Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530340   cabeça seca  <Tupí > Mondé> , <Amèrica > Brasil> cabeça seca
     
       
    • zoró
    • cabeça seca sin. compl.
    • majur sin. compl.
    • monshoro sin. compl.
    • munxar sin. compl.
    • shoro sin. compl.
    • cod pangeyen
    • cod pangyjej
    • ar زورو
    • cy Zoró
    • cy Cabeça seca sin. compl.
    • cy Majur sin. compl.
    • cy Monshoro sin. compl.
    • cy Munxar sin. compl.
    • cy Shoro sin. compl.
    • de Zoró
    • de Cabeça Seca sin. compl.
    • de Majur sin. compl.
    • de Monshoro sin. compl.
    • de Munxar sin. compl.
    • de Shoro sin. compl.
    • de Zoro sin. compl.
    • en Zoró
    • en Cabeça Seca sin. compl.
    • en Majur sin. compl.
    • en Monshoro sin. compl.
    • en Munxar sin. compl.
    • en Panginey sin. compl.
    • es zoró
    • es cabeça seca sin. compl.
    • es majur sin. compl.
    • es monshoro sin. compl.
    • es munxar sin. compl.
    • es shoro sin. compl.
    • eu zoroera
    • eu cabeça seca sin. compl.
    • eu majur sin. compl.
    • eu monshoro sin. compl.
    • eu munxar sin. compl.
    • eu shoro sin. compl.
    • eu zoró sin. compl.
    • fr zoró
    • fr cabeça seca sin. compl.
    • fr majur sin. compl.
    • fr monshoro sin. compl.
    • fr munxar sin. compl.
    • fr shoro sin. compl.
    • fr zoro sin. compl.
    • gl zoró
    • gl cabeça seca sin. compl.
    • gl majur sin. compl.
    • gl monshoro sin. compl.
    • gl munxar sin. compl.
    • gl shoro sin. compl.
    • it zoró
    • it cabeça seca sin. compl.
    • it majur sin. compl.
    • it monshoro sin. compl.
    • it munxar sin. compl.
    • it shoro sin. compl.
    • it zoró sin. compl.
    • ja ゾロ語
    • nl Zoró
    • nl Cabeça Seca sin. compl.
    • nl Majur sin. compl.
    • nl Monshoro sin. compl.
    • nl Munxar sin. compl.
    • nl Shoro sin. compl.
    • nl Zoró sin. compl.
    • pt zoró
    • pt cabeça seca sin. compl.
    • pt majur sin. compl.
    • pt monshoro sin. compl.
    • pt munxar sin. compl.
    • pt shoro sin. compl.
    • pt zoró sin. compl.
    • ru Соро
    • ru Зоро sin. compl.
    • ru Кабеса сека sin. compl.
    • ru Шоро sin. compl.
    • ru Мажур sin. compl.
    • ru Муншар sin. compl.
    • ru Моншоро sin. compl.
    • zh 索路语
    • zh 索路、蒙梭罗、索罗、马祖尔、蒙查尔、卡贝萨赛卡 sin. compl.

    <Tupí > Mondé> , <Amèrica > Brasil>

    Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua però des d'un punt de vista ètnic es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.

    Segons la pròpia tradició oral, els zoró van arribar, provinents del nord, a la zona de confluència dels rius Roosevelt i Branco (prop del límit entre els estats de Mato Grosso, Rondònia i Amazones) a principis del segle XX. Aleshores van topar amb grups suruí i cinta-larga, que els van fer retrocedir.

    Abans dels primers contactes estables amb la societat nacional la comunitat zoró es dividia en grups locals (nzabe-ap wey, njoiki wey, njey-wey, pama kangim wey, antchin wey, ii-andarey, pewey, angoeiy, pangeyen tere i kirey). Quan van ser contactats el 1977, la comunitat zoró estava formada per unes 600 persones. Aquesta xifra es va reduir dràsticament els anys següents, fins a només 178 persones, a causa de les malalties portades pels colonitzadors.

    Els homes zoró d'entre 16 i 45 anys són bilingües zoró-portuguès, mentre que entre les dones la taxa de bilingüisme no supera el 5%. Tots els adults parlen també gavião i cinta-larga. El 97% dels nens menors de 8 anys i els ancians són monolingües en zoró.

       
  • 1530234   cabécar  <Txibtxa > Txibtxa A > Vice> , <Amèrica > Costa Rica> cabécar
     
       
    • cabécar
    • chirripó sin. compl.
    • kabékar sin. compl.
    • ar الكابيكارية
    • cy Cabécar
    • cy Chirripó sin. compl.
    • de Cabecar
    • de Chirripó sin. compl.
    • de Kabékar sin. compl.
    • en Cabécar
    • en Chirripó sin. compl.
    • en Kabékar sin. compl.
    • es cabécar
    • es chirripó sin. compl.
    • es kabékar sin. compl.
    • eu cabecarera
    • eu cabecar sin. compl.
    • eu chirripo sin. compl.
    • eu kabekar sin. compl.
    • fr cabécar
    • fr chirripó sin. compl.
    • fr kabékar sin. compl.
    • gn kavékar
    • gn chirripo sin. compl.
    • gn kabékar sin. compl.
    • it cabecar
    • it chirripó sin. compl.
    • it kabékar sin. compl.
    • ja カベカル語
    • ja チリポ語 sin. compl.
    • nl Cabécar
    • nl Chirripó sin. compl.
    • nl Kabékar sin. compl.
    • pt cabécar
    • pt chirripó sin. compl.
    • pt kabékar sin. compl.
    • ru Кабекар
    • ru Чириппо sin. compl.
    • zh 卡贝卡尔语
    • zh 卡贝卡语 sin. compl.
    • zh 奇利博语 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Txibtxa > Txibtxa A > Vice> , <Amèrica > Costa Rica>

    La cultura cabécar tingué un desenvolupament tecnològic molt destacat, segons mostren les restes arqueològiques del jaciment de Turrialba, habitat entre el 1000 a.C. i el 1400 de la nostra era. S'hi ha trobat un aqüeducte, un dic, restes de grans temples i altres edificacions construïts amb pedres enormes, i un camí de pedra d'uns vuitanta quilòmetres. No se sap per què els seus habitants van abandonar Turrialba ni per què va desaparèixer aquest poble; podria ser a causa d'una pesta o un conflicte bèl·lic amb un altre grup.

    L'ètnia cabécar, això no obstant, ha tingut continuïtat fins a l'actualitat.

    Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.

       
  • 1530370   cabixi  <Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Paressí> , <Amèrica > Brasil> cabixi
     
       
    • paressí
    • cabixi sin. compl.
    • caxiniti sin. compl.
    • halití sin. compl.
    • pacecí sin. compl.
    • pareci sin. compl.
    • parecís sin. compl.
    • paresi sin. compl.
    • paresí sin. compl.
    • cod halití
    • ar باريسية
    • cy Paressí
    • cy Cabixi sin. compl.
    • cy Caxiniti sin. compl.
    • cy Halití sin. compl.
    • cy Pacecí sin. compl.
    • cy Pareci sin. compl.
    • cy Parecís sin. compl.
    • cy Paresi sin. compl.
    • cy Paresí sin. compl.
    • de Paressí
    • de Cabixi sin. compl.
    • de Caxiniti sin. compl.
    • de Haliti sin. compl.
    • de Pacecí sin. compl.
    • de Pareci sin. compl.
    • de Parecís sin. compl.
    • de Paresi sin. compl.
    • de Paresí sin. compl.
    • en Paresí
    • en Arití sin. compl.
    • en Cabixi sin. compl.
    • en Cashíniti sin. compl.
    • en Caxiniti sin. compl.
    • en Halití sin. compl.
    • en Pacecí sin. compl.
    • en Pareci sin. compl.
    • en Parecís sin. compl.
    • en Paresi sin. compl.
    • en Paressí sin. compl.
    • es parecís
    • es cabixi sin. compl.
    • es caxiniti sin. compl.
    • es halití sin. compl.
    • es pacecí sin. compl.
    • es pareci sin. compl.
    • es paresi sin. compl.
    • es paresí sin. compl.
    • eu paresiera
    • eu cabixi sin. compl.
    • eu caxiniti sin. compl.
    • eu halití sin. compl.
    • eu pacecí sin. compl.
    • eu pareci sin. compl.
    • eu parecís sin. compl.
    • eu paresi sin. compl.
    • eu paresí sin. compl.
    • eu paressí sin. compl.
    • fr paressi
    • fr cabixi sin. compl.
    • fr caxiniti sin. compl.
    • fr halití sin. compl.
    • fr pacecí sin. compl.
    • fr pareci sin. compl.
    • fr parecís sin. compl.
    • fr paresi sin. compl.
    • fr paresí sin. compl.
    • gl paresí
    • gl cabixi sin. compl.
    • gl caxiniti sin. compl.
    • gl halití sin. compl.
    • gl pacecí sin. compl.
    • gl pareci sin. compl.
    • gl parecís sin. compl.
    • gl paresi sin. compl.
    • gl paressí sin. compl.
    • it parecis
    • it cabixi sin. compl.
    • it caxiniti sin. compl.
    • it halití sin. compl.
    • it pacecí sin. compl.
    • it pareci sin. compl.
    • it parecís sin. compl.
    • it paresi sin. compl.
    • it paresí sin. compl.
    • it paressi sin. compl.
    • ja パレッシ語
    • nl Paressí
    • nl Cabixi sin. compl.
    • nl Caxiniti sin. compl.
    • nl Halití sin. compl.
    • nl Pacecí sin. compl.
    • nl Pareci sin. compl.
    • nl Parecís sin. compl.
    • nl Paresi sin. compl.
    • nl Paresí sin. compl.
    • pt paressi
    • pt cabixi sin. compl.
    • pt caxiniti sin. compl.
    • pt halití sin. compl.
    • pt pacecí sin. compl.
    • pt pareci sin. compl.
    • pt parecís sin. compl.
    • pt paresi sin. compl.
    • pt paresí sin. compl.
    • pt paressí sin. compl.
    • ru Пареси
    • ru Кабиши sin. compl.
    • ru Касинити sin. compl.
    • zh 帕雷西语
    • zh 帕勒希、帕雷斯、帕雷茨、帕勒希斯、哈里提、帕塞斯、卡比奇、卡希尼提 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Paressí> , <Amèrica > Brasil>

    La llengua paressí està emparentada amb l'enawené-nawé, tot i que els parlants d'ambdues llengües tenen grans dificultats per comprendre's. També és propera al nambikwara i al rikbaktsà.

    Els paressís viuen en petits grups repartits en una vintena d'enclavaments. Se'ls coneix des del segle XVIII. Compten amb diverses escoles on es fa educació intercultural bilingüe.

    Tradicionalment se subdividien en tres grups amb força homogeneïtat cultural i lingüística: els cashiniti (riu Soudomiro), els waimaré (rius Verde i Sacre) i els cozàrini (rius Juba, Guaporé, Verde). Aquests darrers eren molt bel·ligerants i van esclavitzar pobles veïns, com ara els nambikwara.

       
  • 1530357   cabiyari  <Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental> , <Amèrica > Colòmbia> cabiyari
     
       
    • cabiyari
    • caviyari sin. compl.
    • cuyare sin. compl.
    • kabiyari sin. compl.
    • kawillari sin. compl.
    • ar كابيارية
    • cy Cabiyari
    • cy Caviyari sin. compl.
    • cy Cuyare sin. compl.
    • cy Kabiyari sin. compl.
    • cy Kawillari sin. compl.
    • de Cabiyari
    • de Caviyari sin. compl.
    • de Cuyare sin. compl.
    • de Kabiyari sin. compl.
    • de Kawillari sin. compl.
    • en Cabiyarí
    • en Cabiyari sin. compl.
    • en Caviyari sin. compl.
    • en Cuyare sin. compl.
    • en Kabiyari sin. compl.
    • en Kawillari sin. compl.
    • en Kawillary sin. compl.
    • es cabiyarí
    • es cabiyari sin. compl.
    • es caviyari sin. compl.
    • es cuyare sin. compl.
    • es kabiyari sin. compl.
    • es kawillari sin. compl.
    • eu kabiyari
    • eu cabiyari sin. compl.
    • eu caviyari sin. compl.
    • eu cuyare sin. compl.
    • eu kawillari sin. compl.
    • fr cabiyari
    • fr caviyari sin. compl.
    • fr cuyare sin. compl.
    • fr kabiyari sin. compl.
    • fr kawillari sin. compl.
    • gl cabiyari
    • gl caviyari sin. compl.
    • gl cuyare sin. compl.
    • gl kabiyari sin. compl.
    • gl kawillari sin. compl.
    • it cabiyari
    • it caviyari sin. compl.
    • it cuyare sin. compl.
    • it kabiyari sin. compl.
    • it kawillari sin. compl.
    • ja カビヤリ語
    • nl Cabiyari
    • nl Caviyari sin. compl.
    • nl Cuyare sin. compl.
    • nl Kabiyari sin. compl.
    • nl Kawillari sin. compl.
    • pt cabiyari
    • pt caviyari sin. compl.
    • pt cuyare sin. compl.
    • pt kabiyari sin. compl.
    • pt kawillari sin. compl.
    • ru Кавияри
    • ru Кабияри sin. compl.
    • zh 卡比亚利语
    • zh 卡维亚利、卡比亚利、卡维亚利、库亚勒 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita

    <Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental> , <Amèrica > Colòmbia>

    Els cabiyari formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

    Els cabiyari mantenen intercanvis matrimonials bàsicament amb els barasana, però també amb els tatuyo. Els seus enemics tradicionals són els tucano i els carijona.

       
  • 1530233   cacahueros  <Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord> , <Amèrica > Colòmbia> cacahueros
     
       
    • chimila
    • cacahueros sin. compl.
    • chamila sin. compl.
    • chimíle sin. compl.
    • san jorge sin. compl.
    • shimizya sin. compl.
    • simiza sin. compl.
    • simza sin. compl.
    • cod ette taara
    • ar الشيميلية
    • cy Chimila
    • cy Simza sin. compl.
    • cy Simiza sin. compl.
    • cy Shimizya sin. compl.
    • cy San jorge sin. compl.
    • cy Chimíle sin. compl.
    • cy Chamila sin. compl.
    • cy Cacahueros sin. compl.
    • de Simza sin. compl.
    • de Simiza sin. compl.
    • de Shimizya sin. compl.
    • de San Jorge sin. compl.
    • de Chimíle sin. compl.
    • de Chamila sin. compl.
    • de Cacahueros sin. compl.
    • de Chimila
    • en Chimila
    • en Shimizya sin. compl.
    • en Simiza sin. compl.
    • en San Jorge sin. compl.
    • en Chimíle sin. compl.
    • en Cacahueros sin. compl.
    • en Caca Weranos sin. compl.
    • es chimila
    • es cacahueros sin. compl.
    • es chamila sin. compl.
    • es chimíle sin. compl.
    • es san jorge sin. compl.
    • es shimizya sin. compl.
    • es simiza sin. compl.
    • es simza sin. compl.
    • eu chimilera
    • eu cacahueros sin. compl.
    • eu chamila sin. compl.
    • eu chimile sin. compl.
    • eu san jorge sin. compl.
    • eu shimizya sin. compl.
    • eu simiza sin. compl.
    • eu simza sin. compl.
    • fr chimila
    • fr cacahueros sin. compl.
    • fr chamila sin. compl.
    • fr chimíle sin. compl.
    • fr san jorge sin. compl.
    • fr shimizya sin. compl.
    • fr simza sin. compl.
    • fr simiza sin. compl.
    • gn chimíle sin. compl.
    • gn san jorge sin. compl.
    • gn shimizya sin. compl.
    • gn chamila sin. compl.
    • gn cacahueros sin. compl.
    • gn chimila
    • gn simiza sin. compl.
    • gn simza sin. compl.
    • it chimila
    • it cacahueros sin. compl.
    • it chamila sin. compl.
    • it chimíle sin. compl.
    • it san jorge sin. compl.
    • it shimizya sin. compl.
    • it simiza sin. compl.
    • it simza sin. compl.
    • ja チミラ語
    • ja シミサ語 sin. compl.
    • ja シムサ語 sin. compl.
    • ja チミレ語 sin. compl.
    • ja チャミラ語 sin. compl.
    • ja カカウエロス語 sin. compl.
    • ja サン・ホルへ語 sin. compl.
    • nl Chimila
    • nl Cacahueros sin. compl.
    • nl Chamila sin. compl.
    • nl Chimíle sin. compl.
    • nl San Jorge sin. compl.
    • nl Shimizya sin. compl.
    • nl Simiza sin. compl.
    • nl Simza sin. compl.
    • pt chimila
    • pt cacahueros sin. compl.
    • pt chamila sin. compl.
    • pt chimíle sin. compl.
    • pt san jorge sin. compl.
    • pt shimizya sin. compl.
    • pt simiza sin. compl.
    • pt simza sin. compl.
    • ru Чимила
    • ru Симза sin. compl.
    • ru Чамила sin. compl.
    • ru Симиза sin. compl.
    • ru Чимиле sin. compl.
    • ru Шимизья sin. compl.
    • ru Какауэрос sin. compl.
    • ru Сан-хорхе sin. compl.
    • zh 奇米拉语
    • zh 查米拉、斯米萨、斯穆萨、奇米勒、什米兹亚、卡卡乌埃罗、圣豪尔赫语 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord> , <Amèrica > Colòmbia>

    A l'època de la conquesta els chimila eren un grup nombrós i temut, que no només es defensava dels espanyols, sinó que també els atacava. Atès que vivien a la riba del riu Magdalena, en l'única ruta cap a l'indret on es creia que hi havia el llegendari El Dorado, els chimila representaven una gran molèstia per als espanyols. Al començament del segle XX aquesta ètnia ja només tenia uns pocs centenars d'individus que havien de treballar a les finques dels colons instal·lades en el que havia estat el seu territori. Van amagar la seva llengua i la seva cultura, fins al punt que el 1920 ja es parlava dels darrers chimila.

    El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.

    Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.

       
  • 1530224   cacaopera  <Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Cacaopera-matagalpa> , <Amèrica > El Salvador> cacaopera
     
       
    • cacaopera
    • ar كاكاوبيرا
    • cy Cacaopera
    • de Cacaopera
    • en Cacaopera
    • es cacaopera
    • eu cacaoperera
    • fr cacaopera
    • gn kakaopera
    • it cacaopera
    • ja カカオペラ語
    • nl Cacaopera
    • pt cacaopera
    • ru Какаопера
    • zh 卡考佩拉

    <Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Cacaopera-matagalpa> , <Amèrica > El Salvador>

    La família misumalpa podria estar relacionada amb la chibcha. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.

    Sembla que el cacaopera i el matagalpa eren força pròxims. Alguns autors consideren que es tracta de dos dialectes d'una mateixa llengua i d'altres les distingeixen com a llengües diferents.

    L'any 1974 només alguns ancians recordaven mots i frases soltes, però ja no quedaven parlants de cacaopera. Actualment la llengua de la comunitat és l'espanyol.

       
  • 1530562   cacche'  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche'> , <Amèrica > Belize> , <Amèrica > El Salvador> , <Amèrica > Guatemala> cacche'
     
       
    • q'eqchi'
    • cacche' sin. compl.
    • kekchí sin. compl.
    • kekchi' sin. compl.
    • ketchi' sin. compl.
    • quecchi' sin. compl.
    • cy Q'eqchi'
    • cy Cacche' sin. compl.
    • cy Kekchí sin. compl.
    • cy Kekchi' sin. compl.
    • cy Ketchi' sin. compl.
    • cy Quecchi' sin. compl.
    • de Quecchí' sin. compl.
    • de Q'eqchi' sin. compl.
    • de Ketchí sin. compl.
    • de Cacché sin. compl.
    • de Kekchí
    • en Quecchi' sin. compl.
    • en Q'echi sin. compl.
    • en Ketchi' sin. compl.
    • en Kekchi' sin. compl.
    • en Kekchí sin. compl.
    • en Kekchi sin. compl.
    • en Cacche' sin. compl.
    • en Q'eqchi'
    • es quecchi' sin. compl.
    • es q'eqchi' sin. compl.
    • es ketchi' sin. compl.
    • es kekchí sin. compl.
    • es cacche' sin. compl.
    • es quekchí
    • eu kekchi' sin. compl.
    • eu kekchí sin. compl.
    • eu cacche' sin. compl.
    • eu q'eqchi'era
    • eu q'eqchi' sin. compl.
    • eu q'eqchi'era sin. compl.
    • eu quecchi' sin. compl.
    • fr quechi
    • fr cacche' sin. compl.
    • fr kekchi sin. compl.
    • fr kekchi' sin. compl.
    • fr ketchi' sin. compl.
    • fr q'eqchi' sin. compl.
    • fr quecchi' sin. compl.
    • gl q'eqchi'
    • gl cacche' sin. compl.
    • gl kekchí sin. compl.
    • gl kekchi' sin. compl.
    • gl ketchi' sin. compl.
    • gl quecchi' sin. compl.
    • gn keqchi
    • gn kacche sin. compl.
    • gn kekchi sin. compl.
    • gn kekchí sin. compl.
    • gn ketchi sin. compl.
    • gn quecchi' sin. compl.
    • it q'eqchi'
    • it cacche' sin. compl.
    • it kekchí sin. compl.
    • it kekchi' sin. compl.
    • it ketchi' sin. compl.
    • it quecchi' sin. compl.
    • pt q'eqchi'
    • pt cacche' sin. compl.
    • pt kekchi sin. compl.
    • pt kekchi' sin. compl.
    • pt ketchi' sin. compl.
    • pt quecchi' sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche'> , <Amèrica > Belize> , <Amèrica > El Salvador> , <Amèrica > Guatemala>

    El q'eqchi' és la llengua maia de Guatemala amb major extensió territorial i la tercera més important pel que fa al nombre de parlants (després del k'iche' i el kaqchikel), ja que té entre 340.000 i 400.000 parlants (algunes fonts eleven la xifra fins a 800.000).

    La comunitat de Belize consta només de 9.000 persones i la de El Salvador, fruit de migracions més o menys recents, de 12.000. El q'eqchi' que es parla a Belize és un dialecte sensiblement diferent dels que es troben a Guatemala.

    També hi ha població q'eqchi' a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va creuar la frontera en aquesta època fugint de la violència derivada de la guerra civil.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.

       
  • 1530266   cachibo  <Pano > Principal > Caixibo> , <Amèrica > Perú> cachibo
     
       
    • cashibo-cacataibo
    • cachibo sin. compl.
    • cacibo sin. compl.
    • cahivo sin. compl.
    • caxibo sin. compl.
    • hagueti sin. compl.
    • managua sin. compl.
    • cod uni
    • ar الكاشيبو والكاكاتايبو
    • cy Cashibo-cacataibo
    • cy Cachibo sin. compl.
    • cy Cacibo sin. compl.
    • cy Cahivo sin. compl.
    • cy Caxibo sin. compl.
    • cy Hagueti sin. compl.
    • cy Managua sin. compl.
    • de Cashibo-Cacataibo
    • de Cachibo sin. compl.
    • de Cacibo sin. compl.
    • de Cahivo sin. compl.
    • de Caxibo sin. compl.
    • de Hagueti sin. compl.
    • de Managua sin. compl.
    • en Cashibo-Cacataibo
    • en Cachibo sin. compl.
    • en Cacibo sin. compl.
    • en Cahivo sin. compl.
    • en Caxibo sin. compl.
    • en Hagueti sin. compl.
    • en Managua sin. compl.
    • es cashibo-cacataibo
    • es cachibo sin. compl.
    • es cacibo sin. compl.
    • es cahivo sin. compl.
    • es caxibo sin. compl.
    • es hagueti sin. compl.
    • es managua sin. compl.
    • eu cacataibo cashiboera
    • eu cachibo sin. compl.
    • eu cacibo sin. compl.
    • eu cahivo sin. compl.
    • eu caxibo sin. compl.
    • eu hagueti sin. compl.
    • eu managua sin. compl.
    • fr cashibo-cacataibo
    • fr cachibo sin. compl.
    • fr cacibo sin. compl.
    • fr cahivo sin. compl.
    • fr caxibo sin. compl.
    • fr hagueti sin. compl.
    • fr managua sin. compl.
    • gn kashivo-kakatáivo
    • gn cachibo sin. compl.
    • gn cacibo sin. compl.
    • gn cahivo sin. compl.
    • gn caxibo sin. compl.
    • gn hagueti sin. compl.
    • gn managua sin. compl.
    • it cashibo-cacataibo
    • it cachibo sin. compl.
    • it cacibo sin. compl.
    • it cahivo sin. compl.
    • it hagueti sin. compl.
    • it kashibo sin. compl.
    • it managua sin. compl.
    • ja カシボ・カカタイボ語
    • ja カイボ語 sin. compl.
    • ja カシボ語 sin. compl.
    • ja カチボ語 sin. compl.
    • ja ハゲティ語 sin. compl.
    • ja マナグア語 sin. compl.
    • nl Cashibo-Cacataibo
    • nl Cachibo sin. compl.
    • nl Cacibo sin. compl.
    • nl Cahivo sin. compl.
    • nl Caxibo sin. compl.
    • nl Hagueti sin. compl.
    • nl Managua sin. compl.
    • pt cashibo-cacataibo
    • pt cachibo sin. compl.
    • pt cacibo sin. compl.
    • pt cahivo sin. compl.
    • pt caxibo sin. compl.
    • pt hagueti sin. compl.
    • pt managua sin. compl.
    • ru Кашибо-какатаибо
    • ru Агети sin. compl.
    • ru Каиво sin. compl.
    • ru Качибо sin. compl.
    • ru Касибо sin. compl.
    • ru Манагуа sin. compl.
    • zh 卡希博-卡卡泰波语
    • zh 卡其博 sin. compl.
    • zh 卡希博 sin. compl.
    • zh 卡希沃 sin. compl.
    • zh 卡西波 sin. compl.
    • zh 哈戈提 sin. compl.
    • zh 马那瓜 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Pano > Principal > Caixibo> , <Amèrica > Perú>

    El cashibo i el cacataibo són les dues varietats dialectals principals de la llengua. La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides. La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nukiní i el kapanawa, entre d'altres.

    Van tenir els primers contactes pacífics amb els blancs vers el 1930. La demografia del grup va caure un 50%. Anteriorment havien viscut força aïllats, foragitats pels shipibo i altres grups pano que volien extreure el màxim profit de les feines a les explotacions de cautxú.

    La llengua manté força vitalitat en la comunitat. Tots els infants l'aprenen a casa i a l'escola primària; la secundària es fa exclusivament en castellà. En les generacions més grans, encara hi ha dones que no saben castellà.

       
  • 1530266   cacibo  <Pano > Principal > Caixibo> , <Amèrica > Perú> cacibo
     
       
    • cashibo-cacataibo
    • cachibo sin. compl.
    • cacibo sin. compl.
    • cahivo sin. compl.
    • caxibo sin. compl.
    • hagueti sin. compl.
    • managua sin. compl.
    • cod uni
    • ar الكاشيبو والكاكاتايبو
    • cy Cashibo-cacataibo
    • cy Cachibo sin. compl.
    • cy Cacibo sin. compl.
    • cy Cahivo sin. compl.
    • cy Caxibo sin. compl.
    • cy Hagueti sin. compl.
    • cy Managua sin. compl.
    • de Cashibo-Cacataibo
    • de Cachibo sin. compl.
    • de Cacibo sin. compl.
    • de Cahivo sin. compl.
    • de Caxibo sin. compl.
    • de Hagueti sin. compl.
    • de Managua sin. compl.
    • en Cashibo-Cacataibo
    • en Cachibo sin. compl.
    • en Cacibo sin. compl.
    • en Cahivo sin. compl.
    • en Caxibo sin. compl.
    • en Hagueti sin. compl.
    • en Managua sin. compl.
    • es cashibo-cacataibo
    • es cachibo sin. compl.
    • es cacibo sin. compl.
    • es cahivo sin. compl.
    • es caxibo sin. compl.
    • es hagueti sin. compl.
    • es managua sin. compl.
    • eu cacataibo cashiboera
    • eu cachibo sin. compl.
    • eu cacibo sin. compl.
    • eu cahivo sin. compl.
    • eu caxibo sin. compl.
    • eu hagueti sin. compl.
    • eu managua sin. compl.
    • fr cashibo-cacataibo
    • fr cachibo sin. compl.
    • fr cacibo sin. compl.
    • fr cahivo sin. compl.
    • fr caxibo sin. compl.
    • fr hagueti sin. compl.
    • fr managua sin. compl.
    • gn kashivo-kakatáivo
    • gn cachibo sin. compl.
    • gn cacibo sin. compl.
    • gn cahivo sin. compl.
    • gn caxibo sin. compl.
    • gn hagueti sin. compl.
    • gn managua sin. compl.
    • it cashibo-cacataibo
    • it cachibo sin. compl.
    • it cacibo sin. compl.
    • it cahivo sin. compl.
    • it hagueti sin. compl.
    • it kashibo sin. compl.
    • it managua sin. compl.
    • ja カシボ・カカタイボ語
    • ja カイボ語 sin. compl.
    • ja カシボ語 sin. compl.
    • ja カチボ語 sin. compl.
    • ja ハゲティ語 sin. compl.
    • ja マナグア語 sin. compl.
    • nl Cashibo-Cacataibo
    • nl Cachibo sin. compl.
    • nl Cacibo sin. compl.
    • nl Cahivo sin. compl.
    • nl Caxibo sin. compl.
    • nl Hagueti sin. compl.
    • nl Managua sin. compl.
    • pt cashibo-cacataibo
    • pt cachibo sin. compl.
    • pt cacibo sin. compl.
    • pt cahivo sin. compl.
    • pt caxibo sin. compl.
    • pt hagueti sin. compl.
    • pt managua sin. compl.
    • ru Кашибо-какатаибо
    • ru Агети sin. compl.
    • ru Каиво sin. compl.
    • ru Качибо sin. compl.
    • ru Касибо sin. compl.
    • ru Манагуа sin. compl.
    • zh 卡希博-卡卡泰波语
    • zh 卡其博 sin. compl.
    • zh 卡希博 sin. compl.
    • zh 卡希沃 sin. compl.
    • zh 卡西波 sin. compl.
    • zh 哈戈提 sin. compl.
    • zh 马那瓜 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Pano > Principal > Caixibo> , <Amèrica > Perú>

    El cashibo i el cacataibo són les dues varietats dialectals principals de la llengua. La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides. La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nukiní i el kapanawa, entre d'altres.

    Van tenir els primers contactes pacífics amb els blancs vers el 1930. La demografia del grup va caure un 50%. Anteriorment havien viscut força aïllats, foragitats pels shipibo i altres grups pano que volien extreure el màxim profit de les feines a les explotacions de cautxú.

    La llengua manté força vitalitat en la comunitat. Tots els infants l'aprenen a casa i a l'escola primària; la secundària es fa exclusivament en castellà. En les generacions més grans, encara hi ha dones que no saben castellà.

       
  • 1530685   caddo  <Caddo > Meridional> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> caddo
     
       
    • caddo
    • caddoe sin. compl.
    • kado sin. compl.
    • kadohadacho sin. compl.
    • cod hasinai
    • cy Caddo
    • cy Caddoe sin. compl.
    • cy Kado sin. compl.
    • cy Kadohadacho sin. compl.
    • de Caddo
    • de Caddoe sin. compl.
    • de Kado sin. compl.
    • de Kadohadacho sin. compl.
    • en Caddo
    • en Caddoe sin. compl.
    • en Kado sin. compl.
    • en Kadohadacho sin. compl.
    • es cado
    • es caddoe sin. compl.
    • es kado sin. compl.
    • es kadohadacho sin. compl.
    • fr caddo
    • fr caddoe sin. compl.
    • fr kado sin. compl.
    • fr kadohadacho sin. compl.
    • gl caddo
    • gl caddoe sin. compl.
    • gl kado sin. compl.
    • gl kadohadacho sin. compl.
    • gn kaddo
    • gn caddoe sin. compl.
    • gn kado sin. compl.
    • gn kadohadacho sin. compl.
    • it caddo
    • it caddoe sin. compl.
    • it kado sin. compl.
    • it kadohadacho sin. compl.
    • pt caddo
    • pt caddoe sin. compl.
    • pt kado sin. compl.
    • pt kadohadacho sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Caddo > Meridional> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.

    La comunitat caddo estava formada per un seguit de subgrups a l'època del primers contactes, entre els quals hi havia els kadohadacho (establerts al llarg del riu Red i els seus afluents, a Arkansas i a Louisiana); els natchitote(s) (al Riu Red, a la zona central de Louisiana), i els hasinai (al llarg dels rius Sabine, Neces, Trinity i Brazos, a la zona est de Texas). Durant el segle XIX, tots els grups van ser traslladats a Texas i l'any 1859 van fugir cap a Oklahoma i es van establir al voltant d'Anadarko, de Binger i de Fort Cobb. Les diferències dialectals que presentaven els tres grups han anat desapareixent, però encara es poden apreciar.

    La llengua caddo tan sols té uns 25 parlants, majoritàriament persones grans, de manera que es troba seriosament amenaçada. Aquests darrers anys s'estan duent a terme diverses iniciatives per mirar de revitzalitzar-la.

    Actualment Binger (Oklahoma) és la capital de la Caddo Confederacy i la seu del Caddo Heritage Museum i de la Kiwat Hasinay Foundation.