Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030915   cativo  cativo
     
       
    • cativo, n m
    • es cativo
    • fr cativo
    • en cativo

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté del cativo (Prioria copaifera, família de les papilionàcies), lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró clar i marró vermellós i l'albeca de color blanc crema o blanc rosat, sovint amb vetes fines fosques, emprada en fusteria interior i ebenisteria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cativo:

    S'aprova el terme cativo (procedent, segons les fonts consultades, del castellà de l'Amèrica del Sud) pels motius següents:

    ·és la denominació utilitzada internacionalment per a designar aquesta fusta i l'arbre de què s'extreu;

    · s'adapta sense problemes al sistema fonicogràfic del català.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]

       
  • 4030977   chène blanc d'Amérique  chène blanc d'Amérique
     
       
    • roure blanc americà, n m
    • es roble blanco, n m
    • es roble blanco americano, n m
    • fr chène blanc d'Amérique, n m
    • en American white oak, n
    • en white oak, n
    • de amerikanische Weisseiche, n f

    Fusta procedent sobretot de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus (família de les fagàcies), principalment de l'espècie Quercus alba, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró groc pàl·lid i marró pàl·lid o fosc, i l'albeca entre crema i marró clar, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i fusteria grossa, i en la fabricació de barrils i mànecs d'eines.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure roig americà (sin. compl. roure roig):

    S'aproven les denominacions roure roig americà (com a forma principal) i roure roig (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del gènere Quercus i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové fonamentalment de l'espècie rubra, que és d'origen americà i de color vermellós;

    ·la forma roure roig americà segueix el patró de roure blanc americà, que és una fusta afí;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    La forma roure americà, que té ús i, de fet, apareix al diccionari normatiu referida a l'arbre que produeix majoritàriament aquesta fusta (Quercus rubra), s'ha descartat per motius de precisió, perquè, segons els especialistes, també seria aplicable a la fusta de Quercus alba o de Quercus macrocarpa (i als arbres corresponents).

    La forma roure roig, en canvi, s'associa de manera clara a Quercus rubra (i altres espècies americanes afins), malgrat que hi ha altres roures de fusta rogenca fora d'Amèrica (per exemple, Quercus acuta). El roure roig per defecte, però, és el roure roig americà.

    Malgrat que en l'àmbit botànic es fa sovint una distinció entre roure roig boreal (Quercus rubra) i roure roig meridional (Quercus falcata), la fusta d'aquests dos arbres es considera la mateixa, segons els especialistes; per aquest motiu es descarta aquí roure roig boreal.

    Finalment, es prefereix roure roig americà a roure vermell americà per l'afinitat amb el llatí rubrus del nom científic de l'arbre i, en general, perquè l'adjectiu roig té més tradició aplicat a arbres i, en general, a éssers vius (vegeu, per exemple, pi roig).

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030978   chêne du Japon  chêne du Japon
     
       
    • roure del Japó, n m
    • es roble japonés, n m
    • fr chêne du Japon, n m
    • en Japanese oak, n
    • de japanische Eiche, n f

    Fusta procedent del Japó que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus (família de les fagàcies), principalment de l'espècie Quercus mongolica, semipesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró grogós i l'albeca de color blanc grisós, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior, construcció naval i fabricació de barrils.

    Nota: 1. Aquesta fusta es diferencia de la resta de roures per l'absència de nusos.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure del Japó:

    S'aprova la denominació roure del Japó pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del gènere Quercus i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové del Japó;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre roure del Japó i roure japonès, s'opta per la forma amb el sintagma (del Japó), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives) i països (pertanyents a un estat o a més d'un) s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030979   chêne rouge  chêne rouge
     
       
    • roure roig americà, n m
    • roure roig, n m pl sin. compl.
    • es roble americano, n m
    • es roble rojo, n m
    • es roble rojo americano, n m
    • es roble rojo del Norte, n m
    • es roble rojo del Sur, n m
    • fr chêne rouge, n f
    • fr chêne rouge d'Amérique, n m
    • en American red oak, n
    • en Northern red oak, n
    • en red oak, n
    • de americanische Roteiche, n f
    • de Roteiche, n f

    Fusta procedent de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, principalment de l'espècie Quercus rubra, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre rosat i vermell pàl·lid o marró clar, i l'albeca entre gris clar i vermell pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure roig americà (sin. compl. roure roig):

    S'aproven les denominacions roure roig americà (com a forma principal) i roure roig (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del gènere Quercus i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové fonamentalment de l'espècie rubra, que és d'origen americà i de color vermellós;

    ·la forma roure roig americà segueix el patró de roure blanc americà, que és una fusta afí;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    La forma roure americà, que té ús i, de fet, apareix al diccionari normatiu referida a l'arbre que produeix majoritàriament aquesta fusta (Quercus rubra), s'ha descartat per motius de precisió, perquè, segons els especialistes, també seria aplicable a la fusta de Quercus alba o de Quercus macrocarpa (i als arbres corresponents).

    La forma roure roig, en canvi, s'associa de manera clara a Quercus rubra (i altres espècies americanes afins), malgrat que hi ha altres roures de fusta rogenca fora d'Amèrica (per exemple, Quercus acuta). El roure roig per defecte, però, és el roure roig americà.

    Malgrat que en l'àmbit botànic es fa sovint una distinció entre roure roig boreal (Quercus rubra) i roure roig meridional (Quercus falcata), la fusta d'aquests dos arbres es considera la mateixa, segons els especialistes; per aquest motiu es descarta aquí roure roig boreal.

    Finalment, es prefereix roure roig americà a roure vermell americà per l'afinitat amb el llatí rubrus del nom científic de l'arbre i, en general, perquè l'adjectiu roig té més tradició aplicat a arbres i, en general, a éssers vius (vegeu, per exemple, pi roig).

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030979   chêne rouge d'Amérique  chêne rouge d'Amérique
     
       
    • roure roig americà, n m
    • roure roig, n m pl sin. compl.
    • es roble americano, n m
    • es roble rojo, n m
    • es roble rojo americano, n m
    • es roble rojo del Norte, n m
    • es roble rojo del Sur, n m
    • fr chêne rouge, n f
    • fr chêne rouge d'Amérique, n m
    • en American red oak, n
    • en Northern red oak, n
    • en red oak, n
    • de americanische Roteiche, n f
    • de Roteiche, n f

    Fusta procedent de la costa oriental de l'Amèrica del Nord que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, principalment de l'espècie Quercus rubra, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre rosat i vermell pàl·lid o marró clar, i l'albeca entre gris clar i vermell pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme roure roig americà (sin. compl. roure roig):

    S'aproven les denominacions roure roig americà (com a forma principal) i roure roig (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, tenint en compte, d'una banda, que el diccionari normatiu ja recull roure referit, en general, a un arbre del gènere Quercus i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i, de l'altra, que aquesta fusta prové fonamentalment de l'espècie rubra, que és d'origen americà i de color vermellós;

    ·la forma roure roig americà segueix el patró de roure blanc americà, que és una fusta afí;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    La forma roure americà, que té ús i, de fet, apareix al diccionari normatiu referida a l'arbre que produeix majoritàriament aquesta fusta (Quercus rubra), s'ha descartat per motius de precisió, perquè, segons els especialistes, també seria aplicable a la fusta de Quercus alba o de Quercus macrocarpa (i als arbres corresponents).

    La forma roure roig, en canvi, s'associa de manera clara a Quercus rubra (i altres espècies americanes afins), malgrat que hi ha altres roures de fusta rogenca fora d'Amèrica (per exemple, Quercus acuta). El roure roig per defecte, però, és el roure roig americà.

    Malgrat que en l'àmbit botànic es fa sovint una distinció entre roure roig boreal (Quercus rubra) i roure roig meridional (Quercus falcata), la fusta d'aquests dos arbres es considera la mateixa, segons els especialistes; per aquest motiu es descarta aquí roure roig boreal.

    Finalment, es prefereix roure roig americà a roure vermell americà per l'afinitat amb el llatí rubrus del nom científic de l'arbre i, en general, perquè l'adjectiu roig té més tradició aplicat a arbres i, en general, a éssers vius (vegeu, per exemple, pi roig).

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030941   citronnier de Ceylan  citronnier de Ceylan
     
       
    • llimoner de Ceilan, n m
    • setí de Ceilan, n m sin. compl.
    • es buruta, n f
    • es caoba de la India, n f
    • es caoba florida, n f
    • es citrón, n m
    • es citrón de Ceilán, n m
    • es limoncillo, n m
    • es limoncillo de Ceilán, n m
    • es madera satinada de Ceilán, n f
    • es satén, n m
    • fr citronnier de Ceylan, n m
    • en Ceylon satinwood, n
    • en citron wood, n
    • en East Indian satinwood, n
    • en satinwood, n

    Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

    S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i setí de Ceilan (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli llimoner, és una forma lingüísticament adequada, atès que l'arbre de què s'obté aquesta fusta és de la mateixa família que el llimoner (les rutàcies);

    ·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

    ·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

    ·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

    Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

    Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030984   coeur dehors  coeur dehors
     
       
    • sucupira, n f
    • es sucupira, n f
    • es sucupira preta, n f
    • fr coeur dehors, n m
    • fr sucupira, n f
    • fr sucupira preta, n f
    • pt cutiuba, n f
    • pt macaniba, n
    • pt paricarana, n f
    • pt sapupira, n f
    • pt sucupira, n f
    • pt sucupira-preta, n f
    • en sucupira, n
    • de Sucupira, n

    Fusta procedent del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Bowdichia i Diplotropis (família de les fabàcies), principalment de les espècies Bowdichia nitida i Diplotropis martiusii, pesant, molt dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró fosc i marró vermellós i l'albeca de color blanc grisós o grogós, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, ebenisteria, fusteria d'interior i exterior, fusteria grosssa i construcció naval.

    Nota: 1. La norma UNE-EN13556 esmenta també com a espècie productora d'aquesta fusta Diplotropis mildbraedii, que no es documenta, però, i és desconeguda també pels especialistes.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sucupira:

    S'aprova la denominació sucupira, forma d'origen tupí (de sucupira o sapupira, segons les fonts) vehiculada a través del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta sucupira-preta perquè no s'ha documentat la conveniència de distingir entre diverses menes de sucupira més o menys fosques.

    Es descarten altres noms documentats, com ara cutiuba, macaniba o paricarana, perquè són molt locals i no tenen gaire difusió.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030930   courbaril  courbaril
     
       
    • jatoba, n f
    • curbaril, n m sin. compl.
    • es curbaril
    • es jatoba
    • es jatobá
    • fr courbaril
    • fr jatoba
    • en courbaril
    • en jatoba
    • de Courbaril

    Fusta procedent de l'Amèrica Central, l'Amèrica del Sud i les Antilles que s'obté de la jatoba (Hymenaea courbaril, família de les cesalpiniàcies), molt pesant, dura i nervada, de fibra recta, de vegades entrellaçada, amb el duramen d'un color entre beix rosat i bru rogenc i l'albeca de color blanc rosat, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de talles i peces tornejades.