Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 4030898   acajou de Cayenne  acajou de Cayenne
     
       
    • amarant, n m
    • es amaranto, n m
    • es nazareno, n m
    • fr acajou de Cayenne, n m
    • fr amarante, n m
    • fr bois porpre, n m
    • fr bois violet, n m
    • pt guarabu, n m
    • pt ipe roxo, n m
    • pt jatobazinho, n m
    • pt pau roxo, n m
    • pt roxinho, n m
    • en amaranth, n
    • en purpleheart, n
    • en violetwood, n
    • de Amarant, n m
    • de Violetholz, n n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, principalment del Brasil i de la Guaiana, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Peltogyne (família de les fabàcies), sobretot de les espècies Peltogyne paniculata, Peltogyne purpurea i Peltogyne venosa, pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color violeta més o menys fosc i l'albeca entre rosa pàl·lid i blanc grisós, emprada en fusteria, ebenisteria, fabricació de parquets i obra civil.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme amarant:

    S'aprova la denominació amarant (del llatí amarantus, i aquest del grec amárantos 'immarcescible') pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, explicable semànticament pel color vermellós rosat d'aquesta fusta, semblant al color de la flor de l'amarant;(1)

    ·ja es documenta en fonts catalanes i és també la denominació més coneguda internacionalment;

    ·concorda amb les formes fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    (1) Cal tenir present, de fet, que amarant ja es documenta en diverses fonts referit a un color vermell rosat o purpuri, i que al mateix diccionari normatiu té una accepció relacionada amb aquest color ("Matèria colorant purpúria sintètica").

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030912   acajou de Cuba  acajou de Cuba
     
       
    • caoba de Cuba, n f
    • caoba antillana, n f sin. compl.
    • caoba vera, n f sin. compl.
    • es caoba cubana, n f
    • es caoba de Cuba, n f
    • es caoba española, n f
    • es caoba verdadera, n f
    • fr acajou de Cuba, n m
    • en Cuban mahogany, n
    • en Spanish mahogany, n
    • en West Indies mahogany, n

    Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.

    Nota: 2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030913   acajou maillé  acajou maillé
     
       
    • caoba mallada, n f
    • es caoba veteada, n f
    • fr acajou maillé, n m
    • fr acajou veiné, n m
    • en veined mahogany, n

    Caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030969   acajou ronceux  acajou ronceux
     
       
    • palma de caoba, n f
    • es palma de caoba, n f
    • fr acajou ronceux, n m
    • en crotch mahogany, n

    Caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre, que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur.

    Nota: 1. La palma de caoba va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030913   acajou veiné  acajou veiné
     
       
    • caoba mallada, n f
    • es caoba veteada, n f
    • fr acajou maillé, n m
    • fr acajou veiné, n m
    • en veined mahogany, n

    Caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    ·totes tres són formes lingüísticament adequades i àmpliament documentades per a fer referència tant a aquesta fusta com a l'espècie botànica de què s'obté;

    ·en altres llengües es documenten formes anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, hagués estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms específics referits a estats, regions, països, poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica), es manté la forma caoba antillana, perquè ja es recull al diccionari normatiu referida a les espècies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes també donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer referència, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aigües en forma de palma (per això palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per això caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perquè té molt més ús.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030896   ako  ako
     
       
    • ako, n m
    • es ako
    • fr ako
    • en antiaris
    • de Ako

    Fusta procedent de l'Àfrica i l'Àsia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Antiaris (família de les moràcies), lleugera, tova, de fibra entrellaçada i amb una olor característica que desapareix un cop seca, amb el duramen de color blanc grogós, l'albeca no diferenciada i vetes de color coure, emprada en fusteria interior i en la fabricació de mobles, envasos, embalatges i caixes.

    Nota: 1. L'ako s'obté principalment de les espècies africanes Antiaris africana i Antiaris weltwitschii, i de l'espècie asiàtica Antiaris toxicaria. Segons algunes fonts, les variants africana i weltwitschii són subespècies de l'espècie Antiaris toxicaria.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ako:

    S'aprova la denominació ako, d'origen incert, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es descarta la forma antiaris, vulgarització del nom del gènere a què pertanyen els arbres dels quals prové aquesta fusta, perquè és una denominació menys estesa internacionalment. No és clar, d'altra banda, que la fusta d'ako s'obtingui de qualsevol espècie del gènere Antiaris, motiu pel qual antiaris podria considerar-se també una forma científicament inexacta.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030897   alan-batu  alan-batu
     
       
    • àlan, n m
    • es alan-batu
    • fr alan-batu
    • en alan
    • de Alan-Batu

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'àlan (Shorea albida, família de les dipterocarpàcies), pesant, semidura, de fibra molt entrellaçada, amb el duramen de color vermell fosc, l'albeca d'un color entre vermell grogós i gris clar o marró, i vetes brillants i molt marcades, emprada en construcció naval i en la realització de paviments i obres hidràuliques.

    Nota: 1. Segons algunes fonts, en àmbits comercials es distingeix entre les formes àlan batu, que es refereix a la fusta d'àlan més pesant, i àlan bunga, que fa referència a la fusta més lleugera.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme àlan:

    S'aprova la denominació àlan, adaptació de alan, d'origen incert, pels motius següents:

    ·és una denominació coneguda internacionalment;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    S'opta per àlan, en comptes de alan, d'acord amb la pronúncia habitual del terme en català.

    Malgrat que la denominació més internacional de la fusta és, seguint la norma UNE EN 13556, alan-batu (vegeu els equivalents en castellà, francès i alemany), s'ha preferit la denominació sintètica àlan (com en anglès: alan) perquè, segons els especialistes consultats i altres fonts fiables, àlan batu i àlan bunga són tan sols distincions comercials per a fer referència a la fusta d'àlan més pesant i més lleugera, respectivament, però no denominen fustes obtingudes de diferents espècies botàniques. El Consell Supervisor considera important d'aclarir en nota l'ús habitual d'aquestes dues denominacions, però creu innecessari, en canvi, de crear una entrada terminològica per a cada forma.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030898   amarante  amarante
     
       
    • amarant, n m
    • es amaranto, n m
    • es nazareno, n m
    • fr acajou de Cayenne, n m
    • fr amarante, n m
    • fr bois porpre, n m
    • fr bois violet, n m
    • pt guarabu, n m
    • pt ipe roxo, n m
    • pt jatobazinho, n m
    • pt pau roxo, n m
    • pt roxinho, n m
    • en amaranth, n
    • en purpleheart, n
    • en violetwood, n
    • de Amarant, n m
    • de Violetholz, n n

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, principalment del Brasil i de la Guaiana, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Peltogyne (família de les fabàcies), sobretot de les espècies Peltogyne paniculata, Peltogyne purpurea i Peltogyne venosa, pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color violeta més o menys fosc i l'albeca entre rosa pàl·lid i blanc grisós, emprada en fusteria, ebenisteria, fabricació de parquets i obra civil.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme amarant:

    S'aprova la denominació amarant (del llatí amarantus, i aquest del grec amárantos 'immarcescible') pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, explicable semànticament pel color vermellós rosat d'aquesta fusta, semblant al color de la flor de l'amarant;(1)

    ·ja es documenta en fonts catalanes i és també la denominació més coneguda internacionalment;

    ·concorda amb les formes fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    (1) Cal tenir present, de fet, que amarant ja es documenta en diverses fonts referit a un color vermell rosat o purpuri, i que al mateix diccionari normatiu té una accepció relacionada amb aquest color ("Matèria colorant purpúria sintètica").

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030963   amazakoue  amazakoue
     
       
    • ovengkol, n m
    • mongoi, n m sin. compl.
    • es amazakoue, n m
    • es mongoy, n m
    • es ovangkol, n m
    • fr amazakoue, n m
    • fr ovengkol, n m
    • en ovengkol, n
    • de Ovéngkol, n

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'arbre Guibourtia ehie (família de les fabàcies), pesant, dura, amb el duramen de color marró grogós i l'albeca de color grisós, amb vetes pronunciades de color negre o gris, emprada principalment en fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la forma mongoi com a sin. compl. de la forma normalitzada inicialment ovengkol:

    S'aprova la denominació mongoi, catalanització de mongoy (forma originària de Guinea Equatorial vehiculada a través del castellà), com a sinònim complementari de la forma normalitzada ovengkol pels motius següents:

    ·és una petició expressa dels especialistes en fusta, que asseguren que es tracta d'una forma molt estesa en català, des de fa temps, entre els professionals de l'àmbit.

    Es manté la forma ovengkol com a denominació preferent, però, perquè és la més internacional i també la més documentada en català en textos escrits.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030899   andiroba  andiroba
     
       
    • andiroba, n f
    • es andiroba
    • fr andiroba
    • it andiroba
    • pt andiroba
    • en andiroba
    • de Andiroba

    Fusta procedent de l'Amèrica tropical que s'obté de l'andiroba (Carapa guianensis, família de les meliàcies), semipesant, tova o semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color vermellós o marró i l'albeca poc diferenciada, emprada en ebenisteria, fusteria i construcció naval.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme andiroba:

    S'aprova la denominació andiroba (procedent del tupí, segons algunes fonts) pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta i l'arbre del qual s'extreu;

    ·com a denominació de fusta, és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es desestima la forma carapa (del carib o galibi carapa o krapa, literalment 'oli') pels motius següents: com a fusta, no té l'aval de la documentació oficial; com a arbre, la carapa podria denominar qualsevol arbre del gènere Carapa, mentre que andiroba s'associa pròpiament amb l'espècie Carapa guianensis.

    Es descarta igualment la denominació descriptiva carapa de la Guyana, tot i que és semànticament adequada, perquè no té ús.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]