Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030946   babu  babu
     
       
    • macoré, n m
    • douca, n f sin. compl.
    • es abaku, n m
    • es babu, n m
    • es baku, n m
    • es caoba cerezo, n f
    • es cerezo africano, n m
    • es douka, n f
    • es makore, n m
    • es makoré, n m
    • es ukola, n f
    • fr douka, n m
    • fr makoré, n m
    • en makora, n
    • en makoré, n
    • en makori, n
    • de Douka, n
    • de Makoré, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macoré (com a forma principal) i douka (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ·en altres llengües es documenta la forma anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes autòctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perquè tenen poc ús.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030946   baku  baku
     
       
    • macoré, n m
    • douca, n f sin. compl.
    • es abaku, n m
    • es babu, n m
    • es baku, n m
    • es caoba cerezo, n f
    • es cerezo africano, n m
    • es douka, n f
    • es makore, n m
    • es makoré, n m
    • es ukola, n f
    • fr douka, n m
    • fr makoré, n m
    • en makora, n
    • en makoré, n
    • en makori, n
    • de Douka, n
    • de Makoré, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macoré (com a forma principal) i douka (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ·en altres llengües es documenta la forma anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes autòctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perquè tenen poc ús.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030902   balau  balau
     
       
    • balau groc, n m
    • es balau
    • fr balau
    • en balau
    • de Balau

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), pesant o molt pesant, dura, de fibra recta i amb una olor suau que recorda el moscatell, amb el duramen d'un color entre groc i marró grisós i l'albeca d'un color entre groc pàl·lid i gris clar, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa i fabricació de mobles.

    Nota: El balau groc s'obté dels arbres de les seccions Shorea i Neohopea del gènere Shorea, inclosa l'espècie Shorea laevis. És el balau més comú.

       
  • 4030903   balau rojo  balau rojo
     
       
    • balau vermell, n m
    • es balau rojo
    • fr red balau
    • en red balau
    • de Red Balau

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), pesant, dura, de fibra entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró porpra i gris marronós i l'albeca d'un color entre rosa i groc gris verdós, emprada en construcció naval, fusteria grossa, fusteria exterior i en la fabricació de botes i instruments musicals.

    Nota: El balau vermell s'obté principalment dels arbres de l'espècie Shorea kunstleri.

       
  • 4030907   bitis  bitis
     
       
    • bitis, n m
    • es bitis
    • fr bitis
    • en bitis
    • de Bitis

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Madhuca (família de les sapotàcies), principalment de l'espècie Madhuca utilis, pesant, molt dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca ben diferenciada, emprada en construcció naval, fusteria grossa i fabricació d'eines.

       
  • 4030971   boj brasileño  boj brasileño
     
       
    • pau-amarelo, n m
    • es boj brasileño, n m
    • es pau amarello, n m
    • es pau amarelo, n m
    • es yellowheart, n m
    • fr pau amarelo, n m
    • pt amarelo-cetim, n m
    • pt amaretao, n m
    • pt muirata, n f
    • pt muirataua, n f
    • pt pau-amarelo, n m
    • pt pau-cetim, n m
    • pt pequia-cetim, n m
    • en Brazilian satinwood, n
    • en pau amarelo, n
    • de Pau amarelo, n m

    Fusta procedent del Brasil que s'obté de l'arbre Euxylophora paraensis (família de les rutàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color groc i l'albeca no diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, ebenisteria, fusteria interior i exterior, fusteria grossa, construcció de ponts i obres hidràuliques.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pau-amarelo:

    S'aprova la denominació pau-amarelo, manlleu del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que es tracta d'un manlleu de tipus sintagmàtic descriptiu, i, segons la normativa, aquest tipus de compostos s'escriuen sense guionet (com en el cas de bel canto, bossa nova o femme fatale), en aquest cas es manté el guionet de la denominació portuguesa original.

    Es descarta la forma setí del Brasil, equivalent de l'anglès Brazilian satinwood, perquè no es documenta enlloc en català.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030908   bolondo  bolondo
     
       
    • bolondo, n m
    • tali, n m sin. compl.
    • es bolondo
    • es elondo
    • es tali
    • fr bolondo
    • fr lim du Gabon
    • fr tali
    • en missanda
    • en ordeal tree
    • en tali
    • de Tali

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté del bolondo (Erythrophleum ivorense, família de les cesalpiniàcies), pesant o molt pesant, dura, de fibra molt entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró i groc i l'albeca de color blanc groguenc o blanc rosaci, emprada en fusteria grossa, obres hidràuliques, construcció de ponts i fabricació de peces tornejades i mobles de jardí.

       
  • 4030909   bossé  bossé
     
       
    • bossé clar, n m
    • es bossé, n m
    • es bossé blanco, n m
    • es bosse claro, n m
    • fr bossé, n m
    • fr bossé clair, n m
    • en bosse, n
    • en guarea, n
    • en scented guarea, n
    • de Bossé, n

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, especialment de la Costa d'Ivori i Nigèria, que s'obté dels arbres Guarea cedrata i Guarea laurentii (família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada i d'olor semblant a la del cedre, amb el duramen marró i l'albeca de color marró rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior, i construcció naval i de vehicles.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bossé clar:

    S'aprova la denominació bossé clar pels motius següents:

    ·el nucli bossé és un manlleu del francès d'origen africà i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·és coherent amb la forma bossé fosc, que designa una fusta similar però més fosca, extreta de l'arbre del mateix gènere Guarea thompsonii;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà i francès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple bossé perquè no és prou precisa.

    Igualment, també es desestimen les formes cedre africà i cedre bossé (amb ús dins l'àmbit comercial, segons alguns especialistes), perquè són formes semànticament inadequades, ja que el cedre és un arbre diferent, pertanyent a la família de les pinàcies.

    La forma guarea, finalment, adaptació del nom científic del gènere utilitzada en anglès, és imprecisa i no s'utilitza en català.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030909   bossé blanco  bossé blanco
     
       
    • bossé clar, n m
    • es bossé, n m
    • es bossé blanco, n m
    • es bosse claro, n m
    • fr bossé, n m
    • fr bossé clair, n m
    • en bosse, n
    • en guarea, n
    • en scented guarea, n
    • de Bossé, n

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, especialment de la Costa d'Ivori i Nigèria, que s'obté dels arbres Guarea cedrata i Guarea laurentii (família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada i d'olor semblant a la del cedre, amb el duramen marró i l'albeca de color marró rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior, i construcció naval i de vehicles.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bossé clar:

    S'aprova la denominació bossé clar pels motius següents:

    ·el nucli bossé és un manlleu del francès d'origen africà i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·és coherent amb la forma bossé fosc, que designa una fusta similar però més fosca, extreta de l'arbre del mateix gènere Guarea thompsonii;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà i francès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple bossé perquè no és prou precisa.

    Igualment, també es desestimen les formes cedre africà i cedre bossé (amb ús dins l'àmbit comercial, segons alguns especialistes), perquè són formes semànticament inadequades, ja que el cedre és un arbre diferent, pertanyent a la família de les pinàcies.

    La forma guarea, finalment, adaptació del nom científic del gènere utilitzada en anglès, és imprecisa i no s'utilitza en català.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030909   bosse claro  bosse claro
     
       
    • bossé clar, n m
    • es bossé, n m
    • es bossé blanco, n m
    • es bosse claro, n m
    • fr bossé, n m
    • fr bossé clair, n m
    • en bosse, n
    • en guarea, n
    • en scented guarea, n
    • de Bossé, n

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, especialment de la Costa d'Ivori i Nigèria, que s'obté dels arbres Guarea cedrata i Guarea laurentii (família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada i d'olor semblant a la del cedre, amb el duramen marró i l'albeca de color marró rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior, i construcció naval i de vehicles.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bossé clar:

    S'aprova la denominació bossé clar pels motius següents:

    ·el nucli bossé és un manlleu del francès d'origen africà i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·és coherent amb la forma bossé fosc, que designa una fusta similar però més fosca, extreta de l'arbre del mateix gènere Guarea thompsonii;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà i francès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple bossé perquè no és prou precisa.

    Igualment, també es desestimen les formes cedre africà i cedre bossé (amb ús dins l'àmbit comercial, segons alguns especialistes), perquè són formes semànticament inadequades, ja que el cedre és un arbre diferent, pertanyent a la família de les pinàcies.

    La forma guarea, finalment, adaptació del nom científic del gènere utilitzada en anglès, és imprecisa i no s'utilitza en català.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]