Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030908   tali  tali
     
       
    • bolondo, n m
    • tali, n m sin. compl.
    • es bolondo
    • es elondo
    • es tali
    • fr bolondo
    • fr lim du Gabon
    • fr tali
    • en missanda
    • en ordeal tree
    • en tali
    • de Tali

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté del bolondo (Erythrophleum ivorense, família de les cesalpiniàcies), pesant o molt pesant, dura, de fibra molt entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró i groc i l'albeca de color blanc groguenc o blanc rosaci, emprada en fusteria grossa, obres hidràuliques, construcció de ponts i fabricació de peces tornejades i mobles de jardí.

       
  • 4030922   tigerwood  tigerwood
     
       
    • gonçalo-alves, n m
    • es gonçalo alves, n m
    • es Gonzalo-Alvez, n m
    • fr gonçalo alvez, n m
    • pt gonçalo-alves, n m
    • pt muiracoatiara, n m
    • en goncalo alves, n
    • en gonçalo alvez, n
    • en kingwood, n
    • en tigerwood, n
    • en zebrawood, n
    • de Gonçalo alvez, n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, sobretot del Brasil, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Astronium (família de les anacardiàcies), principalment de les espècies Astronium fraxinifolium i Astronium graveolens, pesant, dura, de fibra recta i de vegades entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color beix o marró daurat i l'albeca d'un color blanc grisós o rosat, amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, i en ebenisteria, fusteria interior i exterior i fusteria grossa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gonçalo-alves:

    S'aprova la denominació gonçalo-alves, manlleu del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre les formes gonzalo alvez (variant del castellà) i gonçalo-alves (variant del portuguès), s'opta per la segona, que és la denominació d'origen, tenint en compte que les diverses espècies del gènere procedeixen de l'Amèrica Central i del Sud però es comercialitzen sobretot des del Brasil. Cal tenir present, de fet, que gonçalo-alves ja es recull en diccionaris generals brasilers, cosa que no passa amb el castellà gonzalo alvez.

    Malgrat que es tracta d'un manlleu procedent de la lexicalització d'un nom propi compost i, segons la normativa, aquest tipus de compostos s'escriuen sense guionet (com en el cas de sarah bernhardt o pedro ximenes), en aquest cas es manté el guionet de la denominació portuguesa original.

    Es descarten les formes roure tacat, fusta de rei i fusta tigrada, documentades a l'obra Biosfera(1), perquè no semblen gaire consistents: d'una banda, l'arbre productor d'aquesta fusta no és un roure i, de l'altra, fusta de rei i fusta tigrada són calcs, respectivament, de l'anglès kingwood i tigerwood, que no són els noms anglesos oficials o més coneguts. Cal tenir present, a més, que aquestes denominacions pràcticament no es documenten enlloc més.

    També es descarten les altres denominacions documentades, com ara muiracoatiara, guaritá o jobillo, perquè són locals i no tenen gaire difusió.

    (1) Biosfera: els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <<http://www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030965   tulipwood  tulipwood
     
       
    • palissandre de Bahia, n m
    • palissandre rosa del Brasil, n m sin. compl.
    • es palisandro rosa, n m
    • es palisandro rosa de Brasil , n m
    • es palo de rosa, n m
    • es palo de rosa de Bahia, n m
    • fr bois de rose, n m
    • fr palissandre de rose, n m
    • pt cego-machado, n m
    • pt pau-cravo, n m
    • pt pau-rosa, n m
    • pt sebastião de arruda, n m
    • en Brazilian tulipwood, n
    • en pinkwood, n
    • en tulipwood, n
    • de Bahia Rosenholz, n n
    • de brasilianisches Königsholz, n n

    Fusta procedent de l'est del Brasil, concretament de Bahia i del nord de Minas Gerais, que s'obté de l'arbre Dalbergia decipularis (família de les fabàcies), pesant, dura, de fibra generalment recta i olor suau i fragant, amb el duramen de color blanc o gris i l'albeca diferenciada, amb vetes pronunciades de color groc, taronja, rosa i vermell, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades, instruments de percussió i parquets.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes palissandre de Bahia (sin. compl. palissandre rosa del Brasil):

    S'aproven les denominacions palissandre de Bahia (com a forma principal) i palissandre rosa del Brasil (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull palissandre referit, en general, a un arbre del gènere Dalbergia i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta és de color rosat i prové fonamentalment de l'estat brasiler de Bahia;

    ·concorden amb les denominacions documentades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes palissandre del Brasil i palissandre rosa perquè no són prou distintives, segons els especialistes: són igualment brasileres les espècies botàniques Dalbergia nigra i Dalbergia cearensis, que també són palissandres, i també és rosat, per exemple, el palissandre de l'Índia (Dalbergia latifolia).

    Entre palissandre rosa del Brasil i palissandre rosa brasiler, s'opta per la forma amb el sintagma (del Brasil), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives) i països (pertanyents a un estat o a més d'un) s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]