Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030945   maçaranduba  maçaranduba
     
       
    • maçaranduba, n f
    • es maçaranduba
    • fr maçaranduba
    • en massaranduba
    • de Massaranduba

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Manilkara (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Manilkara bidentata i Manilkara huberi, molt pesant, molt dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós fosc i l'albeca de color beix rosat, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa, fusteria interior i en la fabricació de paviments, mobles, talles i peces tornejades.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme maçaranduba:

    S'aprova la forma maçaranduba, procedent del portuguès del Brasil, a partir del tupí maçarandiva, segons les fonts consultades, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès (massaranduba) i alemany (Massaranduba);

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es descarta la denominació balata perquè té un significat més ampli: segons el diccionari normatiu, per exemple, balata és el "Nom donat a diverses espècies arbòries exòtiques de la família de les sapotàcies: balata blanca (Pouteria melinoniana); balata negra (Manilkara bidentata), els fruits de la qual són comestibles i de la qual s'aprofita també el làtex".

    Es prefereix maçaranduba, en comptes de massaranduba, perquè sembla que aquesta és la denominació originària en portuguès.

    [Acta 416; 6 d'octubre de 2005]

       
  • 4030905   macassar  macassar
     
       
    • banús de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es ébano de Asia, n m
    • es ébano de la India, n m
    • es ébano de macassar, n m
    • es ébano de Macassar, n m
    • es ébano de Tailandia, n m
    • es ébano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr ébène veinée d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

    Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

    Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030946   macoré  macoré
     
       
    • macoré, n m
    • douca, n f sin. compl.
    • es abaku, n m
    • es babu, n m
    • es baku, n m
    • es caoba cerezo, n f
    • es cerezo africano, n m
    • es douka, n f
    • es makore, n m
    • es makoré, n m
    • es ukola, n f
    • fr douka, n m
    • fr makoré, n m
    • en makora, n
    • en makoré, n
    • en makori, n
    • de Douka, n
    • de Makoré, n n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macoré (com a forma principal) i douka (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ·en altres llengües es documenta la forma anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes autòctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perquè tenen poc ús.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030947   mahagua blava  mahagua blava
     
       
    • mahagua blava, n f
    • hibisc de Cuba, n m sin. compl.
    • es majagua, n f
    • es majagua azul, n f
    • fr mahot, n m
    • en blue mahoe, n
    • en mahoe, n
    • en majagua, n

    Fusta procedent de les Antilles que s'obté de l'arbre Hibiscus elatus (família de les malvàcies), semipesant, molt dura, de fibra llarga i olor característica, amb el duramen de color molt variable, en general grisós o marró olivaci, i l'albeca de color groc pàl·lid, de vegades amb vetes verdes, blaves o liles, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, mobles, talles, marqueteria i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mahagua blava (sin. compl. hibisc de Cuba):

    S'aproven les denominacions mahagua blava (com a forma principal) i hibisc de Cuba (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a mahagua blava,

    ·el nucli mahagua és una adaptació catalana de la forma majagua, manlleu del taïno vehiculat a través del castellà i una de les denominacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;

    ·l'especificador blava precisa el tipus de fusta (i d'arbre), atès que la forma simple (mahagua) també es documenta aplicada a l'espècie Hibiscus tiliaceus i, fins i tot, a espècies d'altres famílies;

    ·concorda amb les denominacions en castellà i en anglès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a hibisc de Cuba,

    ·és una forma ja documentada en català per a fer referència a l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple mahagua perquè pot resultar imprecisa.

    Es desestima el nucli majagua, amb j, perquè el mot s'ha vehiculat pel castellà i en aquesta llengua la j és velar, motiu pel qual l'adaptació preferible per reproduir la pronúncia és amb h, seguint també el que han fet l'anglès i el francès.

    La forma hibisc arbori de Cuba, proposada per alguns especialistes, tot i que seria adequada, perquè l'arbre de què s'obté aquesta fusta destaca justament de la resta d'hibiscs per la grandària, es considera innecessàriament llarga, especialment referida a la fusta.

    Entre hibisc de Cuba i hibisc cubà, s'opta per la forma amb el sintagma (de Cuba), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives), països (pertanyents a un estat o a més d'un), poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030948   mansònia  mansònia
     
       
    • mansònia, n f
    • beté, n m sin. compl.
    • es mansonia, n f
    • fr bété, n m
    • fr mansonia, n f
    • en bété, n
    • en mansonia, n
    • de Bété, n
    • de Mansonia, n

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental, especialment de la Costa d'Ivori, Ghana i Nigèria, que s'obté dels arbres del gènere Mansonia (família de les malvàcies), sobretot de l'espècie Mansonia altissima, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró grogós i marró gris violaci i l'albeca d'un color blanc o blanc rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria exterior i interior, fabricació de parquets i construcció naval.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mansònia (sin. compl. beté):

    S'aproven les denominacions mansònia (com a forma principal) i beté (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a mansònia,

    ·és una forma lingüísticament adequada, adaptació de l'epònim Mansonia, nom científic del gènere de l'arbre productor d'aquesta fusta (del botànic australià Frederick Manson, 1827-1915);

    ·és una forma ja documentada en català referida a l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a beté,

    ·és un manlleu del francès d'origen africà, i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, i també en altres llengües, referit a aquesta fusta, generalment com a forma secundària de mansònia;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030949   marmeler  marmeler
     
       
    • marmeler, n m
    • viraró blanc, n m
    • es marmelero, n m
    • es viraró, n m
    • es virarú, n m
    • en marmelero, n m

    Fusta procedent del centre de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Ruprechtia laxiflora (família de les poligonàcies), moderadament pesant, semidura o dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró o ocre i l'albeca grogosa, emprada principalment en fusteria i construcció i en la fabricació de mobles.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme marmeler (sin. compl. viraró blanc):

    S'aproven les denominacions marmeler (com a forma principal) i viraró blanc (com a sinònim complementari), totes dues vehiculades pel castellà, pels motius següents:

    ·són les formes amb què es coneixen habitualment aquesta fusta i l'arbre de què prové, per als quals no s'ha trobat cap designació catalana genuïna: marmeler és una adaptació catalana del castellà marmelero, forma procedent probablement del portuguès (de marmeleiro 'codonyer'), i viraró és un manlleu del castellà d'origen guaraní;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple viraró perquè és poc precisa, ja que s'ha documentat referida a diverses espècies de Ruprechtia.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030950   mengkulang  mengkulang
     
       
    • mengkulang, n m
    • es mengkulang
    • fr mengkulang
    • en mengkulang
    • de Mengkulang

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Heritiera (família de les esterculiàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca d'un color similar però més clar, emprada en ebenisteria i fusteria interior i exterior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mengkulang:

    S'aprova la forma mengkulang, probablement d'origen malai, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    [Acta 416, 6 d'octubre de 2005]

       
  • 4030951   meranti blanc  meranti blanc
     
       
    • meranti blanc, n m
    • es meranti blanco
    • fr white meranti
    • en white meranti
    • de White Meranti

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), semipesant, semidura, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color marró grogós amb reflexos mats i l'albeca de color blanc grogós, emprada en fusteria interior.

    Nota: El meranti blanc s'obté dels arbres de la secció Anthoshorea del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea assamica, Shorea bracteolata, Shorea dealbata, Shorea hupochra, Shorea javanica, Shorea lamellata i Shorea maranti.

       
  • 4030952   meranti groc  meranti groc
     
       
    • meranti groc, n m
    • es meranti amarillo
    • fr yellow meranti
    • en yellow meranti
    • de Yellow Meranti

    Fusta procedent de Malàisia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), semipesant, tova, de fibra recta, amb el duramen de color groc o marró grogós i l'albeca d'un color entre gris grogós i blanc grogós, emprada en fusteria interior i ebenisteria.

    Nota: El meranti groc s'obté dels arbres de la secció Richetioides del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea acuminatissima, Shorea faguetiana, Shorea gibbosa, Shorea hopeifolia i Shorea multiflora.

       
  • 4030953   meranti vermell clar  meranti vermell clar
     
       
    • meranti vermell clar, n m
    • es meranti rojo claro
    • fr light red meranti
    • en light red meranti
    • de Light Red Meranti

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), lleugera, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color marró vermellós clar i brillant i l'albeca amb un color entre rosa pàl·lid i gris, emprada en fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: El meranti vermell clar s'obté principalment dels arbres de les espècies Shorea acuminata, Shorea dayphylla, Shorea johorensis, Shorea lepidota i Shorea parvifolia.