Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1529749   arabela  <Zaparoana> , <Amèrica > Perú> arabela
     
       
    • arabela
    • chiripuno sin. compl.
    • cod tapwiyukwaka
    • ar أرابيلية
    • cy Arabela
    • cy Chiripuno sin. compl.
    • de Arabela
    • de Chiripuno sin. compl.
    • en Arabela
    • en Chiripuno sin. compl.
    • es arabela
    • es chiripuno sin. compl.
    • eu arabelera
    • eu chiripuno sin. compl.
    • fr arabela
    • fr chiripuno sin. compl.
    • gl arabela
    • gl chiripuno sin. compl.
    • gn aravela
    • gn chiripuno sin. compl.
    • it arabela
    • it chiripuno sin. compl.
    • it chiripunu sin. compl.
    • ja アラベラ語
    • ja チリプノ語 sin. compl.
    • nl Arabela
    • nl Chiripuno sin. compl.
    • pt arabela
    • pt chiripuno sin. compl.
    • pt chiripunu sin. compl.
    • ru Арабела
    • ru Чирипуно sin. compl.
    • sw Arabela
    • sw Chiripuno sin. compl.
    • tmh Tarabilt
    • zh 阿拉倍拉
    • zh 其利普诺 sin. compl.

    <Zaparoana> , <Amèrica > Perú>

    Van ser contactats per primer cop el 1945. Actualment el grup ètnic està format per 300-500 persones. Ja no hi ha individus monolingües, la majoria parla espanyol i la variant local del quítxua.

    Un petit grup, els pananahuri, es va separar dels arabela fa uns cent anys, però no se sap del cert si encara existeix.

       
  • 1529555   aragonès  <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> aragonès
     
       
    • aragonès
    • cod aragonés
    • ar الأراغونية
    • cy Aragoneg
    • de Aragonesisch
    • en Aragonese
    • es aragonés
    • eu aragoiera
    • eu aragonés sin. compl.
    • fr aragonais
    • gl aragonés
    • gn aragone
    • it aragonese
    • ja アラゴン語
    • nl Aragonees
    • oc aragonés
    • pt aragonês
    • ru Арагонский язык
    • sw Aragonese
    • tmh Taragunit
    • zh 阿拉贡语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya>

    És el resultat autòcton de l'evolució del llatí que es parlava a la part septentrional d'Aragó en temps de l'Imperi Romà. L'àmbit territorial de l'idioma s'ha anat encongint a mesura que les varietats parlades, desprestigiades, han anat seguint un camí de castellanització gradual, en virtut del qual han anat esdevenint parlars integrats al sistema castellà. Aquest procés, accelerat a la segona meitat del s. XX amb la millora de les comunicacions i el creixement del turisme, està a punt de culminar: avui el castellà, més o menys tenyit d'aragonesismes, ja és la llengua de la majoria de la població, especialment el jovent, de l'alt Aragó, darrer reducte on la llengua havia aconseguit de sobreviure després d'haver desaparegut de la resta del país i del País Valencià.

       
  • 1530591   aramanik  <Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional> , <Àfrica > Tanzània> aramanik
     
       
    • aasax
    • aasa sin. compl.
    • aramanik sin. compl.
    • asa sin. compl.
    • asax sin. compl.
    • lamanik sin. compl.
    • cod aasáx
    • cod afoku
    • cod asá
    • ar آساكس
    • cy Aasax
    • cy Aasa sin. compl.
    • cy Aramanik sin. compl.
    • cy Asa sin. compl.
    • cy Asax sin. compl.
    • cy Lamanik sin. compl.
    • de Aasáx
    • de Aasa sin. compl.
    • de Aasax sin. compl.
    • de Aramanik sin. compl.
    • de Asa sin. compl.
    • de Asax sin. compl.
    • de Lamanik sin. compl.
    • en Aasáx
    • en Aasá sin. compl.
    • en Aasax sin. compl.
    • en Aramanik sin. compl.
    • en Asak sin. compl.
    • en Asax sin. compl.
    • en Assa sin. compl.
    • en Lamanik sin. compl.
    • es aasax
    • es aasa sin. compl.
    • es aramanik sin. compl.
    • es asa sin. compl.
    • es asax sin. compl.
    • es lamanik sin. compl.
    • eu asera
    • eu aasa sin. compl.
    • eu aramanik sin. compl.
    • eu asa sin. compl.
    • eu asax sin. compl.
    • eu lamanik sin. compl.
    • fr aasax
    • fr aasa sin. compl.
    • fr aramanik sin. compl.
    • fr asa sin. compl.
    • fr asax sin. compl.
    • fr lamanik sin. compl.
    • gl aasax
    • gl aasa sin. compl.
    • gl aramanik sin. compl.
    • gl asa sin. compl.
    • gl asax sin. compl.
    • gl lamanik sin. compl.
    • gn aasax
    • gn aasa sin. compl.
    • gn aramanik sin. compl.
    • gn asa sin. compl.
    • gn asax sin. compl.
    • gn lamanik sin. compl.
    • it aasax
    • it aasa sin. compl.
    • it aramanik sin. compl.
    • it asa sin. compl.
    • it asax sin. compl.
    • it lamanik sin. compl.
    • pt aasax
    • pt aasa sin. compl.
    • pt aramanik sin. compl.
    • pt asa sin. compl.
    • pt asax sin. compl.
    • pt lamanik sin. compl.
    • tmh Taasaxt
    • tmh aasa sin. compl.
    • tmh aramanik sin. compl.
    • tmh Asa sin. compl.
    • tmh asax sin. compl.
    • tmh lamanik sin. compl.
    • zh 阿萨克斯语
    • num Sistema aràbic

    <Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    L'aasax és una llengua de la família afroasiàtica parlada a Tanzània que està extingida o pràcticament extingida: segons alguns autors, la llengua asa està extingida des de l'any 1976. Hi ha fonts, però, que afirmen que hi ha entre 100 i 300 individus que tenen algun coneixement d'aquesta llengua.

    El procés d'extinció d'aquesta llengua va començar a final del segle XIX, quan els massai, un poble tradicionalment ramader, es van expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els asa, que van abandonar la seva llengua i van adoptar la llengua massai.

    El terme aasax significa 'caçadors'.

       
  • 1529626   arameu  <Afroasiàtica > Semítica > Aramaic> , <Àsia > Iran> , <Àsia > Iraq> , <Àsia > Síria> , <Àsia > Turquia> arameu
     
       
    • arameu
    • neoarameu sin. compl.
    • cod ârâmâyâ
    • ar الآرامية
    • cy Aramaeg
    • cy Neo-aramaeg sin. compl.
    • de Aramäisch
    • de Neuaramäisch sin. compl.
    • en Aramaic
    • en Neo-Aramaic sin. compl.
    • eu arameera
    • eu neoarameu sin. compl.
    • fr araméen
    • fr néo-araméen sin. compl.
    • gl arameo
    • gl neoarameo sin. compl.
    • gn araméo
    • gn neoaraméo sin. compl.
    • it aramaico
    • it neoaramaico sin. compl.
    • ja アラム語
    • ja 新アラム語 sin. compl.
    • nl Aramees
    • nl Nieuw-Aramees sin. compl.
    • oc aramèu
    • oc neoaramèu sin. compl.
    • pt aramaico
    • pt neo-aramaico sin. compl.
    • ru Арамейский язык
    • ru Новоарамейский язык sin. compl.
    • zh 阿拉米语

    <Afroasiàtica > Semítica > Aramaic> , <Àsia > Iran> , <Àsia > Iraq> , <Àsia > Síria> , <Àsia > Turquia>

    L'arameu és una llengua parlada al Pròxim Orient pels arameus, poble de pastors seminòmades originari del nord-oest de Mesopotàmia, que durant el segle XII aC es va començar a assentar en gran nombre en la regió. L'arameu va ser utilitzat per a la comunicació intergrupal entre pobles que parlaven diferents llengües fins arribar a ser la llengua de comunicació més important del Pròxim Orient; el seu ús es va estendre també a l'est d'Àsia, el nord d'Àfrica i Europa, fins que, a partir del segle VII dC, va ser substituït per l'àrab com a llengua franca.

    L'arameu no és una llengua uniforme per la seva llarga història, l'enorme quantitat de textos literaris escrits -molts dels textos sagrats de cristians i jueus que ens han arribat estaven escrits en aquesta llengua (per exemple, alguns llibres de la Bíblia i el Talmud)- i el seu ús per diverses comunitats religioses. Hi ha una distinció clara entre l'arameu antic, actualment extingit i après només pels estudiosos, i l'arameu modern, força fragmentat en dialectes.

    Les persecucions religioses sofertes pels seus parlants -cristians i jueus- en els darrers dos-cents anys i la inestabilitat en el Pròxim Orient han portat els arameus a la diàspora i a la pèrdua progressiva de la llengua. Tot i ser parlada encara com a primera llengua per moltes petites comunitats, l'arameu està actualment en greu perill d'extinció.

       
  • 1529602   aranès  <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> , <Europa > França> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Mònaco> aranès
     
       
    • occità
    • aranès sin. compl.
    • gascó sin. compl.
    • llengua d'oc sin. compl.
    • provençal sin. compl.
    • cod occitan
    • ar الأوكستانية
    • cy Ocsitaneg
    • de Okzitanisch
    • de Aranesisch sin. compl.
    • de Langue d'Oc sin. compl.
    • en Occitan
    • en Aranese sin. compl.
    • en Lenga d'Òc sin. compl.
    • es occitano
    • es aranés sin. compl.
    • es lengua d'oc sin. compl.
    • eu okzitaniera
    • fr occitan
    • fr aranais sin. compl.
    • fr langue d'oc sin. compl.
    • gl occitano
    • gl aranés sin. compl.
    • gl lingua de oc sin. compl.
    • gn occitáno
    • gn arane sin. compl.
    • gn ñe'êdoy sin. compl.
    • it occitano
    • it aranese sin. compl.
    • it lingua d'oc sin. compl.
    • ja オック語
    • ja オクシタン語、アラネス語 sin. compl.
    • nl Occitaans
    • nl Aranees sin. compl.
    • nl Langue d'Oc sin. compl.
    • oc occitan
    • oc aranés sin. compl.
    • oc lengua d'òc sin. compl.
    • pt occitano
    • pt aranês sin. compl.
    • pt língua d'oc sin. compl.
    • ru Окситанский язык
    • ru Аранский sin. compl.
    • ru Лангедокский sin. compl.
    • ru Провансальский sin. compl.
    • sw Occitan
    • sw Aranese sin. compl.
    • sw Lenga d'òc sin. compl.
    • tmh Tuksitant
    • tmh Iles n ok sin. compl.
    • tmh taranit sin. compl.
    • zh 欧西坦语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> , <Europa > França> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Mònaco>

    L'occità es va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d'Occitània. Els primers textos que se'n conserven són del segle XI i, als segles XII i XIII, va arribar a ser el vehicle d'una cultura vigorosa. D'ençà del segle XIII, però, i al llarg de la resta de l'edat mitjana, França es va anar emparant de gairebé tot el país, amb la qual cosa s'hi va iniciar un procés de francesització cultural i lingüística.

    El col·lectiu Anem Òc lluita per un reconeixement més gran de l'occità a França. Els anys 2005, 2007 i 2009 van mobilitzar 25.000 persones pels carrers de Carcassona i Beziers.

    Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle XIX i l'occitanisme del segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. L'occitanisme també ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.

    La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle XIV, s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal: el 1990 es va declarar cooficial a la Vall i el 2010, cooficial a tot el Principat, juntament amb el català i el castellà.

    Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'Administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà -i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar- l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.

       
  • 1530249   araona  <Tacana> , <Amèrica > Bolívia> araona
     
       
    • araona
    • carina sin. compl.
    • cavina sin. compl.
    • cod araona
    • ar الأراونية
    • cy Araona
    • cy Carina sin. compl.
    • cy Cavina sin. compl.
    • de Araona
    • de Carina sin. compl.
    • de Cavina sin. compl.
    • en Araona
    • en Carina sin. compl.
    • en Cavina sin. compl.
    • es araona
    • es carina sin. compl.
    • es cavina sin. compl.
    • eu araonera
    • eu carina sin. compl.
    • eu cavina sin. compl.
    • fr araona
    • fr carina sin. compl.
    • fr cavina sin. compl.
    • gn araóna
    • gn carina sin. compl.
    • gn cavina sin. compl.
    • it araona
    • it carina sin. compl.
    • it cavina sin. compl.
    • ja アラオナ語
    • ja カリナ語 sin. compl.
    • ja カビネニャ語 sin. compl.
    • nl Araona
    • nl Carina sin. compl.
    • nl Cavina sin. compl.
    • pt araona
    • pt carina sin. compl.
    • pt cavina sin. compl.
    • ru Араона
    • ru Карина sin. compl.
    • ru Кавина sin. compl.
    • zh 阿拉奥语
    • zh 卡利纳 sin. compl.
    • zh 卡维纳 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Tacana> , <Amèrica > Bolívia>

    Els araones eren tradicionalment exògams: es casaven sempre amb membres del clan veí caviña. També tenien molt contacte amb els toromones. La comunitat araona actual prové de dues úniques famílies, una d'araona i una altra de caviña, que al començament del segle XX van fugir de l'esclavatge dels explotadors blancs.

    La llengua araona es manté molt viva en la comunitat. El percentatge de monolingües en la llengua pròpia és més alt que en d'altres comunitats indígenes de Bolívia. Tanmateix, el coneixement del castellà creix, especialment entre els homes. Només hi ha una escola a la comunitat. El professor és araona i l'ensenyament es fa principalment en la llengua pròpia. Hi ha alguns materials didàctics.

       
  • 1530725   arapaho  <Àlgica > Algonquina > Arapaho> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> arapaho
     
       
    • arapaho
    • arapahoe sin. compl.
    • arrapaho sin. compl.
    • inuna-ina (grup ètnic) sin. compl.
    • cy Arapaho
    • cy Arapahoe sin. compl.
    • cy Arrapaho sin. compl.
    • cy Inuna-ina (enw'r grŵp ethnig) sin. compl.
    • de Arapaho
    • de Arapahoe sin. compl.
    • de Arrapaho sin. compl.
    • de Inuna-Ina (ethnische Gruppe) sin. compl.
    • en Arapaho
    • en Arapahoe sin. compl.
    • en Arrapaho sin. compl.
    • en Arrapahoe sin. compl.
    • es arapaho
    • es arapahoe sin. compl.
    • es arrapaho sin. compl.
    • es inuna-ina (grupo étnico) sin. compl.
    • eu arapahoera
    • eu arapaho sin. compl.
    • eu arapahoe sin. compl.
    • eu arrapaho sin. compl.
    • eu inuna-ina (talde etnikoa) sin. compl.
    • fr arapaho
    • fr arapahoe sin. compl.
    • fr arrapaho sin. compl.
    • fr inuna-ina (groupe ethnique) sin. compl.
    • gl arapaho
    • gl arapahoe sin. compl.
    • gl arrapaho sin. compl.
    • gl inuna-ina sin. compl.
    • gn arapaho
    • gn arapahoe sin. compl.
    • gn arrapaho sin. compl.
    • gn inuna-ina (ta'ýi aty) sin. compl.
    • it arapaho
    • it arapahoe sin. compl.
    • it arrapaho sin. compl.
    • it inuna-ina (gruppo etnico) sin. compl.
    • pt arapaho
    • pt arapahoe sin. compl.
    • pt arrapaho sin. compl.
    • pt inuna-ina (grupo étnico) sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Àlgica > Algonquina > Arapaho> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

    Dins de les llengües algonquines parlades a les planes, l'arapaho, l'atsina o gros ventre, el besawunena i el nawathinehena formen un grup emparentat. Les úniques que han arribat fins als nostres dies són l'arapaho i l'atsina o gros ventre, ja que la resta es van extingir durant la primera meitat del segle XX i només en coneixem llistats de paraules. Alguns lingüistes (Mithun 2001) consideren que aquestes llengües són varietats dialectals d'una sola llengua.

    Es distingeixen dues varietats dialectals corresponents a dues comunitats: l'arapaho septentrional, parlat a la reserva de Wind River, i el meridional, parlat a Oklahoma.

    La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els cheyennes. Les llengües d'ambdós grups no són intercomprensibles. Tot i que sempre es van mantenir pacífics davant dels invasors i van tendir a fer-hi acords, arapahos i xeienes van ser víctimes de la sagnant massacre de Sand Creek (1865).

    Durant el segle XIX i la primera meitat del XX, els infants s'escolaritzaven en internats on l'arapaho estava rotundament prohibit. D'altra banda, la comunitat es va convèncer que calia abandonar la pròpia llengua a fi de ser ciutadans americans de ple dret.

    Els intents de revitalització de la llengua es van iniciar als anys seixanta, quan els membres més grans de la comunitat de Wind River es van adonar de la importància de preservar-la. L'arapaho es va començar a ensenyar a l'escola de la reserva Wind River l'any 1978, però només durant un total de 45 hores cada any acadèmic. Els anys noranta es va implantar un programa d'immersió per als infants de preescolar i més hores de classe a l'educació primària. Com a resultat, ara l'arapaho septentrional compta amb una generació de parlants joves competents.

    Actualment el grup s'identifica com a arapaho, però l'autodesignació històrica era inuna-ina, que significa 'la nostra gent'.

       
  • 1530725   arapahoe  <Àlgica > Algonquina > Arapaho> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> arapahoe
     
       
    • arapaho
    • arapahoe sin. compl.
    • arrapaho sin. compl.
    • inuna-ina (grup ètnic) sin. compl.
    • cy Arapaho
    • cy Arapahoe sin. compl.
    • cy Arrapaho sin. compl.
    • cy Inuna-ina (enw'r grŵp ethnig) sin. compl.
    • de Arapaho
    • de Arapahoe sin. compl.
    • de Arrapaho sin. compl.
    • de Inuna-Ina (ethnische Gruppe) sin. compl.
    • en Arapaho
    • en Arapahoe sin. compl.
    • en Arrapaho sin. compl.
    • en Arrapahoe sin. compl.
    • es arapaho
    • es arapahoe sin. compl.
    • es arrapaho sin. compl.
    • es inuna-ina (grupo étnico) sin. compl.
    • eu arapahoera
    • eu arapaho sin. compl.
    • eu arapahoe sin. compl.
    • eu arrapaho sin. compl.
    • eu inuna-ina (talde etnikoa) sin. compl.
    • fr arapaho
    • fr arapahoe sin. compl.
    • fr arrapaho sin. compl.
    • fr inuna-ina (groupe ethnique) sin. compl.
    • gl arapaho
    • gl arapahoe sin. compl.
    • gl arrapaho sin. compl.
    • gl inuna-ina sin. compl.
    • gn arapaho
    • gn arapahoe sin. compl.
    • gn arrapaho sin. compl.
    • gn inuna-ina (ta'ýi aty) sin. compl.
    • it arapaho
    • it arapahoe sin. compl.
    • it arrapaho sin. compl.
    • it inuna-ina (gruppo etnico) sin. compl.
    • pt arapaho
    • pt arapahoe sin. compl.
    • pt arrapaho sin. compl.
    • pt inuna-ina (grupo étnico) sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Àlgica > Algonquina > Arapaho> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

    Dins de les llengües algonquines parlades a les planes, l'arapaho, l'atsina o gros ventre, el besawunena i el nawathinehena formen un grup emparentat. Les úniques que han arribat fins als nostres dies són l'arapaho i l'atsina o gros ventre, ja que la resta es van extingir durant la primera meitat del segle XX i només en coneixem llistats de paraules. Alguns lingüistes (Mithun 2001) consideren que aquestes llengües són varietats dialectals d'una sola llengua.

    Es distingeixen dues varietats dialectals corresponents a dues comunitats: l'arapaho septentrional, parlat a la reserva de Wind River, i el meridional, parlat a Oklahoma.

    La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els cheyennes. Les llengües d'ambdós grups no són intercomprensibles. Tot i que sempre es van mantenir pacífics davant dels invasors i van tendir a fer-hi acords, arapahos i xeienes van ser víctimes de la sagnant massacre de Sand Creek (1865).

    Durant el segle XIX i la primera meitat del XX, els infants s'escolaritzaven en internats on l'arapaho estava rotundament prohibit. D'altra banda, la comunitat es va convèncer que calia abandonar la pròpia llengua a fi de ser ciutadans americans de ple dret.

    Els intents de revitalització de la llengua es van iniciar als anys seixanta, quan els membres més grans de la comunitat de Wind River es van adonar de la importància de preservar-la. L'arapaho es va començar a ensenyar a l'escola de la reserva Wind River l'any 1978, però només durant un total de 45 hores cada any acadèmic. Els anys noranta es va implantar un programa d'immersió per als infants de preescolar i més hores de classe a l'educació primària. Com a resultat, ara l'arapaho septentrional compta amb una generació de parlants joves competents.

    Actualment el grup s'identifica com a arapaho, però l'autodesignació històrica era inuna-ina, que significa 'la nostra gent'.

       
  • 1530314   arapium  <Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí> , <Amèrica > Brasil> arapium
     
       
    • masawé-sateré
    • sateré-mawé
    • andira sin. compl.
    • arapium sin. compl.
    • maragua sin. compl.
    • maué sin. compl.
    • mawé sin. compl.
    • sateré sin. compl.
    • cod sateré-mawé
    • ar ساتيري ماوي
    • cy Sateré-mawé
    • cy Andira sin. compl.
    • cy Arapium sin. compl.
    • cy Maragua sin. compl.
    • cy Maué sin. compl.
    • cy Mawé sin. compl.
    • cy Sateré sin. compl.
    • de Sateré-Mawé
    • de Andira sin. compl.
    • de Arapium sin. compl.
    • de Maragua sin. compl.
    • de Maué sin. compl.
    • de Mawé sin. compl.
    • de Sateré sin. compl.
    • de Satere-Mawe sin. compl.
    • en Sateré-Mawé
    • en Andira sin. compl.
    • en Arapium sin. compl.
    • en Mabue sin. compl.
    • en Maragua sin. compl.
    • en Maué sin. compl.
    • en Mawé sin. compl.
    • en Sataré sin. compl.
    • en Sateré sin. compl.
    • es sateré-mawé
    • es andira sin. compl.
    • es arapium sin. compl.
    • es maragua sin. compl.
    • es maué sin. compl.
    • es mawé sin. compl.
    • es sateré sin. compl.
    • eu satere maweera
    • eu andira sin. compl.
    • eu arapium sin. compl.
    • eu maragua sin. compl.
    • eu maué sin. compl.
    • eu mawé sin. compl.
    • eu sateré sin. compl.
    • fr sateré-mawé
    • fr andira sin. compl.
    • fr arapium sin. compl.
    • fr maragua sin. compl.
    • fr maué sin. compl.
    • fr mawé sin. compl.
    • fr sateré sin. compl.
    • gn satere-mawe
    • gn andira sin. compl.
    • gn arapium sin. compl.
    • gn maragua sin. compl.
    • gn maué sin. compl.
    • gn mawé sin. compl.
    • gn sateré sin. compl.
    • it sateré-mawé
    • it andira sin. compl.
    • it arapium sin. compl.
    • it maragua sin. compl.
    • it maué sin. compl.
    • it mawé sin. compl.
    • it satere sin. compl.
    • it sateré sin. compl.
    • ja サテレ・マウェ語
    • ja サテレ語 sin. compl.
    • ja マウェ語 sin. compl.
    • ja マウエ語 sin. compl.
    • ja マラグア語 sin. compl.
    • ja アラピウム語 sin. compl.
    • ja アンディラ語 sin. compl.
    • nl Sateré-Mawé
    • nl Andira sin. compl.
    • nl Arapium sin. compl.
    • nl Maragua sin. compl.
    • nl Maué sin. compl.
    • nl Mawé sin. compl.
    • nl Sateré sin. compl.
    • pt sateré-mawé
    • pt andira sin. compl.
    • pt arapium sin. compl.
    • pt maragua sin. compl.
    • pt maué sin. compl.
    • pt mawé sin. compl.
    • pt sateré sin. compl.
    • ru Сатере-мауэ
    • ru Маве sin. compl.
    • ru Мауэ sin. compl.
    • ru Мабуи sin. compl.
    • ru Андира sin. compl.
    • ru Сатере sin. compl.
    • ru Арапиум sin. compl.
    • ru Марагуа sin. compl.
    • ru Cатаре sin. compl.
    • zh 萨特勒-马维语
    • zh 萨特勒、马维、马乌埃、马拉瓜、安迪拉、阿拉皮翁 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí> , <Amèrica > Brasil>

    El terme sateré significa 'sargantana de foc' i el mawé, 'papagai parlant'. La família mawé-sateré pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la tuparí.

    Sembla que els colonitzadors hi van entrar en contacte per primera vegada el 1669, data en què els jesuïtes van fundar una missió a la zona. Entre els segles XVII i XIX, el sateré-mawé va ser molt influït per la Língua Geral Amazônica (nheengatú), de la qual va manllevar molt de lèxic.

    Malgrat els tres segles de contacte, els sateré-mawé conserven una estructura social que preserva les tradicions i la llengua. Actualment bona part de la població és bilingüe, tot i que entre les dones n'hi ha força de monolingües.

    Hi ha força diferències dialectals entre els parlants del riu Marau i els del riu Andirà.

       
  • 1530354   arára  <Carib > Amazones meridional > Ararà> , <Amèrica > Brasil> arára
     
       
    • arára
    • ajujure sin. compl.
    • apingui sin. compl.
    • arára do Pará sin. compl.
    • parirí sin. compl.
    • cod opinadkóm
    • cod u-kara-ngmã
    • cod wogarangma
    • ar أرارا
    • cy Arára
    • cy Ajujure sin. compl.
    • cy Arára do Apingui sin. compl.
    • cy Arára do Pará sin. compl.
    • cy Parirí sin. compl.
    • de Arara
    • de Ajujure sin. compl.
    • de Apingui sin. compl.
    • de Arára do Pará sin. compl.
    • de Parirí sin. compl.
    • en Arara
    • en Ajujure sin. compl.
    • en Apingui sin. compl.
    • en Arára sin. compl.
    • en Arára do Pará sin. compl.
    • es ajujure sin. compl.
    • es apingui sin. compl.
    • es arára do Pará sin. compl.
    • es parirí sin. compl.
    • eu ararera
    • eu ajujure sin. compl.
    • eu apingui sin. compl.
    • eu arára sin. compl.
    • eu arára do Pará sin. compl.
    • fr arara
    • fr ajujure sin. compl.
    • fr apingui sin. compl.
    • fr arára do Pará sin. compl.
    • fr parirí sin. compl.
    • gl arara
    • gl ajujure sin. compl.
    • gl apingui sin. compl.
    • gl arara do Pará sin. compl.
    • gl parirí sin. compl.
    • it arara
    • it ajujure sin. compl.
    • it apingui sin. compl.
    • it arára do Pará sin. compl.
    • it parirí sin. compl.
    • ja アララ語
    • nl Parirí sin. compl.
    • nl Arára do Pará sin. compl.
    • nl Apingui sin. compl.
    • nl Ajujure sin. compl.
    • nl Arára
    • pt parirí sin. compl.
    • pt arára do Pará sin. compl.
    • pt apingui sin. compl.
    • pt ajujure sin. compl.
    • pt arára
    • ru Арара-ду-пара sin. compl.
    • ru Парири sin. compl.
    • ru Апинги sin. compl.
    • ru Арара
    • zh 阿拉拉语
    • zh 帕拉州的阿拉拉语、阿约约勒、阿平圭、帕里里 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita

    <Carib > Amazones meridional > Ararà> , <Amèrica > Brasil>

    Sembla que els arára es van establir al marge esquerre del riu Xingu, prop d'Altamira, a mitjan segle XIX. Anteriorment s'havien desplaçat pel curs mitjà d'aquest riu, per tots dos marges. Els enemics tradicionals dels arára han estat els kayapó, els jurúna i, més tardanament, els xipaya.

    A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.

    Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.

    El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.