Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030928   kambala  kambala
     
       
    • iroc, n m
    • es iroco, n m
    • es iroko, n m
    • es teca africana, n f
    • es teca americana, n f
    • fr iroko, n m
    • en African teak, n
    • en iroko, n
    • en kambala, n
    • de Iroko, n

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Milicia excelsa i Milicia regia (família de les moràcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró grogós i l'albeca de color groc pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria, construcció naval i fusteria grossa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme iroc:

    S'aprova la denominació iroc, adaptació de la forma d'origen ioruba iroko, pels motius següents:

    ·és una forma amb una notable implantació en català, tant referida a l'espècie botànica Milicia excelsa com a la fusta obtinguda d'aquest arbre i de Milicia regia;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    La denominació tec americà, basada en l'equivalent teca americana (castellà) es descarta perquè l'iroc no pertany a la mateixa família que el tec (és una lamiàcia), i perquè no prové d'Amèrica, sinó d'Àfrica. Igualment es descarta tec africà, per la primera de les raons acabades d'exposar. L'iroc s'anomena tec en alguns contextos perquè de vegades es fa servir com a substitutiu d'aquesta fusta.

    Finalment, la forma kambala, documentada en anglès, té molt poc ús en català.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030934   kapur  kapur
     
       
    • kapur, n m
    • es kapur
    • fr kapur
    • en kapur
    • de Kapur

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dryobalanops (família de les dipterocarpàcies), semipesant, semidura, de fibra recta i olor semblant a la càmfora, amb el duramen de color vermell rosat o vermell fosc i l'albeca d'un color entre marró clar grogós i rosa pàl·lid, emprada en fusteria grossa, fusteria interior i exterior, en la construcció de ponts i en la fabricació de mobles i peces tornejades.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme kapur:

    S'aprova la forma kapur, potser de l'hindi kapūr (del sànscrit karpūra 'càmfora') o bé del malai, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es descarta l'alternativa camforer de Borneo (a partir de la forma castellana alcanforero de Borneo, recollida en algunes fonts) perquè és científicament poc adequada: en català el camforer s'associa a l'espècie Cinnamomum camphora, de la família de les lauràcies, mentre que el kapur pertany al gènere Dryobalanops, de la família de les dipterocarpàcies.

    [Acta 416, 6 d'octubre de 2005]

       
  • 4030935   kempas  kempas
     
       
    • kempas, n m
    • es kempas
    • fr kempas
    • en kempas
    • de Kempas

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté del kempas (Koompassia malaccensis, família de les cesalpinàcies), pesant, dura, de fibra entrellaçada, amb el duramen d'un color entre rosa fosc i vermell ataronjat o marró clar i l'albeca entre groc clar i blanc, amb vetes grogoses, emprada en fusteria grossa, fusteria interior i exterior i en la construcció de ponts.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme kempas:

    S'aprova la forma kempas, probablement del malai kěmpas, segons les fonts consultades, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta i l'arbre del qual s'extreu;

    ·com a denominació de fusta, és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Tot i que, segons algunes fonts, la fusta coneguda amb la forma kempas es pot extreure tant de l'espècie botànica Koompassia malaccensis com de l'espècie Koompassia excelsa, les fonts més fiables (entre d'altres, la norma UNE EN 13556) la restringeixen a l'espècie Koompassia malaccensis.

    [Acta 416, 6 d'octubre de 2005]

       
  • 4030936   keruing  keruing
     
       
    • keruing, n m
    • es keruing
    • fr keruing
    • en keruing
    • de Keruing

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dipterocarpus (família de les dipterocarpàcies), pesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color entre marró pàl·lid i marró rogenc o porpra i l'albeca de color marró grogós clar o gris rogenc, emprada en fusteria grossa i fusteria interior i exterior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme keruing:

    S'aprova la forma keruing, d'origen incert, potser del malai, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es descarta la forma iang, adaptació de yang, forma pròpia de Tailàndia, tot i que també té força ús, perquè no és la denominació fixada internacionalment per a referir-se des del punt de vista comercial a aquesta la fusta.

    [Acta 416, 6 d'octubre de 2005]

       
  • 4030922   kingwood  kingwood
     
       
    • gonçalo-alves, n m
    • es gonçalo alves, n m
    • es Gonzalo-Alvez, n m
    • fr gonçalo alvez, n m
    • pt gonçalo-alves, n m
    • pt muiracoatiara, n m
    • en goncalo alves, n
    • en gonçalo alvez, n
    • en kingwood, n
    • en tigerwood, n
    • en zebrawood, n
    • de Gonçalo alvez, n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, sobretot del Brasil, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Astronium (família de les anacardiàcies), principalment de les espècies Astronium fraxinifolium i Astronium graveolens, pesant, dura, de fibra recta i de vegades entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color beix o marró daurat i l'albeca d'un color blanc grisós o rosat, amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, i en ebenisteria, fusteria interior i exterior i fusteria grossa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gonçalo-alves:

    S'aprova la denominació gonçalo-alves, manlleu del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre les formes gonzalo alvez (variant del castellà) i gonçalo-alves (variant del portuguès), s'opta per la segona, que és la denominació d'origen, tenint en compte que les diverses espècies del gènere procedeixen de l'Amèrica Central i del Sud però es comercialitzen sobretot des del Brasil. Cal tenir present, de fet, que gonçalo-alves ja es recull en diccionaris generals brasilers, cosa que no passa amb el castellà gonzalo alvez.

    Malgrat que es tracta d'un manlleu procedent de la lexicalització d'un nom propi compost i, segons la normativa, aquest tipus de compostos s'escriuen sense guionet (com en el cas de sarah bernhardt o pedro ximenes), en aquest cas es manté el guionet de la denominació portuguesa original.

    Es descarten les formes roure tacat, fusta de rei i fusta tigrada, documentades a l'obra Biosfera(1), perquè no semblen gaire consistents: d'una banda, l'arbre productor d'aquesta fusta no és un roure i, de l'altra, fusta de rei i fusta tigrada són calcs, respectivament, de l'anglès kingwood i tigerwood, que no són els noms anglesos oficials o més coneguts. Cal tenir present, a més, que aquestes denominacions pràcticament no es documenten enlloc més.

    També es descarten les altres denominacions documentades, com ara muiracoatiara, guaritá o jobillo, perquè són locals i no tenen gaire difusió.

    (1) Biosfera: els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <<http://www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]