Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030920   geronggang  geronggang
     
       
    • geronggang, n m
    • es geronggang
    • fr geronggang
    • en geronggang
    • de Geronggang

    Fusta procedent de l'Àsia, principalment de Malàisia i Indonèsia, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Cratoxylon (família de les gutíferes), especialment de l'espècie Cratoxylon arborescens, lleugera, tova, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen de color vermell clar o rosa fosc i l'albeca de color groc, emprada en la fabricació de mobles i caixes i, en general, en fusteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme geronggang:

    S'aprova la forma geronggang (denominació originària de la Malàisia peninsular, segons les fonts consultades) pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030921   giam  giam
     
       
    • giam, n m
    • es giam
    • fr giam
    • en giam
    • de Giam

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Hopea (família de les dipterocarpàcies), pesant, dura, de fibra molt entrellaçada, amb el duramen de color groc o marró clar i l'albeca ben diferenciada, emprada en construcció naval i obres públiques.

    Nota: El giam s'obté de les espècies Hopea ferrea, Hopea forbesii, Hopea helferi, Hopea nutans i Hopea semicuneata, entre d'altres. No s'ha de confondre amb el merawan, que s'obté d'altres espècies del mateix gènere.

       
  • 4030922   gonçalo alves  gonçalo alves
     
       
    • gonçalo-alves, n m
    • es gonçalo alves, n m
    • es Gonzalo-Alvez, n m
    • fr gonçalo alvez, n m
    • pt gonçalo-alves, n m
    • pt muiracoatiara, n m
    • en goncalo alves, n
    • en gonçalo alvez, n
    • en kingwood, n
    • en tigerwood, n
    • en zebrawood, n
    • de Gonçalo alvez, n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, sobretot del Brasil, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Astronium (família de les anacardiàcies), principalment de les espècies Astronium fraxinifolium i Astronium graveolens, pesant, dura, de fibra recta i de vegades entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color beix o marró daurat i l'albeca d'un color blanc grisós o rosat, amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, i en ebenisteria, fusteria interior i exterior i fusteria grossa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gonçalo-alves:

    S'aprova la denominació gonçalo-alves, manlleu del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre les formes gonzalo alvez (variant del castellà) i gonçalo-alves (variant del portuguès), s'opta per la segona, que és la denominació d'origen, tenint en compte que les diverses espècies del gènere procedeixen de l'Amèrica Central i del Sud però es comercialitzen sobretot des del Brasil. Cal tenir present, de fet, que gonçalo-alves ja es recull en diccionaris generals brasilers, cosa que no passa amb el castellà gonzalo alvez.

    Malgrat que es tracta d'un manlleu procedent de la lexicalització d'un nom propi compost i, segons la normativa, aquest tipus de compostos s'escriuen sense guionet (com en el cas de sarah bernhardt o pedro ximenes), en aquest cas es manté el guionet de la denominació portuguesa original.

    Es descarten les formes roure tacat, fusta de rei i fusta tigrada, documentades a l'obra Biosfera(1), perquè no semblen gaire consistents: d'una banda, l'arbre productor d'aquesta fusta no és un roure i, de l'altra, fusta de rei i fusta tigrada són calcs, respectivament, de l'anglès kingwood i tigerwood, que no són els noms anglesos oficials o més coneguts. Cal tenir present, a més, que aquestes denominacions pràcticament no es documenten enlloc més.

    També es descarten les altres denominacions documentades, com ara muiracoatiara, guaritá o jobillo, perquè són locals i no tenen gaire difusió.

    (1) Biosfera: els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <<http://www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030922   Gonzalo-Alvez  Gonzalo-Alvez
     
       
    • gonçalo-alves, n m
    • es gonçalo alves, n m
    • es Gonzalo-Alvez, n m
    • fr gonçalo alvez, n m
    • pt gonçalo-alves, n m
    • pt muiracoatiara, n m
    • en goncalo alves, n
    • en gonçalo alvez, n
    • en kingwood, n
    • en tigerwood, n
    • en zebrawood, n
    • de Gonçalo alvez, n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, sobretot del Brasil, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Astronium (família de les anacardiàcies), principalment de les espècies Astronium fraxinifolium i Astronium graveolens, pesant, dura, de fibra recta i de vegades entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color beix o marró daurat i l'albeca d'un color blanc grisós o rosat, amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, i en ebenisteria, fusteria interior i exterior i fusteria grossa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gonçalo-alves:

    S'aprova la denominació gonçalo-alves, manlleu del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre les formes gonzalo alvez (variant del castellà) i gonçalo-alves (variant del portuguès), s'opta per la segona, que és la denominació d'origen, tenint en compte que les diverses espècies del gènere procedeixen de l'Amèrica Central i del Sud però es comercialitzen sobretot des del Brasil. Cal tenir present, de fet, que gonçalo-alves ja es recull en diccionaris generals brasilers, cosa que no passa amb el castellà gonzalo alvez.

    Malgrat que es tracta d'un manlleu procedent de la lexicalització d'un nom propi compost i, segons la normativa, aquest tipus de compostos s'escriuen sense guionet (com en el cas de sarah bernhardt o pedro ximenes), en aquest cas es manté el guionet de la denominació portuguesa original.

    Es descarten les formes roure tacat, fusta de rei i fusta tigrada, documentades a l'obra Biosfera(1), perquè no semblen gaire consistents: d'una banda, l'arbre productor d'aquesta fusta no és un roure i, de l'altra, fusta de rei i fusta tigrada són calcs, respectivament, de l'anglès kingwood i tigerwood, que no són els noms anglesos oficials o més coneguts. Cal tenir present, a més, que aquestes denominacions pràcticament no es documenten enlloc més.

    També es descarten les altres denominacions documentades, com ara muiracoatiara, guaritá o jobillo, perquè són locals i no tenen gaire difusió.

    (1) Biosfera: els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <<http://www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030923   granadilla  granadilla
     
       
    • granadilla africana, n f
    • es granadilla, n f
    • es granadillo, n m
    • es granadillo de Àfrica, n m
    • es granadillo negro, n m
    • es grenadille africana, n f
    • fr ébène du Mozambique, n f
    • fr grenadille d'Afrique, n f
    • pt pau-preto, n m
    • en African blackwood, n
    • en African granadillo, n
    • en grenadilla, n
    • en Senegal ebony, n
    • de Grenadill, n f

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, fonamentalment de Tanzània i Moçambic, que s'obté de l'arbre Dalbergia melanoxylon (família de les fabàcies), molt pesant, molt dura, de fibra recta, tacte oliós i olor de roses, amb el duramen de color marró porpra fosc i l'albeca blanca o groga, amb vetes negres, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme granadilla africana:

    S'aprova la denominació granadilla africana, d'origen castellà, pels motius següents:

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquesta fusta i a l'arbre de què prové, potser per la similitud amb algunes espècies sud-americanes emparentades denominades amb la forma granadillo o granadilla (per exemple, Dalbergia glomerata, anomenada en castellà granadillo o granadillo negro);

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es prefereix granadilla africana a granadillo africà, malgrat que aquesta segona forma té més difusió, perquè la forma femenina s'adequa més bé a la morfologia catalana. El fet, d'altra banda, que granadilla ja designi en català el fruit de Passiflora edulis no es considera un argument rellevant per a descartar aquesta forma, ja que tant els conceptes (una fusta, en un cas, i una fruita, en l'altre) com les espècies botàniques implicades (en el cas de la fruita es tracta d'una liana) són prou allunyats.

    Entre granadilla africana i granadilla de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030923   granadillo  granadillo
     
       
    • granadilla africana, n f
    • es granadilla, n f
    • es granadillo, n m
    • es granadillo de Àfrica, n m
    • es granadillo negro, n m
    • es grenadille africana, n f
    • fr ébène du Mozambique, n f
    • fr grenadille d'Afrique, n f
    • pt pau-preto, n m
    • en African blackwood, n
    • en African granadillo, n
    • en grenadilla, n
    • en Senegal ebony, n
    • de Grenadill, n f

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, fonamentalment de Tanzània i Moçambic, que s'obté de l'arbre Dalbergia melanoxylon (família de les fabàcies), molt pesant, molt dura, de fibra recta, tacte oliós i olor de roses, amb el duramen de color marró porpra fosc i l'albeca blanca o groga, amb vetes negres, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme granadilla africana:

    S'aprova la denominació granadilla africana, d'origen castellà, pels motius següents:

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquesta fusta i a l'arbre de què prové, potser per la similitud amb algunes espècies sud-americanes emparentades denominades amb la forma granadillo o granadilla (per exemple, Dalbergia glomerata, anomenada en castellà granadillo o granadillo negro);

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es prefereix granadilla africana a granadillo africà, malgrat que aquesta segona forma té més difusió, perquè la forma femenina s'adequa més bé a la morfologia catalana. El fet, d'altra banda, que granadilla ja designi en català el fruit de Passiflora edulis no es considera un argument rellevant per a descartar aquesta forma, ja que tant els conceptes (una fusta, en un cas, i una fruita, en l'altre) com les espècies botàniques implicades (en el cas de la fruita es tracta d'una liana) són prou allunyats.

    Entre granadilla africana i granadilla de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030923   granadillo de Àfrica  granadillo de Àfrica
     
       
    • granadilla africana, n f
    • es granadilla, n f
    • es granadillo, n m
    • es granadillo de Àfrica, n m
    • es granadillo negro, n m
    • es grenadille africana, n f
    • fr ébène du Mozambique, n f
    • fr grenadille d'Afrique, n f
    • pt pau-preto, n m
    • en African blackwood, n
    • en African granadillo, n
    • en grenadilla, n
    • en Senegal ebony, n
    • de Grenadill, n f

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, fonamentalment de Tanzània i Moçambic, que s'obté de l'arbre Dalbergia melanoxylon (família de les fabàcies), molt pesant, molt dura, de fibra recta, tacte oliós i olor de roses, amb el duramen de color marró porpra fosc i l'albeca blanca o groga, amb vetes negres, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme granadilla africana:

    S'aprova la denominació granadilla africana, d'origen castellà, pels motius següents:

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquesta fusta i a l'arbre de què prové, potser per la similitud amb algunes espècies sud-americanes emparentades denominades amb la forma granadillo o granadilla (per exemple, Dalbergia glomerata, anomenada en castellà granadillo o granadillo negro);

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es prefereix granadilla africana a granadillo africà, malgrat que aquesta segona forma té més difusió, perquè la forma femenina s'adequa més bé a la morfologia catalana. El fet, d'altra banda, que granadilla ja designi en català el fruit de Passiflora edulis no es considera un argument rellevant per a descartar aquesta forma, ja que tant els conceptes (una fusta, en un cas, i una fruita, en l'altre) com les espècies botàniques implicades (en el cas de la fruita es tracta d'una liana) són prou allunyats.

    Entre granadilla africana i granadilla de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030923   granadillo negro  granadillo negro
     
       
    • granadilla africana, n f
    • es granadilla, n f
    • es granadillo, n m
    • es granadillo de Àfrica, n m
    • es granadillo negro, n m
    • es grenadille africana, n f
    • fr ébène du Mozambique, n f
    • fr grenadille d'Afrique, n f
    • pt pau-preto, n m
    • en African blackwood, n
    • en African granadillo, n
    • en grenadilla, n
    • en Senegal ebony, n
    • de Grenadill, n f

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, fonamentalment de Tanzània i Moçambic, que s'obté de l'arbre Dalbergia melanoxylon (família de les fabàcies), molt pesant, molt dura, de fibra recta, tacte oliós i olor de roses, amb el duramen de color marró porpra fosc i l'albeca blanca o groga, amb vetes negres, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme granadilla africana:

    S'aprova la denominació granadilla africana, d'origen castellà, pels motius següents:

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquesta fusta i a l'arbre de què prové, potser per la similitud amb algunes espècies sud-americanes emparentades denominades amb la forma granadillo o granadilla (per exemple, Dalbergia glomerata, anomenada en castellà granadillo o granadillo negro);

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es prefereix granadilla africana a granadillo africà, malgrat que aquesta segona forma té més difusió, perquè la forma femenina s'adequa més bé a la morfologia catalana. El fet, d'altra banda, que granadilla ja designi en català el fruit de Passiflora edulis no es considera un argument rellevant per a descartar aquesta forma, ja que tant els conceptes (una fusta, en un cas, i una fruita, en l'altre) com les espècies botàniques implicades (en el cas de la fruita es tracta d'una liana) són prou allunyats.

    Entre granadilla africana i granadilla de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030923   grenadille africana  grenadille africana
     
       
    • granadilla africana, n f
    • es granadilla, n f
    • es granadillo, n m
    • es granadillo de Àfrica, n m
    • es granadillo negro, n m
    • es grenadille africana, n f
    • fr ébène du Mozambique, n f
    • fr grenadille d'Afrique, n f
    • pt pau-preto, n m
    • en African blackwood, n
    • en African granadillo, n
    • en grenadilla, n
    • en Senegal ebony, n
    • de Grenadill, n f

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, fonamentalment de Tanzània i Moçambic, que s'obté de l'arbre Dalbergia melanoxylon (família de les fabàcies), molt pesant, molt dura, de fibra recta, tacte oliós i olor de roses, amb el duramen de color marró porpra fosc i l'albeca blanca o groga, amb vetes negres, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme granadilla africana:

    S'aprova la denominació granadilla africana, d'origen castellà, pels motius següents:

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquesta fusta i a l'arbre de què prové, potser per la similitud amb algunes espècies sud-americanes emparentades denominades amb la forma granadillo o granadilla (per exemple, Dalbergia glomerata, anomenada en castellà granadillo o granadillo negro);

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es prefereix granadilla africana a granadillo africà, malgrat que aquesta segona forma té més difusió, perquè la forma femenina s'adequa més bé a la morfologia catalana. El fet, d'altra banda, que granadilla ja designi en català el fruit de Passiflora edulis no es considera un argument rellevant per a descartar aquesta forma, ja que tant els conceptes (una fusta, en un cas, i una fruita, en l'altre) com les espècies botàniques implicades (en el cas de la fruita es tracta d'una liana) són prou allunyats.

    Entre granadilla africana i granadilla de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030924   guajayvi  guajayvi
     
       
    • guajaiví blanc, n m
    • es guajayvi, n m
    • es guayabí blanco, n m
    • es guayaibí, n m
    • es guayubira, n f
    • es lanza blanca, n f
    • pt guaiuvira, n f
    • en guajayvi, n
    • en guajuvira, n

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Cordia americana (família de les cordiàcies), semipesant, semidura, molt flexible, de fibra recta, amb el duramen de color de cafè i l'albeca diferenciada, amb vetes pronunciades, emprada principalment en la fabricació de mànecs d'eines, bats de beisbol, petges de mobles i instruments musicals de corda.

    Nota:
    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme guajaiví blanc:

    S'aprova la denominació guajaiví blanc pels motius següents:

    ·el nucli, guajaiví, és l'adaptació catalana de la forma d'origen guaraní guajayvi (vehiculada a través del castellà guayaibí), que és la denominació originària d'aquesta fusta, per a la qual no s'ha trobat cap designació catalana genuïna;(1)

    ·l'especificador blanc, al seu torn, precisa la denominació, ja que hi ha altres espècies de guajaivís (per exemple, Terminalia triflora, coneguda en castellà amb la forma guayaibí amarillo);

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma guajuvira (i la variant guaiuvira) perquè té menys ús.

    (1) L'adaptació respon al fet que en guaraní la j sona com en català, la y és una vocal tancada central no arrodonida que s'oposa a i i u, la v és labiodental i tots els mots són aguts.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]