Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030917   dabema  dabema
     
       
    • dabema, n f
    • es dabema
    • fr dabéma
    • it dabema
    • en dahoma
    • de Dabema

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de la dabema (Piptadeniastrum africanum, família de les mimoses), semipesant o pesant, semidura, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color marró pàl·lid, groc verdós o gris groguenc i l'albeca de color blanc grisós, emprada en fusteria grossa i fabricació de mobles.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dabema:

    S'aprova el terme dabema (forma procedent, probablement, de la Costa d'Ivori i vehiculada a través del francès) pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta i l'arbre del qual s'extreu;

    ·com a denominació de fusta, és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·s'adapta sense problemes al sistema fonicogràfic del català.

    Es desestima la forma dahoma (originària, segons les fonts consultades, de Ghana) perquè internacionalment és menys coneguda i només s'utilitza en anglès.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030918   doradillo  doradillo
     
       
    • doradillo, n m
    • setí del Carib, n m sin. compl.
    • es aceitillo, n m
    • es doradillo, n m
    • es limoncillo de Indias, n m
    • es satín, n m
    • en satinwood, n
    • en West Indian satinwood, n

    Fusta procedent de les Antilles i Florida que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Zanthoxylum (família de les rutàcies), principalment de l'espècie Zanthoxylum flavum, pesant, molt dura, de fibra entrellaçada i olor de coco, amb el duramen de color groc crema o daurat i l'albeca blanquinosa o de color groc clar, no gaire diferenciada, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de raspalls i miralls de mà.

    Nota: 1. L'arbre Zanthoxylum flavum, del qual s'ha extret tradicionalment aquesta fusta, està actualment en perill d'extinció.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme doradillo (sin. compl. setí del Carib):

    S'aproven les denominacions doradillo (com a forma principal) i setí del Carib (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a doradillo, manlleu del castellà,

    ·és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·la bibliografia especialitzada mostra, segons els especialistes, que és la forma que s'utilitzava en català en l'època en què aquesta fusta es comercialitzava massivament i, fins i tot, en segles anteriors.

    La forma setí del Carib, al seu torn,

    ·és una forma lingüísticament adequada i inequívoca, tenint en compte la definició de setí del diccionari normatiu ("Fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria") i el fet que els arbres del gènere Zanthoxylum, que proporcionen aquest tipus de setí, són propis de la zona del Carib;

    ·és paral·lela a les formes utilitzades en anglès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que la forma doradillo també s'ha trobat en alguns contextos referida a altres fustes (per exemple, a la fusta d'àlber (Populus alba, de la família de les salicàcies)), els especialistes creuen que hi ha poc risc de confusió, perquè, en realitat, s'identifica majoritàriament amb la fusta dels arbres del gènere Zanthoxylum, concretament de l'espècie Zanthoxylum flavum.

    Es desestima la forma setí de les Antilles, que també s'ha valorat, perquè la referència al Carib és més adequada, tenint en compte que els arbres que forneixen aquesta fusta també viuen en algunes illes d'Hondures (no pròpiament Antilles) i a Florida, segons els experts.

    Altres possibilitats, com ara llimoner d'Índies o llimoner americà, anàlogues al castellà limoncillo de Indias, no tenen l'aval dels especialistes.

    Entre setí del Carib i setí caribeny, s'opta per la forma amb el sintagma (del Carib), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a mars, oceans, rius, llacs i muntanyes s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica i prescindint dels substantius genèrics mar, riu, llac, muntanya, etc.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030946   douca  douca
     
       
    • macoré, n m
    • douca, n f sin. compl.
    • es abaku, n m
    • es babu, n m
    • es baku, n m
    • es caoba cerezo, n f
    • es cerezo africano, n m
    • es douka, n f
    • es makore, n m
    • es makoré, n m
    • es ukola, n f
    • fr douka, n m
    • fr makoré, n m
    • en makora, n
    • en makoré, n
    • en makori, n
    • de Douka, n
    • de Makoré, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macoré (com a forma principal) i douka (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ·en altres llengües es documenta la forma anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes autòctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perquè tenen poc ús.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030901   douglas  douglas
     
       
    • avet de Douglas, n m
    • douglas, n m sin. compl.
    • oregon, n m sin. compl.
    • pi d'Oregon, n m sin. compl.
    • es abeto de Douglas, n m
    • es abeto Douglas, n m
    • es Douglas, n m
    • es pino de Oregón, n m
    • es pino Oregón, n m
    • fr Douglas, n m
    • fr douglas vert, n m
    • fr sapin d'Oregon, n m
    • fr sapin Douglas, n m
    • en British Columbian pine, n
    • en Douglas fir, n
    • en Oregon pine, n
    • de Douglasie, n f

    Fusta procedent de l'Amèrica del Nord, principalment de la Colúmbia Britànica i de la costa del Pacífic dels Estats Units, que s'obté de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, família de les pinàcies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermellós, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avet de Douglas (sin. compl. pi d'Oregon, douglas i oregon):

    S'aproven les denominacions avet de Douglas (com a forma principal) i pi d'Oregon, douglas i oregon (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a avet de Douglas i pi d'Oregon,

    ·són les denominacions recollides al diccionari normatiu, amb el mateix ordre de prioritat amb què s'aproven aquí (avet de Douglas com a forma principal i pi d'Oregon com a sinònim), per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès (Douglas fir) i castellà (pino Oregón), respectivament;

    ·els especialistes confirmen que avet de Douglas és una forma àmpliament acceptada i documentada en català, i que pi d'Oregon també té ús.

    Quant a douglas i oregon,

    ·són reduccions de les formes avet de Douglas i pi d'Oregon, respectivament;

    ·tot i que podrien considerar-se formes previsibles, a partir de les denominacions completes corresponents, s'opta per recollir-les a la fitxa del terme (com a sinònims complementaris) per paral·lelisme amb l'ús en altres llengües i, especialment, a fi de deixar constància de l'escriptura amb minúscula inicial malgrat tenir origen en noms propis;

    ·la forma douglas es documenta també en altres llengües, en algun cas com a denominació oficial d'aquesta fusta (per exemple, Douglas, en francès, i Douglasie, en alemany, es recullen a la norma UNE EN 13556);

    ·la forma oregon no es documenta en altres llengües, però és coherent amb la reducció douglas i es troba en algunes fonts catalanes;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma pseudotsuga, que algunes fonts recullen com a nom de l'arbre, perquè és poc coneguda i es considera innecessària, tenint en compte que avet de Douglas i pi d'Oregon són formes ja molt consolidades.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]