Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030911   cabreüva  cabreüva
     
       
    • cabreüva, n f
    • es cabreúva, n f
    • es cabriuba, n f
    • es cabriuva, n f
    • es incienso, n m
    • pt cabreúva, n f
    • pt cabriúva, n f
    • pt cabriúva-parda, n f
    • en common sassafras, n
    • en sassafras, n

    Fusta procedent de l'Amèrica subtropical que s'obté de l'arbre Myrocarpus frondosus i, menys sovint, de Myrocarpus fastigiatus (família de les fabàcies), pesant, dura, molt aromàtica, de fibra irregular, amb el duramen gris rogenc amb taques grogoses i l'albeca de color groc ocre, emprada principalment en la fabricació de bigues, peces tornejades i mobles.

    Nota: 1. La forma cabreüva també es fa servir, de vegades, per a designar la fusta d'algunes espècies del gènere Myroxilon, igualment de la família de les fabàcies.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabreüva:

    S'aprova la denominació cabreüva, adaptació catalana del portuguès cabreúva (forma d'origen tupí, de kawure-ýwa, que significa 'arbre del caburé', és a dir, 'arbre del mussolet', aproximadament), pels motius següents:

    ·és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en algunes fonts catalanes referida a l'arbre, concretament a l'espècie Myrocarpus frondosus;

    ·concorda amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Encara que la forma portuguesa cabreúva també s'associa de vegades als arbres del gènere Myroxylon (i, per tant, cabreüva podria no ser una solució del tot precisa en català), el Consell Supervisor fa notar que aquestes espècies es coneixen més habitualment amb el nom bàlsam, pel fet que donen un bàlsam molt conegut i emprat en cosmètica i farmàcia (concretament, el bàlsam del Perú, de l'espècie Myroxylon pereirae, i el bàlsam de Tolú, de l'espècie Myroxylon balsamum, tots dos recollits al diccionari normatiu).(1)

    Es descarta la forma encens (anàloga al castellà incienso, utilitzada sovint en aquesta llengua per a designar aquesta fusta), perquè aquest nom se sol aplicar preferentment a la resina aromàtica que produeixen determinats arbres asiàtics i es creu, doncs, que pot resultar una solució confusionària.

    La forma ivira-pajé (adaptació catalana de yvyra paje, nom guaraní de l'arbre productor d'aquesta fusta) també s'ha descartat perquè en realitat es coneix molt poc internacionalment, encara que es documenta en algunes llengües (amb grafies diverses) referida a Myrocarpus frondosus i tindria a favor que és una forma unívoca.

    Finalment, la forma sassafràs, documentada en anglès per a designar aquesta fusta, s'ha descartat perquè fa referència, tal com recull el diccionari normatiu, a arbres asiàtics i nord-americans de la família de les lauràcies.

    (1) A la norma UNE-EN 13556, de fet, la fusta extreta de Myroxylon spp., principalment de M. balsamum, s'anomena balsamo en anglès, balsamo en francès, bálsamo en castellà i Bàlsamo en alemany.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030912   caoba antillana  caoba antillana
     
       
    • caoba de Cuba, n f
    • caoba antillana, n f sin. compl.
    • caoba vera, n f sin. compl.
    • es caoba cubana, n f
    • es caoba de Cuba, n f
    • es caoba española, n f
    • es caoba verdadera, n f
    • fr acajou de Cuba, n m
    • en Cuban mahogany, n
    • en Spanish mahogany, n
    • en West Indies mahogany, n

    Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.

    Nota: 2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030912   caoba de Cuba  caoba de Cuba
     
       
    • caoba de Cuba, n f
    • caoba antillana, n f sin. compl.
    • caoba vera, n f sin. compl.
    • es caoba cubana, n f
    • es caoba de Cuba, n f
    • es caoba española, n f
    • es caoba verdadera, n f
    • fr acajou de Cuba, n m
    • en Cuban mahogany, n
    • en Spanish mahogany, n
    • en West Indies mahogany, n

    Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.

    Nota: 2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030913   caoba mallada  caoba mallada
     
       
    • caoba mallada, n f
    • es caoba veteada, n f
    • fr acajou maillé, n m
    • fr acajou veiné, n m
    • en veined mahogany, n

    Caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030912   caoba vera  caoba vera
     
       
    • caoba de Cuba, n f
    • caoba antillana, n f sin. compl.
    • caoba vera, n f sin. compl.
    • es caoba cubana, n f
    • es caoba de Cuba, n f
    • es caoba española, n f
    • es caoba verdadera, n f
    • fr acajou de Cuba, n m
    • en Cuban mahogany, n
    • en Spanish mahogany, n
    • en West Indies mahogany, n

    Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.

    Nota: 2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030914   capoquer  capoquer
     
       
    • capoquer, n m
    • ceiba, n f
    • es ceiba
    • fr fuma
    • fr sunama
    • en ceiba
    • de Ceiba

    Fusta procedent de les zones tropicals de l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica que s'obté del capoquer (Ceiba pentandra, família de les bombacàcies), molt lleugera i tova, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color blanc, marró clar, marró rosat o gris i l'albeca poc diferenciada, sovint amb vetes grogues o grisoses, emprada en la fabricació de caixes, embalatges i mobles

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme capoquer (sin. ceiba):

    S'aproven les denominacions capoquer i ceiba, com a sinònimes, per a denominar la fusta procedent de l'arbre Ceiba pentandra pels motius següents:

    ·capoquer (del malai kapok, segons les fonts consultades) és la denominació recollida al diccionari normatiu i a la resta d'obres catalanes de referència per a designar l'espècie botànica de la qual prové aquesta fusta;

    ·en aquest sentit, és una denominació lingüísticament adequada i semànticament precisa;

    ·com a nom d'arbre es documenta també, anàlogament, en la resta de llengües de referència, tot i que sovint, a diferència del que passa en català, en convivència amb altres denominacions;

    ·ceiba, d'altra banda, és la vulgarització del nom llatí del gènere a què pertany aquest arbre i es documenta també al diccionari normatiu com a "nom donat a diverses espècies del gènere Ceiba, arbres robustos i a vegades altíssims, de fulles compostes, originaris de l'Amèrica tropical, entre els quals hi ha el capoquer";

    ·tot i que científicament és una denominació menys precisa que capoquer (aquesta fusta s'extreu només de l'espècie Ceiba pentandra i no pas d'altres espècies del gènere Ceiba), ceiba és la forma més coneguda internacionalment per a fer referència a aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany com a nom de la fusta;

    ·els especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta forma.

    Es desestima la forma fuma (denominació comuna al Zaire, a la República del Congo, Angola i a Libèria, segons la documentació consultada) perquè només es documenta en francès i té poca difusió en la resta de llengües occidentals.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030915   cativo  cativo
     
       
    • cativo, n m
    • es cativo
    • fr cativo
    • en cativo

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté del cativo (Prioria copaifera, família de les papilionàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró clar i marró vermellós i l'albeca de color blanc crema o blanc rosat, sovint amb vetes fines fosques, emprada en fusteria interior i ebenisteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cativo:

    S'aprova el terme cativo (procedent, segons les fonts consultades, del castellà de l'Amèrica del Sud) pels motius següents:

    ·és la denominació utilitzada internacionalment per a designar aquesta fusta i l'arbre de què s'extreu;

    · s'adapta sense problemes al sistema fonicogràfic del català.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030916   cebil  cebil
     
       
    • curupai, n m
    • angico, n m sin. compl.
    • cebil, n m sin. compl.
    • es cebil, n m
    • es cebil colorado, n m
    • es colorado, n m
    • es curupay, n m
    • pt angico, n m
    • pt angico-preto, n m
    • en cebil, n
    • en curupay, n

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Anadenanthera i Parapiptadenia (família de les fabàcies), principalment de les espècies Anadenanthera colubrina i Parapiptadenia rigida, pesant, dura, de fibra obliqua o entrellaçada, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca blanquinosa o grogosa, emprada principalment en construcció i en la fabricació de peces tornejades.

    Nota: 1. La fusta de l'espècie Anadenanthera colubrina presenta vetes fosques, mentre que la de l'espècie Parapiptadenia rigida presenta un color vermellós uniforme. Per aquest motiu, de vegades s'afegeixen a les denominacions corresponents qualificatius que precisen el tipus de fusta: fosc, negre o ratllat, per a la fusta de Anadenanthera colubrina, i roig, vermell o vermellós, per a la fusta de Parapiptadenia rigida.

    Nota: 2. La denominació cebil se sol aplicar, específicament, a la fusta de l'espècie Anadenanthera colubrina.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme curupai (sin. compl. angico i cebil):

    S'aproven les denominacions curupai (com a forma principal) i angico i cebil (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són denominacions originàries d'aquesta fusta i dels arbres de què prové, per als quals no s'han documentat designacions catalanes genuïnes: curupai (del guaraní kurupa'y) i cebil són formes vehiculades pel castellà d'Amèrica, i angico és una forma d'origen portuguès ja documentada en algunes fonts catalanes;

    ·concorden amb les formes utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es dona prioritat a curupai perquè és una forma més estesa que angico i és més general que cebil, que se sol associar només a la fusta de l'espècie Anadenanthera colubrina.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030914   ceiba  ceiba
     
       
    • capoquer, n m
    • ceiba, n f
    • es ceiba
    • fr fuma
    • fr sunama
    • en ceiba
    • de Ceiba

    Fusta procedent de les zones tropicals de l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica que s'obté del capoquer (Ceiba pentandra, família de les bombacàcies), molt lleugera i tova, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color blanc, marró clar, marró rosat o gris i l'albeca poc diferenciada, sovint amb vetes grogues o grisoses, emprada en la fabricació de caixes, embalatges i mobles

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme capoquer (sin. ceiba):

    S'aproven les denominacions capoquer i ceiba, com a sinònimes, per a denominar la fusta procedent de l'arbre Ceiba pentandra pels motius següents:

    ·capoquer (del malai kapok, segons les fonts consultades) és la denominació recollida al diccionari normatiu i a la resta d'obres catalanes de referència per a designar l'espècie botànica de la qual prové aquesta fusta;

    ·en aquest sentit, és una denominació lingüísticament adequada i semànticament precisa;

    ·com a nom d'arbre es documenta també, anàlogament, en la resta de llengües de referència, tot i que sovint, a diferència del que passa en català, en convivència amb altres denominacions;

    ·ceiba, d'altra banda, és la vulgarització del nom llatí del gènere a què pertany aquest arbre i es documenta també al diccionari normatiu com a "nom donat a diverses espècies del gènere Ceiba, arbres robustos i a vegades altíssims, de fulles compostes, originaris de l'Amèrica tropical, entre els quals hi ha el capoquer";

    ·tot i que científicament és una denominació menys precisa que capoquer (aquesta fusta s'extreu només de l'espècie Ceiba pentandra i no pas d'altres espècies del gènere Ceiba), ceiba és la forma més coneguda internacionalment per a fer referència a aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany com a nom de la fusta;

    ·els especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta forma.

    Es desestima la forma fuma (denominació comuna al Zaire, a la República del Congo, Angola i a Libèria, segons la documentació consultada) perquè només es documenta en francès i té poca difusió en la resta de llengües occidentals.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030930   curbaril  curbaril
     
       
    • jatoba, n f
    • curbaril, n m sin. compl.
    • es curbaril
    • es jatoba
    • es jatobá
    • fr courbaril
    • fr jatoba
    • en courbaril
    • en jatoba
    • de Courbaril

    Fusta procedent de l'Amèrica Central, l'Amèrica del Sud i les Antilles que s'obté de la jatoba (Hymenaea courbaril, família de les cesalpiniàcies), molt pesant, dura i nervada, de fibra recta, de vegades entrellaçada, amb el duramen d'un color entre beix rosat i bru rogenc i l'albeca de color blanc rosat, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de talles i peces tornejades.