Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030905   macassar  macassar
     
       
    • banús de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es ébano de Asia, n m
    • es ébano de la India, n m
    • es ébano de macassar, n m
    • es ébano de Macassar, n m
    • es ébano de Tailandia, n m
    • es ébano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr ébène veinée d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

    Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

    Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030905   Macassar ebony  Macassar ebony
     
       
    • banús de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es ébano de Asia, n m
    • es ébano de la India, n m
    • es ébano de macassar, n m
    • es ébano de Macassar, n m
    • es ébano de Tailandia, n m
    • es ébano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr ébène veinée d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

    Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

    Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030967   Madagascar rosewood  Madagascar rosewood
     
       
    • palissandre de Madagascar, n m
    • es palisandro de Madagascar, n m
    • fr palissandre de Madagascar, n m
    • en Madagascar rosewood, n
    • en palisander, n

    Fusta procedent de Madagascar que s'obté de diverses espècies del gènere Dalbergia (família de les fabàcies), semipesant o pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre groc marronós clar i taronja més fosc o marronós i l'albeca d'un groc pàl·lid, amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, instruments musicals i talles, i en ebenisteria.

    Nota: 1. Aquesta fusta s'obté principalment de les espècies Dalbergia baronii, Dalbergia greveana, Dalbergia madagascariensis i Dalbergia monticola, endèmiques de Madagascar.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme palissandre de Madagascar:

    S'aprova la denominació palissandre de Madagascar pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull palissandre referit, en general, a un arbre del gènere Dalbergia i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové fonamentalment de quatre espècies endèmiques de l'illa de Madagascar;

    ·concorda amb les denominacions documentades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre palissandre de Madagascar i palissandre malgaix, s'opta per la forma amb el sintagma (de Madagascar), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives), països (pertanyents a un estat o a més d'un), poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030947   mahoe  mahoe
     
       
    • mahagua blava, n f
    • hibisc de Cuba, n m sin. compl.
    • es majagua, n f
    • es majagua azul, n f
    • fr mahot, n m
    • en blue mahoe, n
    • en mahoe, n
    • en majagua, n

    Fusta procedent de les Antilles que s'obté de l'arbre Hibiscus elatus (família de les malvàcies), semipesant, molt dura, de fibra llarga i olor característica, amb el duramen de color molt variable, en general grisós o marró olivaci, i l'albeca de color groc pàl·lid, de vegades amb vetes verdes, blaves o liles, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, mobles, talles, marqueteria i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mahagua blava (sin. compl. hibisc de Cuba):

    S'aproven les denominacions mahagua blava (com a forma principal) i hibisc de Cuba (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a mahagua blava,

    ·el nucli mahagua és una adaptació catalana de la forma majagua, manlleu del taïno vehiculat a través del castellà i una de les denominacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;

    ·l'especificador blava precisa el tipus de fusta (i d'arbre), atès que la forma simple (mahagua) també es documenta aplicada a l'espècie Hibiscus tiliaceus i, fins i tot, a espècies d'altres famílies;

    ·concorda amb les denominacions en castellà i en anglès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a hibisc de Cuba,

    ·és una forma ja documentada en català per a fer referència a l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple mahagua perquè pot resultar imprecisa.

    Es desestima el nucli majagua, amb j, perquè el mot s'ha vehiculat pel castellà i en aquesta llengua la j és velar, motiu pel qual l'adaptació preferible per reproduir la pronúncia és amb h, seguint també el que han fet l'anglès i el francès.

    La forma hibisc arbori de Cuba, proposada per alguns especialistes, tot i que seria adequada, perquè l'arbre de què s'obté aquesta fusta destaca justament de la resta d'hibiscs per la grandària, es considera innecessàriament llarga, especialment referida a la fusta.

    Entre hibisc de Cuba i hibisc cubà, s'opta per la forma amb el sintagma (de Cuba), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives), països (pertanyents a un estat o a més d'un), poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030947   majagua  majagua
     
       
    • mahagua blava, n f
    • hibisc de Cuba, n m sin. compl.
    • es majagua, n f
    • es majagua azul, n f
    • fr mahot, n m
    • en blue mahoe, n
    • en mahoe, n
    • en majagua, n

    Fusta procedent de les Antilles que s'obté de l'arbre Hibiscus elatus (família de les malvàcies), semipesant, molt dura, de fibra llarga i olor característica, amb el duramen de color molt variable, en general grisós o marró olivaci, i l'albeca de color groc pàl·lid, de vegades amb vetes verdes, blaves o liles, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, mobles, talles, marqueteria i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mahagua blava (sin. compl. hibisc de Cuba):

    S'aproven les denominacions mahagua blava (com a forma principal) i hibisc de Cuba (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a mahagua blava,

    ·el nucli mahagua és una adaptació catalana de la forma majagua, manlleu del taïno vehiculat a través del castellà i una de les denominacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;

    ·l'especificador blava precisa el tipus de fusta (i d'arbre), atès que la forma simple (mahagua) també es documenta aplicada a l'espècie Hibiscus tiliaceus i, fins i tot, a espècies d'altres famílies;

    ·concorda amb les denominacions en castellà i en anglès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a hibisc de Cuba,

    ·és una forma ja documentada en català per a fer referència a l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple mahagua perquè pot resultar imprecisa.

    Es desestima el nucli majagua, amb j, perquè el mot s'ha vehiculat pel castellà i en aquesta llengua la j és velar, motiu pel qual l'adaptació preferible per reproduir la pronúncia és amb h, seguint també el que han fet l'anglès i el francès.

    La forma hibisc arbori de Cuba, proposada per alguns especialistes, tot i que seria adequada, perquè l'arbre de què s'obté aquesta fusta destaca justament de la resta d'hibiscs per la grandària, es considera innecessàriament llarga, especialment referida a la fusta.

    Entre hibisc de Cuba i hibisc cubà, s'opta per la forma amb el sintagma (de Cuba), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives), països (pertanyents a un estat o a més d'un), poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030946   makora  makora
     
       
    • macoré, n m
    • douca, n f sin. compl.
    • es abaku, n m
    • es babu, n m
    • es baku, n m
    • es caoba cerezo, n f
    • es cerezo africano, n m
    • es douka, n f
    • es makore, n m
    • es makoré, n m
    • es ukola, n f
    • fr douka, n m
    • fr makoré, n m
    • en makora, n
    • en makoré, n
    • en makori, n
    • de Douka, n
    • de Makoré, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macoré (com a forma principal) i douka (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ·en altres llengües es documenta la forma anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes autòctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perquè tenen poc ús.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030946   makoré  makoré
     
       
    • macoré, n m
    • douca, n f sin. compl.
    • es abaku, n m
    • es babu, n m
    • es baku, n m
    • es caoba cerezo, n f
    • es cerezo africano, n m
    • es douka, n f
    • es makore, n m
    • es makoré, n m
    • es ukola, n f
    • fr douka, n m
    • fr makoré, n m
    • en makora, n
    • en makoré, n
    • en makori, n
    • de Douka, n
    • de Makoré, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macoré (com a forma principal) i douka (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ·en altres llengües es documenta la forma anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes autòctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perquè tenen poc ús.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030946   makori  makori
     
       
    • macoré, n m
    • douca, n f sin. compl.
    • es abaku, n m
    • es babu, n m
    • es baku, n m
    • es caoba cerezo, n f
    • es cerezo africano, n m
    • es douka, n f
    • es makore, n m
    • es makoré, n m
    • es ukola, n f
    • fr douka, n m
    • fr makoré, n m
    • en makora, n
    • en makoré, n
    • en makori, n
    • de Douka, n
    • de Makoré, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macoré (com a forma principal) i douka (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ·en altres llengües es documenta la forma anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes autòctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perquè tenen poc ús.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030956   Malacca teak  Malacca teak
     
       
    • merbau, n m
    • es merbau, n m
    • fr merbau, n m
    • fr merbeau, n m var. ling.
    • en Malacca teak, n
    • en merbau, n
    • en merbeau, n
    • en mirabow, n
    • en Moluccan ironwood, n
    • de Merbau, n

    Fusta procedent del sud-est asiàtic i d'Oceania, principalment de Papua Nova Guinea, que s'obté dels arbres Intsia bijuga i Intsia palembanica (família de les fabàcies), pesant, dura, de fibra recta o entrellaçada, de tacte oliós i olor característica, amb el duramen d'un color entre marró fosc i marró gris i l'albeca de color groc pàl·lid, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, ebenisteria, fusteria grossa i construcció naval i de ponts.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme merbau:

    S'aprova la denominació merbau, manlleu d'origen malai vehiculat probablement a través de l'anglès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta, per a la qual no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·s'adapta sense problemes al sistema gràfic i fonètic del català;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma tec de Malaca, paral·lela a l'anglès Malacca teak, perquè l'arbre productor no és un tec.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030948   mansonia  mansonia
     
       
    • mansònia, n f
    • beté, n m sin. compl.
    • es mansonia, n f
    • fr bété, n m
    • fr mansonia, n f
    • en bété, n
    • en mansonia, n
    • de Bété, n
    • de Mansonia, n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental, especialment de la Costa d'Ivori, Ghana i Nigèria, que s'obté dels arbres del gènere Mansonia (família de les malvàcies), sobretot de l'espècie Mansonia altissima, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró grogós i marró gris violaci i l'albeca d'un color blanc o blanc rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria exterior i interior, fabricació de parquets i construcció naval.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mansònia (sin. compl. beté):

    S'aproven les denominacions mansònia (com a forma principal) i beté (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a mansònia,

    ·és una forma lingüísticament adequada, adaptació de l'epònim Mansonia, nom científic del gènere de l'arbre productor d'aquesta fusta (del botànic australià Frederick Manson, 1827-1915);

    ·és una forma ja documentada en català referida a l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a beté,

    ·és un manlleu del francès d'origen africà, i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, i també en altres llengües, referit a aquesta fusta, generalment com a forma secundària de mansònia;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]