
    • fr bois violet, n m
    • pt guarabu, n m
    • pt ipe roxo, n m
    • pt jatobazinho, n m
    • pt pau roxo, n m
    • pt roxinho, n m
    • en amaranth, n
    • en purpleheart, n
    • en violetwood, n
    • de Amarant, n m
    • de Violetholz, n n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, principalment del Brasil i de la Guaiana, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Peltogyne (família de les fabàcies), sobretot de les espècies Peltogyne paniculata, Peltogyne purpurea i Peltogyne venosa, pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color violeta més o menys fosc i l'albeca entre rosa pàl·lid i blanc grisós, emprada en fusteria, ebenisteria, fabricació de parquets i obra civil.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme amarant:

    S'aprova la denominació amarant (del llatí amarantus, i aquest del grec amárantos 'immarcescible') pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, explicable semànticament pel color vermellós rosat d'aquesta fusta, semblant al color de la flor de l'amarant;(1)

    ·ja es documenta en fonts catalanes i és també la denominació més coneguda internacionalment;

    ·concorda amb les formes fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    (1) Cal tenir present, de fet, que amarant ja es documenta en diverses fonts referit a un color vermell rosat o purpuri, i que al mateix diccionari normatiu té una accepció relacionada amb aquest color ("Matèria colorant purpúria sintètica").

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030979   americanische Roteiche  americanische Roteiche
     
       
    • roure roig americà, n m
    • roure roig, n m pl sin. compl.
    • es roble americano, n m
    • es roble rojo, n m
    • es roble rojo americano, n m
    • es roble rojo del Norte, n m
    • es roble rojo del Sur, n m
    • fr chêne rouge, n f
    • fr chêne rouge d'Amérique, n m
    • en American red oak, n
    • en Northern red oak, n
    • en red oak, n
    • de americanische Roteiche, n f
    • de Roteiche, n f

    Fusta procedent de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, principalment de l'espècie Quercus rubra, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre rosat i vermell pàl·lid o marró clar, i l'albeca entre gris clar i vermell pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure roig americà (sin. compl. roure roig):

    S'aproven les denominacions roure roig americà (com a forma principal) i roure roig (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del gènere Quercus i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové fonamentalment de l'espècie rubra, que és d'origen americà i de color vermellós;

    ·la forma roure roig americà segueix el patró de roure blanc americà, que és una fusta afí;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    La forma roure americà, que té ús i, de fet, apareix al diccionari normatiu referida a l'arbre que produeix majoritàriament aquesta fusta (Quercus rubra), s'ha descartat per motius de precisió, perquè, segons els especialistes, també seria aplicable a la fusta de Quercus alba o de Quercus macrocarpa (i als arbres corresponents).

    La forma roure roig, en canvi, s'associa de manera clara a Quercus rubra (i altres espècies americanes afins), malgrat que hi ha altres roures de fusta rogenca fora d'Amèrica (per exemple, Quercus acuta). El roure roig per defecte, però, és el roure roig americà.

    Malgrat que en l'àmbit botànic es fa sovint una distinció entre roure roig boreal (Quercus rubra) i roure roig meridional (Quercus falcata), la fusta d'aquests dos arbres es considera la mateixa, segons els especialistes; per aquest motiu es descarta aquí roure roig boreal.

    Finalment, es prefereix roure roig americà a roure vermell americà per l'afinitat amb el llatí rubrus del nom científic de l'arbre i, en general, perquè l'adjectiu roig té més tradició aplicat a arbres i, en general, a éssers vius (vegeu, per exemple, pi roig).

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030985   amerikanische Linde  amerikanische Linde
     
       
    • tell americà, n m
    • til·ler americà, n m sin. compl.
    • es tilo americano, n m
    • fr tilleul américaine, n m
    • fr tilleul d'Amérique, n m
    • en American limetree, n
    • en basswood, n
    • en linden, n
    • de amerikanische Linde, n f

    Fusta procedent de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Tilia americana (família de les malvàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre blanc crema i marró rosat clar i l'albeca blanca, crema o marró pàl·lid, emprada principalment en la fabricació de teclats de piano i embalatges d'aliments, ebenisteria i fusteria interior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tell americà (sin. compl. til·ler americà):

    S'aproven les denominacions tell americà (com a forma principal) i til·ler americà (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull tell i til·ler com a sinònims referits, en general, a un arbre del gènere Tilia i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que es tracta d'una fusta originària de l'Amèrica del Nord;

    ·són formes ja documentades en català;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030988   amerikanische Roterle  amerikanische Roterle
     
       
    • vern roig, n m
    • vern d'Oregon, n m sin. compl.
    • es alder, n m
    • es aliso americano, n m
    • es aliso de Oregón, n m
    • es aliso del Oeste, n m
    • es aliso del Pacífico, n m
    • es aliso rojo, n m
    • fr aulne d'Oregon, n m
    • en American alder, n
    • en Oregon alder, n
    • en red alder, n
    • en Western alder, n
    • en Western red alder, n
    • de amerikanische Roterle, n f

    Fusta procedent de la costa oest de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Alnus rubra (família de les betulàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i marró vermellós i l'albeca indiferenciada, emprada principalment en la realització de talles i peces tornejades i en ebenisteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern roig (sin. compl. vern d'Oregon):

    S'aproven les denominacions vern roig (com a forma principal) i vern d'Oregon (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

    ·la forma vern roig prové del nom científic de l'arbre (rubra) i fa referència al color vermellós de l'escorça;

    ·la forma vern d'Oregon indica la zona de procedència majoritària dels arbres productors d'aquesta fusta.


    Es descarta la forma vern americà perquè es considera poc precisa, tenint en compte que a Amèrica (i, concretament, a l'Amèrica del Nord) hi ha altres verns usats per a fer fusta.

    La forma vern roig americà, finalment, es considera innecessàriament llarga, ja que vern roig ja s'associa inequívocament a aquest tipus de fusta i a l'espècie Alnus rubra.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030977   amerikanische Weisseiche  amerikanische Weisseiche
     
       
    • roure blanc americà, n m
    • es roble blanco, n m
    • es roble blanco americano, n m
    • fr chène blanc d'Amérique, n m
    • en American white oak, n
    • en white oak, n
    • de amerikanische Weisseiche, n f

    Fusta procedent sobretot de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus (família de les fagàcies), principalment de l'espècie Quercus alba, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró groc pàl·lid i marró pàl·lid o fosc, i l'albeca entre crema i marró clar, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i fusteria grossa, i en la fabricació de barrils i mànecs d'eines.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure roig americà (sin. compl. roure roig):

    S'aproven les denominacions roure roig americà (com a forma principal) i roure roig (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del gènere Quercus i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové fonamentalment de l'espècie rubra, que és d'origen americà i de color vermellós;

    ·la forma roure roig americà segueix el patró de roure blanc americà, que és una fusta afí;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    La forma roure americà, que té ús i, de fet, apareix al diccionari normatiu referida a l'arbre que produeix majoritàriament aquesta fusta (Quercus rubra), s'ha descartat per motius de precisió, perquè, segons els especialistes, també seria aplicable a la fusta de Quercus alba o de Quercus macrocarpa (i als arbres corresponents).

    La forma roure roig, en canvi, s'associa de manera clara a Quercus rubra (i altres espècies americanes afins), malgrat que hi ha altres roures de fusta rogenca fora d'Amèrica (per exemple, Quercus acuta). El roure roig per defecte, però, és el roure roig americà.

    Malgrat que en l'àmbit botànic es fa sovint una distinció entre roure roig boreal (Quercus rubra) i roure roig meridional (Quercus falcata), la fusta d'aquests dos arbres es considera la mateixa, segons els especialistes; per aquest motiu es descarta aquí roure roig boreal.

    Finalment, es prefereix roure roig americà a roure vermell americà per l'afinitat amb el llatí rubrus del nom científic de l'arbre i, en general, perquè l'adjectiu roig té més tradició aplicat a arbres i, en general, a éssers vius (vegeu, per exemple, pi roig).

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030899   Andiroba  Andiroba
     
       
    • andiroba, n f
    • es andiroba
    • fr andiroba
    • it andiroba
    • pt andiroba
    • en andiroba
    • de Andiroba

    Fusta procedent de l'Amèrica tropical que s'obté de l'andiroba (Carapa guianensis, família de les meliàcies), semipesant, tova o semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color vermellós o marró i l'albeca poc diferenciada, emprada en ebenisteria, fusteria i construcció naval.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme andiroba:

    S'aprova la denominació andiroba (procedent del tupí, segons algunes fonts) pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta i l'arbre del qual s'extreu;

    ·com a denominació de fusta, és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es desestima la forma carapa (del carib o galibi carapa o krapa, literalment 'oli') pels motius següents: com a fusta, no té l'aval de la documentació oficial; com a arbre, la carapa podria denominar qualsevol arbre del gènere Carapa, mentre que andiroba s'associa pròpiament amb l'espècie Carapa guianensis.

    Es descarta igualment la denominació descriptiva carapa de la Guyana, tot i que és semànticament adequada, perquè no té ús.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]