Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030895   wawa  wawa
     
       
    • aiús, n m
    • samba, n f sin. compl.
    • es ayus
    • es obeche
    • es samba
    • fr ayous
    • fr obeche
    • fr obéché
    • fr samba
    • en obeche
    • en samba
    • en wawa
    • de Abachi

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'aiús (Triplochiton scleroxylon, família de les esterculiàcies), lleugera, tova, de fibra generalment recta i de vegades entrellaçada, amb el duramen d'un color entre groc, blanc i gris i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en la fabricació de talles i mobiliari.

       
  • 4030990   wenge  wenge
     
       
    • wengué, n m
    • es dikela, n m
    • es kiboto, n m
    • es palisandro del Congo, n m
    • es wenge, n m
    • es wengé, n m
    • es wengue, n m
    • es wengué, n m
    • fr wengé, n m
    • en wenge, n
    • en wengé, n
    • de Wengé, n

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial, molt semblant al panga-panga, que s'obté de l'arbre Millettia laurentii (família de les fabàcies), pesant, dura o molt dura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró fosc i negre violaci i l'albeca blanquinosa o de color groc clar, amb vetes fines marrons, emprada principalment en ebenisteria i fabricació de parquets i instruments musicals.

    Nota: 1. Algunes fonts inclouen també l'arbre Milletia stuhlmannii com a espècie productora d'aquesta fusta. La norma UNE-EN 13556 i altres fonts, però, associen Milletia stuhlmannii a una fusta diferent, el panga-panga.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme wengué:

    S'aprova la denominació wengué, manlleu d'origen africà, pels motius següents:

    ·és una adaptació (a partir de la pronúncia documentada) de la forma wengé, que és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma avong, recollida en algunes obres com a designació de l'arbre que produeix aquesta fusta, perquè wengé és una forma més internacional.

    També s'ha descartat palissandre del Congo (possible denominació a partir del castellà palisandro del Congo), perquè es considera poc recomanable, tenint en compte que l'arbre productor no és del gènere Dalbergia, al qual pertanyen els palissandres.

    Finalment, les formes dikela i kiboto no estan gaire documentades (només s'han trobat en castellà, i en poques fonts) i tenen poca difusió.

    Pel que fa al concepte, si bé algunes fonts inclouen també l'arbre Milletia stuhlmannii com a espècie productora d'aquesta fusta, d'altres (incloent-hi la norma UNE-EN 13556) consideren que la fusta produïda per aquesta altra espècie és diferent.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030918   West Indian satinwood  West Indian satinwood
     
       
    • doradillo, n m
    • setí del Carib, n m sin. compl.
    • es aceitillo, n m
    • es doradillo, n m
    • es limoncillo de Indias, n m
    • es satín, n m
    • en satinwood, n
    • en West Indian satinwood, n

    Fusta procedent de les Antilles i Florida que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Zanthoxylum (família de les rutàcies), principalment de l'espècie Zanthoxylum flavum, pesant, molt dura, de fibra entrellaçada i olor de coco, amb el duramen de color groc crema o daurat i l'albeca blanquinosa o de color groc clar, no gaire diferenciada, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de raspalls i miralls de mà.

    Nota: 1. L'arbre Zanthoxylum flavum, del qual s'ha extret tradicionalment aquesta fusta, està actualment en perill d'extinció.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme doradillo (sin. compl. setí del Carib):

    S'aproven les denominacions doradillo (com a forma principal) i setí del Carib (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a doradillo, manlleu del castellà,

    ·és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·la bibliografia especialitzada mostra, segons els especialistes, que és la forma que s'utilitzava en català en l'època en què aquesta fusta es comercialitzava massivament i, fins i tot, en segles anteriors.

    La forma setí del Carib, al seu torn,

    ·és una forma lingüísticament adequada i inequívoca, tenint en compte la definició de setí del diccionari normatiu ("Fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria") i el fet que els arbres del gènere Zanthoxylum, que proporcionen aquest tipus de setí, són propis de la zona del Carib;

    ·és paral·lela a les formes utilitzades en anglès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que la forma doradillo també s'ha trobat en alguns contextos referida a altres fustes (per exemple, a la fusta d'àlber (Populus alba, de la família de les salicàcies)), els especialistes creuen que hi ha poc risc de confusió, perquè, en realitat, s'identifica majoritàriament amb la fusta dels arbres del gènere Zanthoxylum, concretament de l'espècie Zanthoxylum flavum.

    Es desestima la forma setí de les Antilles, que també s'ha valorat, perquè la referència al Carib és més adequada, tenint en compte que els arbres que forneixen aquesta fusta també viuen en algunes illes d'Hondures (no pròpiament Antilles) i a Florida, segons els experts.

    Altres possibilitats, com ara llimoner d'Índies o llimoner americà, anàlogues al castellà limoncillo de Indias, no tenen l'aval dels especialistes.

    Entre setí del Carib i setí caribeny, s'opta per la forma amb el sintagma (del Carib), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a mars, oceans, rius, llacs i muntanyes s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica i prescindint dels substantius genèrics mar, riu, llac, muntanya, etc.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030912   West Indies mahogany  West Indies mahogany
     
       
    • caoba de Cuba, n f
    • caoba antillana, n f sin. compl.
    • caoba vera, n f sin. compl.
    • es caoba cubana, n f
    • es caoba de Cuba, n f
    • es caoba española, n f
    • es caoba verdadera, n f
    • fr acajou de Cuba, n m
    • en Cuban mahogany, n
    • en Spanish mahogany, n
    • en West Indies mahogany, n

    Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.

    Nota: 2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030988   Western alder  Western alder
     
       
    • vern roig, n m
    • vern d'Oregon, n m sin. compl.
    • es alder, n m
    • es aliso americano, n m
    • es aliso de Oregón, n m
    • es aliso del Oeste, n m
    • es aliso del Pacífico, n m
    • es aliso rojo, n m
    • fr aulne d'Oregon, n m
    • en American alder, n
    • en Oregon alder, n
    • en red alder, n
    • en Western alder, n
    • en Western red alder, n
    • de amerikanische Roterle, n f

    Fusta procedent de la costa oest de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Alnus rubra (família de les betulàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i marró vermellós i l'albeca indiferenciada, emprada principalment en la realització de talles i peces tornejades i en ebenisteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern roig (sin. compl. vern d'Oregon):

    S'aproven les denominacions vern roig (com a forma principal) i vern d'Oregon (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

    ·la forma vern roig prové del nom científic de l'arbre (rubra) i fa referència al color vermellós de l'escorça;

    ·la forma vern d'Oregon indica la zona de procedència majoritària dels arbres productors d'aquesta fusta.


    Es descarta la forma vern americà perquè es considera poc precisa, tenint en compte que a Amèrica (i, concretament, a l'Amèrica del Nord) hi ha altres verns usats per a fer fusta.

    La forma vern roig americà, finalment, es considera innecessàriament llarga, ja que vern roig ja s'associa inequívocament a aquest tipus de fusta i a l'espècie Alnus rubra.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030988   Western red alder  Western red alder
     
       
    • vern roig, n m
    • vern d'Oregon, n m sin. compl.
    • es alder, n m
    • es aliso americano, n m
    • es aliso de Oregón, n m
    • es aliso del Oeste, n m
    • es aliso del Pacífico, n m
    • es aliso rojo, n m
    • fr aulne d'Oregon, n m
    • en American alder, n
    • en Oregon alder, n
    • en red alder, n
    • en Western alder, n
    • en Western red alder, n
    • de amerikanische Roterle, n f

    Fusta procedent de la costa oest de l'Amèrica del Nord que s'obté de l'arbre Alnus rubra (família de les betulàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i marró vermellós i l'albeca indiferenciada, emprada principalment en la realització de talles i peces tornejades i en ebenisteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vern roig (sin. compl. vern d'Oregon):

    S'aproven les denominacions vern roig (com a forma principal) i vern d'Oregon (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades, anàlogues a les denominacions en altres llengües i avalades pels especialistes;

    ·la forma vern roig prové del nom científic de l'arbre (rubra) i fa referència al color vermellós de l'escorça;

    ·la forma vern d'Oregon indica la zona de procedència majoritària dels arbres productors d'aquesta fusta.


    Es descarta la forma vern americà perquè es considera poc precisa, tenint en compte que a Amèrica (i, concretament, a l'Amèrica del Nord) hi ha altres verns usats per a fer fusta.

    La forma vern roig americà, finalment, es considera innecessàriament llarga, ja que vern roig ja s'associa inequívocament a aquest tipus de fusta i a l'espècie Alnus rubra.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030959   whismore  whismore
     
       
    • niangó, n m
    • es niangon, n m
    • es niangón, n m
    • fr niangon, n m
    • en angi, n
    • en niangon, n
    • en nyanwen, n
    • en whismore, n
    • de Angi, n
    • de Niangon, n
    • de Nyanwen, n
    • de Wishmore

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central que s'obté dels arbres Heritiera utilis i Heritiera densiflora (família de les malvàcies), semipesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, de tacte greixós i olor rància, amb el duramen d'un color entre marró rosat i marró vermellós i l'albeca blanca grisosa, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior i construcció naval.

    Nota: 1. Segons algunes fonts, l'arbre Heriteria densiflora és una subespècie de Heritiera utilis.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme niangó:

    S'aprova la denominació niangó, adaptació de la forma d'origen africà niangon, pels motius següents:

    ·és una forma amb una notable implantació en català, tant referida a l'espècie botànica Heritiera utilis com a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma niangon perquè niangó ja és una forma força documentada en català.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030951   white meranti  white meranti
     
       
    • meranti blanc, n m
    • es meranti blanco
    • fr white meranti
    • en white meranti
    • de White Meranti

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), semipesant, semidura, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color marró grogós amb reflexos mats i l'albeca de color blanc grogós, emprada en fusteria interior.

    Nota: El meranti blanc s'obté dels arbres de la secció Anthoshorea del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea assamica, Shorea bracteolata, Shorea dealbata, Shorea hupochra, Shorea javanica, Shorea lamellata i Shorea maranti.

       
  • 4030977   white oak  white oak
     
       
    • roure blanc americà, n m
    • es roble blanco, n m
    • es roble blanco americano, n m
    • fr chène blanc d'Amérique, n m
    • en American white oak, n
    • en white oak, n
    • de amerikanische Weisseiche, n f

    Fusta procedent sobretot de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus (família de les fagàcies), principalment de l'espècie Quercus alba, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró groc pàl·lid i marró pàl·lid o fosc, i l'albeca entre crema i marró clar, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i fusteria grossa, i en la fabricació de barrils i mànecs d'eines.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure roig americà (sin. compl. roure roig):

    S'aproven les denominacions roure roig americà (com a forma principal) i roure roig (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del gènere Quercus i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové fonamentalment de l'espècie rubra, que és d'origen americà i de color vermellós;

    ·la forma roure roig americà segueix el patró de roure blanc americà, que és una fusta afí;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    La forma roure americà, que té ús i, de fet, apareix al diccionari normatiu referida a l'arbre que produeix majoritàriament aquesta fusta (Quercus rubra), s'ha descartat per motius de precisió, perquè, segons els especialistes, també seria aplicable a la fusta de Quercus alba o de Quercus macrocarpa (i als arbres corresponents).

    La forma roure roig, en canvi, s'associa de manera clara a Quercus rubra (i altres espècies americanes afins), malgrat que hi ha altres roures de fusta rogenca fora d'Amèrica (per exemple, Quercus acuta). El roure roig per defecte, però, és el roure roig americà.

    Malgrat que en l'àmbit botànic es fa sovint una distinció entre roure roig boreal (Quercus rubra) i roure roig meridional (Quercus falcata), la fusta d'aquests dos arbres es considera la mateixa, segons els especialistes; per aquest motiu es descarta aquí roure roig boreal.

    Finalment, es prefereix roure roig americà a roure vermell americà per l'afinitat amb el llatí rubrus del nom científic de l'arbre i, en general, perquè l'adjectiu roig té més tradició aplicat a arbres i, en general, a éssers vius (vegeu, per exemple, pi roig).

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030982   white seraya  white seraya
     
       
    • seraia blanca, n f
    • es lauan blanco
    • es seraya blanca
    • fr white seraya
    • en white seraya
    • de White Seraya

    Fusta procedent de les Filipines i Borneo que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Parashorea i Shorea (família de les dipterocarpàcies), principalment de les espècies Shorea contorta i Parashorea malaanonan, semipesant, tova, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i rosa blanquinós i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior, ebenisteria i en la fabricació d'embalatges.