Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030934   kapur  kapur
     
       
    • kapur, n m
    • es kapur
    • fr kapur
    • en kapur
    • de Kapur

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dryobalanops (família de les dipterocarpàcies), semipesant, semidura, de fibra recta i olor semblant a la càmfora, amb el duramen de color vermell rosat o vermell fosc i l'albeca d'un color entre marró clar grogós i rosa pàl·lid, emprada en fusteria grossa, fusteria interior i exterior, en la construcció de ponts i en la fabricació de mobles i peces tornejades.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme kapur:

    S'aprova la forma kapur, potser de l'hindi kapūr (del sànscrit karpūra 'càmfora') o bé del malai, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es descarta l'alternativa camforer de Borneo (a partir de la forma castellana alcanforero de Borneo, recollida en algunes fonts) perquè és científicament poc adequada: en català el camforer s'associa a l'espècie Cinnamomum camphora, de la família de les lauràcies, mentre que el kapur pertany al gènere Dryobalanops, de la família de les dipterocarpàcies.

    [Acta 416, 6 d'octubre de 2005]

       
  • 4030935   kempas  kempas
     
       
    • kempas, n m
    • es kempas
    • fr kempas
    • en kempas
    • de Kempas

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté del kempas (Koompassia malaccensis, família de les cesalpinàcies), pesant, dura, de fibra entrellaçada, amb el duramen d'un color entre rosa fosc i vermell ataronjat o marró clar i l'albeca entre groc clar i blanc, amb vetes grogoses, emprada en fusteria grossa, fusteria interior i exterior i en la construcció de ponts.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme kempas:

    S'aprova la forma kempas, probablement del malai kěmpas, segons les fonts consultades, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta i l'arbre del qual s'extreu;

    ·com a denominació de fusta, és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Tot i que, segons algunes fonts, la fusta coneguda amb la forma kempas es pot extreure tant de l'espècie botànica Koompassia malaccensis com de l'espècie Koompassia excelsa, les fonts més fiables (entre d'altres, la norma UNE EN 13556) la restringeixen a l'espècie Koompassia malaccensis.

    [Acta 416, 6 d'octubre de 2005]

       
  • 4030936   keruing  keruing
     
       
    • keruing, n m
    • es keruing
    • fr keruing
    • en keruing
    • de Keruing

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dipterocarpus (família de les dipterocarpàcies), pesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color entre marró pàl·lid i marró rogenc o porpra i l'albeca de color marró grogós clar o gris rogenc, emprada en fusteria grossa i fusteria interior i exterior.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme keruing:

    S'aprova la forma keruing, d'origen incert, potser del malai, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es descarta la forma iang, adaptació de yang, forma pròpia de Tailàndia, tot i que també té força ús, perquè no és la denominació fixada internacionalment per a referir-se des del punt de vista comercial a aquesta la fusta.

    [Acta 416, 6 d'octubre de 2005]

       
  • 4030937   kosipo  kosipo
     
       
    • kosipo, n m
    • es kosipo
    • fr kosipo
    • it kosipo
    • en omu
    • de Kosipo

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical occidental que s'obté del kosipo (Entandrophragma candollei, família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color marró lilós i l'albeca de color blanquinós o marró clar, emprada en ebenisteria, construcció naval i fusteria interior i exterior.

       
  • 4030938   kotibé  kotibé
     
       
    • kotibé, n m
    • es kotibé
    • fr kotibé
    • en danta
    • de Kotibé

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri (família de les esterculiàcies), semipesant o pesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada i tacte greixós, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós i l'albeca de color marró pàl·lid, emprada en fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de talles i peces tornejades.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme kotibé:

    S'aprova la forma kotibé, d'origen incert, pels motius següents:

    ·és la denominació més coneguda internacionalment per a designar aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·s'adapta sense problema al sistema fonicogràfic del català.

    Es descarta la forma danta, adoptada oficialment en anglès, perquè té menys difusió internacional.

    [Acta 416, 6 d'octubre de 2005]

       
  • 4030939   koto  koto
     
       
    • koto, n m
    • es koto
    • fr koto
    • en African pterygota
    • de Koto

    Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté dels arbres Pterygota bequaertii i Pterygota macrocarpa (família de les esterculiàcies), semipesant, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre blanc crema i blanc grogós i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en ebenisteria.