Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030915   cativo  cativo
     
       
    • cativo, n m
    • es cativo
    • fr cativo
    • en cativo

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté del cativo (Prioria copaifera, família de les papilionàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró clar i marró vermellós i l'albeca de color blanc crema o blanc rosat, sovint amb vetes fines fosques, emprada en fusteria interior i ebenisteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cativo:

    S'aprova el terme cativo (procedent, segons les fonts consultades, del castellà de l'Amèrica del Sud) pels motius següents:

    ·és la denominació utilitzada internacionalment per a designar aquesta fusta i l'arbre de què s'extreu;

    · s'adapta sense problemes al sistema fonicogràfic del català.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030916   cebil  cebil
     
       
    • curupai, n m
    • angico, n m sin. compl.
    • cebil, n m sin. compl.
    • es cebil, n m
    • es cebil colorado, n m
    • es colorado, n m
    • es curupay, n m
    • pt angico, n m
    • pt angico-preto, n m
    • en cebil, n
    • en curupay, n

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Anadenanthera i Parapiptadenia (família de les fabàcies), principalment de les espècies Anadenanthera colubrina i Parapiptadenia rigida, pesant, dura, de fibra obliqua o entrellaçada, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca blanquinosa o grogosa, emprada principalment en construcció i en la fabricació de peces tornejades.

    Nota: 1. La fusta de l'espècie Anadenanthera colubrina presenta vetes fosques, mentre que la de l'espècie Parapiptadenia rigida presenta un color vermellós uniforme. Per aquest motiu, de vegades s'afegeixen a les denominacions corresponents qualificatius que precisen el tipus de fusta: fosc, negre o ratllat, per a la fusta de Anadenanthera colubrina, i roig, vermell o vermellós, per a la fusta de Parapiptadenia rigida.

    Nota: 2. La denominació cebil se sol aplicar, específicament, a la fusta de l'espècie Anadenanthera colubrina.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme curupai (sin. compl. angico i cebil):

    S'aproven les denominacions curupai (com a forma principal) i angico i cebil (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions originàries d'aquesta fusta i dels arbres de què prové, per als quals no s'han documentat designacions catalanes genuïnes: curupai (del guaraní kurupa'y) i cebil són formes vehiculades pel castellà d'Amèrica, i angico és una forma d'origen portuguès ja documentada en algunes fonts catalanes;

    ·concorden amb les formes utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es dona prioritat a curupai perquè és una forma més estesa que angico i és més general que cebil, que se sol associar només a la fusta de l'espècie Anadenanthera colubrina.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030914   ceiba  ceiba
     
       
    • capoquer, n m
    • ceiba, n f
    • es ceiba
    • fr fuma
    • fr sunama
    • en ceiba
    • de Ceiba

    Fusta procedent de les zones tropicals de l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica que s'obté del capoquer (Ceiba pentandra, família de les bombacàcies), molt lleugera i tova, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color blanc, marró clar, marró rosat o gris i l'albeca poc diferenciada, sovint amb vetes grogues o grisoses, emprada en la fabricació de caixes, embalatges i mobles

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme capoquer (sin. ceiba):

    S'aproven les denominacions capoquer i ceiba, com a sinònimes, per a denominar la fusta procedent de l'arbre Ceiba pentandra pels motius següents:

    ·capoquer (del malai kapok, segons les fonts consultades) és la denominació recollida al diccionari normatiu i a la resta d'obres catalanes de referència per a designar l'espècie botànica de la qual prové aquesta fusta;

    ·en aquest sentit, és una denominació lingüísticament adequada i semànticament precisa;

    ·com a nom d'arbre es documenta també, anàlogament, en la resta de llengües de referència, tot i que sovint, a diferència del que passa en català, en convivència amb altres denominacions;

    ·ceiba, d'altra banda, és la vulgarització del nom llatí del gènere a què pertany aquest arbre i es documenta també al diccionari normatiu com a "nom donat a diverses espècies del gènere Ceiba, arbres robustos i a vegades altíssims, de fulles compostes, originaris de l'Amèrica tropical, entre els quals hi ha el capoquer";

    ·tot i que científicament és una denominació menys precisa que capoquer (aquesta fusta s'extreu només de l'espècie Ceiba pentandra i no pas d'altres espècies del gènere Ceiba), ceiba és la forma més coneguda internacionalment per a fer referència a aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany com a nom de la fusta;

    ·els especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta forma.

    Es desestima la forma fuma (denominació comuna al Zaire, a la República del Congo, Angola i a Libèria, segons la documentació consultada) perquè només es documenta en francès i té poca difusió en la resta de llengües occidentals.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030906   Ceylon ebony  Ceylon ebony
     
       
    • banús negre asiàtic, n m
    • banús ver, n m sin. compl.
    • eben negre asiàtic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es ébano de Asia, n m
    • es ébano de Ceilán, n m
    • es ébano de la India, n m
    • es ébano negro de Asia, n m
    • fr ébène de Ceylan, n f
    • fr ébène noire d'Asie, n f
    • fr ébénier d'Asie, n m
    • fr ébénier de Ceylan, n m
    • fr ébénier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

    S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

    ·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

    Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030941   Ceylon satinwood  Ceylon satinwood
     
       
    • llimoner de Ceilan, n m
    • setí de Ceilan, n m sin. compl.
    • es buruta, n f
    • es caoba de la India, n f
    • es caoba florida, n f
    • es citrón, n m
    • es citrón de Ceilán, n m
    • es limoncillo, n m
    • es limoncillo de Ceilán, n m
    • es madera satinada de Ceilán, n f
    • es satén, n m
    • fr citronnier de Ceylan, n m
    • en Ceylon satinwood, n
    • en citron wood, n
    • en East Indian satinwood, n
    • en satinwood, n

    Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

    S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i setí de Ceilan (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli llimoner, és una forma lingüísticament adequada, atès que l'arbre de què s'obté aquesta fusta és de la mateixa família que el llimoner (les rutàcies);

    ·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

    ·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

    ·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

    Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

    Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030941   citron wood  citron wood
     
       
    • llimoner de Ceilan, n m
    • setí de Ceilan, n m sin. compl.
    • es buruta, n f
    • es caoba de la India, n f
    • es caoba florida, n f
    • es citrón, n m
    • es citrón de Ceilán, n m
    • es limoncillo, n m
    • es limoncillo de Ceilán, n m
    • es madera satinada de Ceilán, n f
    • es satén, n m
    • fr citronnier de Ceylan, n m
    • en Ceylon satinwood, n
    • en citron wood, n
    • en East Indian satinwood, n
    • en satinwood, n

    Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

    S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i setí de Ceilan (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli llimoner, és una forma lingüísticament adequada, atès que l'arbre de què s'obté aquesta fusta és de la mateixa família que el llimoner (les rutàcies);

    ·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

    ·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

    ·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

    Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

    Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030987   common alder  common alder
     
       
    • vern europeu, n m
    • vern comú, n m sin. compl.
    • vern negre, n m sin. compl.
    • es aliso, n m
    • es aliso negro, n m
    • fr aulne, n m
    • fr aulne commun, n m
    • fr aulne noire, n m
    • fr aune, n m var. ling.
    • it ontano nero, n m
    • en black alder, n
    • en common alder, n
    • en European alder, n
    • de gemeine Erle, n f
    • de Roterle, n f
    • de Schwarzerle, n f

    Fusta procedent d'Europa que s'obté de l'arbre Alnus glutinosa (família de les betulàcies), semipesant, tova, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós clar i l'albeca indiferenciada, amb vetes fosques, emprada principalment en la realització de peces tornejades, regles i escaires de dibuix, instruments musicals i joguines.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern europeu (sin. compl. vern comú i vern negre):

    S'aproven les denominacions vern europeu (com a forma principal) i vern comú i vern negre (com a sinònims complementaris), pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

    ·vern europeu respon al fet que l'arbre de procedència creix predominantment a Europa (tot i que també n'hi ha en zones d'Anatòlia i de Sibèria);

    ·vern comú és una forma ja documentada en fonts catalanes referida a l'arbre i indica que és el vern més usual a casa nostra;

    ·vern negre fa referència al to negrós de l'escorça de l'arbre.

    Es proposa vern europeu com a denominació principal perquè els especialistes consideren que és la més distintiva.

    La forma vern, que el diccionari normatiu recull específicament associada a l'espècie Alnus glutinosa i a la fusta corresponent, s'ha descartat perquè es considera poc precisa en contextos especialitzats, tenint en compte que hi ha altres espècies de vern.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030911   common sassafras  common sassafras
     
       
    • cabreüva, n f
    • es cabreúva, n f
    • es cabriuba, n f
    • es cabriuva, n f
    • es incienso, n m
    • pt cabreúva, n f
    • pt cabriúva, n f
    • pt cabriúva-parda, n f
    • en common sassafras, n
    • en sassafras, n

    Fusta procedent de l'Amèrica subtropical que s'obté de l'arbre Myrocarpus frondosus i, menys sovint, de Myrocarpus fastigiatus (família de les fabàcies), pesant, dura, molt aromàtica, de fibra irregular, amb el duramen gris rogenc amb taques grogoses i l'albeca de color groc ocre, emprada principalment en la fabricació de bigues, peces tornejades i mobles.

    Nota: 1. La forma cabreüva també es fa servir, de vegades, per a designar la fusta d'algunes espècies del gènere Myroxilon, igualment de la família de les fabàcies.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabreüva:

    S'aprova la denominació cabreüva, adaptació catalana del portuguès cabreúva (forma d'origen tupí, de kawure-ýwa, que significa 'arbre del caburé', és a dir, 'arbre del mussolet', aproximadament), pels motius següents:

    ·és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en algunes fonts catalanes referida a l'arbre, concretament a l'espècie Myrocarpus frondosus;

    ·concorda amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Encara que la forma portuguesa cabreúva també s'associa de vegades als arbres del gènere Myroxylon (i, per tant, cabreüva podria no ser una solució del tot precisa en català), el Consell Supervisor fa notar que aquestes espècies es coneixen més habitualment amb el nom bàlsam, pel fet que donen un bàlsam molt conegut i emprat en cosmètica i farmàcia (concretament, el bàlsam del Perú, de l'espècie Myroxylon pereirae, i el bàlsam de Tolú, de l'espècie Myroxylon balsamum, tots dos recollits al diccionari normatiu).(1)

    Es descarta la forma encens (anàloga al castellà incienso, utilitzada sovint en aquesta llengua per a designar aquesta fusta), perquè aquest nom se sol aplicar preferentment a la resina aromàtica que produeixen determinats arbres asiàtics i es creu, doncs, que pot resultar una solució confusionària.

    La forma ivira-pajé (adaptació catalana de yvyra paje, nom guaraní de l'arbre productor d'aquesta fusta) també s'ha descartat perquè en realitat es coneix molt poc internacionalment, encara que es documenta en algunes llengües (amb grafies diverses) referida a Myrocarpus frondosus i tindria a favor que és una forma unívoca.

    Finalment, la forma sassafràs, documentada en anglès per a designar aquesta fusta, s'ha descartat perquè fa referència, tal com recull el diccionari normatiu, a arbres asiàtics i nord-americans de la família de les lauràcies.

    (1) A la norma UNE-EN 13556, de fet, la fusta extreta de Myroxylon spp., principalment de M. balsamum, s'anomena balsamo en anglès, balsamo en francès, bálsamo en castellà i Bàlsamo en alemany.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030905   coromandel  coromandel
     
       
    • banús de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es ébano de Asia, n m
    • es ébano de la India, n m
    • es ébano de macassar, n m
    • es ébano de Macassar, n m
    • es ébano de Tailandia, n m
    • es ébano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr ébène veinée d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

    Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

    Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030930   courbaril  courbaril
     
       
    • jatoba, n f
    • curbaril, n m sin. compl.
    • es curbaril
    • es jatoba
    • es jatobá
    • fr courbaril
    • fr jatoba
    • en courbaril
    • en jatoba
    • de Courbaril

    Fusta procedent de l'Amèrica Central, l'Amèrica del Sud i les Antilles que s'obté de la jatoba (Hymenaea courbaril, família de les cesalpiniàcies), molt pesant, dura i nervada, de fibra recta, de vegades entrellaçada, amb el duramen d'un color entre beix rosat i bru rogenc i l'albeca de color blanc rosat, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de talles i peces tornejades.