Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530058   ayta  <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional> , <Àsia > Filipines> ayta
     
       
    • ayta
    • cod eyeta
    • ar أيتا
    • cy Ayta
    • cy Agta sin. compl.
    • de Ayta
    • de Aeta sin. compl.
    • de Agta sin. compl.
    • en Ayta
    • en Aeta sin. compl.
    • en Agta sin. compl.
    • es ayta
    • es agta sin. compl.
    • eu aetera
    • eu agta sin. compl.
    • fr aeta
    • fr agta sin. compl.
    • gl ayta
    • gl agta sin. compl.
    • gn ayta
    • gn agta sin. compl.
    • it aeta
    • it agta sin. compl.
    • ja アエタ語
    • nl Ayta
    • nl Agta sin. compl.
    • pt agta
    • pt ayta sin. compl.
    • ru Айта
    • ru Агта sin. compl.
    • ru Аэта sin. compl.
    • zh 阿埃塔
    • zh 阿格塔 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional> , <Àsia > Filipines>

    El grup etnolingüistic ayta s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, on es van establir fa 20.000 anys, abans, doncs, de les migracions austronèsiques de fa 5.000 anys.

    Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: l'una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Se'n poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. Aquests noms provenen probablement de la paraula filipina itim, que significa 'negre').

    Les varietats principals de la llengua agta són el mag-indi o baloga, el mag-antsi, l'abellen, l'ambala i el mariveleño.

       
  • 1530409   ayurú  <Tupí > Tuparí> , <Amèrica > Brasil> ayurú
     
       
    • wayoró
    • ajurú sin. compl.
    • ayurú sin. compl.
    • wajaru sin. compl.
    • wajurú sin. compl.
    • wayora sin. compl.
    • wayurú sin. compl.
    • cod wajurú
    • ar وايورو
    • cy Wayoró
    • cy Ajurú sin. compl.
    • cy Ayurú sin. compl.
    • cy Wajaru sin. compl.
    • cy Wajurú sin. compl.
    • cy Wayora sin. compl.
    • cy Wayurú sin. compl.
    • de Wayoró
    • de Ajurú sin. compl.
    • de Ayuru sin. compl.
    • de Ayurú sin. compl.
    • de Wajaru sin. compl.
    • de Wajurú sin. compl.
    • de Wayora sin. compl.
    • de Wayoro sin. compl.
    • de Wayurú sin. compl.
    • en Wayoró
    • en Ajurú sin. compl.
    • en Ayurú sin. compl.
    • en Uaiora sin. compl.
    • en Wajaru sin. compl.
    • en Wajurú sin. compl.
    • en Wayurú sin. compl.
    • es huayoró
    • es ajurú sin. compl.
    • es ayurú sin. compl.
    • es wajaru sin. compl.
    • es wajurú sin. compl.
    • es wayora sin. compl.
    • es wayoró sin. compl.
    • es wayurú sin. compl.
    • eu wayoroera
    • eu ayurú sin. compl.
    • eu wajaru sin. compl.
    • eu wayora sin. compl.
    • eu wayoró sin. compl.
    • eu wayurú sin. compl.
    • fr ayuru
    • fr ajurú sin. compl.
    • fr ayurú sin. compl.
    • fr wajaru sin. compl.
    • fr wajurú sin. compl.
    • fr wayora sin. compl.
    • fr wayoró sin. compl.
    • fr wayru sin. compl.
    • fr wayurú sin. compl.
    • gl wayoró
    • gl ajurú sin. compl.
    • gl ayurú sin. compl.
    • gl wajaru sin. compl.
    • gl wajurú sin. compl.
    • gl wayora sin. compl.
    • gl wayurú sin. compl.
    • it wayoro
    • it ajurú sin. compl.
    • it ayurú sin. compl.
    • it wajaru sin. compl.
    • it wajurú sin. compl.
    • it wayora sin. compl.
    • it wayurú sin. compl.
    • ja ワヨロ語
    • nl Wayoró
    • nl Ajurú sin. compl.
    • nl Ayurú sin. compl.
    • nl Wajaru sin. compl.
    • nl Wajurú sin. compl.
    • nl Wayora sin. compl.
    • nl Wayurú sin. compl.
    • pt wayoró
    • pt ajurú sin. compl.
    • pt ayurú sin. compl.
    • pt wajaru sin. compl.
    • pt wajurú sin. compl.
    • pt wayora sin. compl.
    • pt wayurú sin. compl.
    • ru Вайорó
    • ru Вайюру sin. compl.
    • zh 瓦尤洛语
    • zh 瓦尤鲁、瓦居卢、阿尤鲁、阿居鲁、瓦尤拉、瓦加鲁 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Tupí > Tuparí> , <Amèrica > Brasil>

    Els wayoró eren originaris de la capçalera del riu Colorado. Eren veïns dels jabutí i els arikapú, dos pobles de llengua jabutí. En aquesta zona és habitual l'ús del macurap (llengua de la família tuparí) com a llengua franca de les diverses tribus, entre les quals hi ha els aruà, els tuparí i els jabutí.

       
  • 1529820   azerbaidjanès  <Altaica > Turquesa > Meridional o oghuz> , <Europa > Armènia> azerbaidjanès
     
       
    • àzeri
    • azerbaidjanès sin. compl.
    • cod ?зәрбајҹан дили (Azərbaycan dili)
    • cod آذربایجان دیلی (Azərbaycanca / Азәрбајҹанҹа)
    • ar الآذرية
    • cy Aseri
    • cy Aserbaijaneg sin. compl.
    • de Aseri
    • de Aserbaidschanisch sin. compl.
    • en Azeri
    • en Azerbaijani sin. compl.
    • es azerí
    • eu azeriera
    • eu azerbaijanera sin. compl.
    • fr azéri
    • fr azerbaïdjanais sin. compl.
    • gn aseri
    • it azero
    • ja アゼルバイジャン語
    • nl Azerisch of Azeri
    • nl Azerbeidzjaans sin. compl.
    • pt azeri
    • pt azerbaijano sin. compl.
    • ru Азербайджанский язык
    • tmh tazirict
    • zh 阿赛利语
    • zh 阿塞拜疆语 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí i alfabet aràbic

    <Altaica > Turquesa > Meridional o oghuz> , <Europa > Armènia>

    El poble àzeri actual és hereu de diverses civilitzacions que històricament s'han desenvolupat a la zona sud-oriental del Caucas. Els etnògrafs coincideixen a assenyalar que en l'etnogènesi del poble àzeri han intervingut influències iranianes, turques -en l'idioma sobretot- i àrabs -en la religió-, sobre una base autòctona caucàsica.

    La llengua àzeri és pròxima lingüísticament al turc i al turcman. Deriva de la llengua oghuz, que van portar els turcs oghuz a l'actual Azerbaidjan i zones adjacents durant el segle XI dC.

    L'àzeri està dividit en dos grans blocs dialectals, que alguns lingüistes consideren llengües independents:

    - L'àzeri septentrional, parlat a la República de l'Azerbaidjan i al Daguestan. És la base de l'estàndard oficial a l'Azerbaidjan. Incorpora préstecs del rus.

    - L'àzeri meridional, que té entre el doble i el triple de parlants que el septentrional. Es parla a l'Iran, a l'Iraq i a Turquia. Incorpora préstecs del persa i de l'àrab.

    Ambdues variants tenen un gran nombre de subdialectes.

    A la República de l'Azerbaidjan, l'àzeri és la llengua de l'Administració, de l'educació i de la justícia, i l'idioma dominant en la vida social. L'educació durant l'època soviètica (1920-1991) va ser en àzeri i en rus. A la capital, Bakú, el rus encara conserva una posició de prestigi.

    A l'Iran, la llengua no té caràcter oficial, però és el segon idioma més parlat, després del persa. A tot el nord-oest del país, i fins i tot a la capital, Teheran, és usat com a llengua franca entre comunitats lingüístiques diferents.

    A l'Iraq, els turcmans tenen, des de l'any 2005, el dret a proclamar la seva variant d'àzeri llengua oficial allà on resideixen. Malgrat això, utilitzen el turc com a llengua escrita, cosa que també passa amb els parlants d'àzeri a Turquia.

    L'àzeri s'escriu des del segle XVI. Les primeres publicacions periòdiques van aparèixer al segle XIX a l'Azerbaidjan, dins de l'Imperi rus (actual República de l'Azerbaidjan), i alhora es va introduir a les escoles l'ensenyament en àzeri. Durant el segle XX, l'impuls de l'àzeri a l'URSS va viure alts i baixos. Finalment, el 1978, l'idioma va ser proclamat oficial a la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, juntament amb el rus. Actualment, la major part dels mitjans de comunicació empren l'àzeri, tot i que el rus conserva un cert espai.

    Existeixen comunitats de parlants d'àzeri en diàspora a diversos països d'Europa, l'Orient Mitjà, l'Àsia Central, i també als Estats Units.

    Fins als anys 1990, també es parlava a diverses zones d'Armènia, però pràcticament tots els parlants van fugir del país durant la guerra de l'Alt Karabakh.

       
  • 1529820   àzeri  <Altaica > Turquesa > Meridional o oghuz> , <Europa > Armènia> àzeri
     
       
    • àzeri
    • azerbaidjanès sin. compl.
    • cod ?зәрбајҹан дили (Azərbaycan dili)
    • cod آذربایجان دیلی (Azərbaycanca / Азәрбајҹанҹа)
    • ar الآذرية
    • cy Aseri
    • cy Aserbaijaneg sin. compl.
    • de Aseri
    • de Aserbaidschanisch sin. compl.
    • en Azeri
    • en Azerbaijani sin. compl.
    • es azerí
    • eu azeriera
    • eu azerbaijanera sin. compl.
    • fr azéri
    • fr azerbaïdjanais sin. compl.
    • gn aseri
    • it azero
    • ja アゼルバイジャン語
    • nl Azerisch of Azeri
    • nl Azerbeidzjaans sin. compl.
    • pt azeri
    • pt azerbaijano sin. compl.
    • ru Азербайджанский язык
    • tmh tazirict
    • zh 阿赛利语
    • zh 阿塞拜疆语 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí i alfabet aràbic

    <Altaica > Turquesa > Meridional o oghuz> , <Europa > Armènia>

    El poble àzeri actual és hereu de diverses civilitzacions que històricament s'han desenvolupat a la zona sud-oriental del Caucas. Els etnògrafs coincideixen a assenyalar que en l'etnogènesi del poble àzeri han intervingut influències iranianes, turques -en l'idioma sobretot- i àrabs -en la religió-, sobre una base autòctona caucàsica.

    La llengua àzeri és pròxima lingüísticament al turc i al turcman. Deriva de la llengua oghuz, que van portar els turcs oghuz a l'actual Azerbaidjan i zones adjacents durant el segle XI dC.

    L'àzeri està dividit en dos grans blocs dialectals, que alguns lingüistes consideren llengües independents:

    - L'àzeri septentrional, parlat a la República de l'Azerbaidjan i al Daguestan. És la base de l'estàndard oficial a l'Azerbaidjan. Incorpora préstecs del rus.

    - L'àzeri meridional, que té entre el doble i el triple de parlants que el septentrional. Es parla a l'Iran, a l'Iraq i a Turquia. Incorpora préstecs del persa i de l'àrab.

    Ambdues variants tenen un gran nombre de subdialectes.

    A la República de l'Azerbaidjan, l'àzeri és la llengua de l'Administració, de l'educació i de la justícia, i l'idioma dominant en la vida social. L'educació durant l'època soviètica (1920-1991) va ser en àzeri i en rus. A la capital, Bakú, el rus encara conserva una posició de prestigi.

    A l'Iran, la llengua no té caràcter oficial, però és el segon idioma més parlat, després del persa. A tot el nord-oest del país, i fins i tot a la capital, Teheran, és usat com a llengua franca entre comunitats lingüístiques diferents.

    A l'Iraq, els turcmans tenen, des de l'any 2005, el dret a proclamar la seva variant d'àzeri llengua oficial allà on resideixen. Malgrat això, utilitzen el turc com a llengua escrita, cosa que també passa amb els parlants d'àzeri a Turquia.

    L'àzeri s'escriu des del segle XVI. Les primeres publicacions periòdiques van aparèixer al segle XIX a l'Azerbaidjan, dins de l'Imperi rus (actual República de l'Azerbaidjan), i alhora es va introduir a les escoles l'ensenyament en àzeri. Durant el segle XX, l'impuls de l'àzeri a l'URSS va viure alts i baixos. Finalment, el 1978, l'idioma va ser proclamat oficial a la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, juntament amb el rus. Actualment, la major part dels mitjans de comunicació empren l'àzeri, tot i que el rus conserva un cert espai.

    Existeixen comunitats de parlants d'àzeri en diàspora a diversos països d'Europa, l'Orient Mitjà, l'Àsia Central, i també als Estats Units.

    Fins als anys 1990, també es parlava a diverses zones d'Armènia, però pràcticament tots els parlants van fugir del país durant la guerra de l'Alt Karabakh.