<Ciència del sòl>
Horitzó superior del perfil del sòl situat per sota de l'horitzó O i per sobre de l'horitzó B, caracteritzat per la presència de matèria orgà nica fresca i en part humificada barrejada amb matèria mineral i pel predomini dels processos d'eluviació.
<Biogeografia>
Dit del medi on no és possible l'existència de vida.
<Geomorfologia>
Pèrdua de massa d'una glacera a conseqüència de diversos processos fÃsics, com ara fusió o sublimació.
<Geomorfologia>
Episodi d'un procés erosiu que afecta un relleu i que consisteix en la pèrdua de materials sòlids per arrencada i emportament.
Nota: S'aplica especialment als processos glacials.
<Hidrologia>
Part terminal d'una glacera en què dominen els processos d'ablació.
<Hidrologia>
Part terminal d'una glacera en què dominen els processos d'ablació.
<Geomorfologia>
Desgast mecà nic de les roques, de tendència aplanadora, produït per l'acció del vent, de les glaceres i, especialment, del mar.
<Geomorfologia>
SuperfÃcie submergida lleugerament inclinada, al peu d'un penya-segat, formada per l'erosió mecà nica produïda per l'onatge i per erosió d'origen bioquÃmic.
<Biogeografia>
Parà metre ecològic que indica el nombre d'individus d'una espècie en relació amb el conjunt d'individus d'una comunitat.
<Biogeografia>
Parà metre ecològic que indica l'espai relatiu ocupat pel conjunt d'individus d'una espècie en una à rea d'inventari.
Nota: S'expressa per mitjà d'escales d'Ãndexs que varien segons els autors i les escoles. En la metodologia fitosociològica sigmatista s'estableixen sis graus: +, individus rars o molt rars que ocupen un espai significant; 1, individus abundants que ocupen un espai insignificant; 2, individus molt abundants però que no arriben a ocupar el 25% del terreny; 3, individus que ocupen entre el 25% i el 50% del terreny; 4, individus que ocupen entre el 50% i el 75% del terreny; 5, individus que ocupen més del 75% del terreny.