Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030976   ramin  ramin
     
       
    • ramin, n m
    • es ramin, n m
    • es ramín, n m
    • fr ramin, n m
    • it ramin, n m
    • en ramin, n
    • de Ramin, n

    Fusta procedent del sud-est asiàtic, especialment d'Indonèsia i Malàisia, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Gonystylus (família de les timeleàcies), principalment de l'espècie Gonystylus bancanus, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen i l'albeca grogosos, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, fusteria interior i exterior, i en ebenisteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ramin:

    S'aprova la denominació ramin, manlleu d'origen malai vehiculat a través de l'anglès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030988   red alder  red alder
     
       
    • vern roig, n m
    • vern d'Oregon, n m sin. compl.
    • es alder, n m
    • es aliso americano, n m
    • es aliso de Oregón, n m
    • es aliso del Oeste, n m
    • es aliso del Pacífico, n m
    • es aliso rojo, n m
    • fr aulne d'Oregon, n m
    • en American alder, n
    • en Oregon alder, n
    • en red alder, n
    • en Western alder, n
    • en Western red alder, n
    • de amerikanische Roterle, n f

    Fusta procedent de la costa oest de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Alnus rubra (família de les betulàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i marró vermellós i l'albeca indiferenciada, emprada principalment en la realització de talles i peces tornejades i en ebenisteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern roig (sin. compl. vern d'Oregon):

    S'aproven les denominacions vern roig (com a forma principal) i vern d'Oregon (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

    ·la forma vern roig prové del nom científic de l'arbre (rubra) i fa referència al color vermellós de l'escorça;

    ·la forma vern d'Oregon indica la zona de procedència majoritària dels arbres productors d'aquesta fusta.


    Es descarta la forma vern americà perquè es considera poc precisa, tenint en compte que a Amèrica (i, concretament, a l'Amèrica del Nord) hi ha altres verns usats per a fer fusta.

    La forma vern roig americà, finalment, es considera innecessàriament llarga, ja que vern roig ja s'associa inequívocament a aquest tipus de fusta i a l'espècie Alnus rubra.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030903   red balau  red balau
     
       
    • balau vermell, n m
    • es balau rojo
    • fr red balau
    • en red balau
    • de Red Balau

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), pesant, dura, de fibra entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró porpra i gris marronós i l'albeca d'un color entre rosa i groc gris verdós, emprada en construcció naval, fusteria grossa, fusteria exterior i en la fabricació de botes i instruments musicals.

    Nota: El balau vermell s'obté principalment dels arbres de l'espècie Shorea kunstleri.

       
  • 4030944   red louro  red louro
     
       
    • louro vermell, n m
    • es louro rojo
    • fr louro vermelho
    • pt louro vermelho
    • en red louro
    • de Louro vermelho

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté del louro vermell (Ocotea rubra, família de les lauràcies), semipesant, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca de color rosat o grisós, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades.

       
  • 4030979   red oak  red oak
     
       
    • roure roig americà, n m
    • roure roig, n m pl sin. compl.
    • es roble americano, n m
    • es roble rojo, n m
    • es roble rojo americano, n m
    • es roble rojo del Norte, n m
    • es roble rojo del Sur, n m
    • fr chêne rouge, n f
    • fr chêne rouge d'Amérique, n m
    • en American red oak, n
    • en Northern red oak, n
    • en red oak, n
    • de americanische Roteiche, n f
    • de Roteiche, n f

    Fusta procedent de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, principalment de l'espècie Quercus rubra, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre rosat i vermell pàl·lid o marró clar, i l'albeca entre gris clar i vermell pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure roig americà (sin. compl. roure roig):

    S'aproven les denominacions roure roig americà (com a forma principal) i roure roig (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del gènere Quercus i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové fonamentalment de l'espècie rubra, que és d'origen americà i de color vermellós;

    ·la forma roure roig americà segueix el patró de roure blanc americà, que és una fusta afí;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    La forma roure americà, que té ús i, de fet, apareix al diccionari normatiu referida a l'arbre que produeix majoritàriament aquesta fusta (Quercus rubra), s'ha descartat per motius de precisió, perquè, segons els especialistes, també seria aplicable a la fusta de Quercus alba o de Quercus macrocarpa (i als arbres corresponents).

    La forma roure roig, en canvi, s'associa de manera clara a Quercus rubra (i altres espècies americanes afins), malgrat que hi ha altres roures de fusta rogenca fora d'Amèrica (per exemple, Quercus acuta). El roure roig per defecte, però, és el roure roig americà.

    Malgrat que en l'àmbit botànic es fa sovint una distinció entre roure roig boreal (Quercus rubra) i roure roig meridional (Quercus falcata), la fusta d'aquests dos arbres es considera la mateixa, segons els especialistes; per aquest motiu es descarta aquí roure roig boreal.

    Finalment, es prefereix roure roig americà a roure vermell americà per l'afinitat amb el llatí rubrus del nom científic de l'arbre i, en general, perquè l'adjectiu roig té més tradició aplicat a arbres i, en general, a éssers vius (vegeu, per exemple, pi roig).

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030972   red peroba  red peroba
     
       
    • peroba rosa, n f
    • es palo rosa
    • es peroba rosa
    • fr palo rosa
    • fr péroba rosa
    • fr peroba rose
    • pt amargoso
    • pt guatambu-amarelo
    • pt pau-caboclo
    • pt peroba-amargosa
    • pt peroba-rosa
    • pt perobeira
    • pt sobro
    • en peroba rosa
    • en pink peroba
    • en red peroba
    • de Peroba rosa

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de la peroba rosa (Aspidosperma polyneuron, família de les apocinàcies), semipesant, dura, de fibra entre recta i revirada, amb el duramen de color marró clar vermellós o ataronjat i l'albeca d'un color groguenc, amb vetes fosques, emprada en la fabricació de paviments i mobles.

    Nota: La peroba rosa s'utilitza principalment en ebenisteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peroba rosa:

    S'aprova forma peroba rosa, manlleu del portuguès, com a terme de l'àmbit de la botànica i com a terme de l'àmbit de la fusta, pels motius següents:

    ·és una de les denominacions més conegudes internacionalment per a designar aquests dos conceptes, és a dir, l'arbre de la família de les apocinàcies i la fusta que se n'obté (es documenta en portuguès, anglès, francès, italià i castellà, entre altres llengües);

    ·es documenta, en diferents llengües, a la norma UNE EN 13556, que fixa la nomenclatura de les fustes utilitzades a Europa;

    ·s'inscriu sense problema dins el sistema fònic i gràfic del català;

    ·és una forma precisa, que s'identifica sense ambigüitats amb els dos conceptes;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarten les formes palo rosa (manlleu del castellà) i pal rosa (calc del castellà), que també s'utilitzen força referides a aquests conceptes, perquè els especialistes asseguren que són designacions poc precises i confusionàries, que poden fer referència a altres espècies d'arbres del mateix gènere i fins i tot a arbres de famílies diferents (en castellà, palo rosa s'aplica especialment també a arbres de la família de les boraginàcies).

    La forma peroba amarga (calc del portuguès peroba-amargosa), que també s'ha valorat, s'ha desestimat perquè és una designació menys coneguda internacionalment que peroba rosa.