Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030902   balau  balau
     
       
    • balau groc, n m
    • es balau
    • fr balau
    • en balau
    • de Balau

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), pesant o molt pesant, dura, de fibra recta i amb una olor suau que recorda el moscatell, amb el duramen d'un color entre groc i marró grisós i l'albeca d'un color entre groc pàl·lid i gris clar, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa i fabricació de mobles.

    Nota: El balau groc s'obté dels arbres de les seccions Shorea i Neohopea del gènere Shorea, inclosa l'espècie Shorea laevis. És el balau més comú.

       
  • 4030985   basswood  basswood
     
       
    • tell americà, n m
    • til·ler americà, n m sin. compl.
    • es tilo americano, n m
    • fr tilleul américaine, n m
    • fr tilleul d'Amérique, n m
    • en American limetree, n
    • en basswood, n
    • en linden, n
    • de amerikanische Linde, n f

    Fusta procedent de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Tilia americana (família de les malvàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre blanc crema i marró rosat clar i l'albeca blanca, crema o marró pàl·lid, emprada principalment en la fabricació de teclats de piano i embalatges d'aliments, ebenisteria i fusteria interior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tell americà (sin. compl. til·ler americà):

    S'aproven les denominacions tell americà (com a forma principal) i til·ler americà (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull tell i til·ler com a sinònims referits, en general, a un arbre del gènere Tilia i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que es tracta d'una fusta originària de l'Amèrica del Nord;

    ·són formes ja documentades en català;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030948   bété  bété
     
       
    • mansònia, n f
    • beté, n m sin. compl.
    • es mansonia, n f
    • fr bété, n m
    • fr mansonia, n f
    • en bété, n
    • en mansonia, n
    • de Bété, n
    • de Mansonia, n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental, especialment de la Costa d'Ivori, Ghana i Nigèria, que s'obté dels arbres del gènere Mansonia (família de les malvàcies), sobretot de l'espècie Mansonia altissima, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró grogós i marró gris violaci i l'albeca d'un color blanc o blanc rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria exterior i interior, fabricació de parquets i construcció naval.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mansònia (sin. compl. beté):

    S'aproven les denominacions mansònia (com a forma principal) i beté (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a mansònia,

    ·és una forma lingüísticament adequada, adaptació de l'epònim Mansonia, nom científic del gènere de l'arbre productor d'aquesta fusta (del botànic australià Frederick Manson, 1827-1915);

    ·és una forma ja documentada en català referida a l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a beté,

    ·és un manlleu del francès d'origen africà, i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, i també en altres llengües, referit a aquesta fusta, generalment com a forma secundària de mansònia;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030907   bitis  bitis
     
       
    • bitis, n m
    • es bitis
    • fr bitis
    • en bitis
    • de Bitis

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Madhuca (família de les sapotàcies), principalment de l'espècie Madhuca utilis, pesant, molt dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca ben diferenciada, emprada en construcció naval, fusteria grossa i fabricació d'eines.

       
  • 4030987   black alder  black alder
     
       
    • vern europeu, n m
    • vern comú, n m sin. compl.
    • vern negre, n m sin. compl.
    • es aliso, n m
    • es aliso negro, n m
    • fr aulne, n m
    • fr aulne commun, n m
    • fr aulne noire, n m
    • fr aune, n m var. ling.
    • it ontano nero, n m
    • en black alder, n
    • en common alder, n
    • en European alder, n
    • de gemeine Erle, n f
    • de Roterle, n f
    • de Schwarzerle, n f

    Fusta procedent d'Europa que s'obté de l'arbre Alnus glutinosa (família de les betulàcies), semipesant, tova, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós clar i l'albeca indiferenciada, amb vetes fosques, emprada principalment en la realització de peces tornejades, regles i escaires de dibuix, instruments musicals i joguines.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern europeu (sin. compl. vern comú i vern negre):

    S'aproven les denominacions vern europeu (com a forma principal) i vern comú i vern negre (com a sinònims complementaris), pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

    ·vern europeu respon al fet que l'arbre de procedència creix predominantment a Europa (tot i que també n'hi ha en zones d'Anatòlia i de Sibèria);

    ·vern comú és una forma ja documentada en fonts catalanes referida a l'arbre i indica que és el vern més usual a casa nostra;

    ·vern negre fa referència al to negrós de l'escorça de l'arbre.

    Es proposa vern europeu com a denominació principal perquè els especialistes consideren que és la més distintiva.

    La forma vern, que el diccionari normatiu recull específicament associada a l'espècie Alnus glutinosa i a la fusta corresponent, s'ha descartat perquè es considera poc precisa en contextos especialitzats, tenint en compte que hi ha altres espècies de vern.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030904   black ebony  black ebony
     
       
    • banús africà, n m
    • ebren africà, n m sin. compl.
    • es ébano, n m
    • es ébano africano, n m
    • es ébano de África, n m
    • fr ébèn d'Afrique, n m
    • fr ébène, n f
    • fr ébénier d'Afrique, n m
    • pt ébano, n m
    • en African ebony, n
    • en black ebony, n
    • de afrikanisches Ebenholz, n n
    • de schwarzes Ebenholz, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

    S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

    ·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

    Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030910   black guarea  black guarea
     
       
    • bossé fosc, n m
    • es bosse oscuro, n m
    • es bossé oscuro, n m
    • fr bossé foncé, n m
    • en black guarea, n
    • en guarea, n
    • de Diambi, n

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, especialment de la Costa d'Ivori i Nigèria, que s'obté de l'arbre Guarea thompsonii (família de les meliàcies), semipesant o pesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada, amb el duramen marró i l'albeca de color marró ataronjat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior, i construcció naval.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bossé fosc:

    S'aprova la denominació bossé fosc pels motius següents:

    ·el nucli bossé és un manlleu del francès d'origen africà i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·és coherent amb la forma bossé clar, que designa una fusta similar però més clara, extreta dels arbres del mateix gènere Guarea cedrata i Guarea laurentii;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà i francès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple bossé perquè no és prou precisa. També és imprecisa i, a més, no té ús, guarea, que és la denominació oficial en anglès. La forma diambi, d'altra banda, utilitzada en alemany i probablement d'origen africà, no es coneix en català.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030947   blue mahoe  blue mahoe
     
       
    • mahagua blava, n f
    • hibisc de Cuba, n m sin. compl.
    • es majagua, n f
    • es majagua azul, n f
    • fr mahot, n m
    • en blue mahoe, n
    • en mahoe, n
    • en majagua, n

    Fusta procedent de les Antilles que s'obté de l'arbre Hibiscus elatus (família de les malvàcies), semipesant, molt dura, de fibra llarga i olor característica, amb el duramen de color molt variable, en general grisós o marró olivaci, i l'albeca de color groc pàl·lid, de vegades amb vetes verdes, blaves o liles, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, mobles, talles, marqueteria i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mahagua blava (sin. compl. hibisc de Cuba):

    S'aproven les denominacions mahagua blava (com a forma principal) i hibisc de Cuba (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a mahagua blava,

    ·el nucli mahagua és una adaptació catalana de la forma majagua, manlleu del taïno vehiculat a través del castellà i una de les denominacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;

    ·l'especificador blava precisa el tipus de fusta (i d'arbre), atès que la forma simple (mahagua) també es documenta aplicada a l'espècie Hibiscus tiliaceus i, fins i tot, a espècies d'altres famílies;

    ·concorda amb les denominacions en castellà i en anglès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a hibisc de Cuba,

    ·és una forma ja documentada en català per a fer referència a l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple mahagua perquè pot resultar imprecisa.

    Es desestima el nucli majagua, amb j, perquè el mot s'ha vehiculat pel castellà i en aquesta llengua la j és velar, motiu pel qual l'adaptació preferible per reproduir la pronúncia és amb h, seguint també el que han fet l'anglès i el francès.

    La forma hibisc arbori de Cuba, proposada per alguns especialistes, tot i que seria adequada, perquè l'arbre de què s'obté aquesta fusta destaca justament de la resta d'hibiscs per la grandària, es considera innecessàriament llarga, especialment referida a la fusta.

    Entre hibisc de Cuba i hibisc cubà, s'opta per la forma amb el sintagma (de Cuba), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives), països (pertanyents a un estat o a més d'un), poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030966   Bombay blackwood  Bombay blackwood
     
       
    • palissandre de l'Índia, n m
    • es jacaranda, n f
    • es palisandro, n m
    • es palisandro de India, n m
    • es palisandro de India Oriental, n m
    • es palisandro de la India, n m
    • es palisandro rosa índico, n m
    • es sonekeling, n
    • fr palissandre de l'Inde, n m
    • en Bombay blackwood, n
    • en Indian rosewood, n
    • en sonokeling, n
    • de ostindischer Palisander, n m

    Fusta procedent del sud d'Àsia que s'obté de l'arbre Dalbergia latifolia (família de les fabàcies), pesant, molt dura, de fibra ondulada, amb el duramen d'un color entre rosa fosc violaci i porpra marró, i l'albeca de color blanc grogós clar, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme palissandre de l'Índia:

    S'aprova la denominació palissandre de l'Índia pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull palissandre referit, en general, a un arbre del gènere Dalbergia i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que la fusta i l'arbre són originaris de l'Índia;

    ·és una forma ja documentada en català referida a l'arbre productor;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre palissandre de l'Índia i palissandre indi, s'opta per la forma amb el sintagma (de l'Índia), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives) i països (pertanyents a un estat o a més d'un) s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030909   bosse  bosse
     
       
    • bossé clar, n m
    • es bossé, n m
    • es bossé blanco, n m
    • es bosse claro, n m
    • fr bossé, n m
    • fr bossé clair, n m
    • en bosse, n
    • en guarea, n
    • en scented guarea, n
    • de Bossé, n

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, especialment de la Costa d'Ivori i Nigèria, que s'obté dels arbres Guarea cedrata i Guarea laurentii (família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada i d'olor semblant a la del cedre, amb el duramen marró i l'albeca de color marró rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior, i construcció naval i de vehicles.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bossé clar:

    S'aprova la denominació bossé clar pels motius següents:

    ·el nucli bossé és un manlleu del francès d'origen africà i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·és coherent amb la forma bossé fosc, que designa una fusta similar però més fosca, extreta de l'arbre del mateix gènere Guarea thompsonii;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà i francès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple bossé perquè no és prou precisa.

    Igualment, també es desestimen les formes cedre africà i cedre bossé (amb ús dins l'àmbit comercial, segons alguns especialistes), perquè són formes semànticament inadequades, ja que el cedre és un arbre diferent, pertanyent a la família de les pinàcies.

    La forma guarea, finalment, adaptació del nom científic del gènere utilitzada en anglès, és imprecisa i no s'utilitza en català.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]