Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1529836   abkhaz  <Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina> , <Àsia > Geòrgia> , <Àsia > Rússia> abkhaz
     
       
    • abkhaz
    • cod aŋcya бызшәа (Aphshwa bizswa)
    • ar الأبخازية
    • cy Abchaseg
    • de Abchasisch
    • en Abkhaz
    • es abkhaz
    • eu abkhazera
    • fr abkhaze
    • gn avkas
    • it abcaso
    • ja アブハズ語
    • nl Abchazisch
    • pt abcaz
    • ru Абхазский язык
    • tmh Tabkhazt
    • zh 阿布哈兹语
    • scr Alfabet ciríl·lic

    <Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina> , <Àsia > Geòrgia> , <Àsia > Rússia>

    La llengua abkhaz es va formar al territori on avui dia encara es parla. L'existència del Regne d'Abkhàzia el 780 dC va ajudar a unificar la llengua en l'ús oral i a crear terminologia en diferents esferes i per a registres lingüístics diferents. Tot i així, la llengua de la cultura i de la literatura dels abkhazos era la grega, primer, i la georgiana, més endavant. La influència d'aquesta darrera va mantenir-se fins al segle XIX, quan la conquesta russa del Caucas va dur a una russificació intensa, causada, en part, per la gran deportació d'abkhazos a la fi de la guerra, origen de la diàspora actual.

    L'abkhaz té dos blocs dialectals principals: el bzib al nord i l'abjiua al sud. La llengua estàndard es basa en el dialecte abjiua. Tot i que alguns lingüistes consideren que l'abkhaz i l'abazí són una mateixa llengua per les seves similituds gramaticals, està generalment acceptat que es tracta de dues llengües d'una mateixa família lingüística.

    Els primers llibres en abkhaz es van publicar el 1865 i la primera novel·la, el 1912. A principi del segle XX, l'abkhaz va rebre estatus de llengua literària a l'URSS. Aquest estatus va implicar una explosió cultural: es van publicar diaris, revistes i llibres; se'n va introduir l'aprenentatge a l'escola i es va utilitzar com a vehicle de l'ensenyament en els primers cursos; es van iniciar emissions de radio, etc.

    El 1931, però, Abkhàzia va passar a formar part de la República Soviètica de Geòrgia. Aquest canvi va implicar una georgització del país i la marginació de la llengua en la vida social. Els abkhazos es van convertir en una minoria en el seu propi territori. Els intents de georgitzar Abkhàzia i la repressió dels anys quaranta i cinquanta, conjuntament amb els nombrosos canvis d'alfabet, van provocar un caos molt perjudicial per a la llengua literària. El primer diccionari abkhaz - georgià, per exemple, es va elaborar el 1938 en alfabet georgià i no es va poder publicar fins al 1954, quan l'alfabet en ús era el ciríl·lic.

    Després de la guerra d'Abkhàzia (1992-1993), al territori es van formar dos governs. A la part controlada per la república independent d'Abkhàzia (un 80% del territori) hi ha una política lingüística favorable a l'abkhaz, tot i que el rus és una llengua molt utilitzada. A la part del territori controlada per les autoritats georgianes, la llengua de l'educació és el georgià, tot i que també s'utilitza l'abkhaz a l'escola primària.

    Hi ha parlants d'abkhaz en diàspora a Turquia i Síria des de la segona meitat del segle XIX, després de la guerra del Caucas.

       
  • 1530713   abnaki occidental  <Àlgica > Algonquina > Oriental> , <Amèrica > Canadà> abnaki occidental
     
       
    • abenaki occidental
    • abnaki occidental sin. compl.
    • Saint Francis sin. compl.
    • cod alnombak
    • cy Abenaki Gorllewinol
    • cy Abnaki gorllewinol sin. compl.
    • cy Saint Francis sin. compl.
    • de Westliches Abenaki
    • de Saint Francis sin. compl.
    • de Westliches Abnaki sin. compl.
    • en Western Abenaki
    • en Saint Francis sin. compl.
    • en Western Abnaki sin. compl.
    • es abenaqués occidental
    • es abnakí occidental sin. compl.
    • es Saint Francis sin. compl.
    • eu mendebaldeko abenakia
    • eu mendebaldeko abenakia sin. compl.
    • eu mendebaldeko abnaki sin. compl.
    • eu Saint Francis sin. compl.
    • fr abénaqui occidental
    • fr abénaki sin. compl.
    • fr abnaki occidental sin. compl.
    • fr Saint Francis sin. compl.
    • gl abenaki occidental
    • gl abnaki occidental sin. compl.
    • gl Saint Francis sin. compl.
    • gn avenaki occidental
    • gn abnaki occidental sin. compl.
    • gn Saint Francis sin. compl.
    • it abenaki occidentale
    • it abnaki occidentale sin. compl.
    • it Saint Francis sin. compl.
    • pt abenaki ocidental
    • pt abnaki ocidental sin. compl.
    • pt Saint Francis sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Àlgica > Algonquina > Oriental> , <Amèrica > Canadà>

    La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

    La ciutat de Saint Francis (al Quebec) es va establir com a resultat d'una missió, al segle XVII, amb població indígena provinent de diversos grups del voltant. De fet, els abenakis són originaris de Nova Anglaterra, però van haver de fugir d'aquella zona.

    El grup ètnic abenaki està integrat per unes 2.000 persones que ja no parlen la llengua pròpia. Cal dir que existeixen alguns intents de revitalitzar la llengua.

    L'abenaki oriental i l'abenaki occidental es diferencien per diversos trets fonològics, lèxics i sintàctics. El terme abenaki, significa 'gent de l'est'.

       
  • 1530839   'abotee  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> 'abotee
     
       
    • vute
    • 'abotee sin. compl.
    • 'abwetee sin. compl.
    • baboute sin. compl.
    • bamboute sin. compl.
    • boute sin. compl.
    • bubure sin. compl.
    • bule sin. compl.
    • bute sin. compl.
    • foute sin. compl.
    • luvure sin. compl.
    • nbule sin. compl.
    • pute sin. compl.
    • voute sin. compl.
    • voutere sin. compl.
    • woute sin. compl.
    • wute sin. compl.
    • cod nyìndi vtéé
    • de Vute
    • de Abotee sin. compl.
    • de Baboute sin. compl.
    • de Babute sin. compl.
    • de Foute sin. compl.
    • en Vute
    • en Abotee/'Abwetee sin. compl.
    • en Baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • en Bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • en Foute sin. compl.
    • en Luvure/Nbule sin. compl.
    • en Pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • es vute
    • es abotee/'Abwetee sin. compl.
    • es baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • es bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • es foute sin. compl.
    • es luvure/Nbule sin. compl.
    • es pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • eu vute
    • eu abotee/'Abwetee sin. compl.
    • eu baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • eu bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • eu foute sin. compl.
    • eu luvure/Nbule sin. compl.
    • eu pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • fr vute
    • fr baboute sin. compl.
    • fr foute sin. compl.
    • fr voute sin. compl.
    • fr woute sin. compl.
    • gl vute
    • gl abotee/'Abwetee sin. compl.
    • gl baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • gl bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • gl foute sin. compl.
    • gl luvure/Nbule sin. compl.
    • gl pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • it vute
    • it abotee/'Abwetee sin. compl.
    • it baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • it bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • it foute sin. compl.
    • it luvure/Nbule sin. compl.
    • it pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • nl Vute
    • nl Baboute sin. compl.
    • nl Foute sin. compl.
    • nl Voute sin. compl.
    • nl Woute sin. compl.
    • pt vute
    • pt abotee/'Abwetee sin. compl.
    • pt baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • pt bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • pt foute sin. compl.
    • pt luvure/Nbule sin. compl.
    • pt pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vute anomenen la seva llengua nyìndi vute, 'la parla dels vute'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantú els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha revut una forta influència de la llengua ful.

    El vute s'havia classificat com una llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i Camerun.

    Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a l'ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vute. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els ful i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.

       
  • 1530050   abron  <Nigerocongolesa > Kwa> , <Àfrica > Costa d'Ivori> , <Àfrica > Ghana> abron
     
       
    • abron
    • bron sin. compl.
    • brong sin. compl.
    • doma sin. compl.
    • gyaman sin. compl.
    • cod abrón
    • cod brong
    • ar أبرون برونغ
    • cy Abron
    • cy Bron sin. compl.
    • cy Brong sin. compl.
    • cy Doma sin. compl.
    • cy Gyaman sin. compl.
    • de Abron
    • de Bron sin. compl.
    • de Brong sin. compl.
    • de Doma sin. compl.
    • de Gyaman sin. compl.
    • en Abron
    • en Bron sin. compl.
    • en Brong sin. compl.
    • en Doma sin. compl.
    • en Gyaman sin. compl.
    • es abrón brong
    • es bron sin. compl.
    • es brong sin. compl.
    • es doma sin. compl.
    • es gyaman sin. compl.
    • eu abronera
    • eu bron sin. compl.
    • eu brong sin. compl.
    • eu doma sin. compl.
    • eu gyaman sin. compl.
    • fr abron brong
    • fr abron sin. compl.
    • fr bron sin. compl.
    • fr brong sin. compl.
    • fr doma sin. compl.
    • fr gyaman sin. compl.
    • gl abron brong
    • gl bron sin. compl.
    • gl brong sin. compl.
    • gl doma sin. compl.
    • gl gyaman sin. compl.
    • gn avron vrong
    • gn brong sin. compl.
    • gn doma sin. compl.
    • gn gyaman sin. compl.
    • gn vron sin. compl.
    • it abron
    • it bron sin. compl.
    • it brong sin. compl.
    • it doma sin. compl.
    • it gyaman sin. compl.
    • ja アブロン・ブロング語
    • ja ドマ語 sin. compl.
    • ja ブロン語 sin. compl.
    • ja ギャマン語 sin. compl.
    • ja ブロング語 sin. compl.
    • nl Abron Brong
    • nl Bron sin. compl.
    • nl Brong sin. compl.
    • nl Doma sin. compl.
    • nl Gyaman sin. compl.
    • pt abron brong
    • pt bron sin. compl.
    • pt brong sin. compl.
    • pt doma sin. compl.
    • pt gyaman sin. compl.
    • ru Аброн
    • ru Брон sin. compl.
    • ru Дома sin. compl.
    • ru Бронг sin. compl.
    • ru Джаман sin. compl.
    • zh 阿布隆·布隆格
    • zh 布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Kwa> , <Àfrica > Costa d'Ivori> , <Àfrica > Ghana>

    L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta. L'abron és la varietat més diferenciada, tot i que manté força semblances amb l'aixanti. Bona part de les comunitats àkan coneixen l'estàndard aixanti twi.

    La llengua és anomenada abron a Costa d'Ivori i brong a Ghana.

       
  • 1530839   'abwetee  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> 'abwetee
     
       
    • vute
    • 'abotee sin. compl.
    • 'abwetee sin. compl.
    • baboute sin. compl.
    • bamboute sin. compl.
    • boute sin. compl.
    • bubure sin. compl.
    • bule sin. compl.
    • bute sin. compl.
    • foute sin. compl.
    • luvure sin. compl.
    • nbule sin. compl.
    • pute sin. compl.
    • voute sin. compl.
    • voutere sin. compl.
    • woute sin. compl.
    • wute sin. compl.
    • cod nyìndi vtéé
    • de Vute
    • de Abotee sin. compl.
    • de Baboute sin. compl.
    • de Babute sin. compl.
    • de Foute sin. compl.
    • en Vute
    • en Abotee/'Abwetee sin. compl.
    • en Baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • en Bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • en Foute sin. compl.
    • en Luvure/Nbule sin. compl.
    • en Pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • es vute
    • es abotee/'Abwetee sin. compl.
    • es baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • es bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • es foute sin. compl.
    • es luvure/Nbule sin. compl.
    • es pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • eu vute
    • eu abotee/'Abwetee sin. compl.
    • eu baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • eu bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • eu foute sin. compl.
    • eu luvure/Nbule sin. compl.
    • eu pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • fr vute
    • fr baboute sin. compl.
    • fr foute sin. compl.
    • fr voute sin. compl.
    • fr woute sin. compl.
    • gl vute
    • gl abotee/'Abwetee sin. compl.
    • gl baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • gl bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • gl foute sin. compl.
    • gl luvure/Nbule sin. compl.
    • gl pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • it vute
    • it abotee/'Abwetee sin. compl.
    • it baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • it bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • it foute sin. compl.
    • it luvure/Nbule sin. compl.
    • it pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • nl Vute
    • nl Baboute sin. compl.
    • nl Foute sin. compl.
    • nl Voute sin. compl.
    • nl Woute sin. compl.
    • pt vute
    • pt abotee/'Abwetee sin. compl.
    • pt baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • pt bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • pt foute sin. compl.
    • pt luvure/Nbule sin. compl.
    • pt pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vute anomenen la seva llengua nyìndi vute, 'la parla dels vute'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantú els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha revut una forta influència de la llengua ful.

    El vute s'havia classificat com una llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i Camerun.

    Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a l'ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vute. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els ful i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.

       
  • 1530547   acatec  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> , <Amèrica > Mèxic> acatec
     
       
    • akateko
    • acatec sin. compl.
    • acateco sin. compl.
    • conob sin. compl.
    • kanjobal de l'oest sin. compl.
    • kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • q'anjob'al de l'oest sin. compl.
    • cy Akateko
    • cy Acatec sin. compl.
    • cy Acateco sin. compl.
    • cy Conob sin. compl.
    • cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
    • cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
    • de Acateco
    • de Acatec sin. compl.
    • de Akateko sin. compl.
    • de Conob sin. compl.
    • de Kanjobal West sin. compl.
    • de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
    • en Akateko
    • en Acatec sin. compl.
    • en Acateco sin. compl.
    • en Conob sin. compl.
    • en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
    • en Western Kanjobal sin. compl.
    • en Western Q'anjob'al sin. compl.
    • es acateco
    • es acatec sin. compl.
    • es akateko sin. compl.
    • es conob sin. compl.
    • es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • es kanjobal del oeste sin. compl.
    • es q'anjob'al del oeste sin. compl.
    • eu akatekera
    • eu acatec sin. compl.
    • eu acateco sin. compl.
    • eu akateko sin. compl.
    • eu conob sin. compl.
    • eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
    • eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
    • eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
    • fr acatèque
    • fr acatec sin. compl.
    • fr acateco sin. compl.
    • fr akateko sin. compl.
    • fr conob sin. compl.
    • fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
    • fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
    • gl akateko
    • gl acatec sin. compl.
    • gl acateco sin. compl.
    • gl conob sin. compl.
    • gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • gl kanjobal do oeste sin. compl.
    • gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
    • gn akatéko
    • gn akatec sin. compl.
    • gn akatéko sin. compl.
    • gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
    • gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
    • gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
    • gn konob sin. compl.
    • it akateko
    • it acatec sin. compl.
    • it acateco sin. compl.
    • it conob sin. compl.
    • it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
    • it kanjobal occidentale sin. compl.
    • it q'anjob'al occidentale sin. compl.
    • pt akateco
    • pt acatec sin. compl.
    • pt acateco sin. compl.
    • pt conob sin. compl.
    • pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • pt kanjobal do oeste sin. compl.
    • pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> , <Amèrica > Mèxic>

    Als anys setanta del segle XX, es va proposar oferir la condició de llengües a l'akateko i al q'anjobal, que fins al moment s'havien considerat variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també les denominacions de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est respectivament.

    Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre les tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

    Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

    Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

    L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka establerta anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40 % de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.

       
  • 1530547   acateco  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> , <Amèrica > Mèxic> acateco
     
       
    • akateko
    • acatec sin. compl.
    • acateco sin. compl.
    • conob sin. compl.
    • kanjobal de l'oest sin. compl.
    • kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • q'anjob'al de l'oest sin. compl.
    • cy Akateko
    • cy Acatec sin. compl.
    • cy Acateco sin. compl.
    • cy Conob sin. compl.
    • cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
    • cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
    • de Acateco
    • de Acatec sin. compl.
    • de Akateko sin. compl.
    • de Conob sin. compl.
    • de Kanjobal West sin. compl.
    • de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
    • en Akateko
    • en Acatec sin. compl.
    • en Acateco sin. compl.
    • en Conob sin. compl.
    • en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
    • en Western Kanjobal sin. compl.
    • en Western Q'anjob'al sin. compl.
    • es acateco
    • es acatec sin. compl.
    • es akateko sin. compl.
    • es conob sin. compl.
    • es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • es kanjobal del oeste sin. compl.
    • es q'anjob'al del oeste sin. compl.
    • eu akatekera
    • eu acatec sin. compl.
    • eu acateco sin. compl.
    • eu akateko sin. compl.
    • eu conob sin. compl.
    • eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
    • eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
    • eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
    • fr acatèque
    • fr acatec sin. compl.
    • fr acateco sin. compl.
    • fr akateko sin. compl.
    • fr conob sin. compl.
    • fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
    • fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
    • gl akateko
    • gl acatec sin. compl.
    • gl acateco sin. compl.
    • gl conob sin. compl.
    • gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • gl kanjobal do oeste sin. compl.
    • gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
    • gn akatéko
    • gn akatec sin. compl.
    • gn akatéko sin. compl.
    • gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
    • gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
    • gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
    • gn konob sin. compl.
    • it akateko
    • it acatec sin. compl.
    • it acateco sin. compl.
    • it conob sin. compl.
    • it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
    • it kanjobal occidentale sin. compl.
    • it q'anjob'al occidentale sin. compl.
    • pt akateco
    • pt acatec sin. compl.
    • pt acateco sin. compl.
    • pt conob sin. compl.
    • pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • pt kanjobal do oeste sin. compl.
    • pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> , <Amèrica > Mèxic>

    Als anys setanta del segle XX, es va proposar oferir la condició de llengües a l'akateko i al q'anjobal, que fins al moment s'havien considerat variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també les denominacions de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est respectivament.

    Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre les tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

    Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

    Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

    L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka establerta anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40 % de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.

       
  • 1529778   achagua  <Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko> , <Amèrica > Colòmbia> achagua
     
       
    • achagua
    • achawa sin. compl.
    • ajagua sin. compl.
    • xagua sin. compl.
    • ar أتشاغوية
    • cy Achagua
    • cy Achawa sin. compl.
    • cy Ajagua sin. compl.
    • cy Xagua sin. compl.
    • de Achagua
    • de Ajagua sin. compl.
    • de Xagua sin. compl.
    • en Achagua
    • en Achawa sin. compl.
    • en Ajagua sin. compl.
    • en Xagua sin. compl.
    • es achagua
    • es achawa sin. compl.
    • es ajagua sin. compl.
    • es xagua sin. compl.
    • eu achaguera
    • eu achawa sin. compl.
    • eu ajagua sin. compl.
    • eu xagua sin. compl.
    • fr achagua
    • fr achawa sin. compl.
    • fr ajagua sin. compl.
    • fr xagua sin. compl.
    • gl achagua
    • gl achawa sin. compl.
    • gl ajagua sin. compl.
    • gl xagua sin. compl.
    • gn achagua
    • gn achawa sin. compl.
    • gn ajagua sin. compl.
    • gn xagua sin. compl.
    • it achawa
    • ja アチャワ語
    • ja サワ語 sin. compl.
    • ja アハワ語 sin. compl.
    • nl Achagua
    • nl Achawa sin. compl.
    • nl Ajagua sin. compl.
    • nl Xagua sin. compl.
    • pt achagua
    • pt achawa sin. compl.
    • pt ajagua sin. compl.
    • pt xagua sin. compl.
    • ru Ачагуа
    • ru Ачава sin. compl.
    • ru Хагуа sin. compl.
    • ru Ахагуа sin. compl.
    • sw Achagua
    • sw Achawa sin. compl.
    • sw Ajagua sin. compl.
    • sw Xagua sin. compl.
    • tmh Tacagwat
    • zh 阿查瓜
    • zh 夏瓜 sin. compl.
    • zh 阿哈瓜 sin. compl.
    • zh 阿查瓦 sin. compl.

    <Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko> , <Amèrica > Colòmbia>

    Havien estat una de les comunitats més nombroses i disperses dels Llanos Orientales, amb més de 20 grups locals.

    Molts són d'origen piapoco, comunitat amb la qual mantenen relacions estretes, incloent-hi el matrimoni.

    Actualment unes quantes persones de l'ètnia sàliva conviuen amb els achagua.

       
  • 1530595   achawa  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Malawi> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > Tanzània> achawa
     
       
    • hyao sin. compl.
    • hiao sin. compl.
    • haiao sin. compl.
    • djao sin. compl.
    • chiyao sin. compl.
    • ayo sin. compl.
    • ayawa sin. compl.
    • ayao sin. compl.
    • ajawa sin. compl.
    • adsoa sin. compl.
    • adsawa sin. compl.
    • jao sin. compl.
    • veiao sin. compl.
    • wajao sin. compl.
    • achawa sin. compl.
    • yao
    • ar ياو
    • cy Yao
    • cy Achawa sin. compl.
    • cy Adsawa sin. compl.
    • cy Adsoa sin. compl.
    • cy Ajawa sin. compl.
    • cy Ayao sin. compl.
    • cy Ayawa sin. compl.
    • cy Ayo sin. compl.
    • cy Chiyao sin. compl.
    • cy Djao sin. compl.
    • cy Haiao sin. compl.
    • cy Hiao sin. compl.
    • cy Hyao sin. compl.
    • cy Jao sin. compl.
    • cy Veiao sin. compl.
    • cy Wajao sin. compl.
    • de Yao
    • de Achawa sin. compl.
    • de Adsawa sin. compl.
    • de Adsoa sin. compl.
    • de Ajawa sin. compl.
    • de Ayao sin. compl.
    • de Ayawa sin. compl.
    • de Wajao sin. compl.
    • de Veiao sin. compl.
    • de Jao sin. compl.
    • de Hyao sin. compl.
    • de Hiao sin. compl.
    • de Haiao sin. compl.
    • de Djao sin. compl.
    • de Chiyao sin. compl.
    • de Ayo sin. compl.
    • en Adsoa sin. compl.
    • en Ajawa sin. compl.
    • en Ayao sin. compl.
    • en Ayawa sin. compl.
    • en Ayo sin. compl.
    • en Chiyao sin. compl.
    • en Ciyao sin. compl.
    • en Djao sin. compl.
    • en Haiao sin. compl.
    • en Hajao sin. compl.
    • en Hiao sin. compl.
    • en Hyao sin. compl.
    • en Jao sin. compl.
    • en Veiao sin. compl.
    • en Wajao sin. compl.
    • en Adsawa sin. compl.
    • en Achawa sin. compl.
    • en Yao
    • es yao
    • es achawa sin. compl.
    • es adsawa sin. compl.
    • es adsoa sin. compl.
    • es ajawa sin. compl.
    • es ayao sin. compl.
    • es ayawa sin. compl.
    • es ayo sin. compl.
    • es chiyao sin. compl.
    • es djao sin. compl.
    • es haiao sin. compl.
    • es hiao sin. compl.
    • es hyao sin. compl.
    • es jao sin. compl.
    • es veiao sin. compl.
    • es wajao sin. compl.
    • eu yaoera
    • eu achawa sin. compl.
    • eu djao sin. compl.
    • eu haiao sin. compl.
    • eu hiao sin. compl.
    • eu hyao sin. compl.
    • eu jao sin. compl.
    • eu veiao sin. compl.
    • eu wajao sin. compl.
    • eu yao sin. compl.
    • eu adsawa sin. compl.
    • eu adsoa sin. compl.
    • eu ajawa sin. compl.
    • eu ayao sin. compl.
    • eu ayawa sin. compl.
    • eu ayo sin. compl.
    • eu chiyao sin. compl.
    • fr yao
    • fr achawa sin. compl.
    • fr adsawa sin. compl.
    • fr adsoa sin. compl.
    • fr ajawa sin. compl.
    • fr ayao sin. compl.
    • fr ayawa sin. compl.
    • fr ayo sin. compl.
    • fr chiyao sin. compl.
    • fr djao sin. compl.
    • fr haiao sin. compl.
    • fr hiao sin. compl.
    • fr hyao sin. compl.
    • fr jao sin. compl.
    • fr veiao sin. compl.
    • fr wajao sin. compl.
    • gl yao
    • gl achawa sin. compl.
    • gl adsawa sin. compl.
    • gl adsoa sin. compl.
    • gl ajawa sin. compl.
    • gl ayao sin. compl.
    • gl ayawa sin. compl.
    • gl ayo sin. compl.
    • gl chiyao sin. compl.
    • gl djao sin. compl.
    • gl haiao sin. compl.
    • gl hiao sin. compl.
    • gl hyao sin. compl.
    • gl jao sin. compl.
    • gl veiao sin. compl.
    • gl wajao sin. compl.
    • gn yao
    • gn achawa sin. compl.
    • gn adsawa sin. compl.
    • gn adsoa sin. compl.
    • gn ajawa sin. compl.
    • gn ayao sin. compl.
    • gn ayawa sin. compl.
    • gn ayo sin. compl.
    • gn chiyao sin. compl.
    • gn djao sin. compl.
    • gn haiao sin. compl.
    • gn hiao sin. compl.
    • gn hyao sin. compl.
    • gn jao sin. compl.
    • gn veiao sin. compl.
    • gn wajao sin. compl.
    • it yao
    • it achawa sin. compl.
    • it adsawa sin. compl.
    • it adsoa sin. compl.
    • it ajawa sin. compl.
    • it ayao sin. compl.
    • it ayawa sin. compl.
    • it ayo sin. compl.
    • it chiyao sin. compl.
    • it djao sin. compl.
    • it haiao sin. compl.
    • it hiao sin. compl.
    • it hyao sin. compl.
    • it jao sin. compl.
    • it veiao sin. compl.
    • it wajao sin. compl.
    • pt yao
    • pt achawa sin. compl.
    • pt adsawa sin. compl.
    • pt adsoa sin. compl.
    • pt ajawa sin. compl.
    • pt ayao sin. compl.
    • pt ayawa sin. compl.
    • pt ayo sin. compl.
    • pt chiyao sin. compl.
    • pt djao sin. compl.
    • pt haiao sin. compl.
    • pt hiao sin. compl.
    • pt hyao sin. compl.
    • pt jao sin. compl.
    • pt veiao sin. compl.
    • pt wajao sin. compl.
    • tmh Tayaot
    • tmh Achawa sin. compl.
    • tmh adsawa sin. compl.
    • tmh adsoa sin. compl.
    • tmh ajawa sin. compl.
    • tmh ayao sin. compl.
    • tmh ayawa sin. compl.
    • tmh ayo sin. compl.
    • tmh chiyao sin. compl.
    • tmh djao sin. compl.
    • tmh haiao sin. compl.
    • tmh hiao sin. compl.
    • tmh hyao sin. compl.
    • tmh jao sin. compl.
    • tmh veiao sin. compl.
    • tmh wajao sin. compl.
    • zh 爻语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Malawi> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > Tanzània>

    El yao és una llengua bantú parlada a l'Àfrica oriental, i més concretament a Malawi, Tanzània i Moçambic. Els parlants del yao representen aproximadament el 10% de la població total de Malawi, l'1% de la població de Tanzània i l'1% de la població de Moçambic.

    Els parlants del yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili i/o una altra llengua parlada a la regió .

    Les llengües bantú formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.

       
  • 1529778   achawa  <Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko> , <Amèrica > Colòmbia> achawa
     
       
    • achagua
    • achawa sin. compl.
    • ajagua sin. compl.
    • xagua sin. compl.
    • ar أتشاغوية
    • cy Achagua
    • cy Achawa sin. compl.
    • cy Ajagua sin. compl.
    • cy Xagua sin. compl.
    • de Achagua
    • de Ajagua sin. compl.
    • de Xagua sin. compl.
    • en Achagua
    • en Achawa sin. compl.
    • en Ajagua sin. compl.
    • en Xagua sin. compl.
    • es achagua
    • es achawa sin. compl.
    • es ajagua sin. compl.
    • es xagua sin. compl.
    • eu achaguera
    • eu achawa sin. compl.
    • eu ajagua sin. compl.
    • eu xagua sin. compl.
    • fr achagua
    • fr achawa sin. compl.
    • fr ajagua sin. compl.
    • fr xagua sin. compl.
    • gl achagua
    • gl achawa sin. compl.
    • gl ajagua sin. compl.
    • gl xagua sin. compl.
    • gn achagua
    • gn achawa sin. compl.
    • gn ajagua sin. compl.
    • gn xagua sin. compl.
    • it achawa
    • ja アチャワ語
    • ja サワ語 sin. compl.
    • ja アハワ語 sin. compl.
    • nl Achagua
    • nl Achawa sin. compl.
    • nl Ajagua sin. compl.
    • nl Xagua sin. compl.
    • pt achagua
    • pt achawa sin. compl.
    • pt ajagua sin. compl.
    • pt xagua sin. compl.
    • ru Ачагуа
    • ru Ачава sin. compl.
    • ru Хагуа sin. compl.
    • ru Ахагуа sin. compl.
    • sw Achagua
    • sw Achawa sin. compl.
    • sw Ajagua sin. compl.
    • sw Xagua sin. compl.
    • tmh Tacagwat
    • zh 阿查瓜
    • zh 夏瓜 sin. compl.
    • zh 阿哈瓜 sin. compl.
    • zh 阿查瓦 sin. compl.

    <Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko> , <Amèrica > Colòmbia>

    Havien estat una de les comunitats més nombroses i disperses dels Llanos Orientales, amb més de 20 grups locals.

    Molts són d'origen piapoco, comunitat amb la qual mantenen relacions estretes, incloent-hi el matrimoni.

    Actualment unes quantes persones de l'ètnia sàliva conviuen amb els achagua.