Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030962   sajo  sajo
     
       
    • orei, n m
    • sajo, n m
    • es orey
    • es sajo
    • fr orey
    • fr sajo
    • en orey
    • en sajo

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'orei (Campnosperma panamensis, família de les anacardiàcies), lleugera o molt lleugera, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre blanc i gris i l'albeca no diferenciada, emprada en construcció naval, construcció d'encofrats i en la fabricació de mobles i caixes.

       
  • 4030895   samba  samba
     
       
    • aiús, n m
    • samba, n f sin. compl.
    • es ayus
    • es obeche
    • es samba
    • fr ayous
    • fr obeche
    • fr obéché
    • fr samba
    • en obeche
    • en samba
    • en wawa
    • de Abachi

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'aiús (Triplochiton scleroxylon, família de les esterculiàcies), lleugera, tova, de fibra generalment recta i de vegades entrellaçada, amb el duramen d'un color entre groc, blanc i gris i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en la fabricació de talles i mobiliari.

       
  • 4030980   saqui-saqui  saqui-saqui
     
       
    • saqui-saqui, n m
    • es pochote
    • es saqui-saqui
    • fr pochote
    • fr saqui-saqui
    • en pochote
    • en saqui-saqui

    Fusta procedent de l'Amèrica Central que s'obté del saqui-saqui (Bombacopsis quinata, família de les bombacàcies), semipesant, molt tova, de fibra entre recta i entrellaçada, amb el duramen de color rosa clar o marró rosat, i l'albeca de color blanc crema, emprada en fusteria interior i ebenisteria.

       
  • 4030981   sepetir  sepetir
     
       
    • sepetir, n m
    • es sepetir
    • fr sepetir
    • en sepetir
    • en swamp sepetir
    • de Sepetir

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Sindora i de l'espècie Pseudosindora palustres (família de les cesalpiniàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o de vegades ondulada, oliosa, amb el duramen de color marró clar o marró daurat i l'albeca d'un color entre gris blanquinós i marró clar o vermell suau, emprada en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals i articles d'esport.

    Nota: Segons algunes fonts, l'equivalent anglès swamp sepetir fa referència només a la fusta procedent de l'espècie Pseudosindora palustris, mentre que l'equivalent sepetir es refereix a la fusta extreta de les espècies del gènere Sindora. En la resta de llengües no es fa aquesta distinció denominativa.

       
  • 4030982   seraia blanca  seraia blanca
     
       
    • seraia blanca, n f
    • es lauan blanco
    • es seraya blanca
    • fr white seraya
    • en white seraya
    • de White Seraya

    Fusta procedent de les Filipines i Borneo que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Parashorea i Shorea (família de les dipterocarpàcies), principalment de les espècies Shorea contorta i Parashorea malaanonan, semipesant, tova, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i rosa blanquinós i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior, ebenisteria i en la fabricació d'embalatges.

       
  • 4030941   setí de Ceilan  setí de Ceilan
     
       
    • llimoner de Ceilan, n m
    • setí de Ceilan, n m sin. compl.
    • es buruta, n f
    • es caoba de la India, n f
    • es caoba florida, n f
    • es citrón, n m
    • es citrón de Ceilán, n m
    • es limoncillo, n m
    • es limoncillo de Ceilán, n m
    • es madera satinada de Ceilán, n f
    • es satén, n m
    • fr citronnier de Ceylan, n m
    • en Ceylon satinwood, n
    • en citron wood, n
    • en East Indian satinwood, n
    • en satinwood, n

    Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

    S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i setí de Ceilan (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli llimoner, és una forma lingüísticament adequada, atès que l'arbre de què s'obté aquesta fusta és de la mateixa família que el llimoner (les rutàcies);

    ·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

    ·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

    ·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

    Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

    Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030918   setí del Carib  setí del Carib
     
       
    • doradillo, n m
    • setí del Carib, n m sin. compl.
    • es aceitillo, n m
    • es doradillo, n m
    • es limoncillo de Indias, n m
    • es satín, n m
    • en satinwood, n
    • en West Indian satinwood, n

    Fusta procedent de les Antilles i Florida que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Zanthoxylum (família de les rutàcies), principalment de l'espècie Zanthoxylum flavum, pesant, molt dura, de fibra entrellaçada i olor de coco, amb el duramen de color groc crema o daurat i l'albeca blanquinosa o de color groc clar, no gaire diferenciada, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de raspalls i miralls de mà.

    Nota: 1. L'arbre Zanthoxylum flavum, del qual s'ha extret tradicionalment aquesta fusta, està actualment en perill d'extinció.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme doradillo (sin. compl. setí del Carib):

    S'aproven les denominacions doradillo (com a forma principal) i setí del Carib (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a doradillo, manlleu del castellà,

    ·és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·la bibliografia especialitzada mostra, segons els especialistes, que és la forma que s'utilitzava en català en l'època en què aquesta fusta es comercialitzava massivament i, fins i tot, en segles anteriors.

    La forma setí del Carib, al seu torn,

    ·és una forma lingüísticament adequada i inequívoca, tenint en compte la definició de setí del diccionari normatiu ("Fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria") i el fet que els arbres del gènere Zanthoxylum, que proporcionen aquest tipus de setí, són propis de la zona del Carib;

    ·és paral·lela a les formes utilitzades en anglès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que la forma doradillo també s'ha trobat en alguns contextos referida a altres fustes (per exemple, a la fusta d'àlber (Populus alba, de la família de les salicàcies)), els especialistes creuen que hi ha poc risc de confusió, perquè, en realitat, s'identifica majoritàriament amb la fusta dels arbres del gènere Zanthoxylum, concretament de l'espècie Zanthoxylum flavum.

    Es desestima la forma setí de les Antilles, que també s'ha valorat, perquè la referència al Carib és més adequada, tenint en compte que els arbres que forneixen aquesta fusta també viuen en algunes illes d'Hondures (no pròpiament Antilles) i a Florida, segons els experts.

    Altres possibilitats, com ara llimoner d'Índies o llimoner americà, anàlogues al castellà limoncillo de Indias, no tenen l'aval dels especialistes.

    Entre setí del Carib i setí caribeny, s'opta per la forma amb el sintagma (del Carib), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a mars, oceans, rius, llacs i muntanyes s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica i prescindint dels substantius genèrics mar, riu, llac, muntanya, etc.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030983   sipo  sipo
     
       
    • sipo, n m
    • abebai, n m sin. compl.
    • es abebay
    • es sipo
    • fr assié
    • fr sipo
    • en sipo
    • en utile
    • de Sipo

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté del sipo (Entandrophragma utile, família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada i olor suau de cedre, amb el duramen d'un color entre marró rosat, marró vermellós i bru vermellós violaci i l'albeca de color blanc rosaci, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades.

       
  • 4030984   sucupira  sucupira
     
       
    • sucupira, n f
    • es sucupira, n f
    • es sucupira preta, n f
    • fr coeur dehors, n m
    • fr sucupira, n f
    • fr sucupira preta, n f
    • pt cutiuba, n f
    • pt macaniba, n
    • pt paricarana, n f
    • pt sapupira, n f
    • pt sucupira, n f
    • pt sucupira-preta, n f
    • en sucupira, n
    • de Sucupira, n

    Fusta procedent del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Bowdichia i Diplotropis (família de les fabàcies), principalment de les espècies Bowdichia nitida i Diplotropis martiusii, pesant, molt dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró fosc i marró vermellós i l'albeca de color blanc grisós o grogós, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, ebenisteria, fusteria d'interior i exterior, fusteria grosssa i construcció naval.

    Nota: 1. La norma UNE-EN13556 esmenta també com a espècie productora d'aquesta fusta Diplotropis mildbraedii, que no es documenta, però, i és desconeguda també pels especialistes.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sucupira:

    S'aprova la denominació sucupira, forma d'origen tupí (de sucupira o sapupira, segons les fonts) vehiculada a través del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta sucupira-preta perquè no s'ha documentat la conveniència de distingir entre diverses menes de sucupira més o menys fosques.

    Es descarten altres noms documentats, com ara cutiuba, macaniba o paricarana, perquè són molt locals i no tenen gaire difusió.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]