Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530565   b'a'aj  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam> , <Amèrica > Guatemala> b'a'aj
     
       
    • tektiteko
    • b'a'aj sin. compl.
    • teco sin. compl.
    • tectitán sin. compl.
    • tectiteco sin. compl.
    • teko sin. compl.
    • cy Tektiteko
    • cy B'a'aj sin. compl.
    • cy Teco sin. compl.
    • cy Tectitán sin. compl.
    • cy Tectiteco sin. compl.
    • cy Teko sin. compl.
    • de Tectiteco
    • de B'a'aj sin. compl.
    • de Teco sin. compl.
    • de Tectitán sin. compl.
    • de Teko sin. compl.
    • de Tektiteko sin. compl.
    • en Tektiteko
    • en B'a'aj sin. compl.
    • en Teco sin. compl.
    • en Tectitán Mam sin. compl.
    • en Tectitec sin. compl.
    • en Tectiteco sin. compl.
    • en Teko sin. compl.
    • en Tektitek sin. compl.
    • es tectiteco
    • es b'a'aj sin. compl.
    • es teco sin. compl.
    • es tectitán sin. compl.
    • es teko sin. compl.
    • es tektiteko sin. compl.
    • eu tektitekera
    • eu b'a'aj sin. compl.
    • eu teco sin. compl.
    • eu tectitán sin. compl.
    • eu tectiteco sin. compl.
    • eu teko sin. compl.
    • eu tektitekera sin. compl.
    • eu tektiteko sin. compl.
    • fr tectitèque
    • fr b'a'aj sin. compl.
    • fr teco sin. compl.
    • fr tectitán sin. compl.
    • fr tectiteco sin. compl.
    • fr teko sin. compl.
    • gl tektiteko
    • gl b'a'aj sin. compl.
    • gl teco sin. compl.
    • gl tectitán sin. compl.
    • gl tectiteco sin. compl.
    • gl teko sin. compl.
    • gn tektitéko
    • gn b'a'aj sin. compl.
    • gn teco sin. compl.
    • gn tectitan sin. compl.
    • gn tectiteco sin. compl.
    • gn teko sin. compl.
    • it tektiteko
    • it b'a'aj sin. compl.
    • it teco sin. compl.
    • it tectitán sin. compl.
    • it tectiteco sin. compl.
    • it teko sin. compl.
    • pt tektiteco
    • pt b'a'aj sin. compl.
    • pt teco sin. compl.
    • pt tectitán sin. compl.
    • pt tectiteco sin. compl.
    • pt teko sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam> , <Amèrica > Guatemala>

    A Mèxic, i més concretament a l'estat de Chiapas, hi ha població tektiteka, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.

    La denominació b'a'aj significa 'han marxat' i té l'origen en l'arribada dels espanyols a la població de Tectitán, ja que en aquella època els habitants van marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.

    El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.

       
  • 1530883   babanki  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring> , <Àfrica > Camerun> babanki
     
       
    • babanki
    • kedjom sin. compl.
    • kejeng sin. compl.
    • kejom sin. compl.
    • kidzem sin. compl.
    • kidzom sin. compl.
    • cod nga-kejom
    • de Babanki
    • de Kedjom sin. compl.
    • de Kejeng sin. compl.
    • de Kejom sin. compl.
    • de Kidzem sin. compl.
    • en Babanki
    • en Kedjom sin. compl.
    • en Kejeng sin. compl.
    • en Kejom sin. compl.
    • en Kidzem sin. compl.
    • en Kidzom sin. compl.
    • es babanki
    • es kedjom sin. compl.
    • es kejeng sin. compl.
    • es kejom sin. compl.
    • es kidzem sin. compl.
    • es kidzom sin. compl.
    • eu babanki
    • eu kedjom sin. compl.
    • eu kejeng sin. compl.
    • eu kejom sin. compl.
    • eu kidzem sin. compl.
    • eu kidzom sin. compl.
    • fr babanki
    • fr kedjom sin. compl.
    • fr kejeng sin. compl.
    • fr kejom sin. compl.
    • fr kidzem sin. compl.
    • gl babanki
    • gl kedjom sin. compl.
    • gl kejeng sin. compl.
    • gl kejom sin. compl.
    • gl kidzem sin. compl.
    • gl kidzom sin. compl.
    • it babanki
    • it kedjom sin. compl.
    • it kejeng sin. compl.
    • it kejom sin. compl.
    • it kidzem sin. compl.
    • it kidzom sin. compl.
    • nl Babanki
    • nl Kedjom sin. compl.
    • nl Kejeng sin. compl.
    • nl Kejom sin. compl.
    • nl Kidzem sin. compl.
    • pt babanki
    • pt kedjom sin. compl.
    • pt kejeng sin. compl.
    • pt kejom sin. compl.
    • pt kidzem sin. compl.
    • pt kidzom sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring> , <Àfrica > Camerun>

    El babanki es parla principalment a dos pobles situats al sud-oest del Camerun: Kejom-Ketinguh, nom que significa 'sota la pedra' i Kejom-Keku, 'al bosc'.

    L'autodenominació del poble babanki és kejom i el nom que utilitzen per referir-se a la seva llengua nga-kejom. La denominació babanki els va ser aplicada pel poble bali (o mungaka).

    Dins de la comunitat babanki, la llengua s'empra amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, generalment utilitzen el pidgin anglès del Camerun (utilitzat com a llengua franca a la regió) o l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el babanki o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el babanki en les seves explicacions.

    El babanki forma part del grup de llengües ring central, que inclou el bum, el mmem, l'oku o kuo i el kom (la més propera lingüística i geogràficament al babanki).

       
  • 1530748   babine carrier  <Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional> , <Amèrica > Canadà> babine carrier
     
       
    • babine-Witsuwit'en
    • babine carrier sin. compl.
    • carrier septentrional sin. compl.
    • nadot'en sin. compl.
    • nat'oot'en sin. compl.
    • nedut'en sin. compl.
    • cy Babine-Witsuwit'en
    • cy Babine carrier sin. compl.
    • cy Carrier gogleddol sin. compl.
    • cy Nadot'en sin. compl.
    • cy Nat'oot'en sin. compl.
    • cy Nedut'en sin. compl.
    • de Babine-Witsuwit'en
    • de Babine Carrier sin. compl.
    • de Nadot'en sin. compl.
    • de Nat'oot'en sin. compl.
    • de Nedut'en sin. compl.
    • de Northern Carrier sin. compl.
    • en Babine-Witsuwit'en
    • en Babine Carrier sin. compl.
    • en Babine-Witsuwiten sin. compl.
    • en Nadot'en sin. compl.
    • en Nat'oot'en sin. compl.
    • en Wetsuwet'en sin. compl.
    • en Wets'uwet'en sin. compl.
    • en Wet'suwet'en sin. compl.
    • en Northern Carrier sin. compl.
    • en Nedut'en sin. compl.
    • en Natooten sin. compl.
    • es tacolí septentrional sin. compl.
    • es nedut'en sin. compl.
    • es nat'oot'en sin. compl.
    • es nadot'en sin. compl.
    • es babine carrier sin. compl.
    • es babín
    • eu babine carrier sin. compl.
    • eu babine-Witsuwit'en
    • eu wetsuwet'en sin. compl.
    • eu wets'uwet'en sin. compl.
    • eu wet'suwet'en sin. compl.
    • eu nedut'en sin. compl.
    • eu nat'oot'en sin. compl.
    • eu nadot'en sin. compl.
    • eu iparraldeko carrierrera sin. compl.
    • eu babine-witsuwiten sin. compl.
    • eu babine carrierrera sin. compl.
    • fr babine-Witsuwit'en
    • fr babine porteur sin. compl.
    • fr nadot'en sin. compl.
    • fr nat'oot'en sin. compl.
    • fr nedut'en sin. compl.
    • fr porteur du nord sin. compl.
    • fr porteur septentrional sin. compl.
    • gl babine-Witsuwit'en
    • gl babine carrier sin. compl.
    • gl carrier setentrional sin. compl.
    • gl nadot'en sin. compl.
    • gl nat'oot'en sin. compl.
    • gl nedut'en sin. compl.
    • gn vavine-Witsuwit'en
    • gn karrier septentrional sin. compl.
    • gn nadot'en sin. compl.
    • gn nat'oot'en sin. compl.
    • gn nedut'en sin. compl.
    • gn vavine karrier sin. compl.
    • it babine-Witsuwit'en
    • it babine carrier sin. compl.
    • it carrier settentrionale sin. compl.
    • it nadot'en sin. compl.
    • it nat'oot'en sin. compl.
    • it nedut'en sin. compl.
    • pt babine-Witsuwit'en
    • pt babine carrier sin. compl.
    • pt carrier setentrional sin. compl.
    • pt nadot'en sin. compl.
    • pt nat'oot'en sin. compl.
    • pt nedut'en sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional> , <Amèrica > Canadà>

    A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

    La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

    En un principi la llengua babine va ser considerada un dialecte del carrier. Ara bé, els parlants tenen moltes dificultats per entendre's i, per això, actualment la majoria de lingüistes les consideren llengües diferents.

    El babine consta dels següents dialectes: el babine (parlat al voltant del llac del mateix nom), el takla i el witsuwit'en (a New Hazelton, a Moricetown i al llac François).

    Sembla que les famílies encara transmeten la llengua pròpia als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys una generació.

       
  • 1530748   babine-Witsuwit'en  <Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional> , <Amèrica > Canadà> babine-Witsuwit'en
     
       
    • babine-Witsuwit'en
    • babine carrier sin. compl.
    • carrier septentrional sin. compl.
    • nadot'en sin. compl.
    • nat'oot'en sin. compl.
    • nedut'en sin. compl.
    • cy Babine-Witsuwit'en
    • cy Babine carrier sin. compl.
    • cy Carrier gogleddol sin. compl.
    • cy Nadot'en sin. compl.
    • cy Nat'oot'en sin. compl.
    • cy Nedut'en sin. compl.
    • de Babine-Witsuwit'en
    • de Babine Carrier sin. compl.
    • de Nadot'en sin. compl.
    • de Nat'oot'en sin. compl.
    • de Nedut'en sin. compl.
    • de Northern Carrier sin. compl.
    • en Babine-Witsuwit'en
    • en Babine Carrier sin. compl.
    • en Babine-Witsuwiten sin. compl.
    • en Nadot'en sin. compl.
    • en Nat'oot'en sin. compl.
    • en Wetsuwet'en sin. compl.
    • en Wets'uwet'en sin. compl.
    • en Wet'suwet'en sin. compl.
    • en Northern Carrier sin. compl.
    • en Nedut'en sin. compl.
    • en Natooten sin. compl.
    • es tacolí septentrional sin. compl.
    • es nedut'en sin. compl.
    • es nat'oot'en sin. compl.
    • es nadot'en sin. compl.
    • es babine carrier sin. compl.
    • es babín
    • eu babine carrier sin. compl.
    • eu babine-Witsuwit'en
    • eu wetsuwet'en sin. compl.
    • eu wets'uwet'en sin. compl.
    • eu wet'suwet'en sin. compl.
    • eu nedut'en sin. compl.
    • eu nat'oot'en sin. compl.
    • eu nadot'en sin. compl.
    • eu iparraldeko carrierrera sin. compl.
    • eu babine-witsuwiten sin. compl.
    • eu babine carrierrera sin. compl.
    • fr babine-Witsuwit'en
    • fr babine porteur sin. compl.
    • fr nadot'en sin. compl.
    • fr nat'oot'en sin. compl.
    • fr nedut'en sin. compl.
    • fr porteur du nord sin. compl.
    • fr porteur septentrional sin. compl.
    • gl babine-Witsuwit'en
    • gl babine carrier sin. compl.
    • gl carrier setentrional sin. compl.
    • gl nadot'en sin. compl.
    • gl nat'oot'en sin. compl.
    • gl nedut'en sin. compl.
    • gn vavine-Witsuwit'en
    • gn karrier septentrional sin. compl.
    • gn nadot'en sin. compl.
    • gn nat'oot'en sin. compl.
    • gn nedut'en sin. compl.
    • gn vavine karrier sin. compl.
    • it babine-Witsuwit'en
    • it babine carrier sin. compl.
    • it carrier settentrionale sin. compl.
    • it nadot'en sin. compl.
    • it nat'oot'en sin. compl.
    • it nedut'en sin. compl.
    • pt babine-Witsuwit'en
    • pt babine carrier sin. compl.
    • pt carrier setentrional sin. compl.
    • pt nadot'en sin. compl.
    • pt nat'oot'en sin. compl.
    • pt nedut'en sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional> , <Amèrica > Canadà>

    A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

    La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

    En un principi la llengua babine va ser considerada un dialecte del carrier. Ara bé, els parlants tenen moltes dificultats per entendre's i, per això, actualment la majoria de lingüistes les consideren llengües diferents.

    El babine consta dels següents dialectes: el babine (parlat al voltant del llac del mateix nom), el takla i el witsuwit'en (a New Hazelton, a Moricetown i al llac François).

    Sembla que les famílies encara transmeten la llengua pròpia als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys una generació.

       
  • 1529593   bable  <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> , <Europa > Portugal> bable
     
       
    • asturià
    • asturianolleonès sin. compl.
    • asturlleonès sin. compl.
    • bable sin. compl.
    • lleonès sin. compl.
    • cod asturianu (Espanya)
    • cod mirandès (Portugal)
    • ar الليونية
    • cy Astwreg
    • cy Leoneg sin. compl.
    • de Asturisch
    • de Asturischleonesich sin. compl.
    • de Asturleonesisch sin. compl.
    • de Leonesisch sin. compl.
    • en Asturian
    • en Astur-Leonese sin. compl.
    • en Asturian-Leonese sin. compl.
    • en Leonese sin. compl.
    • es asturiano
    • es asturianoleonés sin. compl.
    • es asturleonés sin. compl.
    • es leonés sin. compl.
    • eu asturleonera
    • fr asturien
    • fr asturien-léonais sin. compl.
    • fr asturléonais sin. compl.
    • fr léonais sin. compl.
    • gl asturiano
    • gl asturianoleonés sin. compl.
    • gl asturleonés sin. compl.
    • gl leonés sin. compl.
    • gn asturiano
    • gn asturianoleone sin. compl.
    • gn asturleone sin. compl.
    • gn leone sin. compl.
    • it asturiano
    • it asturianoleonese sin. compl.
    • it asturleonese sin. compl.
    • it leonese sin. compl.
    • ja アストゥリアス語
    • ja アストゥリア・レオン語 sin. compl.
    • nl Asturisch
    • nl Asturiano-Leonees sin. compl.
    • nl Leonees sin. compl.
    • nl Mirandees sin. compl.
    • oc asturian
    • oc asturianoleonés sin. compl.
    • oc asturleonés sin. compl.
    • oc leonés sin. compl.
    • pt asturiano
    • pt asturiano-leonês sin. compl.
    • pt asturo-leonês sin. compl.
    • pt leonês sin. compl.
    • pt mirandês sin. compl.
    • ru Астурийский язык
    • ru Леонский sin. compl.
    • ru Астурийско-леонский sin. compl.
    • ru Леонско-астурийский sin. compl.
    • sw Asturian
    • sw Astur-leonese sin. compl.
    • sw Asturia-leonese sin. compl.
    • sw Leonese sin. compl.
    • tmh Taliyunist
    • tmh tasturliyunisit sin. compl.
    • tmh tawstriyanulyunisit sin. compl.
    • tmh Tawstriyat sin. compl.
    • zh 莱昂语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> , <Europa > Portugal>

    Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.

    El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.

    Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.

    El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.

    L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.

       
  • 1530839   baboute  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> baboute
     
       
    • vute
    • 'abotee sin. compl.
    • 'abwetee sin. compl.
    • baboute sin. compl.
    • bamboute sin. compl.
    • boute sin. compl.
    • bubure sin. compl.
    • bule sin. compl.
    • bute sin. compl.
    • foute sin. compl.
    • luvure sin. compl.
    • nbule sin. compl.
    • pute sin. compl.
    • voute sin. compl.
    • voutere sin. compl.
    • woute sin. compl.
    • wute sin. compl.
    • cod nyìndi vtéé
    • de Vute
    • de Abotee sin. compl.
    • de Baboute sin. compl.
    • de Babute sin. compl.
    • de Foute sin. compl.
    • en Vute
    • en Abotee/'Abwetee sin. compl.
    • en Baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • en Bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • en Foute sin. compl.
    • en Luvure/Nbule sin. compl.
    • en Pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • es vute
    • es abotee/'Abwetee sin. compl.
    • es baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • es bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • es foute sin. compl.
    • es luvure/Nbule sin. compl.
    • es pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • eu vute
    • eu abotee/'Abwetee sin. compl.
    • eu baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • eu bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • eu foute sin. compl.
    • eu luvure/Nbule sin. compl.
    • eu pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • fr vute
    • fr baboute sin. compl.
    • fr foute sin. compl.
    • fr voute sin. compl.
    • fr woute sin. compl.
    • gl vute
    • gl abotee/'Abwetee sin. compl.
    • gl baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • gl bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • gl foute sin. compl.
    • gl luvure/Nbule sin. compl.
    • gl pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • it vute
    • it abotee/'Abwetee sin. compl.
    • it baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • it bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • it foute sin. compl.
    • it luvure/Nbule sin. compl.
    • it pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • nl Vute
    • nl Baboute sin. compl.
    • nl Foute sin. compl.
    • nl Voute sin. compl.
    • nl Woute sin. compl.
    • pt vute
    • pt abotee/'Abwetee sin. compl.
    • pt baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • pt bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • pt foute sin. compl.
    • pt luvure/Nbule sin. compl.
    • pt pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vute anomenen la seva llengua nyìndi vute, 'la parla dels vute'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantú els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha revut una forta influència de la llengua ful.

    El vute s'havia classificat com una llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i Camerun.

    Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a l'ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vute. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els ful i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.

       
  • 1530060   babute  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Camerun> babute
     
       
    • bafut
    • babute sin. compl.
    • bufe sin. compl.
    • fut sin. compl.
    • ar بافوتية
    • cy Bafut
    • cy Babute sin. compl.
    • cy Bufe sin. compl.
    • cy Fut sin. compl.
    • de Bafut
    • de Babute sin. compl.
    • de Bufe sin. compl.
    • de Fut sin. compl.
    • en Bafut
    • en Babute sin. compl.
    • en Befe sin. compl.
    • en Bufe sin. compl.
    • en Fu sin. compl.
    • en Fut sin. compl.
    • es bafuto
    • es babute sin. compl.
    • es bufe sin. compl.
    • es fut sin. compl.
    • eu bafutera
    • eu babute sin. compl.
    • eu bufe sin. compl.
    • eu fut sin. compl.
    • fr bafut
    • fr babute sin. compl.
    • fr bufe sin. compl.
    • fr fut sin. compl.
    • gl bafut
    • gl babute sin. compl.
    • gl bufe sin. compl.
    • gl fut sin. compl.
    • gn vafuto
    • gn fut sin. compl.
    • gn vabute sin. compl.
    • gn vufe sin. compl.
    • it bafut
    • it babute sin. compl.
    • it bufe sin. compl.
    • it fut sin. compl.
    • ja バフット語
    • ja バブ-ト語、ブフェ語、フー語、フート語 sin. compl.
    • nl Bafut
    • nl Babute sin. compl.
    • nl Bufe sin. compl.
    • nl Fut sin. compl.
    • pt bafut
    • pt babute sin. compl.
    • pt bufe sin. compl.
    • pt fut sin. compl.
    • ru Бафут
    • ru Фут sin. compl.
    • ru Буфе sin. compl.
    • ru Бабуте sin. compl.
    • zh 巴弗特语
    • zh 巴布特、布非、弗特 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Camerun>

    Alguns lingüistes consideren el bafut com una varietat dialectal de la llengua ngemba, ja que la intercomprensió entre els parlants de llengües del grup bantoide meridional és força alta.

    La tradició oral situa els orígens dinàstics dels bafut a les àrees de Ndobo i Tikari.

    La forma escrita del bafut va ser codificada el 1982 per Joseph Mfonyam. Des d'aleshores s'ha emprat en traduccions i altres obres.

       
  • 1530477   babuyan  <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí> , <Àsia > Filipines> babuyan
     
       
    • batak
    • babuyan sin. compl.
    • batak palawan sin. compl.
    • batako sin. compl.
    • binatak sin. compl.
    • tinitianes sin. compl.
    • ar باتاكية
    • cy Batak
    • cy Babuyan sin. compl.
    • cy Batak palawan sin. compl.
    • cy Batako sin. compl.
    • cy Binatak sin. compl.
    • cy Tinitianes sin. compl.
    • de Batak
    • de Babuyan sin. compl.
    • de Batac sin. compl.
    • de Batak Palawan sin. compl.
    • de Batako sin. compl.
    • de Binatak sin. compl.
    • de Tinitianes sin. compl.
    • en Batak
    • en Babuyan sin. compl.
    • en Batac sin. compl.
    • en Binatak sin. compl.
    • en Palawan Batak sin. compl.
    • en Tinitianes sin. compl.
    • es bataco
    • es babuyano sin. compl.
    • es batak palawano sin. compl.
    • es batako sin. compl.
    • es binatak sin. compl.
    • es tinitianes sin. compl.
    • eu batakera
    • eu babuyan sin. compl.
    • eu batak sin. compl.
    • eu batak palawan sin. compl.
    • eu batako sin. compl.
    • eu binatak sin. compl.
    • eu tinitianes sin. compl.
    • fr batak
    • fr babuyan sin. compl.
    • fr batak palawan sin. compl.
    • fr batako sin. compl.
    • fr binatak sin. compl.
    • fr tinitianes sin. compl.
    • gl batak
    • gl babuyan sin. compl.
    • gl batak palawan sin. compl.
    • gl batako sin. compl.
    • gl binatak sin. compl.
    • gl tinitianes sin. compl.
    • gn vatak
    • gn batak palawan sin. compl.
    • gn tinitianes sin. compl.
    • gn vatako sin. compl.
    • gn vavuyan sin. compl.
    • gn vinatak sin. compl.
    • it batak
    • it babuyan sin. compl.
    • it batak palawan sin. compl.
    • it batako sin. compl.
    • it binatak sin. compl.
    • it tinitianes sin. compl.
    • pt batak
    • pt babuyan sin. compl.
    • pt batak palawano sin. compl.
    • pt batako sin. compl.
    • pt binatak sin. compl.
    • pt tinitianes sin. compl.
    • zh 巴塔克语
    • scr Sense tradició escrita
    • num Sistema aràbic

    <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí> , <Àsia > Filipines>

    El terme batak, 'gent de muntanya' en llengua cuyunon, fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de l'illa de Palawan, on viuen també els palawan i els tagbanua. Els espanyols anomenaven aquesta comunitat Tinitianes, de Tinitan, regió de la costa nord de Puerto Princesa.

    La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

    Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

    El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

    Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').

       
  • 1530473   babuyan  <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional> , <Àsia > Filipines> babuyan
     
       
    • babuyan
    • ibataan sin. compl.
    • ibatan sin. compl.
    • ar بابويانية
    • cy Babuyan
    • cy Ibataan sin. compl.
    • cy Ibatan sin. compl.
    • de Babuyan
    • de Ibataan sin. compl.
    • de Ibatan sin. compl.
    • de Ivata sin. compl.
    • en Babuyan
    • en Ivatan
    • en Ibataan sin. compl.
    • en Ibatan sin. compl.
    • es babuyano
    • es ibataan sin. compl.
    • es ibatán sin. compl.
    • eu babuyanera
    • eu babuyan sin. compl.
    • eu ibataan sin. compl.
    • eu ibatan sin. compl.
    • fr babuyan
    • fr ibataan sin. compl.
    • fr ibatan sin. compl.
    • gl babuyan
    • gl ibataan sin. compl.
    • gl ibatan sin. compl.
    • gn ibatan sin. compl.
    • gn ibataan sin. compl.
    • gn vavuyan
    • it ibatan sin. compl.
    • it ibataan sin. compl.
    • it babuyan
    • pt ibatan sin. compl.
    • pt ibataan sin. compl.
    • pt babuyan
    • zh 巴布延语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional> , <Àsia > Filipines>

    El terme babuyan fa referència a un dels grups etnolingüístics que viuen a les illes situades a l'extrem nord de Luzon, on viuen també els ivatan i els itbayaten.

    Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren el babuyan, l'ivatan i l'itbayaten com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 de l'illa de Babuyan segurament són parlants de babuyan, i els 13.000 restants, probablement són parlants d'ivatan.

    El babuyan és lingüísticament pròxim a l'itbayaten i l'ivatan, amb les quals forma el grup de llengües ivatan.

       
  • 1530881   baca  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Camerun> baca
     
       
    • baca
    • bongo sin. compl.
    • nubaca sin. compl.
    • yambasa del sud sin. compl.
    • de Baca
    • de Bango sin. compl.
    • de Bongo sin. compl.
    • de Nubaca sin. compl.
    • en Baca
    • en Bongo sin. compl.
    • en Nubaca sin. compl.
    • en Yambasa del sur sin. compl.
    • es baca
    • es bongo sin. compl.
    • es nubaca sin. compl.
    • es yambasa del sur sin. compl.
    • eu baca
    • eu bongo sin. compl.
    • eu nubaca sin. compl.
    • eu yambasa del sur sin. compl.
    • fr nubaca
    • fr baca sin. compl.
    • fr bango sin. compl.
    • fr bongo sin. compl.
    • fr yambassa du Sud sin. compl.
    • gl baca
    • gl bongo sin. compl.
    • gl nubaca sin. compl.
    • gl yambasa do sur sin. compl.
    • it baca
    • it bongo sin. compl.
    • it nubaca sin. compl.
    • it yambasa del sur sin. compl.
    • nl Baca
    • nl Bango sin. compl.
    • nl Bongo sin. compl.
    • nl Nubaca sin. compl.
    • pt baca
    • pt bongo sin. compl.
    • pt nubaca sin. compl.
    • pt yambasa del sur sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Camerun>

    El baca és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el baca; el kalong, el mmala i l'elip; i el gunu. El territori tradicional del baca se situa al poble de Bongo, al cantó de Yangben.

    Pel que fa al nombre de parlants del baca, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors és d'unes 4.500 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 800.

    El baca no s'ha de confondre amb el baka, parlat al nord del Camerun i que forma part de la família afroasiàtica.