Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030987   Schwarzerle  Schwarzerle
     
       
    • vern europeu, n m
    • vern comú, n m sin. compl.
    • vern negre, n m sin. compl.
    • es aliso, n m
    • es aliso negro, n m
    • fr aulne, n m
    • fr aulne commun, n m
    • fr aulne noire, n m
    • fr aune, n m var. ling.
    • it ontano nero, n m
    • en black alder, n
    • en common alder, n
    • en European alder, n
    • de gemeine Erle, n f
    • de Roterle, n f
    • de Schwarzerle, n f

    Fusta procedent d'Europa que s'obté de l'arbre Alnus glutinosa (família de les betulàcies), semipesant, tova, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós clar i l'albeca indiferenciada, amb vetes fosques, emprada principalment en la realització de peces tornejades, regles i escaires de dibuix, instruments musicals i joguines.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern europeu (sin. compl. vern comú i vern negre):

    S'aproven les denominacions vern europeu (com a forma principal) i vern comú i vern negre (com a sinònims complementaris), pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

    ·vern europeu respon al fet que l'arbre de procedència creix predominantment a Europa (tot i que també n'hi ha en zones d'Anatòlia i de Sibèria);

    ·vern comú és una forma ja documentada en fonts catalanes referida a l'arbre i indica que és el vern més usual a casa nostra;

    ·vern negre fa referència al to negrós de l'escorça de l'arbre.

    Es proposa vern europeu com a denominació principal perquè els especialistes consideren que és la més distintiva.

    La forma vern, que el diccionari normatiu recull específicament associada a l'espècie Alnus glutinosa i a la fusta corresponent, s'ha descartat perquè es considera poc precisa en contextos especialitzats, tenint en compte que hi ha altres espècies de vern.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030904   schwarzes Ebenholz  schwarzes Ebenholz
     
       
    • banús africà, n m
    • ebren africà, n m sin. compl.
    • es ébano, n m
    • es ébano africano, n m
    • es ébano de África, n m
    • fr ébèn d'Afrique, n m
    • fr ébène, n f
    • fr ébénier d'Afrique, n m
    • pt ébano, n m
    • en African ebony, n
    • en black ebony, n
    • de afrikanisches Ebenholz, n n
    • de schwarzes Ebenholz, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

    S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

    ·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

    Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030981   Sepetir  Sepetir
     
       
    • sepetir, n m
    • es sepetir
    • fr sepetir
    • en sepetir
    • en swamp sepetir
    • de Sepetir

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Sindora i de l'espècie Pseudosindora palustres (família de les cesalpiniàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o de vegades ondulada, oliosa, amb el duramen de color marró clar o marró daurat i l'albeca d'un color entre gris blanquinós i marró clar o vermell suau, emprada en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals i articles d'esport.

    Nota: Segons algunes fonts, l'equivalent anglès swamp sepetir fa referència només a la fusta procedent de l'espècie Pseudosindora palustris, mentre que l'equivalent sepetir es refereix a la fusta extreta de les espècies del gènere Sindora. En la resta de llengües no es fa aquesta distinció denominativa.

       
  • 4030983   Sipo  Sipo
     
       
    • sipo, n m
    • abebai, n m sin. compl.
    • es abebay
    • es sipo
    • fr assié
    • fr sipo
    • en sipo
    • en utile
    • de Sipo

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté del sipo (Entandrophragma utile, família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada i olor suau de cedre, amb el duramen d'un color entre marró rosat, marró vermellós i bru vermellós violaci i l'albeca de color blanc rosaci, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades.

       
  • 4030984   Sucupira  Sucupira
     
       
    • sucupira, n f
    • es sucupira, n f
    • es sucupira preta, n f
    • fr coeur dehors, n m
    • fr sucupira, n f
    • fr sucupira preta, n f
    • pt cutiuba, n f
    • pt macaniba, n
    • pt paricarana, n f
    • pt sapupira, n f
    • pt sucupira, n f
    • pt sucupira-preta, n f
    • en sucupira, n
    • de Sucupira, n

    Fusta procedent del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Bowdichia i Diplotropis (família de les fabàcies), principalment de les espècies Bowdichia nitida i Diplotropis martiusii, pesant, molt dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró fosc i marró vermellós i l'albeca de color blanc grisós o grogós, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, ebenisteria, fusteria d'interior i exterior, fusteria grosssa i construcció naval.

    Nota: 1. La norma UNE-EN13556 esmenta també com a espècie productora d'aquesta fusta Diplotropis mildbraedii, que no es documenta, però, i és desconeguda també pels especialistes.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sucupira:

    S'aprova la denominació sucupira, forma d'origen tupí (de sucupira o sapupira, segons les fonts) vehiculada a través del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta sucupira-preta perquè no s'ha documentat la conveniència de distingir entre diverses menes de sucupira més o menys fosques.

    Es descarten altres noms documentats, com ara cutiuba, macaniba o paricarana, perquè són molt locals i no tenen gaire difusió.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]