Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030924   lanza blanca  lanza blanca
     
       
    • guajaiví blanc, n m
    • es guajayvi, n m
    • es guayabí blanco, n m
    • es guayaibí, n m
    • es guayubira, n f
    • es lanza blanca, n f
    • pt guaiuvira, n f
    • en guajayvi, n
    • en guajuvira, n

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Cordia americana (família de les cordiàcies), semipesant, semidura, molt flexible, de fibra recta, amb el duramen de color de cafè i l'albeca diferenciada, amb vetes pronunciades, emprada principalment en la fabricació de mànecs d'eines, bats de beisbol, petges de mobles i instruments musicals de corda.

    Nota:
    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme guajaiví blanc:

    S'aprova la denominació guajaiví blanc pels motius següents:

    ·el nucli, guajaiví, és l'adaptació catalana de la forma d'origen guaraní guajayvi (vehiculada a través del castellà guayaibí), que és la denominació originària d'aquesta fusta, per a la qual no s'ha trobat cap designació catalana genuïna;(1)

    ·l'especificador blanc, al seu torn, precisa la denominació, ja que hi ha altres espècies de guajaivís (per exemple, Terminalia triflora, coneguda en castellà amb la forma guayaibí amarillo);

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma guajuvira (i la variant guaiuvira) perquè té menys ús.

    (1) L'adaptació respon al fet que en guaraní la j sona com en català, la y és una vocal tancada central no arrodonida que s'oposa a i i u, la v és labiodental i tots els mots són aguts.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030927   lapacho  lapacho
     
       
    • ipé, n m
    • es ipé, n m
    • es lapacho, n m
    • fr ipé, n m
    • pt ipê, n m
    • en Brazilian walnut, n
    • en ipe, n
    • en lapacho, n

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'ipé (Tabebuia sp, família de les bignoniàcies), pesant, dura, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color marró olivaci i l'albeca de color blanc grogós, amb vetes fines de color marró, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa, fusteria interior i en la fabricació de talles i peces tornejades.

    Nota: 1. L'ipé s'obté especialment de les espècies Tabebuia ipe, Tabebuia guayacan i Tabebuia serratifolia.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ipé:

    S'aprova la denominació ipé (adaptació del manlleu d'origen tupí ipê, vehiculat a través del portuguès), com a nom genèric dels arbres del gènere Tabebuia i de la fusta que s'obté d'alguns d'aquests arbres, pels motius següents:

    ·és una forma coneguda internacionalment per a designar aquests conceptes;

    ·lingüísticament, el manlleu s'adapta sense gaire dificultats al sistema fònic i gràfic del català;

    ·es documenta ja en nombroses fonts catalanes especialitzades i fins i tot en diccionaris generals en altres llengües (castellà, francès, anglès, etc.);

    ·té el vistiplau dels experts del sector, tant dels botànics com dels experts en fusta, que asseguren que la fusta d'ipé (amb aquest nom) és coneguda ja als Països Catalans des de fa anys i és molt apreciada en ebenisteria.

    Les formes lapatxo (adaptació del castellà lapacho), pau d'arc o pau d'arco (del portuguès pau d'arco) i tabebuia (adaptació del nom científic del gènere, Tabebuia), que també s'han tingut en compte, s'han descartat perquè la designació més internacional és ipé.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]

       
  • 4030982   lauan blanco  lauan blanco
     
       
    • seraia blanca, n f
    • es lauan blanco
    • es seraya blanca
    • fr white seraya
    • en white seraya
    • de White Seraya

    Fusta procedent de les Filipines i Borneo que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Parashorea i Shorea (família de les dipterocarpàcies), principalment de les espècies Shorea contorta i Parashorea malaanonan, semipesant, tova, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i rosa blanquinós i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior, ebenisteria i en la fabricació d'embalatges.

       
  • 4030973   laurel negro  laurel negro
     
       
    • petereví, n m
    • es afata, n f
    • es cordia americana, n f
    • es laurel negro, n m
    • es loro amarillo, n m
    • es loro negro, n m
    • es peterebí, n m
    • es petereby, n m
    • es peteribí, n m
    • es petiribí, n m
    • fr pardillo, n
    • pt louro-pardo, n m
    • pt pau-cacharro, n m
    • pt peteribi, n m
    • pt uruasinho, n m
    • pt uruazeiro, n m
    • en afata, n
    • en American light cordia, n
    • de Pardillo, n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de l'arbre Cordia trichotoma (família de les cordiàcies), lleugera, semidura, de fibra recta i de vegades lleugerament revirada, amb el duramen d'un color entre beix grisós i groc marró i l'albeca no clarament diferenciada, sovint amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, barrils i raquetes, i en la construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions cordia americana (castellà), pardillo (francès), American light cordia (anglès) i Pardillo (alemany) fan referència, segons la norma UNE-EN 13556, tant a la fusta obtinguda de Cordia trichotoma com a l'extreta de Cordia alliodora. Segons els especialistes consultats, però, les fustes d'aquestes dues espècies són diferents.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme petereví:

    S'aprova la denominació petereví, manlleu adaptat del guaraní peterevy, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové (és habitual, amb lleugeres variants, al Paraguai, l'Argentina i el Brasil), per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions documentades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Per fidelitat a la llengua d'origen, el guaraní, s'opta per petereví, amb ve baixa, malgrat que en castellà (llengua vehicular del manlleu) les formes habituals són peterebí i petiribí.

    Es descarta la forma còrdia americana, similar a les formes oficials en castellà i anglès (cordia americana i American light cordia, respectivament), perquè podria confondre's amb el guajiví blanc, que justament té com a nom científic Cordia americana. A més, no seria una forma prou distintiva, tenint en compte que només a Mesoamèrica hi ha més de trenta espècies de Cordia, gairebé totes arbres.

    Altres denominacions, com ara afata, uruasinho, uruazeiro o pau cacharro s'han descartat perquè tenen menys difusió que la forma aprovada.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030940   lenga  lenga
     
       
    • lenga, n f
    • es cerezo de Chile, n m
    • es lenga, n f
    • es roble blanco, n m
    • fr lenga, n
    • en lenga, n
    • de Lenga, n

    Fusta procedent de la costa occidental de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Nothofagus pumilio (família de les notofagàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre gris rosat clar i marró pàl·lid i l'albeca no diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, fusteria interior i mobiliari.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lenga:

    S'aprova la denominació lenga, manlleu d'origen maputxe vehiculat probablement a través del castellà, pels motius següents:

    ·és una des les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;

    ·s'adapta sense problemes al sistema ortogràfic i fonètic del català;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, referida a l'arbre productor;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Davant la vacil·lació documentada pel que fa al gènere gramatical, s'opta pel femení, d'acord amb la terminació en a àtona i també d'acord amb l'opinió d'alguns especialistes, que asseguren que a Xile (país d'on prové majoritàriament aquesta fusta) és un nom femení.

    Es descarta la forma faig austral, recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes per a fer referència a qualsevol arbre del gènere Nothofagus (compost per trenta-cinc espècies distribuïdes per l'Amèrica del Sud i Oceania), perquè no és prou precisa. Els especialistes comenten, pel que fa a aquest punt, que faig austral pot servir com a genèric de la majoria d'altres espècies de Nothofagus, però no per a aquest cas.

    Igualment, també es descarta la denominació cirerer de Xile, basada en l'equivalent castellà cerezo de Chile, perquè la lenga no és un cirerer, ja que pertany a la família de les notofagàcies, mentre que el cirerer s'enquadra en les rosàcies.

    Finalment, també es desestima la forma roure blanc, basada en l'equivalent castellà roble blanco, perquè els roures són típicament les espècies del gènere Quercus. De fet, l'espècie Quercus alba ja es coneix com a roure blanc americà.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030941   limoncillo  limoncillo
     
       
    • llimoner de Ceilan, n m
    • setí de Ceilan, n m sin. compl.
    • es buruta, n f
    • es caoba de la India, n f
    • es caoba florida, n f
    • es citrón, n m
    • es citrón de Ceilán, n m
    • es limoncillo, n m
    • es limoncillo de Ceilán, n m
    • es madera satinada de Ceilán, n f
    • es satén, n m
    • fr citronnier de Ceylan, n m
    • en Ceylon satinwood, n
    • en citron wood, n
    • en East Indian satinwood, n
    • en satinwood, n

    Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

    S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i setí de Ceilan (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli llimoner, és una forma lingüísticament adequada, atès que l'arbre de què s'obté aquesta fusta és de la mateixa família que el llimoner (les rutàcies);

    ·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

    ·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

    ·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

    Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

    Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030941   limoncillo de Ceilán  limoncillo de Ceilán
     
       
    • llimoner de Ceilan, n m
    • setí de Ceilan, n m sin. compl.
    • es buruta, n f
    • es caoba de la India, n f
    • es caoba florida, n f
    • es citrón, n m
    • es citrón de Ceilán, n m
    • es limoncillo, n m
    • es limoncillo de Ceilán, n m
    • es madera satinada de Ceilán, n f
    • es satén, n m
    • fr citronnier de Ceylan, n m
    • en Ceylon satinwood, n
    • en citron wood, n
    • en East Indian satinwood, n
    • en satinwood, n

    Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

    S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i setí de Ceilan (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli llimoner, és una forma lingüísticament adequada, atès que l'arbre de què s'obté aquesta fusta és de la mateixa família que el llimoner (les rutàcies);

    ·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

    ·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

    ·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

    Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

    Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030918   limoncillo de Indias  limoncillo de Indias
     
       
    • doradillo, n m
    • setí del Carib, n m sin. compl.
    • es aceitillo, n m
    • es doradillo, n m
    • es limoncillo de Indias, n m
    • es satín, n m
    • en satinwood, n
    • en West Indian satinwood, n

    Fusta procedent de les Antilles i Florida que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Zanthoxylum (família de les rutàcies), principalment de l'espècie Zanthoxylum flavum, pesant, molt dura, de fibra entrellaçada i olor de coco, amb el duramen de color groc crema o daurat i l'albeca blanquinosa o de color groc clar, no gaire diferenciada, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de raspalls i miralls de mà.

    Nota: 1. L'arbre Zanthoxylum flavum, del qual s'ha extret tradicionalment aquesta fusta, està actualment en perill d'extinció.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme doradillo (sin. compl. setí del Carib):

    S'aproven les denominacions doradillo (com a forma principal) i setí del Carib (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a doradillo, manlleu del castellà,

    ·és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·la bibliografia especialitzada mostra, segons els especialistes, que és la forma que s'utilitzava en català en l'època en què aquesta fusta es comercialitzava massivament i, fins i tot, en segles anteriors.

    La forma setí del Carib, al seu torn,

    ·és una forma lingüísticament adequada i inequívoca, tenint en compte la definició de setí del diccionari normatiu ("Fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria") i el fet que els arbres del gènere Zanthoxylum, que proporcionen aquest tipus de setí, són propis de la zona del Carib;

    ·és paral·lela a les formes utilitzades en anglès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que la forma doradillo també s'ha trobat en alguns contextos referida a altres fustes (per exemple, a la fusta d'àlber (Populus alba, de la família de les salicàcies)), els especialistes creuen que hi ha poc risc de confusió, perquè, en realitat, s'identifica majoritàriament amb la fusta dels arbres del gènere Zanthoxylum, concretament de l'espècie Zanthoxylum flavum.

    Es desestima la forma setí de les Antilles, que també s'ha valorat, perquè la referència al Carib és més adequada, tenint en compte que els arbres que forneixen aquesta fusta també viuen en algunes illes d'Hondures (no pròpiament Antilles) i a Florida, segons els experts.

    Altres possibilitats, com ara llimoner d'Índies o llimoner americà, anàlogues al castellà limoncillo de Indias, no tenen l'aval dels especialistes.

    Entre setí del Carib i setí caribeny, s'opta per la forma amb el sintagma (del Carib), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a mars, oceans, rius, llacs i muntanyes s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica i prescindint dels substantius genèrics mar, riu, llac, muntanya, etc.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030942   longhi  longhi
     
       
    • longui, n m
    • es longhi, n m
    • es mukali, n m
    • fr aniegre rouge, n
    • fr longhi, n m
    • fr longhi rouge, n m
    • en longhi, n
    • en mukali, n
    • de Longhi, n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Chrysophyllum (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Chrysophyllum lacourtianum, Chrysophyllum subnudum i Chrysophyllum africanum, pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró rosat clar i marró groc i l'albeca poc diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i paviments, i en ebenisteria.

    Nota: 1. La forma mukali, que es documenta de vegades referida a aquesta fusta, és poc precisa, perquè també s'aplica a la fusta obtinguda d'alguns arbres del gènere Pouteria (és a dir, referida a l'aningre).

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longui:

    S'aprova la denominació longui, manlleu adaptat d'origen africà, pels motius següents:

    ·és una adaptació (a partir de la pronúncia documentada) de la forma longhi, que és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta, per a la qual no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma aningre, documentada en algunes fonts per a fer referència a aquesta fusta, perquè l'aningre és una fusta procedent d'arbres del gènere Pouteria, de la mateixa família (sapotàcies).

    Pel que fa a mukali, es descarta perquè és una denominació imprecisa, que es troba per a fer referència a les fustes d'aquest gènere (Chrysophyllum), però també del gènere Pouteria i fins i tot, segons els especialistes, d'altres gèneres. Pels mateixos motius s'ha descartat com a sinònim de aningre, forma normalitzada pel Consell Supervisor per a fer referència a la fusta dels arbres del gènere Pouteria

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030973   loro amarillo  loro amarillo
     
       
    • petereví, n m
    • es afata, n f
    • es cordia americana, n f
    • es laurel negro, n m
    • es loro amarillo, n m
    • es loro negro, n m
    • es peterebí, n m
    • es petereby, n m
    • es peteribí, n m
    • es petiribí, n m
    • fr pardillo, n
    • pt louro-pardo, n m
    • pt pau-cacharro, n m
    • pt peteribi, n m
    • pt uruasinho, n m
    • pt uruazeiro, n m
    • en afata, n
    • en American light cordia, n
    • de Pardillo, n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de l'arbre Cordia trichotoma (família de les cordiàcies), lleugera, semidura, de fibra recta i de vegades lleugerament revirada, amb el duramen d'un color entre beix grisós i groc marró i l'albeca no clarament diferenciada, sovint amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, barrils i raquetes, i en la construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions cordia americana (castellà), pardillo (francès), American light cordia (anglès) i Pardillo (alemany) fan referència, segons la norma UNE-EN 13556, tant a la fusta obtinguda de Cordia trichotoma com a l'extreta de Cordia alliodora. Segons els especialistes consultats, però, les fustes d'aquestes dues espècies són diferents.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme petereví:

    S'aprova la denominació petereví, manlleu adaptat del guaraní peterevy, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové (és habitual, amb lleugeres variants, al Paraguai, l'Argentina i el Brasil), per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions documentades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Per fidelitat a la llengua d'origen, el guaraní, s'opta per petereví, amb ve baixa, malgrat que en castellà (llengua vehicular del manlleu) les formes habituals són peterebí i petiribí.

    Es descarta la forma còrdia americana, similar a les formes oficials en castellà i anglès (cordia americana i American light cordia, respectivament), perquè podria confondre's amb el guajiví blanc, que justament té com a nom científic Cordia americana. A més, no seria una forma prou distintiva, tenint en compte que només a Mesoamèrica hi ha més de trenta espècies de Cordia, gairebé totes arbres.

    Altres denominacions, com ara afata, uruasinho, uruazeiro o pau cacharro s'han descartat perquè tenen menys difusió que la forma aprovada.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]