Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030976   Ramin  Ramin
     
       
    • ramin, n m
    • es ramin, n m
    • es ramín, n m
    • fr ramin, n m
    • it ramin, n m
    • en ramin, n
    • de Ramin, n

    Fusta procedent del sud-est asiàtic, especialment d'Indonèsia i Malàisia, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Gonystylus (família de les timeleàcies), principalment de l'espècie Gonystylus bancanus, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen i l'albeca grogosos, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, fusteria interior i exterior, i en ebenisteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ramin:

    S'aprova la denominació ramin, manlleu d'origen malai vehiculat a través de l'anglès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030903   Red Balau  Red Balau
     
       
    • balau vermell, n m
    • es balau rojo
    • fr red balau
    • en red balau
    • de Red Balau

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), pesant, dura, de fibra entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró porpra i gris marronós i l'albeca d'un color entre rosa i groc gris verdós, emprada en construcció naval, fusteria grossa, fusteria exterior i en la fabricació de botes i instruments musicals.

    Nota: El balau vermell s'obté principalment dels arbres de l'espècie Shorea kunstleri.

       
  • 4030979   Roteiche  Roteiche
     
       
    • roure roig americà, n m
    • roure roig, n m pl sin. compl.
    • es roble americano, n m
    • es roble rojo, n m
    • es roble rojo americano, n m
    • es roble rojo del Norte, n m
    • es roble rojo del Sur, n m
    • fr chêne rouge, n f
    • fr chêne rouge d'Amérique, n m
    • en American red oak, n
    • en Northern red oak, n
    • en red oak, n
    • de americanische Roteiche, n f
    • de Roteiche, n f

    Fusta procedent de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, principalment de l'espècie Quercus rubra, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre rosat i vermell pàl·lid o marró clar, i l'albeca entre gris clar i vermell pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure roig americà (sin. compl. roure roig):

    S'aproven les denominacions roure roig americà (com a forma principal) i roure roig (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del gènere Quercus i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové fonamentalment de l'espècie rubra, que és d'origen americà i de color vermellós;

    ·la forma roure roig americà segueix el patró de roure blanc americà, que és una fusta afí;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    La forma roure americà, que té ús i, de fet, apareix al diccionari normatiu referida a l'arbre que produeix majoritàriament aquesta fusta (Quercus rubra), s'ha descartat per motius de precisió, perquè, segons els especialistes, també seria aplicable a la fusta de Quercus alba o de Quercus macrocarpa (i als arbres corresponents).

    La forma roure roig, en canvi, s'associa de manera clara a Quercus rubra (i altres espècies americanes afins), malgrat que hi ha altres roures de fusta rogenca fora d'Amèrica (per exemple, Quercus acuta). El roure roig per defecte, però, és el roure roig americà.

    Malgrat que en l'àmbit botànic es fa sovint una distinció entre roure roig boreal (Quercus rubra) i roure roig meridional (Quercus falcata), la fusta d'aquests dos arbres es considera la mateixa, segons els especialistes; per aquest motiu es descarta aquí roure roig boreal.

    Finalment, es prefereix roure roig americà a roure vermell americà per l'afinitat amb el llatí rubrus del nom científic de l'arbre i, en general, perquè l'adjectiu roig té més tradició aplicat a arbres i, en general, a éssers vius (vegeu, per exemple, pi roig).

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030987   Roterle  Roterle
     
       
    • vern europeu, n m
    • vern comú, n m sin. compl.
    • vern negre, n m sin. compl.
    • es aliso, n m
    • es aliso negro, n m
    • fr aulne, n m
    • fr aulne commun, n m
    • fr aulne noire, n m
    • fr aune, n m var. ling.
    • it ontano nero, n m
    • en black alder, n
    • en common alder, n
    • en European alder, n
    • de gemeine Erle, n f
    • de Roterle, n f
    • de Schwarzerle, n f

    Fusta procedent d'Europa que s'obté de l'arbre Alnus glutinosa (família de les betulàcies), semipesant, tova, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós clar i l'albeca indiferenciada, amb vetes fosques, emprada principalment en la realització de peces tornejades, regles i escaires de dibuix, instruments musicals i joguines.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern europeu (sin. compl. vern comú i vern negre):

    S'aproven les denominacions vern europeu (com a forma principal) i vern comú i vern negre (com a sinònims complementaris), pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

    ·vern europeu respon al fet que l'arbre de procedència creix predominantment a Europa (tot i que també n'hi ha en zones d'Anatòlia i de Sibèria);

    ·vern comú és una forma ja documentada en fonts catalanes referida a l'arbre i indica que és el vern més usual a casa nostra;

    ·vern negre fa referència al to negrós de l'escorça de l'arbre.

    Es proposa vern europeu com a denominació principal perquè els especialistes consideren que és la més distintiva.

    La forma vern, que el diccionari normatiu recull específicament associada a l'espècie Alnus glutinosa i a la fusta corresponent, s'ha descartat perquè es considera poc precisa en contextos especialitzats, tenint en compte que hi ha altres espècies de vern.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]