Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030927   lapacho  lapacho
     
       
    • ipé, n m
    • es ipé, n m
    • es lapacho, n m
    • fr ipé, n m
    • pt ipê, n m
    • en Brazilian walnut, n
    • en ipe, n
    • en lapacho, n

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'ipé (Tabebuia sp, família de les bignoniàcies), pesant, dura, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color marró olivaci i l'albeca de color blanc grogós, amb vetes fines de color marró, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa, fusteria interior i en la fabricació de talles i peces tornejades.

    Nota: 1. L'ipé s'obté especialment de les espècies Tabebuia ipe, Tabebuia guayacan i Tabebuia serratifolia.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ipé:

    S'aprova la denominació ipé (adaptació del manlleu d'origen tupí ipê, vehiculat a través del portuguès), com a nom genèric dels arbres del gènere Tabebuia i de la fusta que s'obté d'alguns d'aquests arbres, pels motius següents:

    ·és una forma coneguda internacionalment per a designar aquests conceptes;

    ·lingüísticament, el manlleu s'adapta sense gaire dificultats al sistema fònic i gràfic del català;

    ·es documenta ja en nombroses fonts catalanes especialitzades i fins i tot en diccionaris generals en altres llengües (castellà, francès, anglès, etc.);

    ·té el vistiplau dels experts del sector, tant dels botànics com dels experts en fusta, que asseguren que la fusta d'ipé (amb aquest nom) és coneguda ja als Països Catalans des de fa anys i és molt apreciada en ebenisteria.

    Les formes lapatxo (adaptació del castellà lapacho), pau d'arc o pau d'arco (del portuguès pau d'arco) i tabebuia (adaptació del nom científic del gènere, Tabebuia), que també s'han tingut en compte, s'han descartat perquè la designació més internacional és ipé.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]

       
  • 4030940   lenga  lenga
     
       
    • lenga, n f
    • es cerezo de Chile, n m
    • es lenga, n f
    • es roble blanco, n m
    • fr lenga, n
    • en lenga, n
    • de Lenga, n

    Fusta procedent de la costa occidental de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Nothofagus pumilio (família de les notofagàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre gris rosat clar i marró pàl·lid i l'albeca no diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, fusteria interior i mobiliari.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lenga:

    S'aprova la denominació lenga, manlleu d'origen maputxe vehiculat probablement a través del castellà, pels motius següents:

    ·és una des les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;

    ·s'adapta sense problemes al sistema ortogràfic i fonètic del català;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, referida a l'arbre productor;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Davant la vacil·lació documentada pel que fa al gènere gramatical, s'opta pel femení, d'acord amb la terminació en a àtona i també d'acord amb l'opinió d'alguns especialistes, que asseguren que a Xile (país d'on prové majoritàriament aquesta fusta) és un nom femení.

    Es descarta la forma faig austral, recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes per a fer referència a qualsevol arbre del gènere Nothofagus (compost per trenta-cinc espècies distribuïdes per l'Amèrica del Sud i Oceania), perquè no és prou precisa. Els especialistes comenten, pel que fa a aquest punt, que faig austral pot servir com a genèric de la majoria d'altres espècies de Nothofagus, però no per a aquest cas.

    Igualment, també es descarta la denominació cirerer de Xile, basada en l'equivalent castellà cerezo de Chile, perquè la lenga no és un cirerer, ja que pertany a la família de les notofagàcies, mentre que el cirerer s'enquadra en les rosàcies.

    Finalment, també es desestima la forma roure blanc, basada en l'equivalent castellà roble blanco, perquè els roures són típicament les espècies del gènere Quercus. De fet, l'espècie Quercus alba ja es coneix com a roure blanc americà.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030953   light red meranti  light red meranti
     
       
    • meranti vermell clar, n m
    • es meranti rojo claro
    • fr light red meranti
    • en light red meranti
    • de Light Red Meranti

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), lleugera, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color marró vermellós clar i brillant i l'albeca amb un color entre rosa pàl·lid i gris, emprada en fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: El meranti vermell clar s'obté principalment dels arbres de les espècies Shorea acuminata, Shorea dayphylla, Shorea johorensis, Shorea lepidota i Shorea parvifolia.

       
  • 4030989   ligth virola  ligth virola
     
       
    • virola, n f
    • es virola
    • fr virola
    • en ligth virola
    • de Virola

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Virola (família de les miristicàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre beix i marró clar i l'albeca no diferenciada, emprada en fusteria interior i en la fabricació de mobles, joguines i embalatges.

       
  • 4030985   linden  linden
     
       
    • tell americà, n m
    • til·ler americà, n m sin. compl.
    • es tilo americano, n m
    • fr tilleul américaine, n m
    • fr tilleul d'Amérique, n m
    • en American limetree, n
    • en basswood, n
    • en linden, n
    • de amerikanische Linde, n f

    Fusta procedent de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Tilia americana (família de les malvàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre blanc crema i marró rosat clar i l'albeca blanca, crema o marró pàl·lid, emprada principalment en la fabricació de teclats de piano i embalatges d'aliments, ebenisteria i fusteria interior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tell americà (sin. compl. til·ler americà):

    S'aproven les denominacions tell americà (com a forma principal) i til·ler americà (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull tell i til·ler com a sinònims referits, en general, a un arbre del gènere Tilia i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que es tracta d'una fusta originària de l'Amèrica del Nord;

    ·són formes ja documentades en català;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030942   longhi  longhi
     
       
    • longui, n m
    • es longhi, n m
    • es mukali, n m
    • fr aniegre rouge, n
    • fr longhi, n m
    • fr longhi rouge, n m
    • en longhi, n
    • en mukali, n
    • de Longhi, n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Chrysophyllum (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Chrysophyllum lacourtianum, Chrysophyllum subnudum i Chrysophyllum africanum, pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró rosat clar i marró groc i l'albeca poc diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i paviments, i en ebenisteria.

    Nota: 1. La forma mukali, que es documenta de vegades referida a aquesta fusta, és poc precisa, perquè també s'aplica a la fusta obtinguda d'alguns arbres del gènere Pouteria (és a dir, referida a l'aningre).

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longui:

    S'aprova la denominació longui, manlleu adaptat d'origen africà, pels motius següents:

    ·és una adaptació (a partir de la pronúncia documentada) de la forma longhi, que és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta, per a la qual no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma aningre, documentada en algunes fonts per a fer referència a aquesta fusta, perquè l'aningre és una fusta procedent d'arbres del gènere Pouteria, de la mateixa família (sapotàcies).

    Pel que fa a mukali, es descarta perquè és una denominació imprecisa, que es troba per a fer referència a les fustes d'aquest gènere (Chrysophyllum), però també del gènere Pouteria i fins i tot, segons els especialistes, d'altres gèneres. Pels mateixos motius s'ha descartat com a sinònim de aningre, forma normalitzada pel Consell Supervisor per a fer referència a la fusta dels arbres del gènere Pouteria

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030943   louro  louro
     
       
    • louro, n m
    • es louro
    • fr louro
    • pt louro
    • en louro

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Ocotea i Nectandra (família de les lauràcies), semipesant, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre blanc beix i marró grogós i l'albeca de color blanc grisós o blanc grogós, emprada en fusteria interior i exterior, en la construcció de ponts i en la fabricació de talles i mobles.