Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030973   afata  afata
     
       
    • petereví, n m
    • es afata, n f
    • es cordia americana, n f
    • es laurel negro, n m
    • es loro amarillo, n m
    • es loro negro, n m
    • es peterebí, n m
    • es petereby, n m
    • es peteribí, n m
    • es petiribí, n m
    • fr pardillo, n
    • pt louro-pardo, n m
    • pt pau-cacharro, n m
    • pt peteribi, n m
    • pt uruasinho, n m
    • pt uruazeiro, n m
    • en afata, n
    • en American light cordia, n
    • de Pardillo, n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de l'arbre Cordia trichotoma (família de les cordiàcies), lleugera, semidura, de fibra recta i de vegades lleugerament revirada, amb el duramen d'un color entre beix grisós i groc marró i l'albeca no clarament diferenciada, sovint amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, barrils i raquetes, i en la construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions cordia americana (castellà), pardillo (francès), American light cordia (anglès) i Pardillo (alemany) fan referència, segons la norma UNE-EN 13556, tant a la fusta obtinguda de Cordia trichotoma com a l'extreta de Cordia alliodora. Segons els especialistes consultats, però, les fustes d'aquestes dues espècies són diferents.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme petereví:

    S'aprova la denominació petereví, manlleu adaptat del guaraní peterevy, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové (és habitual, amb lleugeres variants, al Paraguai, l'Argentina i el Brasil), per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions documentades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Per fidelitat a la llengua d'origen, el guaraní, s'opta per petereví, amb ve baixa, malgrat que en castellà (llengua vehicular del manlleu) les formes habituals són peterebí i petiribí.

    Es descarta la forma còrdia americana, similar a les formes oficials en castellà i anglès (cordia americana i American light cordia, respectivament), perquè podria confondre's amb el guajiví blanc, que justament té com a nom científic Cordia americana. A més, no seria una forma prou distintiva, tenint en compte que només a Mesoamèrica hi ha més de trenta espècies de Cordia, gairebé totes arbres.

    Altres denominacions, com ara afata, uruasinho, uruazeiro o pau cacharro s'han descartat perquè tenen menys difusió que la forma aprovada.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030923   African blackwood  African blackwood
     
       
    • granadilla africana, n f
    • es granadilla, n f
    • es granadillo, n m
    • es granadillo de Àfrica, n m
    • es granadillo negro, n m
    • es grenadille africana, n f
    • fr ébène du Mozambique, n f
    • fr grenadille d'Afrique, n f
    • pt pau-preto, n m
    • en African blackwood, n
    • en African granadillo, n
    • en grenadilla, n
    • en Senegal ebony, n
    • de Grenadill, n f

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, fonamentalment de Tanzània i Moçambic, que s'obté de l'arbre Dalbergia melanoxylon (família de les fabàcies), molt pesant, molt dura, de fibra recta, tacte oliós i olor de roses, amb el duramen de color marró porpra fosc i l'albeca blanca o groga, amb vetes negres, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme granadilla africana:

    S'aprova la denominació granadilla africana, d'origen castellà, pels motius següents:

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquesta fusta i a l'arbre de què prové, potser per la similitud amb algunes espècies sud-americanes emparentades denominades amb la forma granadillo o granadilla (per exemple, Dalbergia glomerata, anomenada en castellà granadillo o granadillo negro);

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es prefereix granadilla africana a granadillo africà, malgrat que aquesta segona forma té més difusió, perquè la forma femenina s'adequa més bé a la morfologia catalana. El fet, d'altra banda, que granadilla ja designi en català el fruit de Passiflora edulis no es considera un argument rellevant per a descartar aquesta forma, ja que tant els conceptes (una fusta, en un cas, i una fruita, en l'altre) com les espècies botàniques implicades (en el cas de la fruita es tracta d'una liana) són prou allunyats.

    Entre granadilla africana i granadilla de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030904   African ebony  African ebony
     
       
    • banús africà, n m
    • ebren africà, n m sin. compl.
    • es ébano, n m
    • es ébano africano, n m
    • es ébano de África, n m
    • fr ébèn d'Afrique, n m
    • fr ébène, n f
    • fr ébénier d'Afrique, n m
    • pt ébano, n m
    • en African ebony, n
    • en black ebony, n
    • de afrikanisches Ebenholz, n n
    • de schwarzes Ebenholz, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

    S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

    ·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

    Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030923   African granadillo  African granadillo
     
       
    • granadilla africana, n f
    • es granadilla, n f
    • es granadillo, n m
    • es granadillo de Àfrica, n m
    • es granadillo negro, n m
    • es grenadille africana, n f
    • fr ébène du Mozambique, n f
    • fr grenadille d'Afrique, n f
    • pt pau-preto, n m
    • en African blackwood, n
    • en African granadillo, n
    • en grenadilla, n
    • en Senegal ebony, n
    • de Grenadill, n f

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, fonamentalment de Tanzània i Moçambic, que s'obté de l'arbre Dalbergia melanoxylon (família de les fabàcies), molt pesant, molt dura, de fibra recta, tacte oliós i olor de roses, amb el duramen de color marró porpra fosc i l'albeca blanca o groga, amb vetes negres, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme granadilla africana:

    S'aprova la denominació granadilla africana, d'origen castellà, pels motius següents:

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquesta fusta i a l'arbre de què prové, potser per la similitud amb algunes espècies sud-americanes emparentades denominades amb la forma granadillo o granadilla (per exemple, Dalbergia glomerata, anomenada en castellà granadillo o granadillo negro);

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es prefereix granadilla africana a granadillo africà, malgrat que aquesta segona forma té més difusió, perquè la forma femenina s'adequa més bé a la morfologia catalana. El fet, d'altra banda, que granadilla ja designi en català el fruit de Passiflora edulis no es considera un argument rellevant per a descartar aquesta forma, ja que tant els conceptes (una fusta, en un cas, i una fruita, en l'altre) com les espècies botàniques implicades (en el cas de la fruita es tracta d'una liana) són prou allunyats.

    Entre granadilla africana i granadilla de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030939   African pterygota  African pterygota
     
       
    • koto, n m
    • es koto
    • fr koto
    • en African pterygota
    • de Koto

    Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté dels arbres Pterygota bequaertii i Pterygota macrocarpa (família de les esterculiàcies), semipesant, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre blanc crema i blanc grogós i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en ebenisteria.

       
  • 4030928   African teak  African teak
     
       
    • iroc, n m
    • es iroco, n m
    • es iroko, n m
    • es teca africana, n f
    • es teca americana, n f
    • fr iroko, n m
    • en African teak, n
    • en iroko, n
    • en kambala, n
    • de Iroko, n

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Milicia excelsa i Milicia regia (família de les moràcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró grogós i l'albeca de color groc pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria, construcció naval i fusteria grossa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme iroc:

    S'aprova la denominació iroc, adaptació de la forma d'origen ioruba iroko, pels motius següents:

    ·és una forma amb una notable implantació en català, tant referida a l'espècie botànica Milicia excelsa com a la fusta obtinguda d'aquest arbre i de Milicia regia;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    La denominació tec americà, basada en l'equivalent teca americana (castellà) es descarta perquè l'iroc no pertany a la mateixa família que el tec (és una lamiàcia), i perquè no prové d'Amèrica, sinó d'Àfrica. Igualment es descarta tec africà, per la primera de les raons acabades d'exposar. L'iroc s'anomena tec en alguns contextos perquè de vegades es fa servir com a substitutiu d'aquesta fusta.

    Finalment, la forma kambala, documentada en anglès, té molt poc ús en català.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030897   alan  alan
     
       
    • àlan, n m
    • es alan-batu
    • fr alan-batu
    • en alan
    • de Alan-Batu

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'àlan (Shorea albida, família de les dipterocarpàcies), pesant, semidura, de fibra molt entrellaçada, amb el duramen de color vermell fosc, l'albeca d'un color entre vermell grogós i gris clar o marró, i vetes brillants i molt marcades, emprada en construcció naval i en la realització de paviments i obres hidràuliques.

    Nota: 1. Segons algunes fonts, en àmbits comercials es distingeix entre les formes àlan batu, que es refereix a la fusta d'àlan més pesant, i àlan bunga, que fa referència a la fusta més lleugera.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme àlan:

    S'aprova la denominació àlan, adaptació de alan, d'origen incert, pels motius següents:

    ·és una denominació coneguda internacionalment;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    S'opta per àlan, en comptes de alan, d'acord amb la pronúncia habitual del terme en català.

    Malgrat que la denominació més internacional de la fusta és, seguint la norma UNE EN 13556, alan-batu (vegeu els equivalents en castellà, francès i alemany), s'ha preferit la denominació sintètica àlan (com en anglès: alan) perquè, segons els especialistes consultats i altres fonts fiables, àlan batu i àlan bunga són tan sols distincions comercials per a fer referència a la fusta d'àlan més pesant i més lleugera, respectivament, però no denominen fustes obtingudes de diferents espècies botàniques. El Consell Supervisor considera important d'aclarir en nota l'ús habitual d'aquestes dues denominacions, però creu innecessari, en canvi, de crear una entrada terminològica per a cada forma.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030905   amara ebony  amara ebony
     
       
    • banús de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es ébano de Asia, n m
    • es ébano de la India, n m
    • es ébano de macassar, n m
    • es ébano de Macassar, n m
    • es ébano de Tailandia, n m
    • es ébano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr ébène veinée d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

    Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

    Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030898   amaranth  amaranth
     
       
    • amarant, n m
    • es amaranto, n m
    • es nazareno, n m
    • fr acajou de Cayenne, n m
    • fr amarante, n m
    • fr bois porpre, n m
    • fr bois violet, n m
    • pt guarabu, n m
    • pt ipe roxo, n m
    • pt jatobazinho, n m
    • pt pau roxo, n m
    • pt roxinho, n m
    • en amaranth, n
    • en purpleheart, n
    • en violetwood, n
    • de Amarant, n m
    • de Violetholz, n n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, principalment del Brasil i de la Guaiana, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Peltogyne (família de les fabàcies), sobretot de les espècies Peltogyne paniculata, Peltogyne purpurea i Peltogyne venosa, pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color violeta més o menys fosc i l'albeca entre rosa pàl·lid i blanc grisós, emprada en fusteria, ebenisteria, fabricació de parquets i obra civil.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme amarant:

    S'aprova la denominació amarant (del llatí amarantus, i aquest del grec amárantos 'immarcescible') pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, explicable semànticament pel color vermellós rosat d'aquesta fusta, semblant al color de la flor de l'amarant;(1)

    ·ja es documenta en fonts catalanes i és també la denominació més coneguda internacionalment;

    ·concorda amb les formes fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    (1) Cal tenir present, de fet, que amarant ja es documenta en diverses fonts referit a un color vermell rosat o purpuri, i que al mateix diccionari normatiu té una accepció relacionada amb aquest color ("Matèria colorant purpúria sintètica").

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030988   American alder  American alder
     
       
    • vern roig, n m
    • vern d'Oregon, n m sin. compl.
    • es alder, n m
    • es aliso americano, n m
    • es aliso de Oregón, n m
    • es aliso del Oeste, n m
    • es aliso del Pacífico, n m
    • es aliso rojo, n m
    • fr aulne d'Oregon, n m
    • en American alder, n
    • en Oregon alder, n
    • en red alder, n
    • en Western alder, n
    • en Western red alder, n
    • de amerikanische Roterle, n f

    Fusta procedent de la costa oest de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Alnus rubra (família de les betulàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i marró vermellós i l'albeca indiferenciada, emprada principalment en la realització de talles i peces tornejades i en ebenisteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern roig (sin. compl. vern d'Oregon):

    S'aproven les denominacions vern roig (com a forma principal) i vern d'Oregon (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

    ·la forma vern roig prové del nom científic de l'arbre (rubra) i fa referència al color vermellós de l'escorça;

    ·la forma vern d'Oregon indica la zona de procedència majoritària dels arbres productors d'aquesta fusta.


    Es descarta la forma vern americà perquè es considera poc precisa, tenint en compte que a Amèrica (i, concretament, a l'Amèrica del Nord) hi ha altres verns usats per a fer fusta.

    La forma vern roig americà, finalment, es considera innecessàriament llarga, ja que vern roig ja s'associa inequívocament a aquest tipus de fusta i a l'espècie Alnus rubra.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]