Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030911   cabreúva  cabreúva
     
       
    • cabreüva, n f
    • es cabreúva, n f
    • es cabriuba, n f
    • es cabriuva, n f
    • es incienso, n m
    • pt cabreúva, n f
    • pt cabriúva, n f
    • pt cabriúva-parda, n f
    • en common sassafras, n
    • en sassafras, n

    Fusta procedent de l'Amèrica subtropical que s'obté de l'arbre Myrocarpus frondosus i, menys sovint, de Myrocarpus fastigiatus (família de les fabàcies), pesant, dura, molt aromàtica, de fibra irregular, amb el duramen gris rogenc amb taques grogoses i l'albeca de color groc ocre, emprada principalment en la fabricació de bigues, peces tornejades i mobles.

    Nota: 1. La forma cabreüva també es fa servir, de vegades, per a designar la fusta d'algunes espècies del gènere Myroxilon, igualment de la família de les fabàcies.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabreüva:

    S'aprova la denominació cabreüva, adaptació catalana del portuguès cabreúva (forma d'origen tupí, de kawure-ýwa, que significa 'arbre del caburé', és a dir, 'arbre del mussolet', aproximadament), pels motius següents:

    ·és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en algunes fonts catalanes referida a l'arbre, concretament a l'espècie Myrocarpus frondosus;

    ·concorda amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Encara que la forma portuguesa cabreúva també s'associa de vegades als arbres del gènere Myroxylon (i, per tant, cabreüva podria no ser una solució del tot precisa en català), el Consell Supervisor fa notar que aquestes espècies es coneixen més habitualment amb el nom bàlsam, pel fet que donen un bàlsam molt conegut i emprat en cosmètica i farmàcia (concretament, el bàlsam del Perú, de l'espècie Myroxylon pereirae, i el bàlsam de Tolú, de l'espècie Myroxylon balsamum, tots dos recollits al diccionari normatiu).(1)

    Es descarta la forma encens (anàloga al castellà incienso, utilitzada sovint en aquesta llengua per a designar aquesta fusta), perquè aquest nom se sol aplicar preferentment a la resina aromàtica que produeixen determinats arbres asiàtics i es creu, doncs, que pot resultar una solució confusionària.

    La forma ivira-pajé (adaptació catalana de yvyra paje, nom guaraní de l'arbre productor d'aquesta fusta) també s'ha descartat perquè en realitat es coneix molt poc internacionalment, encara que es documenta en algunes llengües (amb grafies diverses) referida a Myrocarpus frondosus i tindria a favor que és una forma unívoca.

    Finalment, la forma sassafràs, documentada en anglès per a designar aquesta fusta, s'ha descartat perquè fa referència, tal com recull el diccionari normatiu, a arbres asiàtics i nord-americans de la família de les lauràcies.

    (1) A la norma UNE-EN 13556, de fet, la fusta extreta de Myroxylon spp., principalment de M. balsamum, s'anomena balsamo en anglès, balsamo en francès, bálsamo en castellà i Bàlsamo en alemany.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030911   cabriuba  cabriuba
     
       
    • cabreüva, n f
    • es cabreúva, n f
    • es cabriuba, n f
    • es cabriuva, n f
    • es incienso, n m
    • pt cabreúva, n f
    • pt cabriúva, n f
    • pt cabriúva-parda, n f
    • en common sassafras, n
    • en sassafras, n

    Fusta procedent de l'Amèrica subtropical que s'obté de l'arbre Myrocarpus frondosus i, menys sovint, de Myrocarpus fastigiatus (família de les fabàcies), pesant, dura, molt aromàtica, de fibra irregular, amb el duramen gris rogenc amb taques grogoses i l'albeca de color groc ocre, emprada principalment en la fabricació de bigues, peces tornejades i mobles.

    Nota: 1. La forma cabreüva també es fa servir, de vegades, per a designar la fusta d'algunes espècies del gènere Myroxilon, igualment de la família de les fabàcies.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabreüva:

    S'aprova la denominació cabreüva, adaptació catalana del portuguès cabreúva (forma d'origen tupí, de kawure-ýwa, que significa 'arbre del caburé', és a dir, 'arbre del mussolet', aproximadament), pels motius següents:

    ·és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en algunes fonts catalanes referida a l'arbre, concretament a l'espècie Myrocarpus frondosus;

    ·concorda amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Encara que la forma portuguesa cabreúva també s'associa de vegades als arbres del gènere Myroxylon (i, per tant, cabreüva podria no ser una solució del tot precisa en català), el Consell Supervisor fa notar que aquestes espècies es coneixen més habitualment amb el nom bàlsam, pel fet que donen un bàlsam molt conegut i emprat en cosmètica i farmàcia (concretament, el bàlsam del Perú, de l'espècie Myroxylon pereirae, i el bàlsam de Tolú, de l'espècie Myroxylon balsamum, tots dos recollits al diccionari normatiu).(1)

    Es descarta la forma encens (anàloga al castellà incienso, utilitzada sovint en aquesta llengua per a designar aquesta fusta), perquè aquest nom se sol aplicar preferentment a la resina aromàtica que produeixen determinats arbres asiàtics i es creu, doncs, que pot resultar una solució confusionària.

    La forma ivira-pajé (adaptació catalana de yvyra paje, nom guaraní de l'arbre productor d'aquesta fusta) també s'ha descartat perquè en realitat es coneix molt poc internacionalment, encara que es documenta en algunes llengües (amb grafies diverses) referida a Myrocarpus frondosus i tindria a favor que és una forma unívoca.

    Finalment, la forma sassafràs, documentada en anglès per a designar aquesta fusta, s'ha descartat perquè fa referència, tal com recull el diccionari normatiu, a arbres asiàtics i nord-americans de la família de les lauràcies.

    (1) A la norma UNE-EN 13556, de fet, la fusta extreta de Myroxylon spp., principalment de M. balsamum, s'anomena balsamo en anglès, balsamo en francès, bálsamo en castellà i Bàlsamo en alemany.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030911   cabriuva  cabriuva
     
       
    • cabreüva, n f
    • es cabreúva, n f
    • es cabriuba, n f
    • es cabriuva, n f
    • es incienso, n m
    • pt cabreúva, n f
    • pt cabriúva, n f
    • pt cabriúva-parda, n f
    • en common sassafras, n
    • en sassafras, n

    Fusta procedent de l'Amèrica subtropical que s'obté de l'arbre Myrocarpus frondosus i, menys sovint, de Myrocarpus fastigiatus (família de les fabàcies), pesant, dura, molt aromàtica, de fibra irregular, amb el duramen gris rogenc amb taques grogoses i l'albeca de color groc ocre, emprada principalment en la fabricació de bigues, peces tornejades i mobles.

    Nota: 1. La forma cabreüva també es fa servir, de vegades, per a designar la fusta d'algunes espècies del gènere Myroxilon, igualment de la família de les fabàcies.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabreüva:

    S'aprova la denominació cabreüva, adaptació catalana del portuguès cabreúva (forma d'origen tupí, de kawure-ýwa, que significa 'arbre del caburé', és a dir, 'arbre del mussolet', aproximadament), pels motius següents:

    ·és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en algunes fonts catalanes referida a l'arbre, concretament a l'espècie Myrocarpus frondosus;

    ·concorda amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Encara que la forma portuguesa cabreúva també s'associa de vegades als arbres del gènere Myroxylon (i, per tant, cabreüva podria no ser una solució del tot precisa en català), el Consell Supervisor fa notar que aquestes espècies es coneixen més habitualment amb el nom bàlsam, pel fet que donen un bàlsam molt conegut i emprat en cosmètica i farmàcia (concretament, el bàlsam del Perú, de l'espècie Myroxylon pereirae, i el bàlsam de Tolú, de l'espècie Myroxylon balsamum, tots dos recollits al diccionari normatiu).(1)

    Es descarta la forma encens (anàloga al castellà incienso, utilitzada sovint en aquesta llengua per a designar aquesta fusta), perquè aquest nom se sol aplicar preferentment a la resina aromàtica que produeixen determinats arbres asiàtics i es creu, doncs, que pot resultar una solució confusionària.

    La forma ivira-pajé (adaptació catalana de yvyra paje, nom guaraní de l'arbre productor d'aquesta fusta) també s'ha descartat perquè en realitat es coneix molt poc internacionalment, encara que es documenta en algunes llengües (amb grafies diverses) referida a Myrocarpus frondosus i tindria a favor que és una forma unívoca.

    Finalment, la forma sassafràs, documentada en anglès per a designar aquesta fusta, s'ha descartat perquè fa referència, tal com recull el diccionari normatiu, a arbres asiàtics i nord-americans de la família de les lauràcies.

    (1) A la norma UNE-EN 13556, de fet, la fusta extreta de Myroxylon spp., principalment de M. balsamum, s'anomena balsamo en anglès, balsamo en francès, bálsamo en castellà i Bàlsamo en alemany.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030946   caoba cerezo  caoba cerezo
     
       
    • macoré, n m
    • douca, n f sin. compl.
    • es abaku, n m
    • es babu, n m
    • es baku, n m
    • es caoba cerezo, n f
    • es cerezo africano, n m
    • es douka, n f
    • es makore, n m
    • es makoré, n m
    • es ukola, n f
    • fr douka, n m
    • fr makoré, n m
    • en makora, n
    • en makoré, n
    • en makori, n
    • de Douka, n
    • de Makoré, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macoré (com a forma principal) i douka (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ·en altres llengües es documenta la forma anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes autòctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perquè tenen poc ús.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030912   caoba cubana  caoba cubana
     
       
    • caoba de Cuba, n f
    • caoba antillana, n f sin. compl.
    • caoba vera, n f sin. compl.
    • es caoba cubana, n f
    • es caoba de Cuba, n f
    • es caoba española, n f
    • es caoba verdadera, n f
    • fr acajou de Cuba, n m
    • en Cuban mahogany, n
    • en Spanish mahogany, n
    • en West Indies mahogany, n

    Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.

    Nota: 2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030912   caoba de Cuba  caoba de Cuba
     
       
    • caoba de Cuba, n f
    • caoba antillana, n f sin. compl.
    • caoba vera, n f sin. compl.
    • es caoba cubana, n f
    • es caoba de Cuba, n f
    • es caoba española, n f
    • es caoba verdadera, n f
    • fr acajou de Cuba, n m
    • en Cuban mahogany, n
    • en Spanish mahogany, n
    • en West Indies mahogany, n

    Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.

    Nota: 2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030941   caoba de la India  caoba de la India
     
       
    • llimoner de Ceilan, n m
    • setí de Ceilan, n m sin. compl.
    • es buruta, n f
    • es caoba de la India, n f
    • es caoba florida, n f
    • es citrón, n m
    • es citrón de Ceilán, n m
    • es limoncillo, n m
    • es limoncillo de Ceilán, n m
    • es madera satinada de Ceilán, n f
    • es satén, n m
    • fr citronnier de Ceylan, n m
    • en Ceylon satinwood, n
    • en citron wood, n
    • en East Indian satinwood, n
    • en satinwood, n

    Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

    S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i setí de Ceilan (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli llimoner, és una forma lingüísticament adequada, atès que l'arbre de què s'obté aquesta fusta és de la mateixa família que el llimoner (les rutàcies);

    ·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

    ·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

    ·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

    Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

    Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030912   caoba española  caoba española
     
       
    • caoba de Cuba, n f
    • caoba antillana, n f sin. compl.
    • caoba vera, n f sin. compl.
    • es caoba cubana, n f
    • es caoba de Cuba, n f
    • es caoba española, n f
    • es caoba verdadera, n f
    • fr acajou de Cuba, n m
    • en Cuban mahogany, n
    • en Spanish mahogany, n
    • en West Indies mahogany, n

    Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.

    Nota: 2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030941   caoba florida  caoba florida
     
       
    • llimoner de Ceilan, n m
    • setí de Ceilan, n m sin. compl.
    • es buruta, n f
    • es caoba de la India, n f
    • es caoba florida, n f
    • es citrón, n m
    • es citrón de Ceilán, n m
    • es limoncillo, n m
    • es limoncillo de Ceilán, n m
    • es madera satinada de Ceilán, n f
    • es satén, n m
    • fr citronnier de Ceylan, n m
    • en Ceylon satinwood, n
    • en citron wood, n
    • en East Indian satinwood, n
    • en satinwood, n

    Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

    S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i setí de Ceilan (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli llimoner, és una forma lingüísticament adequada, atès que l'arbre de què s'obté aquesta fusta és de la mateixa família que el llimoner (les rutàcies);

    ·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

    ·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

    ·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

    Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

    Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030912   caoba verdadera  caoba verdadera
     
       
    • caoba de Cuba, n f
    • caoba antillana, n f sin. compl.
    • caoba vera, n f sin. compl.
    • es caoba cubana, n f
    • es caoba de Cuba, n f
    • es caoba española, n f
    • es caoba verdadera, n f
    • fr acajou de Cuba, n m
    • en Cuban mahogany, n
    • en Spanish mahogany, n
    • en West Indies mahogany, n

    Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.

    Nota: 2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]