Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
 
  • 4030962   sajo  sajo
     
       
    • orei, n m
    • sajo, n m
    • es orey
    • es sajo
    • fr orey
    • fr sajo
    • en orey
    • en sajo

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'orei (Campnosperma panamensis, família de les anacardiàcies), lleugera o molt lleugera, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre blanc i gris i l'albeca no diferenciada, emprada en construcció naval, construcció d'encofrats i en la fabricació de mobles i caixes.

       
  • 4030895   samba  samba
     
       
    • aiús, n m
    • samba, n f sin. compl.
    • es ayus
    • es obeche
    • es samba
    • fr ayous
    • fr obeche
    • fr obéché
    • fr samba
    • en obeche
    • en samba
    • en wawa
    • de Abachi

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'aiús (Triplochiton scleroxylon, família de les esterculiàcies), lleugera, tova, de fibra generalment recta i de vegades entrellaçada, amb el duramen d'un color entre groc, blanc i gris i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en la fabricació de talles i mobiliari.

       
  • 4030901   sapin d'Oregon  sapin d'Oregon
     
       
    • avet de Douglas, n m
    • douglas, n m sin. compl.
    • oregon, n m sin. compl.
    • pi d'Oregon, n m sin. compl.
    • es abeto de Douglas, n m
    • es abeto Douglas, n m
    • es Douglas, n m
    • es pino de Oregón, n m
    • es pino Oregón, n m
    • fr Douglas, n m
    • fr douglas vert, n m
    • fr sapin d'Oregon, n m
    • fr sapin Douglas, n m
    • en British Columbian pine, n
    • en Douglas fir, n
    • en Oregon pine, n
    • de Douglasie, n f

    Fusta procedent de l'Amèrica del Nord, principalment de la Colúmbia Britànica i de la costa del Pacífic dels Estats Units, que s'obté de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, família de les pinàcies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermellós, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avet de Douglas (sin. compl. pi d'Oregon, douglas i oregon):

    S'aproven les denominacions avet de Douglas (com a forma principal) i pi d'Oregon, douglas i oregon (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a avet de Douglas i pi d'Oregon,

    ·són les denominacions recollides al diccionari normatiu, amb el mateix ordre de prioritat amb què s'aproven aquí (avet de Douglas com a forma principal i pi d'Oregon com a sinònim), per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès (Douglas fir) i castellà (pino Oregón), respectivament;

    ·els especialistes confirmen que avet de Douglas és una forma àmpliament acceptada i documentada en català, i que pi d'Oregon també té ús.

    Quant a douglas i oregon,

    ·són reduccions de les formes avet de Douglas i pi d'Oregon, respectivament;

    ·tot i que podrien considerar-se formes previsibles, a partir de les denominacions completes corresponents, s'opta per recollir-les a la fitxa del terme (com a sinònims complementaris) per paral·lelisme amb l'ús en altres llengües i, especialment, a fi de deixar constància de l'escriptura amb minúscula inicial malgrat tenir origen en noms propis;

    ·la forma douglas es documenta també en altres llengües, en algun cas com a denominació oficial d'aquesta fusta (per exemple, Douglas, en francès, i Douglasie, en alemany, es recullen a la norma UNE EN 13556);

    ·la forma oregon no es documenta en altres llengües, però és coherent amb la reducció douglas i es troba en algunes fonts catalanes;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma pseudotsuga, que algunes fonts recullen com a nom de l'arbre, perquè és poc coneguda i es considera innecessària, tenint en compte que avet de Douglas i pi d'Oregon són formes ja molt consolidades.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030901   sapin Douglas  sapin Douglas
     
       
    • avet de Douglas, n m
    • douglas, n m sin. compl.
    • oregon, n m sin. compl.
    • pi d'Oregon, n m sin. compl.
    • es abeto de Douglas, n m
    • es abeto Douglas, n m
    • es Douglas, n m
    • es pino de Oregón, n m
    • es pino Oregón, n m
    • fr Douglas, n m
    • fr douglas vert, n m
    • fr sapin d'Oregon, n m
    • fr sapin Douglas, n m
    • en British Columbian pine, n
    • en Douglas fir, n
    • en Oregon pine, n
    • de Douglasie, n f

    Fusta procedent de l'Amèrica del Nord, principalment de la Colúmbia Britànica i de la costa del Pacífic dels Estats Units, que s'obté de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, família de les pinàcies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermellós, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avet de Douglas (sin. compl. pi d'Oregon, douglas i oregon):

    S'aproven les denominacions avet de Douglas (com a forma principal) i pi d'Oregon, douglas i oregon (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a avet de Douglas i pi d'Oregon,

    ·són les denominacions recollides al diccionari normatiu, amb el mateix ordre de prioritat amb què s'aproven aquí (avet de Douglas com a forma principal i pi d'Oregon com a sinònim), per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès (Douglas fir) i castellà (pino Oregón), respectivament;

    ·els especialistes confirmen que avet de Douglas és una forma àmpliament acceptada i documentada en català, i que pi d'Oregon també té ús.

    Quant a douglas i oregon,

    ·són reduccions de les formes avet de Douglas i pi d'Oregon, respectivament;

    ·tot i que podrien considerar-se formes previsibles, a partir de les denominacions completes corresponents, s'opta per recollir-les a la fitxa del terme (com a sinònims complementaris) per paral·lelisme amb l'ús en altres llengües i, especialment, a fi de deixar constància de l'escriptura amb minúscula inicial malgrat tenir origen en noms propis;

    ·la forma douglas es documenta també en altres llengües, en algun cas com a denominació oficial d'aquesta fusta (per exemple, Douglas, en francès, i Douglasie, en alemany, es recullen a la norma UNE EN 13556);

    ·la forma oregon no es documenta en altres llengües, però és coherent amb la reducció douglas i es troba en algunes fonts catalanes;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma pseudotsuga, que algunes fonts recullen com a nom de l'arbre, perquè és poc coneguda i es considera innecessària, tenint en compte que avet de Douglas i pi d'Oregon són formes ja molt consolidades.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 4030980   saqui-saqui  saqui-saqui
     
       
    • saqui-saqui, n m
    • es pochote
    • es saqui-saqui
    • fr pochote
    • fr saqui-saqui
    • en pochote
    • en saqui-saqui

    Fusta procedent de l'Amèrica Central que s'obté del saqui-saqui (Bombacopsis quinata, família de les bombacàcies), semipesant, molt tova, de fibra entre recta i entrellaçada, amb el duramen de color rosa clar o marró rosat, i l'albeca de color blanc crema, emprada en fusteria interior i ebenisteria.

       
  • 4030981   sepetir  sepetir
     
       
    • sepetir, n m
    • es sepetir
    • fr sepetir
    • en sepetir
    • en swamp sepetir
    • de Sepetir

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Sindora i de l'espècie Pseudosindora palustres (família de les cesalpiniàcies), semipesant, semidura, de fibra recta o de vegades ondulada, oliosa, amb el duramen de color marró clar o marró daurat i l'albeca d'un color entre gris blanquinós i marró clar o vermell suau, emprada en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals i articles d'esport.

    Nota: Segons algunes fonts, l'equivalent anglès swamp sepetir fa referència només a la fusta procedent de l'espècie Pseudosindora palustris, mentre que l'equivalent sepetir es refereix a la fusta extreta de les espècies del gènere Sindora. En la resta de llengües no es fa aquesta distinció denominativa.

       
  • 4030983   sipo  sipo
     
       
    • sipo, n m
    • abebai, n m sin. compl.
    • es abebay
    • es sipo
    • fr assié
    • fr sipo
    • en sipo
    • en utile
    • de Sipo

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté del sipo (Entandrophragma utile, família de les meliàcies), semipesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada i olor suau de cedre, amb el duramen d'un color entre marró rosat, marró vermellós i bru vermellós violaci i l'albeca de color blanc rosaci, emprada en construcció naval, fusteria interior i exterior, ebenisteria i en la fabricació de peces tornejades.

       
  • 4030984   sucupira  sucupira
     
       
    • sucupira, n f
    • es sucupira, n f
    • es sucupira preta, n f
    • fr coeur dehors, n m
    • fr sucupira, n f
    • fr sucupira preta, n f
    • pt cutiuba, n f
    • pt macaniba, n
    • pt paricarana, n f
    • pt sapupira, n f
    • pt sucupira, n f
    • pt sucupira-preta, n f
    • en sucupira, n
    • de Sucupira, n

    Fusta procedent del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Bowdichia i Diplotropis (família de les fabàcies), principalment de les espècies Bowdichia nitida i Diplotropis martiusii, pesant, molt dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró fosc i marró vermellós i l'albeca de color blanc grisós o grogós, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, ebenisteria, fusteria d'interior i exterior, fusteria grosssa i construcció naval.

    Nota: 1. La norma UNE-EN13556 esmenta també com a espècie productora d'aquesta fusta Diplotropis mildbraedii, que no es documenta, però, i és desconeguda també pels especialistes.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sucupira:

    S'aprova la denominació sucupira, forma d'origen tupí (de sucupira o sapupira, segons les fonts) vehiculada a través del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta sucupira-preta perquè no s'ha documentat la conveniència de distingir entre diverses menes de sucupira més o menys fosques.

    Es descarten altres noms documentats, com ara cutiuba, macaniba o paricarana, perquè són molt locals i no tenen gaire difusió.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030984   sucupira preta  sucupira preta
     
       
    • sucupira, n f
    • es sucupira, n f
    • es sucupira preta, n f
    • fr coeur dehors, n m
    • fr sucupira, n f
    • fr sucupira preta, n f
    • pt cutiuba, n f
    • pt macaniba, n
    • pt paricarana, n f
    • pt sapupira, n f
    • pt sucupira, n f
    • pt sucupira-preta, n f
    • en sucupira, n
    • de Sucupira, n

    Fusta procedent del nord de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Bowdichia i Diplotropis (família de les fabàcies), principalment de les espècies Bowdichia nitida i Diplotropis martiusii, pesant, molt dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró fosc i marró vermellós i l'albeca de color blanc grisós o grogós, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, ebenisteria, fusteria d'interior i exterior, fusteria grosssa i construcció naval.

    Nota: 1. La norma UNE-EN13556 esmenta també com a espècie productora d'aquesta fusta Diplotropis mildbraedii, que no es documenta, però, i és desconeguda també pels especialistes.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sucupira:

    S'aprova la denominació sucupira, forma d'origen tupí (de sucupira o sapupira, segons les fonts) vehiculada a través del portuguès, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta sucupira-preta perquè no s'ha documentat la conveniència de distingir entre diverses menes de sucupira més o menys fosques.

    Es descarten altres noms documentats, com ara cutiuba, macaniba o paricarana, perquè són molt locals i no tenen gaire difusió.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 4030914   sunama  sunama
     
       
    • capoquer, n m
    • ceiba, n f
    • es ceiba
    • fr fuma
    • fr sunama
    • en ceiba
    • de Ceiba

    Fusta procedent de les zones tropicals de l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica que s'obté del capoquer (Ceiba pentandra, família de les bombacàcies), molt lleugera i tova, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color blanc, marró clar, marró rosat o gris i l'albeca poc diferenciada, sovint amb vetes grogues o grisoses, emprada en la fabricació de caixes, embalatges i mobles

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme capoquer (sin. ceiba):

    S'aproven les denominacions capoquer i ceiba, com a sinònimes, per a denominar la fusta procedent de l'arbre Ceiba pentandra pels motius següents:

    ·capoquer (del malai kapok, segons les fonts consultades) és la denominació recollida al diccionari normatiu i a la resta d'obres catalanes de referència per a designar l'espècie botànica de la qual prové aquesta fusta;

    ·en aquest sentit, és una denominació lingüísticament adequada i semànticament precisa;

    ·com a nom d'arbre es documenta també, anàlogament, en la resta de llengües de referència, tot i que sovint, a diferència del que passa en català, en convivència amb altres denominacions;

    ·ceiba, d'altra banda, és la vulgarització del nom llatí del gènere a què pertany aquest arbre i es documenta també al diccionari normatiu com a "nom donat a diverses espècies del gènere Ceiba, arbres robustos i a vegades altíssims, de fulles compostes, originaris de l'Amèrica tropical, entre els quals hi ha el capoquer";

    ·tot i que científicament és una denominació menys precisa que capoquer (aquesta fusta s'extreu només de l'espècie Ceiba pentandra i no pas d'altres espècies del gènere Ceiba), ceiba és la forma més coneguda internacionalment per a fer referència a aquesta fusta;

    ·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany com a nom de la fusta;

    ·els especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta forma.

    Es desestima la forma fuma (denominació comuna al Zaire, a la República del Congo, Angola i a Libèria, segons la documentació consultada) perquè només es documenta en francès i té poca difusió en la resta de llengües occidentals.

    [Acta 415, 22 de setembre de 2005]