Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530241   A'uwe  <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil> A'uwe
     
       
    • akwe-xavante
    • a'we sin. compl.
    • a'wé sin. compl.
    • shavante sin. compl.
    • tapacua sin. compl.
    • cod a'we
    • ar اكوي شافانتي
    • cy Akwe-xavante
    • cy A'we sin. compl.
    • cy A'wé sin. compl.
    • cy Shavante sin. compl.
    • cy Tapacua sin. compl.
    • de Akwe-Shavante
    • de A'we sin. compl.
    • de A'wé sin. compl.
    • de Akwe-Xavante sin. compl.
    • de Shavante sin. compl.
    • de Tapacua sin. compl.
    • en Akwe-Xavante
    • en A'uwe sin. compl.
    • en A'we sin. compl.
    • en Akwen sin. compl.
    • en Chavante sin. compl.
    • en Shavante sin. compl.
    • en Tapacua sin. compl.
    • es akwe-xavante
    • es a'we sin. compl.
    • es a'wé sin. compl.
    • es shavante sin. compl.
    • es tapacua sin. compl.
    • eu akwe-xavanteera
    • eu a'we sin. compl.
    • eu a'wé sin. compl.
    • eu shavante sin. compl.
    • eu tapacua sin. compl.
    • fr akwe-Xavante
    • fr a'we sin. compl.
    • fr a'wé sin. compl.
    • fr chavante sin. compl.
    • fr shavante sin. compl.
    • fr tapacua sin. compl.
    • gn akwe-xavante
    • gn a'we sin. compl.
    • gn a'wé sin. compl.
    • gn shavante sin. compl.
    • gn tapakua sin. compl.
    • it akwe-xavante
    • it a'we sin. compl.
    • it a'wé sin. compl.
    • it shavante sin. compl.
    • it tapacua sin. compl.
    • ja シャバンテ語
    • ja シャヴァンチ語、アウェ語、アクウェン・シャバンテ語、タパクワ語 sin. compl.
    • nl Akwe-Xavante
    • nl A'we sin. compl.
    • nl A'wé sin. compl.
    • nl Shavante sin. compl.
    • nl Tapacua sin. compl.
    • pt akwe-xavante
    • pt a'we sin. compl.
    • pt a'wé sin. compl.
    • pt shavante sin. compl.
    • pt tapacua sin. compl.
    • ru Акве-шаванте
    • ru Ауэ sin. compl.
    • ru Акуэн sin. compl.
    • ru Тапакуа sin. compl.
    • ru Чаванте sin. compl.
    • ru Шаванте sin. compl.
    • zh 阿克维-查望特语
    • zh 亚卫 sin. compl.
    • zh 阿维 sin. compl.
    • zh 塔帕瓜 sin. compl.
    • zh 莎望特 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil>

    Durant segles els xavantes i els xerentes van integrar un sol poble, els akwes. Els dos grups van conviure al costat del riu Tocantins fins al 1824, any en què els xavantes van decidir migrar cap a les planes del Rio das Mortes, al Mato Grosso. El motiu era distanciar-se, aïllar-se, dels habitants no indígenes de la zona, fet pel qual se'ls va aplicar l'apel·latiu de sacreqúa ('tancats').

    A partir de 1940 es va reiniciar el contacte -forçós- amb el govern brasiler i va començar l'interès privat per les terres on habiten.

    L'akwe-xavante no s'ha de confondre amb l'ofaié-xavante (je, extingida) i l'oti-xavante (aïllada, extingida). Durant la història, diversos pobles de l'interior del Brasil s'han conegut amb el nom de xavante.

    Actualment, la llengua té bona vitalitat.

       
  • 1530242   A'uwe  <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil> A'uwe
     
       
    • akwe-xerente
    • a'uwen sin. compl.
    • akwen sin. compl.
    • awen sin. compl.
    • sherente sin. compl.
    • xerente sin. compl.
    • xerenti sin. compl.
    • cod akwe
    • ar أكوي شيرينتي
    • cy Akwe-xerente
    • cy A'uwen sin. compl.
    • cy Akwen sin. compl.
    • cy Awen sin. compl.
    • cy Sherente sin. compl.
    • cy Xerente sin. compl.
    • cy Xerenti sin. compl.
    • de Akwe-Sherente
    • de A'uwen sin. compl.
    • de Akwen sin. compl.
    • de Awen sin. compl.
    • de Sherente sin. compl.
    • de Xerente sin. compl.
    • de Xerenti sin. compl.
    • en Akwe-Xerénte
    • en A'uwe sin. compl.
    • en A'we sin. compl.
    • en Akwen sin. compl.
    • en Sherente sin. compl.
    • en Sherenté sin. compl.
    • en Xerente sin. compl.
    • en Xerenti sin. compl.
    • es akwe-xerente
    • es a'uwen sin. compl.
    • es akwen sin. compl.
    • es awen sin. compl.
    • es sherente sin. compl.
    • es xerente sin. compl.
    • es xerenti sin. compl.
    • eu akwe-xerenteera
    • eu a'uwen sin. compl.
    • eu akwen sin. compl.
    • eu awen sin. compl.
    • eu sherente sin. compl.
    • eu xerente sin. compl.
    • eu xerenti sin. compl.
    • fr akwe-Xerente
    • fr a'uwen sin. compl.
    • fr akwen sin. compl.
    • fr awen sin. compl.
    • fr sherente sin. compl.
    • fr xerente sin. compl.
    • fr xerenti sin. compl.
    • gn akwe-xerente
    • gn a'uwen sin. compl.
    • gn akwen sin. compl.
    • gn awen sin. compl.
    • gn sherente sin. compl.
    • gn xerente sin. compl.
    • gn xerenti sin. compl.
    • it akwe-xerente
    • it a'uwen sin. compl.
    • it akwen sin. compl.
    • it awen sin. compl.
    • it sherente sin. compl.
    • it xerente sin. compl.
    • it xerenti sin. compl.
    • ja シェレンテ語
    • ja アウェン語 sin. compl.
    • ja アクウェン語 sin. compl.
    • ja アクウェン・シェレンテ語、シェレンティ語 sin. compl.
    • nl Akwe-Xerente
    • nl A'uwen sin. compl.
    • nl Akwen sin. compl.
    • nl Awen sin. compl.
    • nl Sherente sin. compl.
    • nl Xerente sin. compl.
    • nl Xerenti sin. compl.
    • pt akwe-xerente
    • pt a'uwen sin. compl.
    • pt akwen sin. compl.
    • pt awen sin. compl.
    • pt sherente sin. compl.
    • pt xerente sin. compl.
    • pt xerenti sin. compl.
    • ru Акве-шеренте
    • ru Ауэ sin. compl.
    • ru Акуэн sin. compl.
    • ru Шеренте sin. compl.
    • ru Шеренти sin. compl.
    • zh 阿克维-切伦特语
    • zh 亚温 sin. compl.
    • zh 阿温 sin. compl.
    • zh 切伦提 sin. compl.
    • zh 切伦特 sin. compl.
    • zh 阿克维 sin. compl.
    • zh 舍伦特 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil>

    Durant segles els xerentes i els xavantes van integrar un sol poble, els akwes. El terme akwe significa 'aquell que se situa per damunt'. Actualment s'aplica principalment als xerentes. Com a autodenominació d'un grup, fa palès l'orgull d'un poble que se sent per damunt dels éssers irracionals i, com tants altres pobles, superior a altres grups humans.

    Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.

    La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.

    La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.

    L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.

       
  • 1530242   A'we  <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil> A'we
     
       
    • akwe-xerente
    • a'uwen sin. compl.
    • akwen sin. compl.
    • awen sin. compl.
    • sherente sin. compl.
    • xerente sin. compl.
    • xerenti sin. compl.
    • cod akwe
    • ar أكوي شيرينتي
    • cy Akwe-xerente
    • cy A'uwen sin. compl.
    • cy Akwen sin. compl.
    • cy Awen sin. compl.
    • cy Sherente sin. compl.
    • cy Xerente sin. compl.
    • cy Xerenti sin. compl.
    • de Akwe-Sherente
    • de A'uwen sin. compl.
    • de Akwen sin. compl.
    • de Awen sin. compl.
    • de Sherente sin. compl.
    • de Xerente sin. compl.
    • de Xerenti sin. compl.
    • en Akwe-Xerénte
    • en A'uwe sin. compl.
    • en A'we sin. compl.
    • en Akwen sin. compl.
    • en Sherente sin. compl.
    • en Sherenté sin. compl.
    • en Xerente sin. compl.
    • en Xerenti sin. compl.
    • es akwe-xerente
    • es a'uwen sin. compl.
    • es akwen sin. compl.
    • es awen sin. compl.
    • es sherente sin. compl.
    • es xerente sin. compl.
    • es xerenti sin. compl.
    • eu akwe-xerenteera
    • eu a'uwen sin. compl.
    • eu akwen sin. compl.
    • eu awen sin. compl.
    • eu sherente sin. compl.
    • eu xerente sin. compl.
    • eu xerenti sin. compl.
    • fr akwe-Xerente
    • fr a'uwen sin. compl.
    • fr akwen sin. compl.
    • fr awen sin. compl.
    • fr sherente sin. compl.
    • fr xerente sin. compl.
    • fr xerenti sin. compl.
    • gn akwe-xerente
    • gn a'uwen sin. compl.
    • gn akwen sin. compl.
    • gn awen sin. compl.
    • gn sherente sin. compl.
    • gn xerente sin. compl.
    • gn xerenti sin. compl.
    • it akwe-xerente
    • it a'uwen sin. compl.
    • it akwen sin. compl.
    • it awen sin. compl.
    • it sherente sin. compl.
    • it xerente sin. compl.
    • it xerenti sin. compl.
    • ja シェレンテ語
    • ja アウェン語 sin. compl.
    • ja アクウェン語 sin. compl.
    • ja アクウェン・シェレンテ語、シェレンティ語 sin. compl.
    • nl Akwe-Xerente
    • nl A'uwen sin. compl.
    • nl Akwen sin. compl.
    • nl Awen sin. compl.
    • nl Sherente sin. compl.
    • nl Xerente sin. compl.
    • nl Xerenti sin. compl.
    • pt akwe-xerente
    • pt a'uwen sin. compl.
    • pt akwen sin. compl.
    • pt awen sin. compl.
    • pt sherente sin. compl.
    • pt xerente sin. compl.
    • pt xerenti sin. compl.
    • ru Акве-шеренте
    • ru Ауэ sin. compl.
    • ru Акуэн sin. compl.
    • ru Шеренте sin. compl.
    • ru Шеренти sin. compl.
    • zh 阿克维-切伦特语
    • zh 亚温 sin. compl.
    • zh 阿温 sin. compl.
    • zh 切伦提 sin. compl.
    • zh 切伦特 sin. compl.
    • zh 阿克维 sin. compl.
    • zh 舍伦特 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil>

    Durant segles els xerentes i els xavantes van integrar un sol poble, els akwes. El terme akwe significa 'aquell que se situa per damunt'. Actualment s'aplica principalment als xerentes. Com a autodenominació d'un grup, fa palès l'orgull d'un poble que se sent per damunt dels éssers irracionals i, com tants altres pobles, superior a altres grups humans.

    Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.

    La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.

    La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.

    L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.

       
  • 1530241   A'we  <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil> A'we
     
       
    • akwe-xavante
    • a'we sin. compl.
    • a'wé sin. compl.
    • shavante sin. compl.
    • tapacua sin. compl.
    • cod a'we
    • ar اكوي شافانتي
    • cy Akwe-xavante
    • cy A'we sin. compl.
    • cy A'wé sin. compl.
    • cy Shavante sin. compl.
    • cy Tapacua sin. compl.
    • de Akwe-Shavante
    • de A'we sin. compl.
    • de A'wé sin. compl.
    • de Akwe-Xavante sin. compl.
    • de Shavante sin. compl.
    • de Tapacua sin. compl.
    • en Akwe-Xavante
    • en A'uwe sin. compl.
    • en A'we sin. compl.
    • en Akwen sin. compl.
    • en Chavante sin. compl.
    • en Shavante sin. compl.
    • en Tapacua sin. compl.
    • es akwe-xavante
    • es a'we sin. compl.
    • es a'wé sin. compl.
    • es shavante sin. compl.
    • es tapacua sin. compl.
    • eu akwe-xavanteera
    • eu a'we sin. compl.
    • eu a'wé sin. compl.
    • eu shavante sin. compl.
    • eu tapacua sin. compl.
    • fr akwe-Xavante
    • fr a'we sin. compl.
    • fr a'wé sin. compl.
    • fr chavante sin. compl.
    • fr shavante sin. compl.
    • fr tapacua sin. compl.
    • gn akwe-xavante
    • gn a'we sin. compl.
    • gn a'wé sin. compl.
    • gn shavante sin. compl.
    • gn tapakua sin. compl.
    • it akwe-xavante
    • it a'we sin. compl.
    • it a'wé sin. compl.
    • it shavante sin. compl.
    • it tapacua sin. compl.
    • ja シャバンテ語
    • ja シャヴァンチ語、アウェ語、アクウェン・シャバンテ語、タパクワ語 sin. compl.
    • nl Akwe-Xavante
    • nl A'we sin. compl.
    • nl A'wé sin. compl.
    • nl Shavante sin. compl.
    • nl Tapacua sin. compl.
    • pt akwe-xavante
    • pt a'we sin. compl.
    • pt a'wé sin. compl.
    • pt shavante sin. compl.
    • pt tapacua sin. compl.
    • ru Акве-шаванте
    • ru Ауэ sin. compl.
    • ru Акуэн sin. compl.
    • ru Тапакуа sin. compl.
    • ru Чаванте sin. compl.
    • ru Шаванте sin. compl.
    • zh 阿克维-查望特语
    • zh 亚卫 sin. compl.
    • zh 阿维 sin. compl.
    • zh 塔帕瓜 sin. compl.
    • zh 莎望特 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil>

    Durant segles els xavantes i els xerentes van integrar un sol poble, els akwes. Els dos grups van conviure al costat del riu Tocantins fins al 1824, any en què els xavantes van decidir migrar cap a les planes del Rio das Mortes, al Mato Grosso. El motiu era distanciar-se, aïllar-se, dels habitants no indígenes de la zona, fet pel qual se'ls va aplicar l'apel·latiu de sacreqúa ('tancats').

    A partir de 1940 es va reiniciar el contacte -forçós- amb el govern brasiler i va començar l'interès privat per les terres on habiten.

    L'akwe-xavante no s'ha de confondre amb l'ofaié-xavante (je, extingida) i l'oti-xavante (aïllada, extingida). Durant la història, diversos pobles de l'interior del Brasil s'han conegut amb el nom de xavante.

    Actualment, la llengua té bona vitalitat.

       
  • 1529788   Aama  <Carib > Tiriyó > Tiriyó> , <Amèrica > Surinam> Aama
     
       
    • akurio
    • akuriyana sin. compl.
    • akuriyo sin. compl.
    • wama sin. compl.
    • cod akuriekare
    • cod turaekare
    • ar أكورية
    • cy Akurio
    • cy Akuriyana sin. compl.
    • cy Akuriyo sin. compl.
    • cy Wama sin. compl.
    • de Akurio
    • de Akuriyo sin. compl.
    • de Wama sin. compl.
    • en Akurio
    • en Aama sin. compl.
    • en Akuriyana sin. compl.
    • en Akuriyo sin. compl.
    • es akurio
    • es akuriyana sin. compl.
    • es akuriyo sin. compl.
    • es wama sin. compl.
    • eu akurioera
    • eu akuriyana sin. compl.
    • eu akuriyo sin. compl.
    • eu wama sin. compl.
    • fr akurio
    • fr akuriyana sin. compl.
    • fr akuriyo sin. compl.
    • fr wama sin. compl.
    • gl akurio
    • gl akuriyana sin. compl.
    • gl akuriyo sin. compl.
    • gl wama sin. compl.
    • gn akurio
    • gn akurijana sin. compl.
    • gn akurijo sin. compl.
    • gn wama sin. compl.
    • it akurio
    • it akuriyana sin. compl.
    • it akuriyo sin. compl.
    • it wama sin. compl.
    • ja アクリオ語
    • nl Akurio
    • nl Akuriyana sin. compl.
    • nl Akuriyo sin. compl.
    • nl Wama sin. compl.
    • pt akurio
    • pt akuriyana sin. compl.
    • pt akuriyo sin. compl.
    • pt wama sin. compl.
    • ru Акурио
    • ru Аама sin. compl.
    • ru Акурийо sin. compl.
    • ru Акурияна sin. compl.
    • sw Akurio
    • sw Akuriyana sin. compl.
    • sw Akuriyo sin. compl.
    • sw Wama sin. compl.
    • tmh Takuryut

    <Carib > Tiriyó > Tiriyó> , <Amèrica > Surinam>

    L'akurio fou la darrera comunitat ameríndia del Surinam a abandonar la vida nòmada a la selva. Actualment els akurio viuen en comunitats trio, on foren literalment portats per missioners al final dels anys seixanta i principi dels setanta del segle passat. Els nens ja només aprenen trio, que gaudeix de major prestigi que no pas l'akurio.

       
  • 1530591   Aasá  <Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional> , <Àfrica > Tanzània> Aasá
     
       
    • aasax
    • aasa sin. compl.
    • aramanik sin. compl.
    • asa sin. compl.
    • asax sin. compl.
    • lamanik sin. compl.
    • cod aasáx
    • cod afoku
    • cod asá
    • ar آساكس
    • cy Aasax
    • cy Aasa sin. compl.
    • cy Aramanik sin. compl.
    • cy Asa sin. compl.
    • cy Asax sin. compl.
    • cy Lamanik sin. compl.
    • de Aasáx
    • de Aasa sin. compl.
    • de Aasax sin. compl.
    • de Aramanik sin. compl.
    • de Asa sin. compl.
    • de Asax sin. compl.
    • de Lamanik sin. compl.
    • en Aasáx
    • en Aasá sin. compl.
    • en Aasax sin. compl.
    • en Aramanik sin. compl.
    • en Asak sin. compl.
    • en Asax sin. compl.
    • en Assa sin. compl.
    • en Lamanik sin. compl.
    • es aasax
    • es aasa sin. compl.
    • es aramanik sin. compl.
    • es asa sin. compl.
    • es asax sin. compl.
    • es lamanik sin. compl.
    • eu asera
    • eu aasa sin. compl.
    • eu aramanik sin. compl.
    • eu asa sin. compl.
    • eu asax sin. compl.
    • eu lamanik sin. compl.
    • fr aasax
    • fr aasa sin. compl.
    • fr aramanik sin. compl.
    • fr asa sin. compl.
    • fr asax sin. compl.
    • fr lamanik sin. compl.
    • gl aasax
    • gl aasa sin. compl.
    • gl aramanik sin. compl.
    • gl asa sin. compl.
    • gl asax sin. compl.
    • gl lamanik sin. compl.
    • gn aasax
    • gn aasa sin. compl.
    • gn aramanik sin. compl.
    • gn asa sin. compl.
    • gn asax sin. compl.
    • gn lamanik sin. compl.
    • it aasax
    • it aasa sin. compl.
    • it aramanik sin. compl.
    • it asa sin. compl.
    • it asax sin. compl.
    • it lamanik sin. compl.
    • pt aasax
    • pt aasa sin. compl.
    • pt aramanik sin. compl.
    • pt asa sin. compl.
    • pt asax sin. compl.
    • pt lamanik sin. compl.
    • tmh Taasaxt
    • tmh aasa sin. compl.
    • tmh aramanik sin. compl.
    • tmh Asa sin. compl.
    • tmh asax sin. compl.
    • tmh lamanik sin. compl.
    • zh 阿萨克斯语
    • num Sistema aràbic

    <Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    L'aasax és una llengua de la família afroasiàtica parlada a Tanzània que està extingida o pràcticament extingida: segons alguns autors, la llengua asa està extingida des de l'any 1976. Hi ha fonts, però, que afirmen que hi ha entre 100 i 300 individus que tenen algun coneixement d'aquesta llengua.

    El procés d'extinció d'aquesta llengua va començar a final del segle XIX, quan els massai, un poble tradicionalment ramader, es van expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els asa, que van abandonar la seva llengua i van adoptar la llengua massai.

    El terme aasax significa 'caçadors'.

       
  • 1530591   Aasáx  <Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional> , <Àfrica > Tanzània> Aasáx
     
       
    • aasax
    • aasa sin. compl.
    • aramanik sin. compl.
    • asa sin. compl.
    • asax sin. compl.
    • lamanik sin. compl.
    • cod aasáx
    • cod afoku
    • cod asá
    • ar آساكس
    • cy Aasax
    • cy Aasa sin. compl.
    • cy Aramanik sin. compl.
    • cy Asa sin. compl.
    • cy Asax sin. compl.
    • cy Lamanik sin. compl.
    • de Aasáx
    • de Aasa sin. compl.
    • de Aasax sin. compl.
    • de Aramanik sin. compl.
    • de Asa sin. compl.
    • de Asax sin. compl.
    • de Lamanik sin. compl.
    • en Aasáx
    • en Aasá sin. compl.
    • en Aasax sin. compl.
    • en Aramanik sin. compl.
    • en Asak sin. compl.
    • en Asax sin. compl.
    • en Assa sin. compl.
    • en Lamanik sin. compl.
    • es aasax
    • es aasa sin. compl.
    • es aramanik sin. compl.
    • es asa sin. compl.
    • es asax sin. compl.
    • es lamanik sin. compl.
    • eu asera
    • eu aasa sin. compl.
    • eu aramanik sin. compl.
    • eu asa sin. compl.
    • eu asax sin. compl.
    • eu lamanik sin. compl.
    • fr aasax
    • fr aasa sin. compl.
    • fr aramanik sin. compl.
    • fr asa sin. compl.
    • fr asax sin. compl.
    • fr lamanik sin. compl.
    • gl aasax
    • gl aasa sin. compl.
    • gl aramanik sin. compl.
    • gl asa sin. compl.
    • gl asax sin. compl.
    • gl lamanik sin. compl.
    • gn aasax
    • gn aasa sin. compl.
    • gn aramanik sin. compl.
    • gn asa sin. compl.
    • gn asax sin. compl.
    • gn lamanik sin. compl.
    • it aasax
    • it aasa sin. compl.
    • it aramanik sin. compl.
    • it asa sin. compl.
    • it asax sin. compl.
    • it lamanik sin. compl.
    • pt aasax
    • pt aasa sin. compl.
    • pt aramanik sin. compl.
    • pt asa sin. compl.
    • pt asax sin. compl.
    • pt lamanik sin. compl.
    • tmh Taasaxt
    • tmh aasa sin. compl.
    • tmh aramanik sin. compl.
    • tmh Asa sin. compl.
    • tmh asax sin. compl.
    • tmh lamanik sin. compl.
    • zh 阿萨克斯语
    • num Sistema aràbic

    <Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    L'aasax és una llengua de la família afroasiàtica parlada a Tanzània que està extingida o pràcticament extingida: segons alguns autors, la llengua asa està extingida des de l'any 1976. Hi ha fonts, però, que afirmen que hi ha entre 100 i 300 individus que tenen algun coneixement d'aquesta llengua.

    El procés d'extinció d'aquesta llengua va començar a final del segle XIX, quan els massai, un poble tradicionalment ramader, es van expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els asa, que van abandonar la seva llengua i van adoptar la llengua massai.

    El terme aasax significa 'caçadors'.

       
  • 1530253   Abá  <Tupí > Tupí-guaraní> , <Amèrica > Brasil> Abá
     
       
    • avà-canoeiro
    • ava-canoeiro sin. compl.
    • avá-canoeiro sin. compl.
    • awana sin. compl.
    • canoeiro de Goiás sin. compl.
    • ar أفا كانويرو
    • cy Avá-canoeiro
    • cy Canoeiro de Goiás sin. compl.
    • cy Awana sin. compl.
    • cy Avá-canoeiro sin. compl.
    • cy Ava-canoeiro sin. compl.
    • de Canoeiro de Goiás sin. compl.
    • de Awana sin. compl.
    • de Avá-Canoeiro sin. compl.
    • de Ava-Canoeiro
    • en Canoe sin. compl.
    • en Canoa sin. compl.
    • en Awana sin. compl.
    • en Ava-Canoeiro sin. compl.
    • en Avá sin. compl.
    • en Abá sin. compl.
    • en Avá-Canoeiro
    • en Canoeiros sin. compl.
    • en Canoeiro de Goiás sin. compl.
    • es canoeiro de Goiás sin. compl.
    • es awana sin. compl.
    • es ava-canoerio sin. compl.
    • es avá-canoeiro
    • eu ava-canoeiroera
    • eu ava-canoeiro sin. compl.
    • eu avá-canoeiro sin. compl.
    • eu awana sin. compl.
    • eu goiasko canoeiroera sin. compl.
    • fr ava-canoeiro
    • fr avá-canoeiro sin. compl.
    • fr awana sin. compl.
    • fr canoeiro de Goiás sin. compl.
    • gn ava-kanoeiro
    • gn ava-canoeiro sin. compl.
    • gn avá-canoeiro sin. compl.
    • gn awana sin. compl.
    • gn canoeiro de Goiás sin. compl.
    • it ava-canoeiro
    • it ava-canoeiro sin. compl.
    • it avá-canoeiro sin. compl.
    • it awana sin. compl.
    • it canoeiro de Goiàs sin. compl.
    • ja アバ・カノエイロ語
    • ja カノア語 sin. compl.
    • ja ゴイアスのカノエイロ語 sin. compl.
    • ja アバ語、アワナ語 sin. compl.
    • ja カノエイロ語 sin. compl.
    • ja カノエ語 sin. compl.
    • nl Ava-Canoeiro sin. compl.
    • nl Awana sin. compl.
    • nl Canoeiro de Goiás sin. compl.
    • nl Avá-Canoeiro
    • pt avá-canoeiro
    • pt ava-canoeiro sin. compl.
    • pt awana sin. compl.
    • pt canoeiro de Goiás sin. compl.
    • ru Ава-каноэйро
    • ru Кануэйро ди Гойас sin. compl.
    • ru Аба sin. compl.
    • ru Ава sin. compl.
    • ru Авана sin. compl.
    • ru Кануэйрос sin. compl.
    • ru Ава-кануэйро sin. compl.
    • zh 阿瓦-卡诺埃罗语
    • zh 阿瓦那 sin. compl.
    • zh 阿瓦-卡诺埃罗 sin. compl.
    • zh 戈亚斯卡诺埃罗语 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita
    • num Sistema aràbic

    <Tupí > Tupí-guaraní> , <Amèrica > Brasil>

    L'avà-canoeiro no s'ha de confondre amb el canoeiro/rikbaktsà, el kanoé (llengua aïllada) ni el guaratira/kanoè (dialecte del mequens, llengua tuparí). La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.

    Tot i que se'n té notícia des del segle XVII, els avà-canoeiros mantenen relacions estables amb els pobladors no indígenes més o menys des de 1970, moment en què eren aproximadament 300 persones. Actualment, dels 40 membres del grup ètnic, n'hi ha 15 que viuen en poblats amb neobrasilers i altres indígenes. Alguns grupets (en total uns 25 individus), però, encara romanen aïllats.

    Se'ls anomena també caras pretas ('cares fosques') i canoeiros, com altres indígenes brasilers, per l'habilitat en la navegació amb canoes. La llengua presenta diferències dialectals. Es distingeixen bàsicament el dialecte de la zona del Tocantins i el de la zona de l'Araguaia.

    No hi ha cap programa educatiu específic per als avà-canoeiros. Els infants rarament van a l'escola, ja que l'única possibilitat seria l'escola dels javaés i la llengua javaé és molt diferent de l'avà-canoeiro. Els grups que mantenen relacions amb no indígenes parlen portuguès. Els que viuen isolats es mantenen totalment monolingües.

    Els primers estudis sobre la llengua dels avà-canoeiros (començament del segle XX) l'emparentaven amb el carijó, parlada a São Paulo al segle XVIII. Segons aquests estudis, els avà-canoeiros haurien marxat de São Paulo amb expedicions de cercadors d'or i s'haurien instal·lat a la regió que ocupen ara a la fi del segle XVIII. Estudis més recents i rigorosos, tanmateix, estableixen el parentiu amb les llengües tupí-guaraní del nord de Brasil.

       
  • 1530467   Abaknon  <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw> , <Àsia > Filipines> Abaknon
     
       
    • abaknon
    • capul samal sin. compl.
    • capuleño sin. compl.
    • inabaknon sin. compl.
    • kapul sin. compl.
    • ar أباكنونية
    • cy Abaknon
    • cy Capul samal sin. compl.
    • cy Capuleño sin. compl.
    • cy Inabaknon sin. compl.
    • cy Kapul sin. compl.
    • de Abaknon
    • de Capul sin. compl.
    • de Capuleno sin. compl.
    • de Capuleño sin. compl.
    • de Inabaknon sin. compl.
    • de Kapul sin. compl.
    • en Abaknon
    • en Abaknon Sama sin. compl.
    • en Capul sin. compl.
    • en Capul Samal sin. compl.
    • en Capuleño sin. compl.
    • en Inabaknon sin. compl.
    • en Kapul sin. compl.
    • es abaknon
    • es capul sama sin. compl.
    • es capuleño sin. compl.
    • es inabaknon sin. compl.
    • es kapul sin. compl.
    • eu abaknonera
    • eu abaknon sin. compl.
    • eu abaknon sama sin. compl.
    • eu capul samal sin. compl.
    • eu capuleño sin. compl.
    • eu inabaknon sin. compl.
    • eu kapul sin. compl.
    • fr abaknon
    • fr capul samal sin. compl.
    • fr capuleño sin. compl.
    • fr inabaknon sin. compl.
    • fr kapul sin. compl.
    • gl abaknon
    • gl capul samal sin. compl.
    • gl capuleño sin. compl.
    • gl inabaknon sin. compl.
    • gl kapul sin. compl.
    • gn avaknon
    • gn capul samal sin. compl.
    • gn inavaknon sin. compl.
    • gn kapul sin. compl.
    • gn kapuléño sin. compl.
    • it abaknon
    • it capul samal sin. compl.
    • it capuleño sin. compl.
    • it inabaknon sin. compl.
    • it kapul sin. compl.
    • pt abaknon
    • pt capul samal sin. compl.
    • pt capuleño sin. compl.
    • pt inabaknon sin. compl.
    • pt kapul sin. compl.
    • zh 阿巴克农语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw> , <Àsia > Filipines>

    El grup etnonlingüístic abaknon està establert a l'illa de Capul, situada al nord-oest de l'illa de Samar, la més oriental de les illes Visayas. La llengua abaknon, però, no és lingüísticament propera a les llengües parlades a la regió, com el bikol o el warai, sinó a les llengües sama (o samal). Aquestes llengües són parlades per diversos grups etnolingüístics localitzats als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi (entre Mindanao i Sabah, a Malàisia).

    Segons la tradició oral, els abaknon provenen de Balabac, al sud de Palawan, i van emigrar a Samar per evitar la dominació dels moros.

       
  • 1530467   Abaknon Sama  <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw> , <Àsia > Filipines> Abaknon Sama
     
       
    • abaknon
    • capul samal sin. compl.
    • capuleño sin. compl.
    • inabaknon sin. compl.
    • kapul sin. compl.
    • ar أباكنونية
    • cy Abaknon
    • cy Capul samal sin. compl.
    • cy Capuleño sin. compl.
    • cy Inabaknon sin. compl.
    • cy Kapul sin. compl.
    • de Abaknon
    • de Capul sin. compl.
    • de Capuleno sin. compl.
    • de Capuleño sin. compl.
    • de Inabaknon sin. compl.
    • de Kapul sin. compl.
    • en Abaknon
    • en Abaknon Sama sin. compl.
    • en Capul sin. compl.
    • en Capul Samal sin. compl.
    • en Capuleño sin. compl.
    • en Inabaknon sin. compl.
    • en Kapul sin. compl.
    • es abaknon
    • es capul sama sin. compl.
    • es capuleño sin. compl.
    • es inabaknon sin. compl.
    • es kapul sin. compl.
    • eu abaknonera
    • eu abaknon sin. compl.
    • eu abaknon sama sin. compl.
    • eu capul samal sin. compl.
    • eu capuleño sin. compl.
    • eu inabaknon sin. compl.
    • eu kapul sin. compl.
    • fr abaknon
    • fr capul samal sin. compl.
    • fr capuleño sin. compl.
    • fr inabaknon sin. compl.
    • fr kapul sin. compl.
    • gl abaknon
    • gl capul samal sin. compl.
    • gl capuleño sin. compl.
    • gl inabaknon sin. compl.
    • gl kapul sin. compl.
    • gn avaknon
    • gn capul samal sin. compl.
    • gn inavaknon sin. compl.
    • gn kapul sin. compl.
    • gn kapuléño sin. compl.
    • it abaknon
    • it capul samal sin. compl.
    • it capuleño sin. compl.
    • it inabaknon sin. compl.
    • it kapul sin. compl.
    • pt abaknon
    • pt capul samal sin. compl.
    • pt capuleño sin. compl.
    • pt inabaknon sin. compl.
    • pt kapul sin. compl.
    • zh 阿巴克农语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw> , <Àsia > Filipines>

    El grup etnonlingüístic abaknon està establert a l'illa de Capul, situada al nord-oest de l'illa de Samar, la més oriental de les illes Visayas. La llengua abaknon, però, no és lingüísticament propera a les llengües parlades a la regió, com el bikol o el warai, sinó a les llengües sama (o samal). Aquestes llengües són parlades per diversos grups etnolingüístics localitzats als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi (entre Mindanao i Sabah, a Malàisia).

    Segons la tradició oral, els abaknon provenen de Balabac, al sud de Palawan, i van emigrar a Samar per evitar la dominació dels moros.